La Irene Rigau i Oriol Pujol han demanat que “posi el comptador a zero en la Llei d’Educació de Catalunya si realment vol que aquesta llei sigui un èxit”. Per fi una mostra de que aquesta llei no agrada a ningú.
Segueixo preguntant-me qui la vol. També Ciu ha afirmat que lluitarant perquè no es compleixi el decret de castellà.
Esperem que L’ernest Maragall canviï de parer d’una vegada i no tiri la LEC endavant.
Seguim amb les polítiques de banc de llibre de prestecs, per mi és una equivocació si hi ha molts mestres que no s’han renovat, tenir un llibre de baixa qualitat pot provocar l’enpitjorament del sistema educatiu. Crec que Educació hauria de negociar amb els editors de text.
Entenc la gent de Roses que facin un banc de llibres, però crec que no és la solució. És una mesura que pot donar molts vots electorals però que pot enfonsar els editors i provocar que es facin llibres de baixa qualitat.
La socialització a un nivell intermig pot ser molt interessant, negar-ho estaria negant una part qualitativa de l’educació. amb tots els valors que es comparteixen.
Socialitzar els llibres de text comporta no només un importantíssim estalvi econòmic, sinó que suposa un treball en valors que l’escola considera imprescindible.
Compartir, valorar i respectar no són verbs que es conjuguin amb facilitat en una societat com la nostra. Per això, l’èxit del projecte no depenia només d’una resposta majoritària de les famílies, sinó també d’un exercici continu per part dels nens i nenes.
Socialitzar els llibres de text comporta no només un importantíssim estalvi econòmic, sinó que suposa un treball en valors que l’escola considera imprescindible.
Compartir, valorar i respectar no són verbs que es conjuguin amb facilitat en una societat com la nostra. Per això, l’èxit del projecte no depenia només d’una resposta majoritària de les famílies, sinó també d’un exercici continu per part dels nens i nenes.
Vaig parlar llargament un post de les repercusions que podien tenir excessives socialitzacions.
