REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Després de 4 anys, el lleure té conveni. Tenir un conveni hauria de ser una alegria per molta gent però la realitat és una altra. La situació laboral dels monitors segueix sent molt precària i la seva funció social és molt incompresa. Jo mateix que dintre meu em fa estimar el lleure, com un sistema educatiu alternatiu a l’ensenyament em fa denunciar la seva situació.

L’educació del lleure és un altre indicador qualitatiu del sistema educatiu, n’ha de formar part perquè contempla l’ensenyament. El problema és que per alguns van trobar aquest sistema per fer diners i no per educar. Per això està el sistema com està. En breu a través de la UGT es farà un petit article sobre la situació actual, jo he col·laborat activament de forma indirecta, he portat monitors que treballen a diferents àmbits, perquè expliquin la situació.

El conveni després de 4 anys no s’ha revisat que esperen? La clausula que diu que si no pots pagar no cal que paguis el que diu el conveni ja hauria de començar eliminar-se. Encara que el problema no és aquest, sinó la situació depreciable del menjador escolars que depèn de quin es pot trobar 1 monitor per 100 nens, o les cases de colònies que en molts casos no asseguren a la gent, o fan contractes de peó. 

Com es pot aconseguir qualitat en una situació com aquesta. Jo mateix estic intentant construir una societat per lluitar aquesta precarietat, ho podré fer? Seré una gota en un vas? ni idea. però lluitaré perquè com a mínim les bases del conveni es consolidin. Si que es veritat que el gran problema és el monopoli que hi ha d’unes grans empreses i aquest és el problema real. Alhora que encara veure el Lleure a través dels professionals de lleure costa d’assimilar-los a causa de tant intrussió del voluntariat. Però si volem seguretat i professionalitat, el sector s’ha d’acabar professionalitzant totalment.

He trobat una web que m’ha semblat interessant, sobre borsa de treballs és monitors.cat. Espero que us agradi la foto, jo soc l’aviador. Per una educació de lleure de qualitat educativa.

La Irene Rigau i Oriol Pujol han demanat que  “posi el comptador a zero en la Llei d’Educació de Catalunya si realment vol que aquesta llei sigui un èxit”. Per fi una mostra de que aquesta llei no agrada a ningú.

Segueixo preguntant-me qui la vol. També Ciu ha afirmat que lluitarant perquè no es compleixi el decret de castellà. 

Esperem que L’ernest Maragall canviï de parer d’una vegada i no tiri la LEC endavant.

Seguim amb les polítiques de banc de llibre de prestecs, per mi és una equivocació si hi ha molts mestres que no s’han renovat, tenir un llibre de baixa qualitat pot provocar l’enpitjorament del sistema educatiu. Crec que Educació hauria de negociar amb els editors de text.

Entenc la gent de Roses que facin un banc de llibres, però crec que no és la solució. És una mesura que pot donar molts vots electorals però que pot enfonsar els editors i provocar que es facin llibres de baixa qualitat.

 La socialització a un nivell intermig pot ser molt interessant, negar-ho estaria negant una part qualitativa de l’educació. amb tots els valors que es comparteixen.

Socialitzar els llibres de text comporta no només un importantíssim estalvi econòmic, sinó que suposa un treball en valors que l’escola considera imprescindible.

Compartir, valorar i respectar no són verbs que es conjuguin amb facilitat en una societat com la nostra. Per això, l’èxit del projecte no depenia només d’una resposta majoritària de les famílies, sinó també d’un exercici continu per part dels nens i nenes.

Socialitzar els llibres de text comporta no només un importantíssim estalvi econòmic, sinó que suposa un treball en valors que l’escola considera imprescindible.

Compartir, valorar i respectar no són verbs que es conjuguin amb facilitat en una societat com la nostra. Per això, l’èxit del projecte no depenia només d’una resposta majoritària de les famílies, sinó també d’un exercici continu per part dels nens i nenes.

