REFLEXIONS D’UN EMBARASSAT MASCULÍ
Fa temps, que volia escriure aquest article. Ja sé que no he tingut molt de temps per actualitzar el bloc, provocat, per la feina, el casals i pel meu estat.
Ser home, i estar embarassat és molt dur. En primer terme perquè mai es dirigeixen a tu i et pregunten, com estàs? Com et vas? Sinó directament a la teva estimada dona. No serà que indirectament l’home estigui segregat? Que passa que malgrat ho porti la dona no pot tenir els símptomes l’home?
Estic amb estat i alguns matins em donen ganes de vomitar, i ploro, ploro d’emoció, d’il·lusió de quelcom meravellós que s’estan desenvolupant dintre el meu interior. Estic d’estat. Que passa? Perquè no i puc estar jo!?
Els grans mites dels embarassos són immensos ja des de el moment en que estic d’estat, apareixen mites de com la dona ha anat soprotegint els infants durant milers d’anys, sembla que la panxa un no la pot tocar ni remoure-la per por que es pugui fer mal. Si sabem que ja des de els inicis els infants aprenent per l’estimulació i pel tocar, el que recomano que fem és que tres cops als dies remogueu la vostra panxa amb el nen. Perquè sàpiga que l’estimeu. Si ho feu al llarg de l’embaraç estarà esperant el pare que ho faci.
La primera veu que coneix l’infantó no per força ha de ser de la mare sinó possiblement més del pare. Des de l’inici de l’estat, en el moment d’anar dormir he dit unes paraules al meu fill, li he explicat contes, idees, li he preguntat coses, li he cantat cançons… El paper del pare no ha de ser el suport moral de la dona sinó ha de ser el primer educador del seu fill, la mare no ho pot fer està molt lluny la boca i la panxa.
Quan explico que estic d’estat i que el meu filla em fa cas dintre el si de la mare ningú em creu però és així. D’entrada tothom sap que dintre la mare té un parell de jocs curiosos, el d’agafar el cordó umbilical i després de donar voltaretes al ventre de la mare. Però el més important és el joc del pare, acostat cada dia a la panxa, l’acaricies li cantes la mateixa canço i si sempre ho fas aconseguiràs que el teu fill et faci més cas que la pròpia mare i sorprendràs els nostres amics.
Pare que esperes a representar els teus drets ets el primer educador tu.
