A favor dels nomenaments telemàtics, en contra de la subasta d’homes
Una vegada em vaig tenir que presentar als nomenaments d’agost. Per la meva fortuna només va ser un cop. Perquè vaig optar per fer una mitja jornada durant tot l’any. Passant per sobre dels que volien donar voltes. Aquell moment jo el vaig batejar com UNA SUBASTA D’HOMES. Potser amb un espai reduït i conviviem més de 1000 persones, esperant una feina, algunes embaraçades.
Allà a la subasta d’homes perdoneu hauria de SUBASTES DE DONES, ja que en el sistema educatiu és el reinat de les dones. Amb el que té de bo i amb el que té de dolent. Allà es podia estar cap a sis hores esperant que et toques. Realment l’afirmació SOM UN NÚMERO estava ben definida. Però en el segle XX1 Aquest tipus de nomenaments són irrisoris i arcaics. Per això jo estic favor dels nomenaments telemàtics.
Si ens fixem en com els ha organitzat educació, potser s’han equivocat en la forma, però també pensem que és la primera vegada. Et col·loquen amb unes granges horàries que has d’estar connectat a internet i acceptar la sol·licitut. El problema d’aquest model actual, és que has de ser present a la xarxa, i no tens dret a escollir tal com era la subasta de dones. Francament jo crec, que hi pot haver-hi un punt mig, i deixar escollir un xic a la gent. D’aquesta manera sinó t’agrada el lloc l’has d’acceptar perquè sinó et suprimeixen de les llistes. Per això segurament estan en contra els sindicats. Jo també.
Tags: nomenaments
