REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Ja fa temps que l’educació estava oblidada. Només surt quan hi ha notícies desastroses. La última la mort de l’infant de la ludoteca.

Per dos grans motius l’etapa infantil no s’ha regularitzat

1.-El primer gran motiu el negoci, que es crea en les ludoteques i empreses de serveis. És el gran boom de serveis que neix al costat del boom immobiliari.

2.-Les dones van a treballar aquest canvi ha significat un canvi molt gran socialment, provocant que ja no es queden a cassa cuidant els menuts. L’estat això no ho va preveure i el que ha provocat és la divisió de l’etapa infantil, la obligatòria de 3 a 6 anys i la no obligatòria de 0 a 3 anys. Han fet que que les empreses de serveis han trobat terra de negocis. Tot just ara l’etapa de 3 a 6 anys és subvencionada totalment.

Les bases de la Lec no ho recullen en l’etapa de 0 a 3 anys. Tornem a tenir un silenci provocat perquè el darrera hi ha moltes empreses, i l’estat li costaria molt regularitzar tots els infants de 0 a 3 anys. Però s’ha d’intentar que hi hagi unitat en el cicle infantil i no divisió.

El boom de serveis ha provocat que molts empresaris s’han enrriquit  a base de projectes de mala qualitat. Hem d’intentar crear un ens que reguli el projectes educatius.

Podem afirmar que la base escolar torna a estar fluixa en educació. No n’hi ha prou en regularitzar la part intermèdia. Una educació de país ha de fomentar tota la base educativa. S’ha d’anar més enllà que viure del boom dels serveis.

Nou any, Nou oblit, l’educació ja no està de moda. Em costa molt trobar notícies interessants sobre ella. Es curiòs perquè hauria de ser un tema de país.

Crec que ho ha provocat el miratge de la crisis i les eleccions.  Sigui quin sigui el problema. L’educació ha quedat olvidada i amb ella tota la força d’intent d’eliminació de la Lec. En les escoles no hi veig debat, ni veig desició.  Per tant crec que han aconseguit que els mestres siguin indiferent, i s’ho trobaran de cop amb una llei al parlament que no és de esquerres sinó de dretes. Per tant aquesta llei està beneïda ara només queda una aprovació al parlament.

L’educació també entra en crisis quan la societat entra en crisis. Avui a Catalunya Ràdio han desvelat que les enginyeries estan en decaiguda on són les carreres que més esforç provoca. Només té sentit una cosa, hem gandulitzat, petrificat, desilusionat els nostres alumnes. Sortir d’aquest desencis només es podrà fer a partir de tornar a donar els nostres alumnes, la curiositat per saber. L’afirmació jo només sé que no sé res, haurà de tornar a retrobar-se per potenciar l’esforç a partir de la pedagogia de la pregunta. Que vols saber? Creus que saps prou? s’acabat la domesticació dels alumnes, ara els hem d’ensenyar a criticar el sistema per sortir d’aquesta crisis aguda. Que extrany les meves paraules.