Jo celebro, de que s’ofereixen ordinadors a les escoles de forma subvencionada. Entenc que entrin les pissarres digitals. Que vagi acompanyada amb una determinada formació i crec realment amb tot això. Però el que no entenc, és perquè es vol regalar tot sense un projecte de fons al darrera. Sinó es vol aplicar per aplicar. Es evident que després els centres farem un projecte. però en ves dels polítics decidir no haurien d’haver consultat primer els professors.
Segon, això de subvencionar 150 euros sembla que només s’els dongui la mitat del pupitre, és una reflexió que ha sorgit al twitter però em sembla molt bona. UNa altra és com t’emportaràs a casa 25 ordinadors per corregir el material. En definitiva, sembla que en el fons, la gent no està d’acord perquè potser no s’ha fet una reflexió bona de tot plegat.
Tercer, actualment hi ha una gran discriminació entre centres. mentres uns tenen pissares digitals a casi totes les aules, d’altres tot just s’estant col·locant projectors a cada aula. No creieu que hi ha discriminació entre l’alumnat. Perquè uns i altres no?
Quart penso, i defenso que evidentment, s’ha de treballar en Modle, s’ha de començar a potenciar les eines 2.0 a les aules. però estem preparats?Penso que no. Jo aquest any estic disposat a treballar de forma inmediata en Modle, i penso ensenyar el twitter perquè al mateix temps amb critiquin. Ja us aniré informant.
Cinquè vaig sentir l’altre dia a Catalunya ràdio que “amb autorització de les famílies” els alumnes havien de deixar entrar als ordinadors a casa seva per veure que no facin un mal ús. Crec que d’aquesta forma els estem vulnerant el dret de la intimitat i espero que no es realitzi.
Seria una pregunta sense resposta. Perquè estema ocostumats, a veure que les coses no van bé aquí Catalunya, i el resultat és fer veure que no ha passat res.
Estem davant de la tercera vaga del sistema educatiu català. On la resposta no ha estat un 10%, pels sindicats ha estat un 75% per la generalitat un 40%, si fem el promig el resultat és que més del 50% ha dit que no a la política del govern. I que!??? la Lec seguirà el seu curs!!!!! segurament que Sí, ja que fa temps que la política va per un costat i els ciutadants va per un altre.
Si jo fos ara el conseller d’educació per dignitat hauria de dimitir, que més de la mitat dels meus treballadors estiguessin en contra de la meva manera de fer i de funcionar, és quelcom que falla. Si estiguéssim en un país modern com Alemania, estic segur que allà sí que es prendrien responsabilitats. però a Catalunya res de res….
I mentrestant la Lec la llei d’educació de Catalunya, vull dir la llei d’ensenyament de Catalunya segueix el seu curs. I només els polítics poden dir la seva. Vet aquí un altre fracàs del sistema educatiu. La solució, ni idea!!!!!! però el que tinc clar és que hem d’intentar despolititzar l’educació. Us passo les fotos de la vaga de GIrona.
De que un robot, comences a substituir un professor semblava ficció però ara es totalment real. Malgrat a Catalunya s’ha amagat la notícia, a la blogosfera española està ple de post sobre aquesta notícia.
Sempre s’ha pensat que arribaria, i tenim detractors i favorables aquest canvi. Però el que més em preocupa és perquè es va crear aquest robot. El robot es va crear per fer de secretària i estalviar costos. I ara ja substitueix els mestres per robots.
Us imagineu una escola ple de robots? Programats per treure la major competències dels nostres nens? Quins efectes provocaria?
La quantitat de preguntes que genera, aquesta notícia és immensa. Però jo més enllà d’encarar la diferència entre un mestre i un robot. Hi ha una qualitat humana que els robots mai ens podran substituir que és la espontaneitat. La espontaneitat si hi reflexioneu és la cosa que agrada més el nens. Les emocions no, ja que en si mateixos són gestos.
