Crisi, ja és un concepte que estem cansats de sentir per tot arreu. Ja que és una cosa quotidiana el temps que vivim. Però què passa en aquells sectors que ja estaven en crisi abans d’entrar en la crisi? Aquells sectors per als quals calia un canvi en positiu per poder millorar els serveis qualitatius del nostres entorn.
Sens dubte que els sector més perjudicats són aquells que necessitaven un canvi quan estaven en una fase de creixement. L’educació de lleure estava en un moment en què s’estava professionalitzant molt. Si no s’ha completat del tot és per l’alt intrusisme que hi hagut en aquest sector. També per una llei rígida a l’estiu i permissiva a la resta de temporada. Rígida a l’estiu perquè ens trobem que en els casals d’estiu d’infants es demana una ràtio d’1monitor per 10 infants. Això sí aquest conjunt de monitors d’un casal d’estiu només necessita un 40% de titulats. Però curiosament, si el casal enlloc de dir que és de lleure, es diu d’esport ja no hi ha cap normativa restrictiva. Em pregunto què passa, que els campus d’esport no són lleure? Per què aquesta normativa per uns i cap pels altres? Potser per deixar fer negoci als escollits.
Si anem a l’hivern, a la gestió de menjadors escolar i extraescolars, encara ens preocupem per una normativa inexistent. No hi ha cap norma que indiqui quina ràtio han de tenir. Això ha provocat que les empreses han vist terra de negoci. Han fet negocis dels nostres nens sense cap temença i això sense que se n’adonin els pares, ens hem trobat amb menjadors escolars amb un monitor per seixanta nens.
Amb les ludoteques va passar el mateix ja que no hi havia cap normativa, fins que va arribar un espant, i ara a cuita-corrents, el parlament s’il·lumina amb una nova normativa incoherent amb el que es permet en el temps. Ara les ràtios de P5 a 6 anys passen a ser 12 i per més grans es permet 15 anys. Em pregunto per què aquestes contradiccions?
Només hi ha una reflexió de tot això: A ningú no interessa que es reguli aquest sector, els pares perquè no els pugin el preu del menú, els empresaris perquè és terra de fer diners a baix cost. I els polítics tenen por de arreglar aquest sector per por de perdre vots, ja que afecta a molta gent. Evidentment aquí el perdedor són els professionals del sector. Un col·lectiu que té les persones en major risc social, els joves i els majors de 40 anys.
Una gran mentida és la LEC, amb el nom ja ho paga tot. La llei catalana d’educació. Seguint les mateixes tesis del Consell Nacional de Joventut, no és tracta d’una llei d’educació sinó d’ensenyament, ja que no parla de l’escola i no regula el sector de lleure. Per tant estem davant d’un LLEI D’ENSENYAMENT DE CATALUNYA. Hem de fer quelcom i ha de sortir un grup de suport aquest col·lectiu o persones amb propostes per millorar, i guanyar en qualitat en aquest sector, ja que amb els infants i joves no podem jugar. Així que invito a tots, els empresaris, pares, monitors de temps lleure, els directors de temps lleures, els animadors sociaculturals a tots aq uells que els interessi l’educació de lleure a una xerrada el proper 26 de juny a les 19h al carrer Miquel Blay 1, als sindicats de Girona. Estarem allà per parlar d’aquesta situació i dels drets i deures del monitors.Aquesta iniciativa dóna suport, Fapac, UGT i Associació Petitlleure.
Ahir a la tarda vaig anar a tarragona a una convocatòria sobre una trobada d’educadors blocaires per reflexionar sobre l’educació en general. Concretament aquests 4 temes:
1.-Llibres de text digitals? Per què?
2.-Treballar per competències, tot igual o una nova escola?
3.-Repensar la formació del professorat
4.-Model 1:1 (1 alumne – 1 ordinador)
Els temes ja indiquen la preocupació del professorat que hi ha sobre aquests aspectes. A la web trobareu tota la informació que vam concloure. Però jo al bloc us vull col·locar a la que vaig participar, i el que vaig afirmar perquè és el que penso:
Arguments a favor:
Millora l’atenció (atractiu) i els resultats milloraran.
L’eina pot motivar l’alumnat
La interactivitat com aprenentatge i ens permet entrar en diferents formats d’informació (dues aportacions en aquest sentit)
Permet fer el tractament a la diversitat d’una manera més còmoda.
Aporta solucions de manera més ràpida.
Solució més ecològica i sostenible.
Menys pes per a l’esquena (2 aportacions)
No s’oblidaran els llibres a casa.
Té una línia argumental, una estructura, una repetició molt més equilibrada (pel que fa al format) i millor que la que pugui preparar una persona per seu compte.
L’actualització contínua de continguts. Amb el paper, es trigaven 5 anys a renovar el contingut.
ARGUMENTS EN CONTRA:
Dispersió en continguts (2 aportacions en aquesta línia). S’ha de concretar molt bé què és el què volem. Tanta informació el pot dispersar.
Dificultat en organitzar les seqüències d’algunes activitats (es posava l’exemple dels passos que cal fer per resoldre exercicis matemàtics).
Preocupació de com acabaran sent aquets materials.
Perill de posar més atenció al mitja que al contingut.
Cal una inversió en infraestructures: canó a totes les classes, etc. Són uns diners que potser es necessiten per altres coses per exemple abastir les aules d’aire condicionat ja que segons on i quan és impossible fer classe (la interpretació que s’havia fet, que tampoc és errònia, és que entre altres coses: els aparell generaran molta calor i es necessitarà aire condicionat. Una xarxa que funcioni, el servei tècnic que funcioni.)
Problema del manteniment. Que tots els ordinadors funcionin.
No s’ha demanat en cap moment l’opinió del professorat.
Què entenem per llibre digital? Què ha de tenir?
El llibre de text digital és un treball individual, no fomenta el treball col·laboratiu.
La formació del professorat (2 intervencions). Preocupació.
Costarà ‘tocar’ la feina feta (estem acostumats a ‘veure’ i ‘tocar’ es dossiers).
Tema de la seguretat. Nens que aniran amunt i avall amb ordinadors a sobre.
Genera diferències entre l’alumnat que podrà continuar treballant a casa i el que no.
La meva intervenció va ser simple que és una conclusió que vaig arribar fent una setmana sobre la web 3.0. Sabem que amb la web 2.0 el que hem aconseguit la interacció. Però amb la web 3.0 la idea és d’arribar a la web semàntica. No es tracta ja que el buscador et dongui diferents webs per trobar la solució sinó donar directament la resposta. Aquesta és la que permetria que no hi hagi tanta dispersió del coneixement.
Un altra element que vaig afirmar és que hem de connectar l’analògic amb el digital, no potser només digital tot seria una equivocació. L’espiritualitat que dóna el llibre analògic no pot donar el llibre digital. Una altra de les qüestions que vaig afirmar que el que no podia ser el llibre digital és que fos el mateix que l’analògic. És a dir, una lectura lineal. El llibre digital ha de cerca la interactivitat.
Finalment amb l’afirmació d’abans està clar que només es pot buscar afirmacions objectives com : Quants ossos té el cos humà? Però quan se li pregunta Perquè va haver-hi la segona guerra mundial? La interpretació potser més complexa. I la solució passa per les eines 2.0 twitter o el futur google wave. Que us sembla?
Una de les coses que es va afirmar en el debat que és en aquest cas, no s’ha demanat la opinió del professorat sobre els llibres digitals. Si voleu seguir el debat podeu anar aquesta wiki:
Més d’una persona estarà content que ja era hora que amb la Lec arribi el 6% de financiació. Particularment jo estic en contra d’això. Per diversos motius, d’entrada sembla una dada reindivicativa de fa uns 5 anys enrrera. Després de 5 anys cal el 6% ara?
Basicament crec, que el sistema educatiu en aquests darrers 5 anys ha canviat motíssim, el augment considerable d’alumnat a primària, que ara anirà a secundària. Em pregunto si ara amb el 6% es pot fer el mateix que fa 5 anys enrrera? La meva resposta és que no. Més enllà de desicions polítiques amb l’educació hem de ser francs, i dir les coses pel seu nom. Quin index econòmic fa falta al sistema educatiu per tal de millorar-lo?
Un augment evident de la financiació al sistema educatiu, evidentment no i puc estar en contra. El problema el veig en les formes. Perquè potser aquests 6% permet fer el mateix del que es va fer fa 5 anys enrrera i estaríem igual.
Un altre punt, que em sembla interessant sobre la financiació, i estic segur que en els darrers anys apareixerà com un tema important. És el que aporten les Ampes a les escoles. Siguem clars L’ESCOLA PÚBLICA NO ÉS GRATUÏTA, i la gent que no pot pagar el material fa crear unes diferències importants entre uns i altres.
Recordo en una escola, que alumnes que feien els treballs de plàstica no s’els enportava a casa, perquè no havia pagat el material. I es creïa així que acabarien pagant. Crec que al final el que crea tot això és injusticies.
Amb els ordinadors portàtils passarà el mateix sinó es regulen correctament. El fet de que vulguin que ho paguin els pares, sense un projecte concret al darrera pot provocar que al final no entenguin els familiar perquè han de pagar el cost d’aquest ordinador.
