Una pregunta sobre la Lec? I el que provoca les hores extres…
Voldria saber una cosa, estic segur que aquest post acabarà en blanc. Últimament no és cap secret la feina fa que no pugui escriure com sempre. Espero que aviat pugui agafar el ritme de sempre. Aquests dies, he estat pensant una coseta interesant:
A PART DELS PARTITS POLÍTICS QUI ESTÀ A FAVOR DE LA LEC? Si algú coneix moviments que estiguin a favor que em contesti. Encara que estic segur que quedarà en blanc. Perquè no conec a ningú de part dels partits polítics que estant a favor a la LEC. Doncs que juguem em pregunto?
La política del departament és interessant, podríem dir que el departament d’educació ha creat la política de l’alarmisme. Executen per sorpresa una idea, per exemple LES HORES EXTRES, després l’anul·len per l’alarmisme que han creat. PERÒ QUAN VEUEN QUE ARA HO PODEN TIRAR ENDAVANT, PERQUÈ HI HA ALTRES AFERS QUE són més importants per la societat, ATENCIÓ !HO TIREN ENDAVANT així no hi ha tanta oposició.
LES HORES EXTRES ESTAN AQUÍ. I PUC AFIRMAR QUE AMB UN 20% D’ATURATS L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA HAURIA D’AJUDAR A SORTIR DE LA CRISIS I CREAR LLOCS DE TREBALLS. No ajudar a destruir llocs de treballs per hores extres. Com un polítics d’esquerra fan polítiques de dretes, com permeten que hi hagi una desigualtat de classes, MENTRES UNS FAN HORES EXTRES D’ALTRES ES MOREN DE GANA.
VS
Tags: desigualtat, pobres, rics
Maig 11th, 2009 at 9:16 pm
L’acció política utilitza els mitjans de comunicació de masses d’aquesta manera tan curiosa, i efectiva.
Primer s’informa i, en funció de la reacció, s’executa o es retira. Aquesta és la única validesa de les mobilitzacions que hem dut a terme darrerament, intentar aturar la política del govern fent que recapacitin.
Encara espero la retirada de la sisena hora…
Maig 12th, 2009 at 8:21 am
Espero que prioritzin treure la sisena hora
Setembre 21st, 2009 at 10:56 am
[...] homogeneïtzada que no vol atendre la diversitat de les escoles. Els terços de jornada i les hores extres provoquen cap a un desencadenant interessant i provocador. L’administració pública [...]