Us passo un vídeo del youtube de la supermestre anomenada Saya:
Mentres, tothom sap que falten recursos i diners a l’ensenyament públic. Mentres encara no s’ha arribat al 7% del pib per l’educació. ELs nostres governants juguen amb nosaltres. Mentres ARREU DE CATALUNYA ES VAN DESTRUINT LLOCS DE TREBALLS TROBEM EL VICEPRESIDENT DONANT UN MIL·LIÓ D’EUROS A UNS INDÍGENES QUE NO DIC QUE NO HO NECESSITEN PERÒ POTSER ARA EN HORES DE DE INSEGURETAT POTSER ENS TOCA GUARDAR-HO PER A NOSALTRES.
A més que el nostre govern en ves de donar ajudes públiques a l’economia o a prioritzar POLÍTIQUES SOCIALS, ES DEDIQUEN OBRIR AMBAIXADES A NEW YORK DONANT EL SEU GERMÀ APEL·LES LA PRESIDÈNCIA.
No és per res, però a mi m’indigna tot això, em sento malament, perquè cada vegada més persones més properes del nostre cercle estan a l’atur. Mentrestant els nostres governants no paren de viatjar. No hi ha dret. JA POSSIBLEMENT NO ÉS IMPORTANT UNA VAGA D’EDUCACIÓ DIJOUS QUE VE SINÓ UNA VAGA GENERAL.
Quina és la situació de l’educació del nostre poble? Podem donar un bon any a l’educació? Anem per pams, quines són les novetats:
-Concurs de trasllats: Curiosament s’intenta fer tot telematicament però després fan anar a tothom a educació per entregar la justificació.Així l’únic que s’aconsegueix es col·lapsar el sistema.
-Oposicions: No es compleix el pacte, l’afirmació que el funcionarietat surt car, per mi no és una justificació. Perquè el que està clar és que surt més car els interins. I encara hi ha una gran massa que són interins i substituts. El que és més curiós de tot això, és que l’empresa privada no es deixa tenir un treballador més d’un any sense ser fixa. Que passa que per la pública una lleis, i per la privada unes altres. No a la discriminació.
-Formació Permanent: 0 és la resposta que aquest any a donat educació els mestres i professors. Per primer any, s’han denegats molta formació als docents? Uns motius són la falta formadors, que no m’ho crec, ja que som docents.. I en dono una altra la manca de gestió econòmica.
-Hores extres dels mestres i professors: Ara es vol contemplar que els docents en plaça fixa puguin fer més hores. Idea bona en temps de crisis? Es curiós que les empreses privades hagin anul·lat les hores extres i ara educació les vulgui implantar. Crec que aquest tema es mereix un nou post més endavant.
Ahir, una cosa molt rara amb mi vaig tenir temps de mirar mitja horeta la televisió. Jo ja podia haver desconnectat, però quan un té un hobby com l’educació no té temps de descansar. Es tractava de la típica sèrie d’advocats però en aquest cas era una mare que denunciava una mestra, perquè resulta que per amagat un infant de la classe havia posat a la maleta de la seva filla xocolata amb avellanes i ella era al·lèrgica a les avellanes. En prendre les avellanes, la seva filla mort. Evidentment estem parlant de ciència ficció. Però l’exemple ens ajuda a entendre un fet nou a les nostres aules.
Per avançament mèdic, o ves a saber perquè una realitat de les nostres aules i dels menjadors escolars és que cada vegada més hi ha persones amb més al·lèrgies. Per tan cada vegada més els mestres, professors i finalment monitors hem d’assumir una altra responsabilitat la de curar per la salut dels nostres infants, joves que tenim al nostre càrrec. Una altra funció social que s’ha d’encarregar els formadors. No estarem carregant de masses funcions a les aules i els espais de lleure? Ningú s’ha preguntat per intentar doncs fer una tasca de prevenció, d’obesitat, anorèxia, bullímia, vigorèxia… Hi pugui haver una infermera a l’escola. Ni ha prou amb els controls mèdics que es fan a l’escola?