Vaig parlar llargament un post de les repercusions que podien tenir excessives socialitzacions.

http://www.petitlleure.org/bloc/2008/06/11/escoles-noves/

 L’altre dia parlava del problema actual que tenim, de la creació de escoles, aquí tenim el calendari d’actuacions de Girona d’aquest any. Educació invertirà 47 milions per ampliar i construir nous centres a Girona. Em semblauna bona notícia. Ja que soc de Fornells de la Selva m’alegra que es torni ampliar l’escola, que una ampliació d’una ampliació, sembla que construim coses noves i després de fetes les hem de refer. De totes les actuacions també em costa d’assimilar la ridiculització de l’escola de Caldes amb una dotació de 2000 euros sembla una broma i tot. L’Escola Vil·laroma després de tant demanar ho han aconseguit. Es nota que qui es mou ho aconsegueix. Tot i així que han de fer totes les escoles queixar-se per aconseguir el que necessiten? Tot i així Educació ha fet un esforç molt bo per intentar construir noves escoles a Girona. Ara faltaran els mestres.

Penseu que els infants tenen drets i deures, i posar-los en barracons o en mòduls prefabricats és una trencament de la qualitat del sistema educatiu, alhora d’una discriminació pels infants que tenen un edifici en condicions. Tothom hauria de tenir les mateixes condicions.

Sinopsi Els pressupostos del govern per al 2008 inclouen un total de 37 actuacions en escoles i instituts gironins

El Departament d’Educació preveu invertir durant aquest any més de 47 milions per a la construcció de nous centres educatius per a les comarques gironines o ampliacions importants d’altres escoles o instituts. Els pressupostos per aquest 2008 inclouen un total de 37 actuacions. La inversió més important se l’endú l’escola Mossèn Joan Batlle, de Blanes, amb un cost de 4,3 milions, per a una obra que ja s’està executant. Entre les obres noves destaquen els prop de 3 milions que costarà la nova escola de Llagostera, que permetrà el tancament del col·legi concertat Nostra Senyora del Carme, que va sol·licitar el tancament. Entre les obres previstes hi ha les noves escoles de la Pera, el Port de la Selva i Cadaqués, que substituiran edificis obsolets o que han quedat petits. El creixement de l’alumnat a les comarques gironines en els últims anys obliga el Departament d’Educació a continuar mantenint la inversió en noves construccions i ampliacions, a més de substituir alguns centres educatius que han quedat petits o obsolets amb el pas dels anys. El director d’Educació a Girona, Andreu Otero, afirma: «Les necessitats són les que són, i la realitat és que creixem molt cada any, però les necessitats, encara més», per explicar la important inversió prevista per aquest 2008. Una quinzena de les actuacions previstes en els pressupostos permetran la construcció d’edificis nous, ja sigui per substituir escoles velles o per permetre abandonar els barracons on es fa classe en l’actualitat. Durant l’any 2008 es preveu afrontar una part d’obres amb costos molt elevats, com són la nova escola i nou institut de Cadaqués o pagar prop de 3 milions de la profunda remodelació de l’IES Serrallarga de Blanes. Entre les obres noves que es preveu executar, apareixen en els pressupostos del govern la nova escola pública de Llagostera, que permetrà resituar els alumnes de l’escola concertada de Nostra Senyora del Carme, que a final del 2006 va demanar a Educació poder tancar el centre. També hi figura la construcció de la segona escola de l’Escala i la de la Pera, molt reivindicada. Entre les partides cal subratllar els 4,3 milions de l’escola Mossèn Joan Batlle, de Blanes, que es va començar a construir l’any passat, i els nous edificis del CEIP Vall d’Aro, de l’escola Les Clisques, del Port de la Selva, i la segona fase del CEIP Castell de Farners, de Santa Coloma. - SES Cap de Creus de Cadaqués, 1,179 milions d’euros. - CEIP Caritat Serinyana de Cadaqués, 1,394 milions. - CEIP Nou de l’Escala, 2,797 milions. - IES Olivar Gran de Figueres, 0,8 milions. - CEIP L’Amistat de Figueres, 1,560 milions. - IES Narcís Monturiol de Figueres, 1,457 milions. - CEIP Joaquim Vallmajó de Navata, 0,552 milions. - CEIP Martí Inglés de Palau-saverdera, 1,235 milions. - CEIP Peralada, 0,613 milions. - CEIP Les Clisques del Port de la Selva, 1,659 milions. - IES La Bisbal de la Bisbal d’Empordà 32.000 euros - CEIP Vall d’Aro de Castell-Platja d’Aro 2,495 milions d’euros - CEIP Torres Joanama de Mont-ras, 1,655 milions. - IES Frederic Martí de Palafrugell, 2,621 milions. - IES Baix Empordà de Palafrugell, 125.000 euros. - CEIP Vila-romà de Palamós, 1,796 milions. - CEIP Pedra Blanca de la Pera, 1,514 milions. - IES Sant Feliu de Guíxols, 823.000 euros. - CEIP Pla de Dalt d’Olot, 295.000 euros. - IES La Garrotxa d’Olot, 2,929 milions d’euros. - CEIP Lluís Castells de Ridaura, 788.330 euros. - CEIP Doctor Sobrequés de Bescanó, 770.000 euros. - CEIP Les Falgueres de Celrà, 1,164 milions. - CEIP Forn dels Anells de Fornells de la Selva, 144.000 euros - Centre d’Educació Especial de Palau de Girona, 477.000 euros. - CEIP Taialà de Girona 187.000 euros. - CEIP Nou de Llagostera, 3,706 milions. - IES Vallvera de Salt, 1,038 milions d’euros. - IES Pere Alsius de Banyoles, 413.000 euros. - CEIP Alzina Reclamadora de Fontcoberta, 686.000 euros. - IES Sa Palomera de Blanes, 315.000 euros. - IES Serrallarga de Blanes, 2,973 milions. - CEIP Mossèn Joan Batlle de Blanes, 4,338 milions. - CEIP Sant Esteve de Caldes de Malavella, 2.000 euros. - CEIP Riudellots de Riudellots de la Selva, 178.000 euros. - CEIP Castell de Farners de Santa Coloma, 1,977 milions d’euros - CEIP M. de Déu de Talló de Bellver de Cerdanya, 627.000 euros. TOTAL D’ACTUACIONS - 37 actuacions per un valor superior als 47 milions.