Definitivament l’educació pública no és gratuïta també hi ha una quota. I qui digui que és fals s’equivoca. Sempre hi ha una part en que les famílies paguen a l’escola pel material de plàstica. Aquest tema estic segur que dintre un any es posarà de moda. I recordareu aquest post. La financiació dels ordinadors ha de venir regulada molt bé perquè estigui clara, i perquè servirant. Amb un projecte concret al darrera. No el fet de que tots els alumnes de cinquè tindran un ordinador. Perquè el tindran? Quina formació hi haurà al darrera per utilitzar-los? De qui és propietat?
Segon punt important potser el 6% de financiació que recull la Lec, potser ara cal reformar-la i adaptar-la en el món actual.
Avui he participat una altre acte de STIC on es parlava sobre la política 2.0 dels partits. La veritat és que ha estat una xerrada interessant. Pel meu gust sobrava la part expositiva de la primera part. Però la segona part la veritat és que ha estat molt interessant. Les conclusions no crec que hagin de ser polítiques sinó globals per qualsevol persona que vulgui entrar en la xarxa.Conclusions que he arribat no cal dir que són personals:
1.-No crec que hagim de parlar d’alfabetitzar tecnològicament.Sinó Cal parlar d’educació tecnològica o de cultura tecnològica. Saber com comunicar-se i quin llenguatge utilitzar.
2.-Crec i sóc molt conscient, que les eines 2.0 permeten educar en el sentit crític. Per fer-ho has de ser obert a totes les ideologies i no tancar-te en cap. Encara que tinguis una opció clara.
3.-És el futur. I segurament el facebook i el twitter estan protagonitzant una major importància que la pròpia web wwww segurament és el pas de la web 1,0 unidireccional a la 2.0 la cooperació.
4.-no hi ha d’haver robots que t’actualitzin el perfil, al final t’acaben descobrint i bannejat sense que puguis entrar a una conversa 2.0
5.-Queda molt per fer, però tenim un bon inici hem de superar la web només d’enllaços a una web bidireccional. Estem en un moment que la informació pot arribar a tothom.
Costa escriure més del que és normal amb mi. Provocat per la feina que augmentat considerablement. Segurament estaré uns mesos escrivint molt irregular. La majoria de projecte que tinc en marxa van bé, però són més complicats de gestionar. La gent vol més i més sense donar res a canvi.
Fa uns dies, vaig anar a serveis mèdics de Girona, acompanyar a la meva dona, i a veure per primera vegada la ecografia del meu futur fill.Però d’això ara no en vull parlar el que vull parlar, és del que em vaig trobar. Ja fa temps que sabia que existia, però potser ara és el moment de rescatar-ho de la brossa i parlar-ne.
L’Ajuntament de Girona, crec que és una bona iniciativa, va impulsar el que s’anomena els camins segurs. I es tracta de pintar la vorera. Fer això evidentment és positiu, però denota uns valors que s’han perdut. Es segur el camí segur? Aquesta paradoxa denota el que vull parlar. Ja que jo dec de ser de les últimes generacions que ha jugat al carrer, i sempre han estat segurs.
Si existeixen els camins segur vol dir que hem perdut uns valors, un jocs una manera de interacturar diferent amb la ciutat. Hem anat de la seguretat a la inseguretat. O ho podem veure d’una altra forma, hem intentat que l’infant no pensi en el camí que ha de recorre. Jo recordo els dies que anava el col·legi a peu, havia de fer uns tres kilometres creuant tot Girona, vivia on hi ha l’hipercor i havia d’anar cap els maristes de Girona. M’ho pasava bé, canviant d’itineraris cada dia. Això un infant de 9 anys ho pot fer?
Els valors canvien, però no sé si en negatiu o positiu. Però el que estic en contra és aquelles persones que es dediquen a criticar de que ara és pitjor que abans. Jo crec que la societat ha canviat, els valors han canviat, hi ha coses millors i coses pitjors. El que no sabria dir si hi ha progrès que seria una altra cosa.
En definitiva, vet aquí que hem transformat uns valors educatius que donava el joc del carrer, a uns altres que fa que no deixem anar mai sol els infants. Que ha canviat? Hi ha hagut progrès?
Critica els partits polítics mai m’ha agradat, perquè en el fons en aquests moments han aconseguit malfiar-nos de tot el poble. Però ultimament la cosa passa de mida. Les mesures Zapatero s’afirmen com un magic que té un barret on es van inventant mesures que al dia següent son mentides.
Ja no parlo de que ara resulta que els ordinadors pels infants de cinquè ara es concreta amb una subvvenció de 40 euros. Perquè tantes mentides?
Però per l’educació a Catalunya, tenim un altre màgic, L’Ernest Maragall,que la gent s’entera de les coses mitjançant la premsa. Les seves mesures burocràtiques que en ves de CREAR OCUPACIÓ DESTRUEIX OCUPACIÓ. Via canalde parlament m’he enterat que la opsició ha demanat la seva compareixença, ja que la veritat és que creat molt malestar en els docents.
Les grans mesures d’en Zapatero no deixen de sorprendre ningú. Sembla que no s’adoni de les crisis, però una mesura favorable en determinats moments, en altres moments crec que s’equivoca.
L’implantació de les tics sempre s’ha criticat moltíssim en tots els sector implicats. Els anys 80, el que es va fer és crear aules d’ordinador i es van incorporar als centres sense cap tipus de formació i van quedar allà buides sense contingut. Els anys anys 2000 es van començar a introduir a les aules perquè es van descobrir que eren més útils allà.
I ara de cop i volta ordinadors portàtils per a tothom, sense cap tipus d’objectius. Sense cap comunitat autonoma ho conegués. Sabem que l’educació és una de les competències més compartida. I perquè cinquè i no a primer d’eso.
Hauriem d’estar contents però crec que aquesta mesura estaria molt bé en temps de bonança no de crisis. AMb uns objectius concrets i reals al darrera.
Notícia positiva de que les pissarres digitals també s’incorporin a les escoles. Em pregunto si anem tard en tots aquests afers? Implantar recursos sense una formació al darrera pot provocar uns resultats nefastos. Espero que m’equivoqui i sigui una notícia positiva.
Crec que hi ha altres prioritat que implantar ordinadors portàtils per a tots els infants de cinquè. I el següent any també és donarà ordinadors per a tots alumnes de cinquè?
Ja fa uns dies que parlo sobre la política de l’educació. Una política basada en la improvització i utilizant idees de dretes. Cada proposta que fan sembla que ho fagin a posta per fer una vaga. I evidentment, ja la tenim aquí.
Fa uns dies, una mestra s’em va acostar i em va dir una cosa que em va fer reflexionar. Que es pensa en Maragall, que li donaré les peles de la següent vaga. Aquesta reflexió, indica un cansament, de la política d’educació, però alhora mostra la indiferència. Però la veritat és que mai s’ha conegut on van els diners de les vagues d’educació. Perquè no tornen aquest diners a les escoles per augmentar els recursos? Evidentment s’utilitzarà per altres coses.
Ja veurem aquests dies que passa. A la meva escola, al claustre vam aprovar de fer una cartell reindivicatiu, aquí teniu el resultat.
Voldria saber una cosa, estic segur que aquest post acabarà en blanc. Últimament no és cap secret la feina fa que no pugui escriure com sempre. Espero que aviat pugui agafar el ritme de sempre. Aquests dies, he estat pensant una coseta interesant:
A PART DELS PARTITS POLÍTICS QUI ESTÀ A FAVOR DE LA LEC? Si algú coneix moviments que estiguin a favor que em contesti. Encara que estic segur que quedarà en blanc. Perquè no conec a ningú de part dels partits polítics que estant a favor a la LEC. Doncs que juguem em pregunto?
La política del departament és interessant, podríem dir que el departament d’educació ha creat la política de l’alarmisme. Executen per sorpresa una idea, per exemple LES HORES EXTRES, després l’anul·len per l’alarmisme que han creat. PERÒ QUAN VEUEN QUE ARA HO PODEN TIRAR ENDAVANT, PERQUÈ HI HA ALTRES AFERS QUE són més importants per la societat, ATENCIÓ !HO TIREN ENDAVANT així no hi ha tanta oposició.
LES HORES EXTRES ESTAN AQUÍ. I PUC AFIRMAR QUE AMB UN 20% D’ATURATS L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA HAURIA D’AJUDAR A SORTIR DE LA CRISIS I CREAR LLOCS DE TREBALLS.No ajudar a destruir llocs de treballs per hores extres. Com un polítics d’esquerra fan polítiques de dretes, com permeten que hi hagi una desigualtat de classes, MENTRES UNS FAN HORES EXTRES D’ALTRES ES MOREN DE GANA.
He promès que via bloc faria propaganda de la necessitat d’una Ong com és Acaps. Una associació que es dedica a organitzar estades dels nens saharauis arreu de catalunya. En el seu dia ja vaig parlar que l’any passat en vaig acollir un, i vaig explicar les seves problemàtiques del seu pais.
Crec, que acollir infants saharauis et comporta una dolçor a la vida que potser t’aparta de la vida ordinària. Us recomano que passeu pel bloc. I reflexioneu si en voleu acollir un.
Lleure al Quadrat S.L, empresa que assesoro i ajudo a gestionar. L’hem llençat a la xarxa. Un projecte casolà amb un creixement casi geomètric. Acabem de publicar a la xarxa. Fins ara la propaganda era més analògica que digital. I ara ja la comencem a fer-la digital. La tenim en fase de beta. I estem estudiant quina és la millor forma de promocionar-la. Estem al twitter i al facebook.
Els objectius són ambiciosos en un anys hem de duplicar els beneficis. Per això comencem a pensar com arribem a més gent. Per ara ha estat tot analògic i ens ha anat bé. Creïem en el boca-boca i això ens ha fet créixer mes a mes.
