REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

He estat en crisis, és cert. Quant passes per moments delicats de salut, fa que les coses que normalment feies no ho fas. Segurament per això ha fet que no he escrit normalment. També és un fet que d’aquí un mes exactament el 27 d’abril, em caso. Això comporta molt de moviment i les rutines les acabes trencant. Es evident que hi hagut un canvi, tot canvi es positiu ja que penses perquè estaves fent quelcom. El bloc per mi és una eina molt útil per expressar la meva humil opinió. En un moment en que no hi ha polítiques educatives clares, on i regna el silenci per quedar bé.

 Però ara també la societat està envoltat  d’una paraula CRISIS. CRISIS per molta gent és sinònim de desastre però s’ha d’anar més enllà d’aquest significat.

És un fet que si vas parlant amb la gent hi ha un degoteig de que s’està entrant amb una canvi d’organització econòmica. Veus que augmenta l’atur, que les vendes cauen, que comencen a tancar immobiliares, que parles amb venedors de cotxes i no es venen cotxes. Crec que en aquests moments hem de parlar que hi ha CRISIS.

Però en el fons crec que la crisis si s’enfronta correctament, reactivarà l’economia i es farà més forta. No és normal que la riquesa del nostre país es basi en una bombolla immobiliaria.  CRISIS ÉS CANVI, si el que permet aquesta crisis és que l’economia s’orienti cap a altres camps diversificats, permetrà una economia més forta. Que en es últims anys depenien d’un únic motor la construcció.

LA crisis és un miratge, perquè en el fons per molts és negatiu, però en canvi és positiu perquè si es fan bé les coses es diversificarà l’economia.

La crisi és un miratge perquè per alguns és el moment de la riquesa, comprar barat per més endavant vendre més car. Les crisis  també comporten oportunitat però no m’agradaria fer entendre que els rics cada vegades són més rics, i els pobres cada vegada més pobres.

S’ha de tendir a veure la crisis no com un miratge sinó un moment de creativitat per diversificar el nostre saber, és possiblement el gran moment pels investigadors i pels innovadors. Endavant genis és el vostre moment, ja no heu de competir en la bombolla immobiliaria.

Avui s’ha obert la convocatòria d’oposicions del cos docent. Segurament hauria d’estar content, més de 5000 places de mestre un altre cop. Jo sóc del que l’any passat vaig aprobar les opos però em vaig quedar sense places. Això fa que aquest any potser i vagi un xic més enfadat i nerviòs.

Però el que em preocupa és que aquest augment considerable important de mestres, no estiguem hipotecant el futur de l’educació, en economia i en recursos humans. Tothom sap en els cosos docents que els anys 85 a 95 no hi havia oposicions per la masificació, per tant no entraven joves al sistema educatiu. No estarem provocant aquest fet en els futur anys a partir del 2018 al 2028.

La entrada de joves mestre provoca un impuls nou, als que porten molts anys al sistema educatiu. Espero que la previsió contempli aquest fet, per no hipotecar l’educació. Com a qualsevol empresa hi ha d’haver renovació. Per això a mi l’evolució que fa el departament d’educació no em convens, ja que no hi ha un estudi de fons. Es diu que el fins al 2010 hi haurà aquesta masificació. I l’any que ve s’espera canvi de temari. Alhora la única variació de l’any passat és que els que van treure més d’un 6 a les oposicions ara tindran un parell de punts extres al barem. Sorpresa jo vaig treure 5,86, quina ràbia!!!!

Que el bipartidisme està de moda és clar. Només cal veure el mapa electoral i descobrir que en el mapa geolític només hi ha dos partits. Això és una pobresa d’idees. Però estic segur que la gent és cansara d’aquest bipartit. Si en les penúltimes eleccions és l’inici del bipartidisme extrem, aquestes eleccions s’ha explotat el màxim.

Estic segur que d’aquí 4 anys el que provocarà serà un cansanci general d’això. Demanarà una alternativa clara, qui serà el relleu no sé. Però izquierda Unida haurà de reflexionar, sobre l’estat actual. CIU, és manté i possiblement és la única força d’Espanya que ha aguantat la Bipolarització extrema, estic segur que això farà que en les pròximes augmentarà, pel cansancis catalans d’aquesta bipolarització.  Evidentment la única variable extranya és el funcionament del nou govern. Dubto que en Zapatero pugui gobernar. Amb qui ho farà? la veritat no sé que dir-vos.

Aquest cansanci català en les pròximes eleccions provocarà l’augment de Ciu i d’Erc. Iniciativa de Catalunya estic segur que desapareixerà. Em sap greu perquè és una alternativa verda molt bona. D’aquí 4 anys recuperaré aquest post i m’el tornarà a llegir. Estic segur que és el que provocarà bipartidització.

