L’Avaluació dels mestres i professors és amiguisme
Un dels temes més problemàtics de la LEC és l’avaluació dels mestres i professors. Tal com està ara val més no aplicar-la perquè sabem que existeix molt d’amiguisme, i els inspectors és una figura que no es té clara el que fa.
Qui ha d’avaluar? l’exemple el tenim a tres nivells en aquest moment, d’entrada pels que reinicien a la funció docent que els obliguen a superar un curs d’interins.
El segon punt el trobem amb l’informe d’oposicions que qui ho fa, l’inspector, el director i un mestre o cap de departament. Quins problemes s’han trobat en l’informe. Doncs d’entrada la subjectivitat dels inspectors, tothom ja coneix quins són els inspectors més bons i quins van a tocar la moral, és trist però és així. L’Avaluació de l’informe és tant subjectiva que els criteris i resultats finals són subjectius. Sense contar l’amiguisme dels directors que també eixisteixen. És per aixo que jo crec que els directors ha de ser un cos diferent a la resta i que cada 8 anys hagin d’anar rotant.
En últim cas el que s’avalua ara també són el que s’anomena funcionaris en pràctiques que és el mateix procès que l’informe d’oposicions. No és molt contradictori que hagis de passar per dos filtres gairebé igual.
Finalment, l’Avaluació com es correspon a la llibertat de catedra. O els mestres i professors no l’hem de tenir? Ja que al final has de treballar d’una forma per quedar bé amb l’inspecció, una inspecció molt tolerant i que té molta feina.
Definitavament el que generem és paperasa i més paperassa!!! no estarem convertint la professió de mestre i professor és uns administratius professionals educatius. que complex que és això.
Aquí i rau una de les majors contradiccions de la LEC i del Sistema català d’educació. L’Enric també m’ha demanat perquè depèn de madrid, la resposta és fàcil, la competència de l’educació és compartida amb Espanya. Això fa que es vulgui crear un sistema funcionarietat català que depengui de l’estatut docent de madrid. És aquí la contradicció. La única forma d’entendre el cos de català és que vulguin crear més pressió els mestre i professors. Potser cal! però la pressió en cap cas crec que és positiva.
Una altra mesura que podríem afirmar és que potser hauria d’existir algun òrgan extern de l’administració que pugui criticar l’administració. Trobo molt incorrecte que l’Ernest Maragall ahir hagués dit que l’informe Bofill és inútil, perquè no reflexa la realitat actual. Potser no calia dir inútil
Tags: Ernest Maragall, LEC
Setembre 19th, 2008 at 8:25 am
David,
No tinc tan clar el que dius. Els aspectes de professorat o tenen caràcter orgànic, per tant, a banda de la titulació exigida, les competències sónd el Parlament de Catalunya. Només s’ha de complir la LOE en aquells punts on l’Estatut no doni competències i el Parlament no legisli. Crec que la competència és de la Generalitat, però no soc cap expert en legislació.
No veig perquè un cos català ha de crear més pressió. Justament crec que com a país hem de lluitar per a què el cos sigui català.
Setembre 19th, 2008 at 9:11 am
hola Enric
jo tinc entés per la UGT i així m’ho han reafirmat, que la Generalitat ha de complir en aquests moments el que marca el govern espanyol, ara mateix et pregunto quina es aquesta normativa. No és la LOE.
més que el cos sigui català, el que s’ha de fer és que existeixi a tot catalunya i Espanya un sol cos educatiu. La divisió entre mestres i professors provoca males interpretacions. A més que en el nou model universitari tots dos seran lincenciats.
Setembre 19th, 2008 at 10:21 am
Realment el batibull que envolta la LEC és monumental i, com bé dius, les conseqüències reals seran més i més burocràcia.
Les avaluacions que esmentes, purs tràmits irrellevants, són clars exemples.
Una inspecció eficient, sense la sobrecàrrega de feina a la que està sotmesa, podria fer que el funcionament dels centres millorés sensiblement.
Setembre 19th, 2008 at 11:40 am
A veurem, anem a pams. Les competències en matèria d’educació són plenes a Catalunya des dels inicis de la descentralització cap a les autonomies que es va produïr a primers dels 80.
Arribats aquí, cal dir que la Generalitat (tots els organismes que la componen), també ha de complir aquelles lleis orgàniques que regulen qualsevol aspecte (fins i tot el propi Estatut és una llei orgànica).
Seria desitjable que la Generalitat, en tant que administració amb competències plenes en matèria d’Educació (permeteu-me que posi educació amb majúscula) reguli allò que li sembli més adequat. I que ho intenti fer amb el màxim de suport polític i social.
Sobre el paper dels sindicats, tot i estar afiliat a un, em comença a cansar aquest paper d’immobilisme. Els sindicats, sobretot els de classe, mai han estat tant immobilistes com ara.
Jo, com a docent, vull que se m’avaluï, que es creï una avaluació clara i que tothom sàpiga i respecti les regles de joc perquè a dia d’avui, ningú les sap i es produeixen els fets que comentes (amiguisme, repetició d’avaluacions inútils, etc),.
En 12 anys (ja sé que molts diran que són pocs anys, ja ho sé) donant classe he vist moltes injustícies, moltes! Però mai ningú s’ha posat a avaluar sèriament la feina que jo he fet. Estic molt tranquil amb lo que he fet, amb les hores que hi he dedicat, la formació que he rebut i impartit, les publicacions que he fet, el material didàctic que he creat i publicat. I no estic disposat a que, fins d’aquí 32 anys (que serà quan en tingui 65) ningú no m’avaluï sèriament.
I per suposat, aquesta avaluació ha de suposar, per pròpia definició, una presa de decisions. No vull que ningú s’arrepengi en el treball que jo pugui haver fet per a viure de meravella. El meu treball és meu, i de ningú més!
Qui treballi i faci la feina, que continuï treballant, i qui es columpiï, que el fotin al carrer, com a tots els treballs!
Setembre 19th, 2008 at 11:53 am
Gràcies Jordi per les teves aportacions. Estic preguntant a la UGT quina era la normativa en breu us ho comentaré.
En fi Jordi totalment d’acord amb tu!
Setembre 19th, 2008 at 12:50 pm
La ugt m’ha respòs, que en l’ambit de funcionarietat públic qui té la competència exclusiva és el govern Espanyol. Per tant el cos català quedarà diluït.
Setembre 19th, 2008 at 2:45 pm
David,
Jo estic d’acord amb el Jordi. En aquest aspecte la LOE no és orgànica i l’Estatut si.
Ell diu més clar que jo el que passa amb molts sindicats.
Setembre 19th, 2008 at 2:51 pm
Ok us dono la raó. Hi ha quelcomque no entenc en aquest punt. Però per ara us dono la raó.
Setembre 19th, 2008 at 7:17 pm
Sense sius plau David, ja t’he deixat el meu vot pel teu bloc.
Salut i €
Setembre 20th, 2008 at 10:54 am
Gràcies Educard
Setembre 22nd, 2008 at 6:13 pm
[...] L’Avaluació dels mestres i professors és amiguisme [...]