Aquest any Lleure al quadrat S.l ha realitzar: -Un projecte d’estiu a Sant Daniel(Girona).
-Un projecte de Suport a l’estudi a (Fornells de la Selva)
-Un projecte de formació informàtica.
-Creant l’Acadèmia x quadrat.
El setembre que ve obrirem una nova Acadèmia a Amer. l’Acadèmia s’anomenarà Y quadrat.
Estem estudiant com treballem la web digital. Per ara tenim la mateixa web districuida en tres dominis:
Fa tres anys, en que es van començar a eliminar hores lectives del horari del mestre perquè es va considerar, que feien masses hores d’atenció directa al alumne. Semblava, que així milloraria la qualitat educativa dels nostre país. I va semblar bona idea.
Aquesta reducció d’hores, es va fer al mateix temps que la sisena hora. Evidentment el sistema educatiu, es va col·lapsar per manca de mestres. Recordo que la veritat és que no falten mestres. El que passa és que hi hagut mala gestió.
Ahir a la tarda vaig fer una breu visita dels sindicats, on em van parlar del pacte d’estabilitat. Un pacte per aquells interins que es va fer fa dos anys, per aquelles persones, que portaven el sistema educatiu més de tres anys. On es deia que el 2011 s’eliminava. EL motiu és molt clar resultat, que aquest pacte diu que no pot deixar els interins amb aquest acord sense feina. Això fa que hi hagi gent que només se li pot donar feina de mitja jornada i cobra jornada completa.
El que no entenc és com per exemple bé que s’ha incomplert l’acord de les oposicions. I en canvi aquest personal que fa mitja jornada i que cobra jornada complerta, no fan que faci jornada completa al mateix centre per tal de millorar la diversitat dintre l’aula. Estem davant d’un moment en que la gestió és absurda del departament d’educació.
I seguim amb noves mesures ara ens afirma que després de reduir les hores lectives fa tres anys, de implantar la sisena hora. Ara es veuen que no surten els diners i les úniques mesures de millora de qualitat del nostre país. És eliminar les hores lectives dels mestres a l”hora del pati. Donar hores extres als coordinadors i tutories.
És a dir en moments de crisis el departament d’educació està fent polítiques de dretes. Eliminar llocs de treballs interins i substituts, i donar hores extres als funcionaris. Hom veu curios també que la Lec no hi ha manera que es posin d’acord. I se sap que el text és definitiu. Perquè no s’aprova? Segurament perquè s’està esperant al juliol.
Veieu les mesures per millorar l’educació del nostre país. Jo no les veig el que veig es desgavell. Ahir un mestre de l’escola em va dir. QUE PENSA EN MARAGALL QUE ANIREM A UNA ALTRA VAGA PER DONAR-LI ELS DINERS. QUE ES QUEDI SENTAT QUE HO FAREM D’ALTRES FORMES.
Ahir vaig tenir una conversa amb una professora. On tots dos vam arribar a una sèrie d’acords. Curiosament sobre la taula vam analitzar que fan a les escoles i les tics davant de l’allau massiu que arriben en els centres. Ara un infant de 8 anys ja pot tenir el seu primer mòbil. I quan arriben a l’institut això ja és massiu.
Davant del fet que en els centres hi ha un allau de joguines electròniques(no cal. El que fan primer els centre és defensar-se davant d’elles per no saber que fer ens dediquem a prohibir. Jo em pregunto SI PROHIBIR ÉS EDUCAR? jo crec que el no, i davant de la por de les tics ens dediquem a prohibir.
Curiosament, crec que el que no s’ha de fer és simplement prohibir, el que es pot fer és explicar que ja s’utilitzarà els recursos de l’escola per tal de treballar en les Tics. No és cap secret que durant els anys 80 les tics s’ha dit noves tecnologies. Aquest concepte Nova tecnologia està desfasat, perquè és curios que és un concepte consumista on s’afirma QUE TOT EL QUE ÉS NOU ÉS MILLOR. Fixeu-nos que estem davant d’una etica tecnològica que encara ningú no té clar com s’ha de referenciar.
En segon terme. Jo tinc clar que si en les aules cada vegada tenim més dispositius mòvils perquè no ho utilitzem. I el tranformem en eines educatives. La prohibició comporta que cada vegada més en hi haurà en els centres. Perquè en el fons el que és prohibit ens agrada quan som petits. Aixñi que experimentem davant de les tics sense por.
No és cap secret que la pedagogia activa està desfasada per la pasiva. Pel fet de quedar bé. Aquell professor és brillant per elaborar una superfitxa de flors. I aquell professor no fa fitxes no és bo. Fixeu-nos que en el fons hi ha una crítica de fons. Que jo moltes vegades i caic. Si no hi ha fitxa, si no hi ha llibre no hi ha classe. Obrim la nostra ment i el que no hem de prohibir són els estris electrònics el que hem de prohibir són els llibres i les fitxes.
Fixeu-nos que després de 50 anys seguim recordant Montessori i en canvi de pedagogs nous no en recordem cap que estigui investigant actualment. És millor l’educació d’ara que fa 50 anys?
Malgrat el twitter a la web 2.0 no és una eina nova, ja que més d’un any segurament per la web 2.0 es vell. A l’educació encara no ha avançat perquè aquestaeina s’implanti en tots els estaments educatius.
Sincerament,crec que les Tics arriben 10 anys més tard en el sistema educatiu. Quan fa que els llibres digital existeixen més de 6 anys segur? i ara de cop ho volen aplicar. Molta gent ha començat a criticar el Moddle, perquè no s’ha actualitzat el programari i ara comença a permetre les Rss, però encara que molt per fer en aquest terreny….
Curiosament hom pot anar més enrrera i descobrir quines han estat els impulsos tics a l’educacióprimer, es van crear les aules d’ordinadors fora dels contextos educatius i tots just ara comencen a veure’ls dintre les aules.
Ja fa temps que el mòbil existeix, i el que hem fet en el sistema educatiu és prohibir-los, però fixeu-vos que ara permet arribar a internet d’una manera ràpida i còmoda. Potser les pors en les Tics fa que no es faci a servir aquestes coses. Però anant més enllà no crec en l’idea de les tics de l’Ernest Maragall on us cito el que va dir:
La declaració ha estat en resposta a una consulta sobre la pèrdua de respecte dels alumnes cap als docents. “Aquesta manca de respecte ve donada, en part, pel fet que els alumnes saben més que els professors en qüestions com les noves tecnologies”, ha explicat. “Com els han de respectar si la relació en la transmissió de coneixements s”inverteix” es pregunta Maragall. “En això s’ha de treballar”, conclou.
Sí que estic d’acord a que els nostres alumnes saben més que els professors les tics, però que això sigui la manca de respecte hi ha un tros gran. Però ara és el moment del twitter. Si estem parlant que les classes han de ser més duals i menys exhibionista. Hem de deixar que els pc entrin al mateix context de la classe. I la eina per excel·lència per això en aquests moments és el twitter. Possiblement més endavant en surtin d’altres. Però el fet de que puguis criticar de forma cosntructiva on-line i donar més informació permet una interacció de coneixement major. És a dir:
1.-El twitter permet que els joves estiguin majors atents, escoltant i alhora escrivint. Fixeu-vos que també ajuda en la comprensió lectora. No es tant molt professors preocupats en la lectoescriptura. Doncs potser aquesta és la solució.
2.-Augment de coneixement exponencial. El fet que permeti els alumnes, poder linkar articles, permet augmentar considerablement el coneixement.I ha de ser el professor i el mestre que orienti el coneixement dels joves i infants. És a dir, que conegui trobar informació rellevant davant de tant informació.
3.-Seguretat, curiosament fer servir aquest mètode de exposició pot provocar inseguretat pel professor o mestre ja que fa que potser no coneix tot el que estant citant els alumnes. Però els propis alumnes es podran contestar entre ells. Permeten la interacció del coneixement.
4.-Context de la societat, el fet que una classe es pugui obrir, permet lectors donar idees participar. Que més significatiu, que gent aliena a la classe pugui corroborar el que està explicant el professor o mestre. En definitiva en recerca d ela veritat objectiva.
5.-Creació d’uns valors socials d’ús responsable en les tics. Crec que considerablement la por de que hi hagi ninjas, que desfaci la classe no es probable. Ja que crec que els mateixos oients seran el quebanejarant les persones que no són responsables. Estem davant d’una educació Cibernètica. És aviat per parlar d’educació cibernètica però no queda molt perquè sigui el pa de cada dia.
6.-Qualitat, és curiós que aquestes eines no permet jugar, sinó crea un ambient serio i de qualitat. Per això fa que triumfin a la xarxa. I quan arribi a l’escola triumfarà per la seva qualitat i senzillesa d’ús. Quan queda? Potser molt…. però qui aposti per això serà dels millors educadors del país.
7.-Possiblement en hi ha més però deixo als lectorsi al meu twitter que m’expliquin el que pensen. Jo només he fet les engrunes ara cal amanir-ho amb ells. Ja que tots som comunitat. Aquest article hi ha diverses fonts però el detonant que ho escrigui han estat per aquests posts de Fgrau, xpeytibi i yuribcn
Hom veu curios que una fundació com Vodafone, fagi aquest estudi. Però no deixa de ser interessant les conclusions que hi ha al darrera. Es tracta d’un estudi de la Federació APS amb vodafone.