Últimament el meu bloc m’oblidava dels meus amics els monitors lleure, segueixo a primera línia de combat com sempre encara liderant equips de lleure. A la meva edat de 31 anys fer-ho es una mostra de vitalitat. Però crec que la seva funció social és molt important i no se’ls valora prou. Ells encara ho tenen pitjor. Penso amb diversos amics que ara estan treballant als menjadors escolars, on han de tenir cura de 4 o 5 dietes diferents. Gestió fàcil si tinguessin els mateixos alumnes que una classe, però alhora de la veritat les ràtios poden estar 1 monitor 50 infants. Com es pot donar qualitat amb aquestes ràtios? I encara estan malpagats.
En definitiva, si no tinguessin suficients funcions socials els educadors cada vegada més se’ls incorpora una nova funció social, la sanitat. Sense gairebé sense recursos i moltes vegades amb molta poca informació han de respondre aquesta demanda social.
T’has pregunta mai si als infants els hi diem mentides? Són mentides piadoses? i tu!, mestre i professors els hi has dit alguna vegada? O habràs negat o no dir del tot alguna veritat perquè creus que l’infant no sap processar-la? o al revès no has vulgut dir la veritat per no posar-te en una situació incomoda?
Vet aquí que porto temps pensant sobre les mentides que diem els infants. Perquè tots en diem! L’exemple més clar són els reis mags. Però a nivell psicològic i pedagògic dir mentides afecta als infants? Perquè no ens ho hem preguntat mai. Són qüestions que m’he anat preguntant al llarg de la setmana i que és mereix tot un curs. Perquè més enllà de les mentides piadoses hi ha les mentides pedagògiques. I l’exemple més clar és quan expliquem la SUMA.
Vet aquí l’explicació de la suma, si tenim a la butxaca quatre caramels de menta i 5 caramels de maduixa a la mà. Quants caramels tenim? Aquest enunciat simple i suculent i significatiu per l’ifant. Si s’explica malament elaborarem un concepte erroni al cervell del menut. M’explico amb número, ja que com diu el petit príncep els adults només ens interesen els números.
4 caramels de menta + 5 caramels de maduixa és = a 9 caramels
És correcte aquesta conclusió. Segueixo:
4 caramels de menta + 5 caramels de maduixa és = a 4 caramels de menta+5 caramels de maduixa.
Ara em seguiu. Estem ensenyant molts cops els infants a sumar cinc cadires amb quatre taules quan això no es pot sumar. No estarem cometent errors en l’ensenyament?
I una conclusió implicita és el fet de que l’infant ha de veure valors al mestre i professor. Si no sap una cosa doncs que ho faci saber. I així aprenent el valor de la humilitat i senzillesa. però es clar, l’orgull per molts va davant de tot!!!!!! a que aquest tema us ha fet pensar.
Les notícies d’ahir em van sobtar, El nostre honorable president ens anunciava dos elements positius que només un era nou. El primer de tots que a sisè de primària s’avaluaria el nivell actual de competències. Norma que em sembla un mtjà per millorar el sistema educatiu, però arriba tard, perquè el que no diu és que aquesta normativa ve de la Ley general de educación. És a dir, ja s’hauria d’haver aplicat el curs escolar per tant no és una mesura de la Generalitat sinó de l’Estat. I ja era hora que s’apliquès. El text de la loe la trobarem ja en el preambul:
Las enseñanzas que tienen carácter obligatorio son la
educación primaria y la educación secundaria obligatoria.
En la etapa primaria se pone el énfasis en la atención
a la diversidad del alumnado y en la prevención de las
dificultades de aprendizaje, actuando tan pronto como
éstas se detecten. Una de las novedades de la Ley consiste
en la realización de una evaluación de diagnóstico
de las competencias básicas alcanzadas por el alumnado
al finalizar el segundo ciclo de esta etapa, que tendrá
carácter formativo y orientador, proporcionará información
sobre la situación del alumnado, de los centros y del
propio sistema educativo y permitirá adoptar las medidas
pertinentes para mejorar las posibles deficiencias.
Otra evaluación similar se llevará a cabo al finalizar el
segundo curso de la educación secundaria obligatoria.
Para favorecer la transición entre la primaria y la secundaria,
el alumnado recibirá un informe personalizado de
su evolución al finalizar la educación primaria e incorporarse
a la etapa siguiente.
Així l’argument del nostre President ahir ja ho recull la Loe. Podia haver tingut un caràcter més humil i dir que s’aplicaria el 100% al que diu la Loe.
