El cap o màsters pel professorat de secundària.
Darrerament tots els informes que han anat sortint públicament es denuncia que un dels grans mals del sistema educatiu, és la formació inicial del professorat. Els mestres encara que la queixa també va adreçada amb ells es dediquen 3 anys a preparar-se. Però i un llicenciat de Física que vol anar a fer classe a secundària?
Només se li demani que pensi amb els joves només 120 hores. Amb aquestes 120 hores, potser un llicenciat, conegui la realitat de secundària? Em sembla que no, crec que han de fer un període més gran. La idea de Màster a mi tampoc m’ha agradat. Perquè estic segur que amb la excusa de que els llicenciats en tenir un màsters, ja seran superiors als mestres. Si això és així, farà que els mestres no es motivin a formar-se.
Però el tinc clar, és que els llicenciats em sembla que han de fer més hores. Per tant trobo una mala notícia que es negui al màster de professors de secundària.
L’altre dia vaig estar en una taula rodona sobre la LEC., allà hi havia el degà de la facultat d’educació de Girona ciutat, i va fer una declaració molt dura, com podia ser que universitat estava en l’apartat de comerç i indústria separat totalment d’educació. I es que és veritat, sembla moltes vegades que la universitat no sigui educació, sinó simplement saber instrumental.
DEMÀ ÉS SANT VALENTIN, BLOGBOMBING PER L’EDUCACIÓ ENAMORAT
Tags: cap, EDUCACIÓ, SECUNDÀRIA, universitat
Febrer 13th, 2008 at 5:45 pm
[...] El cap o màsters pel professorat de secundària. [...]
Febrer 13th, 2008 at 11:33 pm
Quan tenim un problema ho arreglem afegint més requisits i obligacions, cosa que no garanteix res, especialment si han d’anar un parell de cursos a escalfar la cadira. Jo m’estimaria més que, en comptes de tants CAP i master, el qui volgués fer de docent passés un parell d’anys de pràctiques en una escola per poder obtenir l’habilitació com a professor.
Febrer 14th, 2008 at 1:39 pm
Bona proposta David. No hi havia pensat
Febrer 18th, 2008 at 10:15 pm
Hola hola!
Com que em vas dir que em dedicaves aquesta entrada, m’he vist obligada a dir-hi alguna cosa!
Crec que tens part de raó, però, és clar, com a ésser humà que ets no la tens TOTA. Crec que ser un bon docent no depèn dels anys que has estudiat. Depèn de moltes altres coses. Depèn de la motivació que tinguis i de les ganes que hi posis. L’experiència també és un factor a tenir en compte, entre d’altres coses.
Jo veig que no estic al nivell de les meves companyes que han estudiat magisteri, però des del meu punt de vista moltes de les diferències són bàsicament perquè elles porten una dècada ensenyant a infantil i jo només 1 anyet i mig….
Tot i això, entenc el que vols dir. Quan t’has estat preparant tres anys per fer una cosa i et ve un qualsevol i es posa al teu costat a fer-la sense ni tenir-ne ni puta idea i moltes vegades perquè no té res millora fer, doncs fot. I t’entenc perquè com a filologa anglesa em passa el mateix amb els que tenen 5è de l’EOI… però bé, si el que fa les lleis dóna la oportunitat, qualsevol es queda a casa esperant que li surti feina de lo seu… no?
Salut! i fins la propera!!
Febrer 25th, 2008 at 10:15 pm
Gràcies xenia per participar.