Manllevo un tall que em sembla una conclusió d’aquest estudi sobre els discapacitats intel·lectuals(DI)que parla sobre l’envelliment prematur que pateixen aquestes persones. Segurament es pot extrapolar amb tots els discapacitats, l’estudi conclou que no afecta les persones amb sindrome de down :
aquest envelliment prematur és resultat de la manca de programes de promoció de la salut específics, del reduït accés als serveis sanitaris i de la necessitat de promoure serveis socials i sanitaris per aquest col•lectiu i garantir-ne el seu accés.
Els resultats han confirmat l’existència d’una salut precària i processos d’envelliment prematur que en molts casos van acompanyats de demències, problemes psiquiàtrics i pèrdua de capacitats cognitives i habilitats socials. Aquesta població està necessitada d’una millor i més àmplia atenció a nivell de salut, de seguiment mèdic i de participació en programes preventius i de promoció d’estils de vida saludable. Caldria establir protocols que ho facilitessin, ja que les persones amb DI són vulnerables i estan en desavantatge en aquests entorns mèdics. Així mateix, es detecta una manca de formació especialitzada dels professionals.
Vet aquí, que malgrat estem al segle XXI la igualtat de drets sanitària no és igualitària per a tothom. Enfront això tenim una llei de dependència que fa aigües per tot arreu, una segregació cap a les persones en discapacitat una vegada deixen l’escola o instituts.
Fixeu-nos, que a les escoles i els instituts, malgrat intentin fer inclusió, si quan arriben a la vida adulta l’únic que fem és deixar-los en residència, quina mena d’inclusió impartim?. Em pregunto si el que estem fent és apartar-los de la vida social. És curios que el que encara estem fent és segregació mentre la teoria fa molt de temps que està La inclusió és una utopia com la fem realitat?
Avui faig 32 anys, aquest any serà especial per mi, perquè segurament en menys de 6 mesos seré pare d’un infant. I això segurament en canviarà un altre cop la vida. La veritat és que segurament ja m’ha canviat la vida. I el primer que ens hem plantejat amb la meva dona és l’educació.
Curiosament, quan un és expert en educació hauria de saber que fer en l’educació del seu fill però la veritat és que ha costat moltíssim saber que fer. A més amb una persona que es considera d’esquerres i defensa l’escola pública. Però curiosament, el tema és més complicat que la ideologia quan es parla d’un fill. Per questions d’habitatge segurament el que haurem de fer és anar a Amer, on tenim un piset de tres habitacions de la mare de la meva dona que ens ho cedeix. Amb el que tenim hipotecat ara un pis de dos habitacions és impossible viure-hi. El pis de Fornells es convertirà en l’acadèmia.
Però més enllà d’aquest pas, no ens agrada els rumors de l’escola d’Amer, que fagi que em plantegi l’escola de Fornells. Però es curiós com els pares ens sobtem amb els rumors que la gent parla. No és cap secret que hem anat a la privada i hem visitat Sant George School per exemple. La meva sorpresa és que val 600 euros al mes. Això és tenir vocació per tenir un fill, però si és com nosaltres que en volem tenir més d’un és inpensable portar-ho a la privada. I la Concertada queda tancada per culpa de la zonificació escola. Conclusió els pares no podem escollir l’escola dels nostres fills. No em sembla just.
En definitiva el meu bloc guanya quelcom més, us podré donar a partir d’ara, la meva visió com a monitor, mestre, director de lleure, tutor d’una universitat, i ara com a pare. Amb la meva pròpia vida el bloc s’enrriqueix. I moltes persones m’animen a seguir.
Avui és el meu cumpleanys i…. No em deixen triar l’educació del meu fill. Quin dret té L’estat i el govern en privar-me d’allò que vull pel meu fill?
En el moment, en que es decreti que Sant Jordi és patró dels llibres digitals és que possiblement la societat ha avançat i haurà vist que els mitjans tradicionals s’han d’amar convertint en quelcom que ha de ser el futur.
Segurament, el missatge d’ahir de l’Ernest Maragall no és cap secret que el que busca és publicitat. Evidentment avui s’ha de dedicar un post a la iniciativa. Ja que si és veritat es positiva. He llegit uns quants articles de crítica. Pel fet que a la llarga tot sigui digital. Sempre hi haurà detractors a favors i en contra. Però el que està clar és que estem en un moment en que el llibre no és llibre. I s’hauran d’adaptar.
Segons la font d’educació l’únic que hauran de fer per aconseguir aquest projecte pilot és que un 60% del material escolar sigui digitilitzat. En la pàgina web d’educació diu que la finalitat és que tots els centres acabin utilitzant materials digitalitzat. En la mateixa web on hi ha un vídeo de l’Ernest Maragall fent declaracions em sorprén que aparegui que s’hagi de pagar una quota de 10 euros per manteniment i una assegurança. Em sembla perfecte i en la mateixa web s’afirma que totes les licències anirant a càrrec d’educació. Perfecte, evidentment és el que ha de ser.
En contra, curiosament tan sols un diari local com el diari de Girona, afirma que les famílies hauran de pagar els ordinadors portàtils. Però on està la gratuïtat de l’educació? Tothom es podrà pagar els ordinadors? Uns estarant subvencionats d’altres no? I per últim perquè en la pàgina web no s’afirma que els ordinadors no serant gratuits? No estarem creant diferències……..
Aquest parell de setmanes he estat parlant amb diferents afiliats de la SEPC. Curiosament, el tema que parlaven era a partir d’una reflexió que intentava descobrir si podria ser una solució del problema. Aquesta era, que perquè hi ha una llei d’educació que pugui perdurar en el temps, i que no es jugui amb ella, tots els partits haurien d’arribar a un consens.
A partir d’ells es van generar una doble opinió a partir d’aquesta reflexió. La primera que una llei d’educació no l’hauria de fer els polítics. Proposaven que si el poder judicial és una part de l’estat, perquè organitzacions no podien aportar les seves pròpies llei. Tot i així particularment les normés són aquestes, i hem de saber jugar amb les normes de joc. Ser antisistema comportaria en aquests moments no arribar enlloc.
Una altra opinió amb companys de Sepc és una opinió que fer una mala llei en consensos de tots els partits majoritaris, pot provocar que tindrem una llei estable però mala llei. Francament, jo tinc fer de que es pot fer una bona llei. Però també és un risc.
Amb Lec, la cosa està divertida. D’entrada el PP i Ciutadans no tenen res a fer. Ho podeu veure amb les afirmacions del twitter de Rafa Lopez(pp): el tripartit diu que no acceptarà cap esmena ni del PP ni de Ciutadans: més de 1.000 esmenes vistes en un minut! això és democràcia i diàleg5:22 PM Mar 17thfrom web.
Si fos poc, en els últims dies, ens estant dient que PSC, CIU i ERC han pactat la llei d’educació deixant al marge a Iniciativa. EL tripartit, el nostre govern ni ells mateixos tenen les coses clares. El que està clar és que tornarà a passar com les EBES( Els espais de benvinguda educativa) que s’aprovarà al juliol, perquè no hi hagi cap pressió pel fet que els sindicats estant anunciant noves vagues.
Conclusió l’educació més que mai està dividida. Em pregunto si algun dia podrà haver un consens?
Segurament, la futura avaluació com qualsevol mesura d’en Maragal és criticada negativament.Recordo que no és del departament d’educació com ens volen fer creure, sinó ve recollida a la Loe.
La veritat que el rumb que navega el departament d’educació és negatiu, però ens hem de despenjar de només criticar-lo de forma negativa. I hem de veure si les mesures són positives i negatives.
Hi ha persones que no recorden que quan van surtir les Ebes(Espais de Benvinguda educativa) i en el seu moment van ser criticat molt. Que passa que ara tota aquella gent ho troba positiu?
Més enllà de la crítica fàcil crec que qualsevol avaluació externa és positiva, per veure els errors i les coses positives que fan les escoles. Per això jo ho defenso. El que no em sembla tant bé és que s’elimini d’aquestes dades els alumnes en Necessitats Educatives Especial. Crec que el sistema és divers i ells han d’estar dintre el sistema. Si no ho fem sembla que els olvidem. Tant variarà si no comptem amb aquest infants. I sembla que tampoc volen incorporar els de incorporació tardana. Jo crec justament aquests últims són els que podríem descobrir quins són els punts forts i febles de l’escola.
En els pobles, es coneix la realitat escola, en un poble de la selva aquesta mesura l’han trobat molt bé. Que altres mestres d’altres pobles avaluin els mestres del seu poble, el ha semblat més que correcte. Potser perquè pensen que hi ha alguns mestres estancats en el funcionarietat? Potser perquè volen millorar l’educació del nostre país.
Jo ho sento però crec que qualsevol avaluació externa és bona. Tot i així l’acudit em fa pensar que depèn de la forma en que es faci.
Per cert recordem també que l’avaluacó de sisè, no és UNA NORMA DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ SINÓ D’APLICACIÓ DE LA LOE.
En aquestes dues setmanes, dos converses han provocat aquest post. La primera conversa amb un pare amb dos filles bessones. Que em va afirmar la següent afirmació:
-Quin sentit té que les meves filles arribin amb un “totxo” de papers al final de curs. Perquè en ves de fer fitxes del mercat, no van al mercat municipal?
-Una companya de feina l’altre dia, jo li parlava que volia preparar una unitat de l’aigua a base de experimentar amb ella. Resposta d’ella. Però DAVID SEGUR QUE FARÀS ALGUNA FITXA PER EMPORTAR-SE A CASA.