En segon terme el calendari escolar que hi hauria un debat aquest sí que és un element nou. Ja vaig afirmar fa menys d’un mes que cal una reforma. Podeu veure-ho en aquest post. Més enllà de les demandes dels pares, els sindicats, els mestres… El calendari és una mesura pedagògica per mesurar el temps. Com a tal hem d’anar més enllà del partidisme i s’ha d’anar a buscar un calendari educatiu, que ressalti les festes laiques com el dia de la noviolència, el dia de la sostenebilitat, el dia de la pau…. Sense evidentment, perdre les nostres arrels culturals cristianes.
Un dels temes més problemàtics de la LEC és l’avaluació dels mestres i professors. Tal com està ara val més no aplicar-la perquè sabem que existeix molt d’amiguisme, i els inspectors és una figura que no es té clara el que fa.
Qui ha d’avaluar? l’exemple el tenim a tres nivells en aquest moment, d’entrada pels que reinicien a la funció docent que els obliguen a superar un curs d’interins.
El segon punt el trobem amb l’informe d’oposicions que qui ho fa, l’inspector, el director i un mestre o cap de departament. Quins problemes s’han trobat en l’informe. Doncs d’entrada la subjectivitat dels inspectors, tothom ja coneix quins són els inspectors més bons i quins van a tocar la moral, és trist però és així. L’Avaluació de l’informe és tant subjectiva que els criteris i resultats finals són subjectius. Sense contar l’amiguisme dels directors que també eixisteixen. És per aixo que jo crec que els directors ha de ser un cos diferent a la resta i que cada 8 anys hagin d’anar rotant.
En últim cas el que s’avalua ara també són el que s’anomena funcionaris en pràctiques que és el mateix procès que l’informe d’oposicions. No és molt contradictori que hagis de passar per dos filtres gairebé igual.
Finalment, l’Avaluació com es correspon a la llibertat de catedra. O els mestres i professors no l’hem de tenir? Ja que al final has de treballar d’una forma per quedar bé amb l’inspecció, una inspecció molt tolerant i que té molta feina.
Definitavament el que generem és paperasa i més paperassa!!! no estarem convertint la professió de mestre i professor és uns administratius professionals educatius. que complex que és això.
Aquí i rau una de les majors contradiccions de la LEC i del Sistema català d’educació. L’Enric també m’ha demanat perquè depèn de madrid, la resposta és fàcil, la competència de l’educació és compartida amb Espanya. Això fa que es vulgui crear un sistema funcionarietat català que depengui de l’estatut docent de madrid. És aquí la contradicció. La única forma d’entendre el cos de català és que vulguin crear més pressió els mestre i professors. Potser cal! però la pressió en cap cas crec que és positiva.
Una altra mesura que podríem afirmar és que potser hauria d’existir algun òrgan extern de l’administració que pugui criticar l’administració. Trobo molt incorrecte que l’Ernest Maragall ahir hagués dit que l’informe Bofill és inútil, perquè no reflexa la realitat actual. Potser no calia dir inútil
Llisto els punts i faig un breu comentari personal.
És una Llei que no aporta cap millora al nostre sistema educatiu, que col·loca a la xarxa pública en condicions de subsidiarietat i que empitjora les condicions de treball del professorat.
Consolida i augmenta el poder i la influència de les patronals religioses en l’àmbit educatiu. Destina més diners als centres privats sense cap obligació ni cap mecanisme per evitar la distribució desequilibrada de l’alumnat. A partir d’aquesta Llei, la xarxa de centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema educatiu.
Consolida el camí obert cap a la privatització de determinats sectors, a partir de la municipalització i altres vies: 0-3, educació de persones adultes, Formació Professional, Serveis educatius, extraescolars.
Estableix un model d’autonomia basat en la diferenciació dels centres segons els resultats escolars. Afavoreix l’autofinançament dels centres públics que conduirà a incrementar les diferències segons el seu entorn social. Proposa un model de gestió empresarial que dificulta el treball en equip. Defineix els directors/es dels centres públics com a “personal directiu”, amb règim jurídic específic i els possibilita seleccionar, avaluar i nomenar al professorat.