Avui deixo els post de reclams més sindicalistes, per parlar d’un tema que forma part del meu hobby i es veritat que jo soc dels jugadors més veterans dels MPORGS. De jove vaig començar a jugar amb els famosos servidors de Blizzard de warcraft i diablo. El post que escriuré ara l’origen és un article un xic “cutre” però que darrera hi ha mola realitat amagada.

Internet i tots els jocs que hi ha darrera es veritat que crea addició però no s’ha d’exagerar el tema no estem davant d’una droga. El problema és la obssesió que crea.  No és cap secret que la majoria dels estudis que hi ha sobre l’adicció d’internet és localitza a Corea.  El que representa per la nostra cultura un BARÇA-MADRID allà és un campionat de jocs d’ordinadors. Portat en últim extrem han provocat que jugadors morin per no menjar ni begut durant dies perquè contínuament estaven jugant.

Segurament l’afirmació de Block psiquiatra d’Estats Units que tracta aquests trastorn darrera d’aquestes frases pot suggerir molta informació.

“Els jocs d’ordinadors són difícils de tractar. La gent sent molta vergonya al voltant alrededor dels jocs. Mentres que és socialment acceptable tenir un problema amb la pornografia. “(…)” Com a societat nosaltres entenem que el porno és quelcom que la gent consumeix, i tu pots visitar un psiquiatra i ser ajudat per ell. Però els videojocs resultan complicats per descriure a qualsevol persona.”

En aquests moments estem en un moment de crear el DSMV que es el manual de psicologia dels trastorns de conducta, i que hi figurarà en un principi aquest trastorn. En un article abstret de l’Associació Americana de psiquiatria  el desglosa a nivell técnic.

Us copio en anglés i després ho miro de treballar, el meu anglés no és gaire bo.

