REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Com vaig anunciar ahir el DOGC no deia que s’ampliava amb un any el decret de castellà. Sinó el que deia era que aquelles escoles que no havien presentat el projecte lingüistic no estaven obligades a fer la tercera hora de castellà. En canvi, el que suposava era que Sí, que es podia fer en aquells casos que ja ho havíem presentat.

La premsa avui no l’ha resaltat gaire, i costa trobar la veritat de tot això. Curiosament, el butlleti oficial dels socialistes -el periodico- ho recull. On s’anuncia que 200 escoles catalanes aplicaran el decret de castellà. És increible com ens han ENGANYAT!!!!!!!!!

Paral·lelament i això no ho recull tots els mitjans i no entenc perquè Artur Mas amb Irene Rigau presenta una llei on blinda el Català com a llengua vehicular.

Perquè aquest engany i aquest silenci als mitjans de comunicació.

Els dies passen i la sisena hora està a les aules. S’ha de reconéixer que l’organització d’aquesta hora ha provocat una organització municipal molt gran.

Penso que la Sisena Hora ha provocat un element positiu és que ara tenim més mestres que mai a les escoles. Podria afirmar que la reducció d’hores lectives més la sisena hora. Pot haver provocat un augment d’un 40% dels mestres a l’escola.

Per tant proposo com a eina realment qualitativa de l’educació que s’elimini la sisena hora, i s’aprofiti els mestres, per fer desdoblaments de grups, potenciar mesures d’atenció a la diversitat, i en cap cas fer que aquestes mesures vinguin decretades pel departament d’educació. Al contrari que cada centre segons el context en que es trobi prioritzi les matèries més importants, això sí que és autonomia del centre.

I ja que el departament experimenta amb el nostre sistema, torna a experimenta i torna a experimenta que provin aquest model amb unes quantes escoles i ho comparin amb escoles que tenen la sisena d’hora. I parin d’avaluar els mestres segons els resultats dels alumnes, que això és una mesura inútil i sense cap fonament pedagògic.

Ara perquè em trobo a l’educació especial, però abans de tornar-hi vaig ser dos anys tutor de 1er de Primària. Van ser dos anys molt i molt gratificants. M’ho vaig passar però que molt bé. L’únic temps pitjor per mi, era l’avaluació. Em trobava que havia de discriminar entre els més bons  i els més dolents acadèmicament parlant. Alhora em costava teclejar les paraules justes per explicar tot el seu procès d’aprenentatge.

Però si de part d’academicament parlant i afegim els que és comporten bé vs els que es comporten malament, la cosa és complicar. I teclejar les paraules justes per cada infant es fa complicat. I moltes vegades fas l’avaluació en positiu perquè creus, que després els pares reaccionaran malament i serà pitjor pel teu alumne que t’estimes tant. Per tant puc dir-vos que la pitjor tasca d’un mestre és l’avaluació.

El disbarat més gran en l’educació del nostre país que estic sentint en aquests moments és que S’AVALUARAN ELS MESTRES PER LES NOTES DELS SEUS ALUMNES. Si ara la tasca més complicada és l’avaluació no m’imagino tenir aquesta mesura fent pressió. Hi ha elements subjectius en l’avaluació. Aquest indicador per mi és tant i tant nefast que pot provocar que hi hagi mestres que estiguin mentint els seus alumnes. I les pugin per quedar bé ells. No crec que hi hagi prous recursos per avaluar tal com es vol fer.

Es cert que em costa pensar amb un model just i equitatiu, però això també us tinc a vosaltres.

ABSTRET DEL DOGC 

Modificar l’Ordre EDU/134/2008, de 20 de març, per la qual s’estableix el termini per a la formulació i autorització del projecte lingüístic que deriva del Decret 142/2007, de 26 de juny, i establir que el projecte lingüístic esmentat, per aquells centres que no ho puguin fer abans del dia 30 de juny de 2008, pot ser formulat i autoritzat, de forma improrrogable, durant el curs 2008-2009.

Sóc jo o interpreto que la tercera hora de castellà es pot aplicar? LA controversia està servida.

Hi ha molta cara amb aquest assumpte de la tercera hora de castella. No veig Al Psc enfrontant-se amb el Psoe. Per tant la única conclusió que en trec és que ho han fet perquè el tripartit no es desfaci.

Ja tenim el DOGC on diu que es retrasa un any. I la ministre d’educació d’Espanya salta i diu: “s’HA DE COMPLIR LA LLEI”. la pregunta és perquè n0 ha saltat en Montilla o ERC o CDC o UDC i ha dit: L’ESTATUT TAMBÉ S’HA DE COMPLIR PERQUÈ TAMBÉ ÉS UNA LLEI APROVADA PER LES CORTS GENERALS.