Desregularitza les relacions laborals. Introdueix formes de provisió subjectives i discrecionals, que deixen una porta oberta a l’arbitrarietat. Proposa un nou sistema retributiu jerarquitzat basat en un model d’avaluació punitiva. Proposa increments retributius al professorat per resultats obtinguts. Obre la via a la laboralització del personal substitut amb el conseqüent empitjorament de les seves condicions de treball i redueix el salari del professorat durant els tres primers anys.
El compromís d’inversió pública que proposa el Departament és absolutament insuficient. Entenem que s’ha de prioritzar la inversió pública a l’ensenyament públic i aquesta ha de ser, com a mínim, del 6 % del PIB de Catalunya.
La millora de l’educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarial, ni per la lògica del mercat i la privatització, sinó per una aposta real per la xarxa pública i un augment seriós de la inversió que possibiliti abordar tota la problemàtica i les necessitats dels centres i de l’alumnat.
Algunes notes:
Seria bo que ens diguessin per què la xarxa pública serà subsidiària, s’entén que de la privada, sinó de qui. També per què empitjoren les condicions de treball del professorat. Potser ens ho aclariran en algun moment més endavant.
Estan en contra de la gestió jeràrquica? i de la gestió empresarial? L’empresarial normalment és jeràrquica. La jerarquia no és necessària per tirar endavant els projectes? Segurament és l’assemblea. Suposo que confonen jerarquia amb no escoltar. Escoltar cal, jerarquia també. Ha d’haver autoritat real i moral, sense no funcionen les coses a la Terra, potser al cel si. Jo cec que el director sigui personal directiu és magnífic. Ara tenim directors sense autoritat o capacitat de dirigir. Altrament que no li diguin director, que li diguin “company que signa les factures” Si el director no pot seleccionar els seus col·laboradors no és un director de res.
La lògica de mercat, què vol dir, oferta i demanda? Lògica de mercat que no té res a veure amb privatització.
La millora depèn, diuen, d’una aposta real per la xarxa pública, o no, és una opció ideològica (consti que no estic en contra) però no hi ha una dependència directa. Els taxis, servei públic, no necessàriament funcionarien millor si fossin de titularitat pública, això si ens sortirien més cars a tots els ciutadans (especialment als que no els agafen). És una opció política doncs i no una qüestió de qualitat, lògic que ho defensin funcionaris. Naturalment la inversió ha d’augmentar per resoldre tots els problemes.
No es bo donar incentius als centres que fan millor la seva feina? Estaria malament si es fes en un rànquing de valors absoluts, però si es fa en funció de la situació de partida, seria una fórmula excel·lent.
A partir d’aquesta llei la xarxa d centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema? Per què? Voleu dir que algun ciutadà normal ho entendrà? Clar que com que dec ser un neoliberal irredempt. O potser estar contra de la vaga és no ser progressista.
No nego que calgui considerar els arguments dels sindicats, però que pensen els pares? No creieu que els pares volen una bona educació per als seus fills i passen de discutir aquestes coses. El problema són els resultats.
ELS MEUS COMENTARIS PERSONALS
També per què empitjoren les condicions de treball del professorat. Potser ens ho aclariran en algun moment més endavant.
La Llei recull una contradicció que els sindicats s’han reforçat amb ella. Diu que es crearà un cos catala d’ensenyant però que dependrà del que mani madrid. Recorda els sanitaris quan es van passa el nou sistema català ara estant decepcionats.
La jerarquia, mira Enric jo sobre això opino lo mateix que tu, però ara mateix és impossible aplicar-ho perquè en el fons hi ha molt amiguisme i favoritisme. O es passa a un model de inspecció neutral fora de l’administració, o no té sentit la jerarquia que planteja la Lec.
No nego que calgui considerar els arguments dels sindicats, però que pensen els pares? No creieu que els pares volen una bona educació per als seus fills i passen de discutir aquestes coses. El problema són els resultats.
si has llegit el meu post, la lec no és una cosa dels mestres sinó de tots. Per això davant de la ugt ho vaig dir clarament si la vaga és només de mestres pleguem! si és fa ha de ser una vaga social.