 Internet addiction appears to be a common disorder that merits inclusion in DSM-V. Conceptually, the diagnosis is a compulsive-impulsive spectrum disorder that involves online and/or offline computer usage and consists of at least three subtypes: excessive gaming, sexual preoccupations, and e-mail/text messaging. All of the variants share the following four components: 1) excessive use, often associated with a loss of sense of time or a neglect of basic drives, 2) withdrawal, including feelings of anger, tension, and/or depression when the computer is inaccessible, 3) tolerance, including the need for better computer equipment, more software, or more hours of use, and 4) negative repercussions, including arguments, lying, poor achievement, social isolation, and fatigue

Traducció no és literal del tot:

El trastorn d’adicció internet ve de tres tipologies:

1.-Excesiu hores de jocs.
2.-El porno.
3.-Enviar constantment textos i correus basura.Provocant, pèrdua de temps, tensió i depressió quan l’ordinador no bé. I per últim negar que estàs cansat i fatigat. Curiosament el mateix article ens marca bibliografica, i afirma els estudis de Corea de Nord.

De tot plegat és veritat que manquen professionals que tractin aquests trastorn, jo m’estic preparant per fer-ho. Alhora també afirmar que els jocs d’ordinador no estant ben vistos pel públic general perquè s’els han venut com individualistes, guetistes. Però alhora de la veritat cada vegada més hi ha jocs que són més cooperatius i que fomenten aquest valor. És pot aprendre molt, ja que el fet de que s’hagin d’entendre persones de diferents llocs sense veure la cara i només xatejant per veu o per escrit, fa que aprenguis a tractar la gent de forma diplomàtica. No és fàcil, el fet que no hi ha l’entorn cara a cara és complicat el tema. En aquests moment soc un dels que ha fundat la Guild Agora, que hi ha jugadors d’arreu del món.

Es veritat, que aquest trastorn cada vegada és més generalitzat, a girona hi ha una unitat a Salt, però crec que hi hauria d’haver un treball de prevenció en els instituts i universitats que no s’està fent perquè els adults desconeixem aquest món. Segurament convertir les tics com a eines cooperatives serà un dels conceptes més important dels pròxims anys.

Es veritat que en aquests moments estem en alça d’alumnes i les escoles s’estant tornant petites. Un altre fet important que està succeint que moltes escoles s’han tornat velles. No sé quina planificació escolar hi ha de Catalunya. Però conec de primera mà el cas de les escoles de Girona que casi totes estant a una ocupació de 100% o més. Per tan són necessaries noves escoles.

Curiosament, conec una empresa que les està construint, i afirma que les escoles noves s’hi estant introduint molts de luxes innecessaris o al revés recursos que són necessaries no les trobem. Jo sobre aquest punt, crec que hi ha d’haver una revisió del mapa de les escoles de Catalunya, mirar com es troben actualment. Ja que un indicador per la qualitat d’educació és l’espai físic de les escoles i els recursos que tenen. Alhora tenim un altra fet, evidentment cada escola nova que fem necessita de nous mestres.

Fixem-nos bé el cas de l’Annexa que porta 5 anys demanant les obres i tots just ara se li Concedeix.

Un altre cas és Fornells de la Selva que van realitzar una escola nova i ja és petita. Sembla que darrera hi hagi molta improvització.

 NO ES CURIOS QUE CADA VEGADA HI HAGI MÉS PICABARALLES PER LES ESCOLES.

Otero surt escridassat de Caldes

El futur incert de l’IES Ridaura

Parlar de la reforma de la selectivitat és parlar en llenguatge arcaic i segurament va contra la filosofia del procès de bolonia. Encara que possiblement a mi no em toca parlar d’això i L’Enric Canela ho ha explicat que molt bé proposant la seva reforma.

Per un altre costat he volgut parlar de la selectivitat, perquè aquests dies m’ha moltestat certes afirmacions del secretari d’universitats i això que porta el meu cognom. Serem parents??

Us transcric les afirmacions:

El que es busca amb aquestes mesures és aconseguir més equitat en les proves. El secretari del Consell Interuniversitari de Catalunya, Xavier de las Heras, ha assegurat que el que es pretén és aconseguir “la igualtat d’oportunitats”. En cap cas es farà un “tracte més especial del que requereix la malaltia”. Per tant, “s’avaluarà amb els mateixos paràmetres, perquè sinó ja s’entraria en subjectivitats”.