Aquestes dos converses m’han fet pensar molt. La primera moltes vegades els mestres i professors desconeixem el que pensen els pares i pensen que han de fer quelcom per quedar bé.És que quedar bé és que els infants i joves s’enportin més de 100 fulls a casa?
L’experimentació comporta que potser el resultat no és pot mantenir. Una suggerència fer fotos. Però una cosa està clara, sembla moltes vegades que la pedagogia activa basada en l’experimentació no queda bé, sinó és una part pasiva. Algunes vegades m’he preguntat. Els professors no fan una competició a veure qui fa més fitxes? El que té més fitxes és qui treballa més?
Concluint, NO A LES FITXES, SÍ A L’EXPERIMENTACIÓ I A LA MANIPULACIÓ.
Per quart any consecutiu, L’Associació Petitlleure organitza Casals d’estiu. Aquest any exactament organit el Casal Bruguera i el Casal Eiximenis de Girona ciutat.
En total obrim a Girona unes 200 places de casals per infants de p3 a sisè de primària. L’Equip motor ja ens hem reunit un parell de vegades. I la veritat és que tenim molta por.
Por perquè no sabem com pot afectar la crisis als casals. Això fa que s’hagi de preveure una previsió a la mínima. Complicant més la situació de monitors de lleure.
Alguns indicadors indiquen que la crisis farà que hi hagi reducció d’horaris, com per exemple només fer matins. Això provocaria que joves que tenien previst treballar el juliol no ho puguin fer a Jornada Completa.
Potser l’administració hauria de començar a ajudar més a les famílies per atendre els infants a l’estiu. Perquè el que ajuden no és només a les famílies sinó a tots els treballadors del lleure. Que passarà no ho sé, segurament a finals d’abril m’arribarant els primers indicadors.
D’entrada des de l’Associació només treballarant la gent que està vinculada a ella, fins que no tinguem dades reals, no mourem fitxa. Tot i així l’eix d’animació d’aquest any dels casals està decidit és el Tema El Fons marí. En breu la Pàgina web www.petitlleure.org canviarà de forma per acollir la temàtica.
Si fa 30 anys darrera modifico 30 per 20 anys, quan arribava un infant o jove amb un braç trencat o amb un blau els pare o mare deia: QUINA N’HAS FET!? però si ara passa és totalment al revès. Que t’ha fet el mestre i professor? o Qui t’ho ha fet? exculpant sempre l’infant o jove.
Aquest canvi de concepció, afecta també la forma de treballar de mestres i professors. Potser en ves de ser això ensenyats cada vegada més ens estem convertint EN POLICIES. Em pregunto si la societat es pregunta si realment és el que volen que siguem policies o vigilants.
Després de rumiar-ho molt jo penso que la autoprotecció, la desconfiança, la invaloració social de la professió de mestres i professors és tant gran que al final es deixa de crear dinàmiques actives, per classes passives i magistrals, per tal que l’infant i jove no es faci cap trau.
Perquè hi hagi un canvi d’educació, cal un canvi dels valors socials en aquest sentit, perquè us sorprendria de les amenaces de denuncies que rebem els mestres i professors. Encara que no en tinguin la culpa, els mitjans de comunicació ho venen com que la culpa sempre ho tenen els educadors. Així amb aquesta pressió com es pot ensenyar!?
Navegant per interne m’he trobat una presentació molt interessant sobre competència digital. És abstreta d’Un professor de secundària anomena Boris Mir. No el conec personalment però explicita molt bé com hauria de ser la competència digital. Que tant he parlat en els últims dies.
1.La dimensió de l’aprenentatge:
abasta la transformacióde la informació en coneixement i la seva adquisició.
2.La dimensió informacional:
abasta l’obtenció, l’avaluació i el tractament de la informació en entorns digitals.
3.La dimensió comunicativa: abasta la comunicació interpersonal i la social.
4.La dimensióde la cultura digital:
abasta les pràctiques socials i culturals de la societat del coneixement i la ciutadania digital.
5.La dimensió tecnológica:
abasta l’alfabetització tecnològica i el coneixement i domini dels entorns digitals.
Vet aquí que un sindicat dels estudiants m’ha demanat que faci una conferència sobre l’educació especial. I la veritat és que em costa molt fer aquest debat. Perquè justament vaig estudiar això i cada dia que treballo entenc menys el que estic fent.
Penso que si l’educació en si mateixa va malament, i fins i tot com molts autor hi ha desconcert. Jo crec que l’educació especial és el pal de paller que ningú sap que fer. La veritat que no és cap secret que jo si puc després d’aquest any dimitiré. Dimeteixo, perquè l’estructura no entèn el que s’ha de fer. I el que pensen els mestres no és el mateix el que diu la llei d’educacions actuals.
L’escola inclusiva està molt i molt bé en teoria però la praxis estar que molt lluny. Crec que hi ha moments que l’educació especial s’ha de deixar de currículums i anar els continguts més funcional de les persones. Des de les més senzilles(canviar-se la roba, menjar sól) a les més complexes(cuinar, conduir, anar amb cadire de rodes…). Però per fer això l’escola ´ha de canviar molt per ofertar això. I fins i tot per normativa. Perquè no es poden fer tallers de cuina sinó hi ha una persona especialista per això.
Així que hem de fer? Crec que cal fer una reforma profunda de l’educació i incloent-hi l’educació especial en el centre. Tos els alumnes en determinats moments necessiten un petit suport. Busquem quelcom per donar-li aquest suport individual que tots els infants necessiten. Ja fa uns dies, que vaig dir una sèrie de mesures utòpiques queden escrites els blocs. Perquè la Lec també és una llei que neix desde els partits polítics sense consensuar res de la societat. Pensen que el que està bé és el que pensen ells. Fins i tot es coneix que no volen pactar res del grup mig ni del Pp. Un error potser sí. Amb l’educació cal un consens de totes les forces polítiques.
Curiosament, avui estava pensant quines conseqüències hi ha en el fet, de que la cartera d’universitats passi a mans de la d’educació. I es col·loqui universitats per un costat i recerca per una altre. Pensava per mi que realment era positiu aquest canvi.Però m’ha comportat diferents interrogants després de llegir diferents post.
El que en parla més és l’Enric Canela la veritat que em sap greu, però aquesta vegada no comparteixo la mateixa concepció que L’Enric. Tampoc la concepció pels antibolonia que veu un acostament cap a les seves tesis.
Jo el que penso és un xic diferent. Siguem clars, la universitat hauria d’estar al centre de recerca, però en aquests moments penso que no ho està. I no sé si realment tal com està el sistema educatiu algun dia girarà i es col·locarà en el centre de recerca. El que tinc clar que ara mateix algunes empreses són els que recerquen més. Potser no hauria de ser així o potser les empreses i universitats hauríen d’haver més relació, que ara ben poca en hi ha. Recordo que per exemple, que vaig oferir la empresa de la meva dona a fer un conveni a una universitat i el resultat va ser improductiu, perquè segons sembla només es pot lligar empreses grans. Potser en aquest sentit s’estant equivocant les universitats.
Més enllà jo el que penso, és que no hi ha una línia en tot el sistema educatiu, i que el fet de que la universitats estigui lligat al fp i l’educació no universitària em sembla perfecte. Crec que hi ha d’haver un moment en que es faci un pacte d’estat per l’educació. El que no pot passar és el que està passant que cada govern elabori la seva pròpia llei i a sobre els tribunals van anul·lant trossos de les lleis. Vet aquí les incoherències de les lleis d’educació que hi ha hagut fins ara. I cal aquesta continuïtat.
El dia 2 d’abril, ha sortit la ministra d’educació dient que volia intentar crear un portal per fomentar l’ús de les web 2.0 entre tots els professionals i alumnes. Alhora vol crear una xarxa social 2.0 entre tots els professors i alumnes. Realitat o mentida!? ja que fa dos dies vaig analitzar dient que la nova educació de futur hauria d’anar encaminada cap aquí.
La veritat que la ministra d’educació no se sap gaire qui és, perquè no l’havia sentit mai. Fins avui, em sorprèn, que vol parlar en totes les editorials per crear un format digital. EM sorprèn tot això. El portal que vol exaltar tot això és aquesta web www.mepsyd.es i el canal d’intercanvi entre professors i alumnes és aquest portal. http://es.youtube.com/mepsyd siguem clars, aquestes idees arribarant tard, perquè la competència d’educació ho té la Generalitat. Però si realment és cert tot el que diu la ministra, el govern espanyol està a anys lluny de la generalitat en idees 2.0.
Notícies com la portada del diari de Girona avui, hauria un de sentir-se indignat. Perquè el que està passant segurament provocarà que la crisis sigui més llarga. Sinó invertim amb educació la crisis serà duradera.
La notícia del diari de Girona confirma una dada tremenda. En 5 anys de tripartit l’educació està en caiguda lliure. Ha augmentat el fracàs escolar a l’educació secundària en un 6,5%. I ja podem afirmar que 1 DE CADA 3 ALUMNES ESTÀ EN FRACÀ ESCOLAR. Curiosament coincideix amb la implantació de la SISENA HORA. És la sisena hora el detonant d’aquest fracàs escolar? Segurament que Sí, però evidentment en hi ha d’altres com la incorporació de la Loe al sistema educatiu provocant que amb 8 assignatures puguis passar a 4 eso. Sobre aquestes mesures polèmiques de la Loe també ha provocat, que el jutjat constitucional jutji una llei d’educació i aquí no ha passat res. El mateix departament d’educació explicar aquest cas.
