El silenci cap a la Lec
La cosa que em relaxa més cada matí és llegir els diaris. Els repasso casi tots, la meva dama també ha agafat aquesta mania. Llegir els diaris des de una òptica d’observador m’ajuda a entendre millor cap a on anem. En aquests moments jo la declaro com el silenci cap a la Lec Amb prou feines hi ha notícies que parlin de l’educació.
En temps així mantenir un bloc com el meu té el seu mèrit. Ara em toca de ser profeta i dir el que està passant. Últimament comparo l’economia amb l’educació qui digui que no està lligat s’equivoca. Les notícies d’avui sobre el Zapatero i els liders dels bancs i caixes, m’ha fet pensar que mai de la vida hi hagut una reunió amb el president i els directors de col·legis més importants d’Espanya. Seria interessant descobrir que pasaria però això ara mateix i puc afirmar que mai ho tindrem.
La llei catalana d’educació amb aquest silenci l’únic que provoca es que no hi hagi debat sobre com volem que sigui l’educació del nostre país. L’educació és una cosa de tots. És una de les primeres conclusions que va arribar aquest bloc. El que faig és reflexionar és crear debat però com crear debat si hi ha aquest silenci?
Els sindicat proposem que per mitjà d’una enquesta decidiran si van a vaga. Us recomano que us hi passeu i la feu són 3 minuts del vostre temps. És la mateixa enquesta però us dono enllaços sobre la situació que estem:
Funcionaris, interins i substituts
Escola concertada
Laborals
Treballadors/es no incloses en els altres apartats
No veieu el problema i els no treballadors no els afecta la LEC?
En fi com sempre dic l’educació més que mai està dividida.
Octubre 7th, 2008 at 2:01 pm
Abans de res, enhorabona per ser finalista als Premis Blocs Catalunya.
El debat que genera el teu bloc, malauradament, no és rebut de cap manera pel Departament d’Educació, que l’únic que farà, amb els mitjans de comunicació de masses del seu costat, serà, un cop més, criminalitzar la vaga.
Fins aviat!
Octubre 7th, 2008 at 7:32 pm
Gràcies José Martin m’acabo d’enterar per tu. Jo crec que el problema és que el tema de l’economia s’ho ha menjat tot.