Em sembla que afirmar això amb negreta deixa ben clar, la ignorància sobre la història de l’educació especial. Certament no el culpo, però tractar un trastorn com recull el DSM-IV a malaltia crec que és anar un xic lluny.

Curiosament sobre aquest tema m’ha arribat un article, que deixa molt clar perquè no es pot relacionar una malaltia -DIABETIS- AMB UN trastorn-AUTISME.- Us la passo és del Doctor Marino Perez abstret de la pàgina del “Consejo oficial de Psicologos”

La gent que treballem dia a dia, amb els autisme, retard mental, psicotics on m’hi afegeixo jo. Dir que és una malaltia és un insult a la nostra tasca, no el culpo el secretari d’universitats segurament no en sap sobre el tema. I demostra que perquè hi hagi una educació inclusiva necessita d’un canvi de valors socials molt gran. L’educació inclusiva pot existir, però és el mateix que l’educació mentres segueixi dividida i es basi amb nombres quantes hores de materia posem, o quants mestres falten per cobrir la sisena hora, farà que mai exisiteixi una qualitat en l’educació.

Sobre el fet que s’accepti la diversitat de dislexia i hiperactivitat(TDH), em sembla molt vàlida la mesura. El que no m’agradat és un comentari que espero que no sigui real. No ho sé no tinc dades.

És una vergonya el què fa el Departament. Es diu que tenen més temps, però l’únic que fan és deixar-los amb menys temps de descans entre prova i prova. Diuen que els avaluaran amb els mateixos paràmetres. Ja són conscients dels problemes d’escriptura que tenen?

Sí es cert aquest comentari que he trobat a la xarxa, és una mesura d’equitat per quedar bé amb la societat i res més.

Finalment la votació que va fer ahir el periodico, està molt igualada.

Al periodico surt una votació popular sobre la tercera hora de castellà. Crec que no podem permetre que guanyi que s’imposi la hora.

Com veieu ja han votat casi 1000 persones i està molt equilibrat. Es pot treure moltes conclusions sobre això?

En defensa de la Llengua, i en defensa d’una mesura que no és pedagògica.

Perdre ERC, és perdre un partit nacionalista important de Catalunya. En un moment en que Catalunya està debilitada s’ha de refundar el catalanisme. I ERC ha de tenir un paper central. Deixar que CDC i UDC sigui els únics partits majoritaris nacionalistes és un error dels catalans. Ja sé existeixen altres alternatives, com la CUP o RC, però en aquests moments a nivell nacional no poden aportar moltes coses.

La defensa dels nostres valors i de l’educació catalana ha de ser el seu gran repte. I alhora hem d’intentar que el PSC no sigui tan hegemònica com ara. Ja ens han clavat un gol amb el decret de castellà. I la llei que vol blindar l’Artur Mas sense el suport d’ERC no és viable que prosperi. I dubto que el PSC es baralli amb el PSOE ja que és el mateix. ERC ha de votar amb saviesa avui.

Crec que L’artur Mas amb la idea de fer ressorgir L’Àngel Colom ha estat molt encertada. M’ha semblat molt interessant el vídeo que ha publicat el vídeobloc.

La meva ideologia es retroalimenta de diferentes bandes, Sóc catalanista, nacionalista, però crec que en polítiques socials sóc proper a PSC, però ideologicament ho sento però sóc més proper a CDC i ERC. En aquests moments la meva opció passa perquè L’Artur Mas sigui el nostre president, ja que el catalinisme està tant debilitat que necessita un personatge seriòs com en MAS. Fixeu-vos que aquest vídeo apareix el decret de castellà on es demostra la politització de l’educació. Penseu que al meu bloc molts cops s’ha decretat d’ambient socialista. Si l’Àngel colom conegués que es pot aplicar el decret de castellà es posaria les mans al cap.ERC, HA DE SER VALENT PEL BÉ DEL PAÍS.