En podeu treure moltes conclusions d’això. Educació està polititzada i dividida. Tal com està al pati, no crec que puguem arribar a un consens per una llei d’educació.

Fa un parell de dies vaig escriure que la concertada estava també en contra de la LEC. És interessant veure com l’educació del nostre país la tenim ben dividida. És la cara i la creu, que segurament gràcies això permetrà que els parlamentaris puguin jugar a daus a veure qui els interessa guanyar vots. Llegiu l’article seguent de l’USTEC i entendreu perquè ho dic:

Davant les al·legacions a la LEC presentades per pares i mares d’escoles privades concertades, patrocinades per les patronals, USTEC·STEs vol manifestar:

1. Els centres privats concertats de Catalunya, venen gaudint, com tothom sap, de molts privilegis front als centres públics: gaudeixen d’un doble finançament, el públic i el privat, cobren quotes al pares i mares (algunes de dubtosa legalitat), fan una selecció encoberta de l’alumnat en funció del seu nivell econòmic o origen cultural i funcionen com una empresa privada, sense democràcia interna i amb un ideari de centre clarament religiós. Si bé hi ha algunes honroses excepcions, la majoria de centres privats concertats escolaritzen a un nombre d’alumnat immigrant molt per sota de la dels centres públics.

2. Davant d’aquest panorama, l’avantprojecte de la nova Llei de l’Educació de Catalunya no toca cap d’aquests privilegis, ans el contrari, consolida i amplia el seu suport a aquests centres.

3. Malgrat tot, sembla ser que les queixes són nombroses i això només pot tenir una explicació: davant l’actitud tèbia que està tenint el govern, tant el central com l’autonòmic, vers la jerarquia eclesiàstica, les patronals dels centres privats s’han crescut i volen que se’ls hi incrementi la subvenció pública (reclamant que es pagui la sisena hora), però sense que augmentin les seves obligacions i responsabilitats socials. O sigui, continuar amb la seva empresa privada, seleccionant l’alumnat i impartint una educació amb clars continguts religiosos, però totalment subvencionada amb diners públics. Això seria un greu frau a la societat que, amb els seus diners acabaria finançant “guetos” privats.

D’altra banda, creiem que aquesta recollida de signatures en contra de l’avantprojecte de la LEC no és més que una estratègia per contrarestar les mobilitzacions en favor de l’educació pública, laica i gratuïta, que van tenir lloc el 14 de febrer, i de pas, recolzar el Conseller d’Educació per poder tirar endavant una llei que no fa una aposta clara per l’educació pública, ans el contrari, deixa moltes portes obertes, a través de la municipalització, a que es puguin generar procesos de privatització o externalització.

EL GRAN PROBLEMA DE L’EDUCACIÓ DEL NOSTRE PAÍS ÉS QUE TENIM EL SISTEMA EDUCATIU MOLT DIVIDIT.

En un moment en que els nostres governadors d’educació es barallen per la quantitat d’hores que es fa de cada matèria els pedagogs hem de proposar i denunciar que quantitat no és igual a qualitat.

Que s’ha de fer? és el que em pregunto, i el que em ve al cap és el que he anat dient aquest bloc. Que un dels problemes del nostre sistema educatius és que volem desglossar massa les matèries, quan en un moment en que parlem de globalització les hem d’intentar unificar per intentar interrelacionar els diferents aspectes significatius de la realitat.

és per això que segueixo pensant, que no s’hauria de parlar mai de llengua de catalana ni de castellà. Sinó Àrea de llengua i que aquesta àrea el professorat desglossi la seqüenciació. Àrea de ciències exactes, Àrea de ciències social, Àrea de valors i pensament humà.

En fin em sembla que ja sabeu per on vaig.

Mireu!!! Això és un engany!!!!!! però com estem permetent els catalans això. Primer ens diuen que hem d’aplicar la tercera hora de castellà, i ara que no! que esperem un any perquè així podrem aprovar la LEC, i així parlar de les autonomies dels centres. Es normal, així passem al mort a les escoles. No entenc al govern com fa que cada setmana diguin una cosa, i després ho canviïn. Això per mi es fer el rídicul. La notícia al wilaweb.

Una de les al·legries d’avui és que per fi l’educació torna a estar al centre del debat. Si que hi ha una cosa claríssima portavem dos mesos en que no sortia res de qualitat referent a l’educació no universitària. Hi avui amb tanta intensitat que surten les notícies hi ha un punt de vista que ha sortit desparcegut, però que crec que és molt important per l’educacíó sexista, coeducativa és a dir, els nens han d’estar amb els nens només ho s’han de barrejar amb les noies o viceversa?