El problema de tot això i en el meu post ho col·loco és que L’Ernest no ha fet cas a les al·legacions, com mínim de la ugt. Jo el que no em crec és cap de les propostes al·legades a la LEc no sigui vàlida. Francament Enric considero que la UGT és un sindicat moderat, hi ha quelcom que falla amb el diàleg de la LEC. SI NO ES UNA LLEI DE TOTS FRACASARÀ, LA LOGSE VA SER UNA GRAN LLEI PERÒ ELS PROFESSORS NO HI VAN CREURE PER AIXÒ VA FRACASARA veure si la gent s’anima a fer debat entre tots dos.
Una abraçada
David
pd: Desitjo de tot cor que pensis que els mestres ens preocupem per l’educació.
Ahir vaig estar una reunió amb la gent de la UGT, i vaig veure claríssim que s’anirà a la vaga. Per què ho tinc tant clar? Jo vaig intepel·lar preguntant perquè no s’havia fet una proposta de mínims per pactar amb l’Ernest Maragall, la resposta va ser molt clara, de totes les al·legacions que s’havia fet a la UGT no s’havia rebut resposta i no es recollia cap a l’esborrany,
Dóna entendre de tot plegat que el gran problema és Que L’Ernest està tirant la seva llei no la llei de tots els catalans aquest és el gran problema de la LEC. No em crec que les propostes moderades de la UGT no hagin entrat en l’esborrany això indica que quelcom falla.
Un dels problemes que veig de la vaga que sembla que només afecta als mestres i això és totalment mentida. la LEC afecta i ha d’afectar a tota la societat i comunitat educativa.
La fundació Bofill ens ha anunciat que l’escola pública està a la cua de tot europa. La LEC hauria de solucionar aquest tema, però si no hi ha diàleg i s’aprova i ningú està d’acord com es pot aplicar? un segon tema, si estem patint una crisis econòmica que afecta a tota la financiació com s’abordarà la LEC economicament.
Cal mesures ja! però no sé si la LEC respondrà davant el fracàs escolar. i millorarà la qualitat del servei públic. Una de les altres notícies interessants que ha revel·lar l’informe Bofill és que els immigrants en ciències estan 7 punts per sota que els catalans. Així està clar que tenim un gran problema. Una de les causes que diu l’informe BOfill que és per culpa de la formació dels mestre jo crec que és problema de manca de recursos. L’escola catalana per mi està saturada.
Un dels elements positius de l’educació catalana que les dones tenen un grau gran d’igualtat davents dels home.
Malgrat ja ho sabia, i volia esperar a pensar que deia la UGT-FETE l’Enric Canela m’ha avançat els sindicats USTEC-STEs, ASPEPC-SPS i CGT han convocat una vaga general en el sector de l’educació pública el dia 13 de novembre per mostrar, un cop més, el rebuig a la proposta de Llei d’Educació de Catalunya, aprovada pel govern català. Els sindicats es queixen que es mantenen moltes de les propostes criticades pel professorat. Els sindicats CCOO i UGT encara no han decidit si donen suport a la vaga, ja que abans volen consultar-ho amb les bases i els centres.
Avui passaré per la Fete-Ugt i miraré a veure com està el tema. Però ja us dic endavant de part que hi ha problema de responsabilitat com diu l’Enric, en un moment que hi ha tant fracàs escolar potser el que toca és un diàleg amb l’administració i amb els polítics. Fer veure que l’educació és de tots.
I si en vés d’anar de vaga tots els sindicats es posessin d’acord per intentar fer la millor llei possible. No serà un pressió major que fer una vaga. En fi us mantindré informat.
Suposo que és lícit fer campanya pel meu bloc. A veure si em voteu.
Avui estava llegint lavanguardia diari que sempre ha estat a favor dels EBe on hi havia un article extens sobre els espais de benvinguda educativa amb una foto de Vic. Que evidentment quant al juliol ens ho vam trobar a tots ens va sobtar.