Conclusions sobre l’educació del nostre país:
1.-La sisena hora no ha millorat la qualitat educativa del nostre país. Cal ser valents i anul·lar-la. Ja que en 5 anys de tripartit ha augmentat el fracàs escolar. Cal canvi, i el canvi ha de venir dels mestres. S’ha de deixar de polítitzar l’educació.
2.-Cal un consens amb les lleis d’educació del nostre país. Cal i em sap greu dir-ho que el Pp i Psoe es posin d’acord. Perquè el que no potser és que ja des de el PP es parli de crear una nova llei d’educació a l’estat Espanyol. Hem de sumar tots, perquè l’educació és cosa de tots.
3.-En aquests cinc anys, no hi hagut interès per augmentar la competència digital dels nostres propis fils. Cal posar-hi fil i agulla això és el futur. Pissarres digital ja a les escoles.
4.-Cal prioritzar el pressupost que tenim de l’educació. No potser que estiguim pagant una sisena hora que no millori l’educació del nostre país. I L’adaptació de Bolonia ha provocat que els nostres estudiants universitari en ves de fer 3 anys de carrera com a Europa, en facin 4. Quin significativitat té tot això?
És hora que ens preocupem tots per l’educació. Una bona educació ens permetrà sortir més forts de la crisis. cal invertir ja en l’educació. Cal el 7% pib ja. Cal un finançament digne prioritzant els elements importants ja.
Acabo d’arribar de la trobada d’Stic.cat amb el lema Emprendre el Futur es tractava de 20 microponències de 15 minuts cada una. Cal digerir aquestes microponències. Perquè potser eren micros però d’una alt grau de contingut.
Possiblement una de les conclusions que tinc clares després d’endinsar-me a la xarxa i veure aquestes ponències. És que possiblement en teories 2.0 s’ha consensuat. I el que cal tal com parlaven amb David Rodriguez és de començar-les a Aplicar.
En totes les conferències que vaig, falta debat 2.0, la causa 2.0 encara és per minoritaris. I qui té ara una empresa ha de pensar en INTERNET PENSO I DESPRÉS EXISTEIXO. Ara ja no és només un nom, sinó un nom que has de tenir.
Curiosament, el negoci ja no està en el saber, sinó el negoci està en els dominis. Fixeu-vos que tot el saber de Vikipèdia és gratuït, però en canvi certs domini s’els dóna molt de valor.
Cal invertir i tenir menys gastos per sortir d’aquesta crisis i enfortir-te més. Una empresa petita que no està al 2.0 no tardarà en desaparèixer. ja que el client ja no és CONSUMEIXO I DESPRÉS EXISTEIXO, SINÓ INTERACCIONO I DEIXO EXISTIR.
Una de les conclusions que he tret personalment és que és un error la internacionalització, sí abans no t’has fet fort a nivell local. La internacionalització comporta fragilitat, evidentment segons el context del negoci com de viatges NO PODRÀS VIURE SENSE EXISTIR INTERNACIONALMENT.
A nivell educatiu, cal dir que no estem preparats, per donar una competència digital i internacional els nostres joves. Cal un reforma que redueixi les fitxes a les Aula i que permeti la interactivitat mestre-alumnes-coneixement. Si tenim el poder perquè no ho utilitzem, per ensenyar els nostres alumnes recursos dintre l’aula.Tinc clar que a vegades l’estructura no permet potenciar la capacitat digital dels mestres.
FELICITATS A TOT L’EQUIP STIC.CAT. Foto abstreta de la Presidenta de Stic.cat Trina Milan.
Hola Amics, ja sabeu que fa temps que recolzo el projecte alumni de la Uoc. I properament hi haurà una trobada a Girona, de graduats de la Uoc. Com m’han demanat que faci disfusió, aquí la teniu. I també us pot interessar algú. Evidenment a sota de tot faré una petita crítica constructiva. Sempre per millorar.
El proper divendres 8 de maig durem a terme la primera trobada de graduats de les comarques gironines. La trobada tindrà lloc al Centre de Suport del Gironès (Factoria Cultural Coma Cros), a Salt, a les 19h de la tarda.
A UOC Alumni estem convençuts que la Universitat Oberta de Catalunya representa una plataforma natural de desenvolupament i creixement per als ja més de 17.500 graduats i graduades, i aspirem a ser el teu punt de trobada. Volem ser el vehicle de comunicació que transmeti i potenciï els vincles que uneixen la UOC amb els graduats, allà on visquin, exerceixin la professió o tinguin la vida social.
Per tot això, hem pensat que el lema d’aquesta primera trobada ha de ser: Fent xarxa, podem!
Doncs fent xarxa, podem emprendre noves iniciatives econòmiques i socials, podem innovar dins i fora de les nostres organitzacions, podem impulsar projectes de territori i de país, podem créixer com a professionals i podem aportar més a la nostra societat.
Amb aquest objectiu, hem demanat a Genís Roca Verard, Soci Director de Roca-Salvatella, que obri la trobada amb una ponència sobre les possibilitats d’Internet i en especial del web 2.0, per la petita i mitjana empresa, i pel professional liberal. En Genís és una de les persones amb més autoritat en el nostre país per a tractar aquest tema i ens oferirà un magnífic punt de partida per a la trobada.
A partir d’aquí, tindrem per davant dues hores més per conèixer diferents experiències i bones pràctiques que exemplifiquin les virtuts d’una concepció en xarxa de qualsevol projecte.
Per aquest motiu, us convidem a fer-nos arribar les vostres propostes a alumni@uoc.edu . Tant si teniu alguna experiència pròpia com si coneixeu alguna bona pràctica que creieu seria interessant de conèixer, digueu-nos-ho, feu-nos un missatge i ens posarem en contacte per treballar-ho i formar part del programa de la primera trobada de graduats del Gironès.
Ja fa temps que vaig parlar del projecte alumni dient que estava segur que seria un èxit. Però vull tornar a recordar que jo recolzo aquesta iniciativa, perquè en el fons la Uoc, per mi representa una de les millors universitats que existeixen però en aquests moments trobo que està desfasada. El camí 2.0 li queda molt per recorre, potser el fet que es defineixi com una universitat Asincrònica, fa que estigui com estigui. Però la veritat que la interecció entre alumnes-professors-alumnes, ara mateix no hi és perquè el coneixement no és pot interaccionar. Podria afirmar com diu Donaire que ara mateix la Uoc és Snob. És per això que la vull recolzar perquè a poc a poc els mateixos alumnes vagin transformant-la en un model 2.0 que ara mateix no és. Tot i així he de felicitar la gent que a fet aquesta proposta.
Aquest post és conseqüencia del post d’abaix, i us vull comentar la següent imatge abstreta de la pàgina oficial del gencat.
Com ens el podem creure?
Impressionant el departament d’educació opta per un sistema Linux. Ja era hora, sorpresa perquè no és diu la veritat. Crec que els assesors de Maragall no coneixen que en un entorn 2.0 tot és coneix. La veritat està a fora.
Quan va aparèixer la primera versió, em vaig felicitar, i el que vaig fer és instal·lar-lo al meu ordinador. Va petar casi tot, perquè funcionès tant sol el wireless. Arriba la versió 2.0 i encara ens ho creïem que realment està apostant per una versió lliure a les aules. Mireu aquest link de la pàgina web de Microsoft i ja podeu opinar de la realitat:
Sempre, sempre criticar anem a proposar a partir de la improvització a veure si dóna una bona idea:
1.-Mantenir ràtio en 25 alumnes però dos professors a l’aula, per adaptar-se a la diversitat de l’aula.
2.-Eliminiar les aules d’educació especial i les unitats de suport de l’educació per transformar-ho en professors dintre la mateixa. És conseqüència de la primera.
3.-Crear perfils professionals en els mateixos mestres. Exemple expert en tics, expert en mates, expert en llengua i segons aquests perfils ubicar-los en determinats projectes de centre.
4.-quadre ordinadors aules amb projector i pissarra digital. Amb una formació adequada els mestres per insertar-lo en el currículum.
5.-Equip directiu professional com a consequència d’una educació pública a partir de perfils. I amb la creació de Facebook de mestres i professors. No potser que qualsevol professor pugui fer qualsevol cosa.
6.-L’escola és a casa i a casa és l’escola, reconversió de totes les pàgines webs de l’escola per una web 2.0 que pugui interrelocianar mestres i alumnes, coneixement i mestres, coneixement alumnes.
7.-Avaluació externa anual, per un òrgan neutre del departament d’educació. On es valorin les diferents competències de l’educació.
8.-Formació basada en la investigació i en la recerca en el mateix centre. OBligació de que cada centre elabori un projecte d’investigació. Prou formació consumista basada en punts.
9.-Pacte estable de tots els partits majoritaris. Amb l’educació no és juga.
10.-Serveis socials més obertura a l’escola per interectuar amb la família.
En un entorn 2.0 s’acaba trobant sempre la veritat. La política del departament d’educació va cap un camí sense retorn i sense sentit. La última la tenim amb les paraules d’ahir de L’Ernest Maragall, que diu que no es poden fer substitucions per manca de presupost. Ahir ja vaig fer un post explicant que en pensava.
Però el que ens amaga és una entrada extraordinària que en breu rebrà el departament d’educació valorada possiblement per més de 20.000 euros. I us preguntareu com ho sé. Per una lògica clara, l’honorable Ernest Maragall va aconseguir escapar-se pels aldarulls de Bolonia enfront la vaga dels mestres que més d’un 60% i va anar.