Segueixo de baixa i això fa que segurament provoqui que hi dediqui menys temps al bloc. Segurament per mi el bloc és un sortida a la reflexió diària davant un món que et demana presses, un món en que t’enganya sovint, en que no saps ben bé en què confiar. Per això segurament el bloc es dir clarament el que sento, penso, i crido. Crec que la blocosfera mai es podrà parar. Perquè és única i imparable.

És curios que pensi així el dia de la reflexió, no sé ben bé que hem de reflexionar, ja que sembla que sigui un dia en que políticament hem de callar.

La iniciativa de Elperiodico m’ha semblat molt bona, perquè no podem mirar com pensen les enquestes que opinen. Malgrat sabem tots que EL PERIODICO ÉS EL BUTLLETÍ OFICIAL DELS SOCIALISTES. Per tant ens ho hem d’agafar amb pinces.

 Tot i així encara que no és vulgui l’atemptat d’Eta influirà amb el resultat, tal com diu el periodico, ha tendit més al BIPARTIDISME. Sentit de país demana NO AL BIPARTIDISME, VOTA PER CATALUNYA.

Són les 17 estic a punt d’obrir la tv per veure en Zapatero anunciant el nou atemptat d’Eta, si realment és ella. Això ens recorda aquell 11 de març, on en ZP va guanyar per culpa de l’atemptat de madrid.  Obro la tele anem a veure que ens diu en ZP….

Crec que ho ha deixat clar en ZP, ha estat curta i clara. Sembla també que els mitjans exteriors acullen que és Eta. Recordo 11m, que els del PP no ho van deixar clar. He seguit escoltant a Izquierada Unida, m’ha agradat el seu discurs clar i contundent dient les coses clares cal un consens i unitat de totes les forces política.

Malgrat les diversitats, cal un pacte d’estat amb tots els temes importants, d’estat. HAbitage, educació, terrorisme. No pot existir un bipartidisme a l’estat. És hora de les coses clares no de les idees clares. El PSC i el PP s’han equivocat en fer una política bipartidal i cal denunciar-ho, pel be ja no de Catalunya sinó de totes les regions d’espanya.

 La vida és un do que ningú té el dret de vulnerar-la, realment com ha dit el president del pais vasc és una barbèrie. Cal que anem a votar tinguent sentiment de país. I el sentiment de País i millor dit d’Estat és un NO CLAR AL BIPARTIDISME.

No hi ha res com el correu basura. començo està fart de eliminar comentaris indesitjables de propaganda. Segueixo inactiu perquè encara no estic a la vida activa. Estic en quarentena. VOLVERÉ

Avui el punt tornava recordar, una de les desavinences del govern de Catalunya. Possiblement ja casi tothom s’ha olvidat d’això, però jo crec que en el moment de les polítiques educatives actuals crec que és important recordar-ho. Perquè, el motiu és molt senzill. El que no es pot fer, és d’una desició política no voler mullar-se i passar el problema a les escoles.

Això cada dia es fa més. Si ho recordem és perquè el PSc no va voler barallar-se amb Erc, i per això no van voler que es dictaminés de forma setència que s’havia de passar a fer 3 hores de castellà. I al final la desició  va ser que ho decidissin les escoles. Perquè posem més problemes a les escoles?

LA baralla en les últimes normatives estatals, són per les hores de cada cosa. Perquè en ves de hores es comença a parlar d’un model educatiu seriòs. Grups heterogenis o grups homogenis, 3 models d’escola (nouvinguts, especial o ordinària) , 2 models d’escola(Especia i ordinària), o un Model d’escola inclusiva. Això és el que s’hauria de provocar les normatives estatals i catalanes, i no tant les hores de matemàtiques, filosofia, en les aules….

I ja començo amb la meva llengua fusilant sobre educació. A veure si m’acabo de reactivar.

Segueixo pensant, que ens trobem, amb una gestió totalment incoherent. Porto tres dies sense poder connectar-me amb normalitat a casa, com sóc d’un poble, només tinc la possibilitat de tenir adsl de telefonica. Porto 3 dies sense poder accedir.

Que m’ha fet pensar, que l’Adsl ha de ser un be del poble com és la mateixa aigua. Avui ha aparegut el decret de sequera a Fornells de la Selva, igualment ens hem trobat que el canal que va a Barcelona pixa aigua. I tot just ara ha sortit a la llum. Mentrestant al NAdal, les pistes de gel han anat abundant en tot el nostre país. Aquesta és la famosa cultura de l’aigua que venenm. És així com ensenyem els joves a fer pedagogia de l’aigua.

A sobre avisen que els regants del ter no tindran aigua fins l’any que ve. A mi sembla que tot plegat està molt mal gestionat. Sembla com si encara vivisim dels pantans que va fer Franco. Potser per una vegada a la vida li haurem de dir que la seva cultura de l’aigua és millor que la nostra.

A veure si ara va bé la xarxa i puc anar escribint.