Per: David de las Heras

David de las Heras — Mon, 27 Apr 2009 17:41:09 +0000

Sí Ricard, tot i així, jo aquestes coses no m’adono fins que les escric al bloc. És curiòs com no em dono compte de les coses fins que escric al bloc. No m’he adonat de la realitat fins aquest matí que ho estava escrivint.

Per: Ricard

Ricard — Mon, 27 Apr 2009 16:47:14 +0000

L’época escolar és la millor época per treballar amb els discapacitats intelectuals. Els veus créixer i aprendre, però molts d’ellls en aquest període fan sostre i quan abandonen el centre educatiu per integrar-se al món adult i laboral comença en la major part dels casos un període lent, i a vegades no tan lent de deteriorament. Quan et retrobes amb ells al cap de temps és quan ets més conscient d’aquest procés. Poques vegades m’he trobat amb un ex-alumne ja gran en millors condicions físiques i intelectuals que quan jo el vaig conéixer en el seu pas per l’escola. Costa d’acceptar, però de moment és així.
I com tu ben bé dius l’escola encara és en certa mesura inclusiva, però la vida laboral i adulta no és així. Falta molt camí per recórrer i molt poca voluntat per avançar en aquest camí.

Comentaris a: Els discapacitats en la vida adulta

Per: David de las Heras

Per: Ricard