Però ara fixeu-vos amb un petit detall, d’aquí res a cada mestre i professor s’els manllevarà 100 euros mínim d’aquest 60% qui hi va anar . Comenceu a comptar la entrada extraordinària que rebrà el departament d’educació. Jo calculant com a mínim rebrant uns 20.000 euros. Amb aquests euros no pot permetre donar més feina a substituts. O com mínim que ens digui que hi ha altre prioritats com crear escoles a l’estiu que ve. però d’això que ens digui que manca pressupost, trobo una mentida molt i molt gran. Deixo l’opinió a vosaltres. Però crec que com mínim se li podria demanar la veritat a l’Honorable Ernest Maragall.
EN aquests moments els mestres, professors, educadors estem en una fase irreal. En quina llei d’educació estem. Quan aprenem una ens la treuen i ens col·loquen una altra. Com pot anar bé així l’educació?
Ahir, vaig estar mirant a Rajoy tengo una pregunta para usted en el moment en que se li ha preguntat per l’educació. L’únic que ha dit és que faria una nova llei d’educació. En ves de dir millores, només ha fet aquesta proposta.
Ja he dit més d’una vegada que un dels grans problemes de l’educació és la seva politització. Us dic jo que ens haurien de plantar, i fer quelcom per l’educació. No potser que dia rera dia, els nostres governants només juguin amb el futur dels nostres fills.
I també hi ha un altre tema sobre la taula si sobre la taula s’aprova la llei d’educació no farà decaure instantaniament la Lec?
Vet aquí que afirmo que a partir d’ahir l’educació viu un gran desconcert per com juguen els nostres polítics.
No es cubrirà cap substitució fins després de setmana santa. Mentrestant les escoles portarant dos setmanes col·lapsades si hi ha baixa.
L’escola pública se sap que està malament i com a mínim podria haver un intent de millorar l’educació des l’administració. En si mateixa, la causa no és els problemes que hi pugui haver en si mateixa només a l’escola. Sinó és per un criteri de crisis, es necessita que l’administració ajudi a crear feina NO A DESTRUIR FEINA com ho està fent l’Ernest Maragall.
El fet de no substituir provoca que algun substitut és quedi sense feina gairebé un mes. Així és com tracta els treballadors l’administració. Tota empresa normal sap que mimar un xic els treballadors permet un augment de rendiment. Però sembla que l’administració pública això no ho entèn. Estem davant d’una oprressió cap al treballador que permet l’administració.
vaga del 19 a lleida abstreta de TOtum Revolutum per no posar només les de Girona. Som Xarxa
Com que, avui, no trobo res interesant que escriure sobre educació. I ja que porto uns dies parlant d’internet i les xarxes socials. Posiblement avui, el millor post és recomenar-vos la tasca social que està fent l’Associació Stic.cat. Aquesta humil Associació, potser ja ara un referent a Catalunya. Es va atrevir a organitzar els premis blocs catalunya. Curiosament com totes les coses que s’organitzen a la xarxa es va criticar moltíssim, en positiu i negatiu.
Jo mateix un dia els vaig criticar, però després de pensar-hi molt, la desvirtualització de la Xarxa ha provocat sempre crítiques. Possiblement no s’ha trobat encara la forma més correcte per fer-ho. Fixeu-vos, en les crítiques a Cdigital que són molt llargues. És com si hi hagués sempre detractors a iniciatives pioneres en desvirtualització. Qui hi ha darrera a aquestes crítiques? Qui les produeix?
Però el que tinc clar en aquest moment és que la gent d’Stic.cat ho està fent molt i molt bé. La veritat és que cada vegada més he tingut relacions més amb ells i en semblen persones que volen fer i treballar per la xarxa d’una forma constructiva. Perquè no els recolzem un xic tots? i els donem una altra posibilitat la gent que va criticar durament els premisblocs? Crec que es mereixen una oportunitat. Perquè no és com altres associacions que fan una tasca i prou, en fan moltes.
Per tan us recomano que visiteu la web www.stic.cat i us apunteu a les proximes jornades que us inviten a realitzar el dissabte 4 d’abril. Perquè val la pena. Ja que són emprenedors 2.0 us animeu? Ja tardeu enviar el correu electrònic per anar-hi.
S’ha acabat cdigital i per tan torno a la normalitat. Demà ja torno a parlar del tema que més m’agrada és l’educació. Però no cal dir que evidentment cdigital ha tornat a sortir l’educació com a repte per poder ensenyar a substreure la informació rellevant. Com fer-ho és una pregunta que m’interrogo cada dia en la meva tasca de feina.
Però més enllà del que s’ha parlat a Cdigital el que està molt i molt clar, és que el futur corre per les xarxes socials. I la gent que domina milers de contactes on-line seran els que possiblement tinguin més poder.
La interactavitat és aquí, i qui no entri en aquest procès possiblement serà un analfabet virtual d’aquí uns anys. Potser els currículums demanarant a quines xarxes socials participes. I potser anem cap a la globalització de les nostres dades estarant en una gran base de dades, i en cada demanda de perfil els hi sortirà a diferents professionals.
El prestigi d’aquestes persones, poden provocar aquesta massificació a Brusel·les. La xarxa ha aconseguit sens dubte ha fet l’éxit dels 10.000 persones a Brusel·les. La quantitat d’immigració que ha entrat a Catalunya provoca que els hem de catalanitzar. Ja que sinó ens diluïrem en Espanya. És un perill de la llengua però també un enrriquiment de la cultura. http://www.nouscatalans.cat/
Hem de lluitar per buscar ler urnes per demanar l’autodeterminació de la independència de Catalunya. Pel twitter han sortit alguns crits demanant més gent que no demani tant l’indepèndencia.Ho podeu visualitzar a través del meu facebook o el meu twitter.
L’internet és un provocació del poder, ja que l’internet és incontrolable. per això els mitjans mèdia els mitjans normals els critiquen.
Didac Lee (Inspirit) i el Mateix Marc Vidal, amb el seu llenguat emprenedor, ja que sinó et saps expressar no pots fer negocis 2.0 han parlat. Potser pel meu camí s’ha expressat massa en financiació, quan l’interessant no ho és. sinó és l’interessant fer-ho desde cost0, i intentar treure projectes endavant.
A vegades el fruits d’un projecte per mi no han de crear en si mateix benefici econòmic i possiblement per això el capitalisme no ha sabut trobar valor aquests conceptes. El que està clar, és que les xarxes socials, els nodes poden permeten interecció de negocis.
Han parlat i tenen clar, que el futur passa per utilitzar els mitjanç 2.0 per fer política. Evidentment s’ha posat com exemple el parlament 2.0 i evidentment s’han defensat, que el fet de que es pugui crear debat 2.0 ajudi a fer les lleis mitjançant els grups social que l’afecten.
Però les preguntes dels oïents anaven dirigides, a que potser sí que havien aconseguit fer uns enllaços del parlament, però potser no és un parlament 2.0 d’altres han afirmat que es necesita un canvi de llei electoral per poder fer política 2.0 i d’altres fins i tot han preguntat per veure quan hi hagi vot electrònic… En definitiva la taula vs oïents no s’ha aconseguit un consens.
Segurament estem en un moment que la ciudadania desconfia en els polítics. És un parlament o un parlament 2.0?
Alguns afirmen, que la virtualització pot crear poc familiar, no hi ha la interacció cara a cara. Amb les Jornades de la catosfera hem trencat aquest mite, no es veritat. El fet de compartir de la teva dia a dia, fa que al final persones que comparteixes cada dia, són més amics que d’altre coneguts.
Al final la desvirtualització, és a dir, quedar amb les persones que et relaciones cada dia, possiblement augmenta la teva xarxa social exponencial, i crea noves amistats. Duplica exponencialment la teva socialització.
Les activitats de desvirtualització segur que estarant en auge en els propers anys.
A travès del twitter he fet una invitació a organitzar un petit dinar 2.0 per realitzar un xic de conversa 2.0. M’ha sorprès alegrament que 14 persones han seguit la meva petita idea. He pogut recuperar gent de la primera catosfera com el yuri o el Felip del portàtil. tinc un parell de dies pels pròxims dies. Evidentment també hem discutit sobre la catosfera i de com ha anat evolucionant durant aquests últims anys. Sembla que el blocs estant mutant. Ho deixo aquí i us col·loco els twitter i els blocs de la persones que estaven allà.
La revolució de la xarxa, és que les notícies ja no es pot manipular com abans. S’està acabant aquells moments, en què podries comprar 3 diaris i tu sabies que la notícia en si mateixa, podria ser cambiada per dir una altra cosa. Fent que moltes vegades apareixia una frase com: El que diuen és mentida.
La recerca de l’objectivitat ha de ser la finalitat del periodista digital. Segurament la participació ciutada pot ajudar a crear un a informació veraç. Potser ja no és tant important les coorperacions sinó els nodes 2.0 que poden generar més usuaris que els mitjans tradicionals.
Possiblement és la primera vegada que un ciutadà pot moure més persones, que els mitjans tradicionals. Aquest canvi, comportan que ara mateix, els governs no poden controlar els mitjans de comunicació. Tal com diria en expediente X LA VERITAT ESTÀ A LA XARXA, i els seus retroenllaços permeten descobrir el que és realment la veritat.
Es veritat que els nostres joves, els hem d’intentar ensenyar a recercar informació rellevant!? Però com fer-ho? és una bona pregunta.