Agafem aquest article des del director de l’escola bell-lloc de Girona on és un centre concertat on només hi ha nens o joves, no hi ha nens ni dones.

opinió
Director del col·legi Bell-llocMIQUEL RIERA..
S ón força els països que, després de passar molts anys en una educació mixta generalitzada i indiscutida, s’han anat plantejant en els darrers anys els avantatges de l’educació diferenciada. I això, des de diversos àmbits: des dels ministeris corresponents dels governs –de signes ben diversos, per cert–, des d’àmbits del món més pròpiament educatiu i pedagògic, i des dels sectors de pensament més feminista.Als anys 60, les escoles mixtes a Alemanya van ser celebrades com un gran pas cap a la igualtat de sexes; quaranta anys després, han vist que les estadístiques mostren el contrari: que els clixés sobre comportament de cada sexe estaven exacerbats a les escoles mixtes, que les noies continuaven en un fort desavantatge i patien agressions, que els nois continuaven dominant l’ambient… Després de descobrir que l’escola diferenciada, en adaptar els programes a les diferències entre sexes, suposava avantatges per a noies i nois en el terreny de la socialització i en l’acadèmic, un grup d’escoles van optar per l’educació diferenciada. Ara, ja són 180 les escoles diferenciades de Berlín; a Baviera una de cada quatre ho és.

Els països anglosaxons són els més avançats pel que fa a la investigació sobre l’educació diferenciada: avantatges i desavantatges de socialització, acadèmics, de disciplina, d’igualtat de gèneres. Aquesta investigació, a més, queda avalada pel gran nombre d’escoles que han optat per l’educació single-sex –com en diuen ells–, fins al punt que s’està promovent a l’escola pública, per tal que tothom pugui accedir als avantatges d’aquest model educatiu. A Austràlia avui és més gran la demanda d’escoles diferenciades que no la d’escoles mixtes, i això després de dècades d’experiència coeducativa. Amb freqüència s’objecta a l’escola diferenciada que és millor que els nens i nenes es relacionin a l’escola per tal de tractar-se amb naturalitat i respecte.

La proximitat de persones de l’altre sexe –que en altres àmbits és natural– sol ser a l’escola un factor de dispersió important, ja que «obliga» els alumnes a estar pendents de mostrar-se «correctament» davant els companys de l’altre sexe. Sovint les noies són les que ho pateixen: no oblidem l’anorèxia, la preocupació exagerada per la seva imatge corporal, la disminució de l’autoestima acadèmica en competir amb nois, la inseguretat procedent d’estar sempre pendents d’agradar en comptes de satisfer les pròpies i legítimes necessitats…

Sense prejudicis A les aules diferenciades, en canvi, durant aquests anys difícils de l’adolescència, nois i noies poden comprendre millor qui són i gaudir d’un aprenentatge més lliure de pressions. No fem de l’educació mixta un absolut. Cal estudiar sense prejudicis els models educatius que contribueixin millor al progrés personal i social i oferir-los des de l’escola. Dominique Schnapper, membre del Conseil Constitutionnel et Directrice de Recherche à l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, diu: «Durant els anys 60 l’escola mixta tenia per objectiu ideològic lluitar contra les desigualtats entre sexes. Avui, hom s’adona que no és suficient barrejar nens i nenes per resoldre els problemes relacionats amb els dos sexes! No tota distinció és, en tant que distinció, discriminatòria!» Considerar l’educació mixta com l’única via cap a la igualtat real i efectiva entre homes i dones és ignorar el que és l’educació diferenciada i les seves possibilitats per garantir una igualtat d’oportunitats real per a tots dos sexes. Com és possible que alguns encara dubtin de la legitimitat de l’educació diferenciada?

LA MEVA NOTA SOBRE AQUEST TEMA ÉS BEN CLARA. ES FA MOLTA DEMAGOGIA JA QUE HEM PASSAT DE UNA ÈPOCA DE REPRESSIÓ SEXUAL A UNA ÈPOCA EN QUE TOT ÉS PERMISSIBLE. S’HA D’ESTUDIAR DE FORMA CONCRETA ELS BENEFICIS INTERMITENTS D’UNA EDUCACIÓ DIFERENCIADA. ESTIC TOTALMENT EN CONTRA QUE  EN TOT EL PROCÈS  EDUCATIU NO HI HAGI UN PROCÈS COEDUCATIU.

    Sense precedents el que està passant amb la llei d’educació.  Més de 225.000 al·legacions cap a la Lec.  Això em fa preguntar una pregunta qui està a favor d’aquesta llei? Qui s’ha aixecat i afirmat que és una bona llei? cap on anem?

Per primera vegade Artur Mas ha aixecat la veu hi ha demanat diàleg, afirmant:  “Mai una llei catalana ha suscitat tanta contestació al país com la d’Educació del tripartit”. L’únic que espero és que no pensin que el diàleg és només per les formacions polítiques. Però m’alegro que el cap de l’oposició hagi parlat.

Si les concertades no estan d’acord, si les públiques encara menys. qui està d’acord.