La següent jornada del matí, ha parlat chicadelatele i plastidecor. Hem estat parlant de la tele i del seu futur. El que queda clar, és que fer-ho en format tele costa moltíssim. Però si s’utilitza canals convencionals de la xarxa 2.0 realment permet fer televisió tothom des de casa. Possiblement els millors vídeos ja no estant en les grans multinacional youtube guanya poder!?
El futur de la tele ha de passar a través de la tele de la carta, deslocalitzar la televisió de casa, i portar-ho a tot arreu. La televisió ha de venir amb tu, i tu has de triar el que vols veure i quant veure-ho.
Totes aquestes conclusions, són fruïts de la meva reflexió del que es parla de la catosfera. Jo fa temps que he deixat de descarregar elements d’emule. Perquè prefereixo pagar 1 euro i veure a l’instant el que vull veure i amb alta qualitat. Com saps que el que et baixes és bo? El futur és poder treure el contingut que vols, quan vols, on vols i en preu reduït?
Comencem al matí, parlant dels mòbils. De com una petita eina s’ha insertat en la nostra cultura. Per culpa de la connexió no puc pujar les imatges. Però la veritat és que la qualitat de les jornades és d’un alt nivell. Els ponents saben expressar correctament les seves idees.
El futur és aquí, estas preparat per aceptar-ho? En aquests moments molt mitjans no estan preparats pels mòbils. Possiblement en els propers anys, veurem que la evolució canviarà. Quin no s’adapti mobils i els notebooks, arribarà tard a la carrera, del CANAL M.
Està clar, que en aquests moments la interacció amb els mòbils, permet la comunicació en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Es podria afirmar que la comunicació asincrònica s’està convertint en sincrònica gràcies aparells més barats.
La connexió internet comença estar a l’abast de tothom, els preus han baixat moltíssim, estem parlant d’un preu menor de 12 euros. Això permetrà que aviat tot els ciutadàns tothom estarà connectat pel mòvil.
Estem preparats per aquesta responsabilitat? el fet que està passant en un punt ho pots saber en un segon?
S’ha acabat el primer dia de la catosfera. Una tarda brillant que ha acabat amb la colla de castellera. Potser el que cal ressaltar és la xerrada de Enrique Dans. Conclusions que s’han arribat:
1.-Escoles, no promocionen la web 2.0 sinó 1.0. Crítica fàcil cap al sistema educatiu que només sap ensenyar word. Com podem als nostres alumnes ensenyar-los a trobar l’informació rellevant? Potser serà una de les competència que s’haurà de reformar en el segle 21.
2.-Els diaris en via de desaparició, la gent no els agradarà llegir la notícia d’abans. Vol llegir la més actual. En alguns païssos d’Estats Units s’han quedat sense diari. Quin és el futur de la premsa?
3.-Crítica constant al facebook, twitter… en definitiva a totes les eines 2.0 perquè la casta conservadora de la nostra societat no sap com interectuar amb elles. Ara intenten els blocs corperatius entrar a les xarxes 2.0. Neix potser un nou poder?
4-El valor s’ha transformat en la nostra societat mercantil. Com transformar el pas, d’enciclopèdia, a vikipèdia. els valors econòmics canvien. Està la nostra economia preparada per canviar?
5.-Els anuncis han de ser a la carta, perquè és la única forma de tenir éxit. Els anuncis de google clika la gent per ignorància. com transformar la indústria de la propaganda?
Al sopar he pogut conversa amb Fernando BLanco i Ivan Aranda la conversa possiblement ha fet fruïr aquesta conversa.
Hola a tots. Torno a fer una para del bloc. Per explicar-vos dia a dia que en penso del nou format de la catosfera. Comparteixo gairebé tot el que ens ha dit l’inaguració de la catosfera. La web 2.0 s’està transformant. Ja no és només un òrgan de participació ara estem creant comunitat de xarxa. Hem sorprèn un xic aquesta inaguració. L’any passat semblava que estiguèssim un xic abandonats. No per la organització sinó pels mateixos estaments municipi de granollers. Però ens hem d’alegrar que ara ens comencin a creure. Segurament per molts encara els bloggers, som una espècie fricki que no saben on col·locar-los.
El lloc on es fa la catosfera la Troca, una antiga indústria tèxtil sembla un espai molt gratificant, per poder celebrar aquestes jornades. L’entrada triumfa els gegants de granollers us enllaço la foto de la inaguració i dels gegants. Problemes de connexió a la nit us col·loco les imatges.
Ara mateix, us parlaré del viaducte de Girona. Com sabeu en les obres del Tav, les vies passaran per sota de la ciutat. Però les vies actuals passen per sobre de Girona. Travessant-la per dalt. Em ve molt bé parlar d’això, el Punt diari recull la notícia.
Em ve molt bé parlar, perquè últimament amb els meus amics s’ha parlat molt. Tan el Psc i les diferents forces polítiques només han pensat en destruir aquest viaducte, sense pensar les repercussions que tindrà i el què pot provocar. Curiosament tampoc entenc que Alex Saez(Psc) Vulgui que aquests diners surtin de l’ajuntament. Que no és un diputat de Girona. O és que segueix el sucursulisme del Psoe? Em sap greu dir, perquè no hauria de ser així. Psc=Psoe coses com aquesta ho demostra.
Però més enllà d’aquest fet, heu pensat amb les repercussions que tindrà aquest fet? Jo Sí, des de la primera vegada que vaig sentir aquest tema. El que vaig pensar, és perquè s’ha de destruir aquest viaducte, si tens un vial bici, o una entrada peatonal, que pot atravessar tot Girona. Això sí que seria educatiu. Poder veure Girona des de dalt!?. Ara enteneu el que he pensat!!!!! Si es derrueix! penso que pot provocar un caos circulatori provocat perquè en aquests moments la major part dels aparcaments de Girona estan sota les vies. Si desapareixen, i en alguns punts, comencen a fer pissos a sacos, encara col·lapsarem més Girona. I Girona no es tant cara com Barcelona. Malgrat la crisis, pot produir-se un augment de població de GIrona. I jo crec que Girona ja està prou saturada.
Encara els regidors més actius de la blogosfera no han dit res. Us els enllaço, per veure si durant el dia es manifesten Carles puigdemont(Ciu) i Cristina Alsina(ERC). Cal un projecte desde l’ajuntament finançat per foment. I un projecte que sigui un model per crear realment una ciutat educadora.
Com sabeu tots, dijous passat i va haver la vaga de mestres i professors, de l’ensenyament no universitar. Curiosament, el govern data d’una parada del 44 de l’ensenyament no universitari, pels sindicats un 77%. Així que col·loco la realitat a un 60%. Dit i això, s’ha aconseguit quelcom mai imaginari. No hi hagut cap repercusió de la vaga de mestres.
El perquè és un ben clar. L’empestida de Bolonia ha provocat que no és reflexionès, perquè els mestres han sortit a la vaga. No hi ha cap mena de canvi en el rumb del departament d’educació. Així que tot seguirà com abans. El que em sembla despreciable, és que cap sindicat no hagi aixecat el cap, i reclami el que és just. Com a mínim que es reflexioni perquè un 60% del professorat del nostre país ha sortit el carrer. I em pregunto un altre tema interessant. Tots els diners que es treuran de les vagues on aniran? Millors recursos a l’escola? m’encantaria que és fes públics aquests diners on anirant. Espero que sigui per donar una pissarra digital a totes les escoles i instituts. Que ja tarden.
Malgrat que sigui noticia Bolonia, el que hauria de ser notícia és que quelcom passa al sistema educatiu, i hi ha molta gent enfada. I no veig clar a quin rumb va el sistema educatiu. Miro al meu voltant i el sistema educatiu públic va perdent dia a dia reputació.
En si mateix, sort que els nostres infants neixen de cop i volta sent molt petitons. Ja que si neixes adult de cop i volta possiblement no es podria adaptar-se al món. Ja fa temps, que un professor meu em deia que encara no s’havia inventat tot. I el dia que es descobris, que l’aire és font de negoci. El món es transformaria d’una altra forma.
Ara respirem l’aire sense que ningú ens posi cap impediment. Jo no he estat l’únic que parlo això les pel·lícules de ciència ficció com els immotales, que a partir d’una atmosfera permetia, poder respirar tothom. Esperem que no passi això.
Però el que Sí, que ha passat, és que l’aigua no és un dret. Qui pot dictaminar que l’aigua no és un dret? Com podem dir els nostres joves que en el segle 21, l’aigua un be de la humanitat no és per a tothom. Doncs és el que està passant.
Com podem predicar els nostres infants, que l’aigua és un be escaç, que hem de protegir. Si els nostres governants no aconsegueixen dictaminar-la com un dret universal. Notícies com aquesta fa que la feina del dia dia estigui més contaminada. Ja que els mestres i professors diem A i els nostres governants B. En si mateix el Que és veritat és que això pot permetre els nostres joves poder optar millor. Els nostres joves i infants necessiten que siguem llumetes per poder encendre un foc gran. Encara que us hauria de dir que hauríem d’anar més enllà, tots hauríem de ser llumetes que il·lumenessin el món.Ànims!?
Curiosament, ja que faig un article d’educació ambiental. Crec que com sempre em puc posar amb la política Ambiental. Em pregunto Com uns Verds estan fent les coses tan malament. Han aconseguit que es demani la dimissió de Saura. I que després de la vaga d’educació de Dijous passat. L’Ernest Maragall, ha aconseguit escapar-se. Curiòs que un fet amagui un altre. Però em pregunto que és el que s’està fent bé el govern?
VS