Les crítiques a la catosfera són llargues. Jo mateix les he criticades llargament en aquest mateix bloc. Però el que pretenc fer ara, es desituar-me i donar-lis una oportunitat. D’entrada un objectiu clar és que hi hagi una coordinació entre que l’emigrant arribi el país passa pel consell d’escolarització i arribi a l’escola. Això ha de ser l’objectiu màxim de l’Ebe.
Ja porto un temps a les escoles d’educació especial i en aquests darrers cinc anys puc anunciar una cosa que és certa. Les escoles d’educació especia s’estant buidant i emplenant dels infants amb assitència més assistencial. Això per mi demostra que l’inclusió va per bon camí. Evidentment inclusió no vol dir que hi hagi més éxit escolar. Però clar en aquests moments l’éxit escolar és que sapiga les matèries i no tant clar que tingui uns valors d’adaptació al món.
En el marc teòric gairebé tothom ha d’estar en contra dels Ebes, però també ho hem de veure com un punt de suport. Tots sabem que cada escola és un món, i cada món té un context educatiu. Si aquest context educatiu no és favorable per desenvolupar les capacitats màximes de l’infant és que quelcom falla. I a vegades les estructures no faciliten poder revisar tot el procès d’aprenentatge d’una escola moltes vegades provocat per les mateixes normatives estupides que van canviant cada dos per tres.
Per tant el que crec, és que deixem que experimentin amb l’Ebe si veïem que no funciona que de seguida s’intenti eliminar. En el fons penso que l’Ebe pot arribar a incloure millor els infants a lescola. Espero i desitjo que el departament d’educació no s’equivoqui. Perquè una idea éstà molt clara amb els infants no es juga.
Segurament aquest títol d’aquest bloc serà el que es repetirà més en tota la blocosfera educativa. El nou curs escolar. També es curiòs que alguns blocs parlin que avui també comença el senat d’Espanya espero que ens arreglin el finançament i l’educació.
Ens hem despertat com no podia ser aquest matí una entrevista pel punt diari a L’ernest Maragall. M’ha semblat molt interessant.
Punts que han sorgit per debatre:
1.-CALENDARI ESCOLAR: Jo més que redefinir el calendari escolar, el que faria és obrir una porta més educativa respectant la nostra cultura. És a dir ja fa temps que penso, que el calendari en aquest moments és cristià. Quin sentit té que per setmana santa tots els infants facin festa? potser només cal de dijous a diumenge? perquè no fer dia de festa el dia de la pau. És a dir si revisem el calendari escolar ho fem des de un punt vista educatiu i no per la conciliació familiar. L’important són els infants.
2.-REUTILITZACIÓ DELS LLIBRES: Ja he dit en anteriors posts que a mi particularment em fa por. Si els editors reben menys diners, menys diners per donar qualitat del llibre. Aquesta mesura afectarà a les escoles. No ho veig clar.
3.-EBE espais de benvinguda educativa. Estic a favor amb l’Ernest, donem una oportunitat aquests espai a treballar per la inclusió, sempre que siguin temporals
4.-Quatripartit en contra totalment, si la lec només és de 4 partits i no de tot el parlament alhora de que hi hagi la majoria d’entitats educatives a favor per mi serà un fracàs. Ningú pensa que un tres i no res el PP s’ho carregui?
El que es evident en tot això que el prestigi d’Ustec està pel terra. Pel fet que sempre que hi hagi una proposta sobre la Taula senzillament Ustec diu que no. Totalment d’acord amb l’Ernest sobre aquest punt. evidentment tampoc s’han de baixar els pantalons.
Aquest curs escolar tal com van les coses. Serà recordat com l’any que es va aprobar la LEC. Tal com està segurament que prosperarà, evidentment amb molta gent en contra. El mateix Enric Canela n’ha parlat de la Ustec. Particularment la pregunta que ha lleçat l’Enric l’he de respondre el que penso perquè m’ha fet reflexionar un xic. La pregunta és els sindicats han d’imposar la Lec? D’entrada crec que imposar no!! però la pregunta jo la refaria. Els sindicats són els representants dels mestres? Seria una altra pregunta que ens podríem fer, i la resposta és que no es pot afirmar que hi hagi una entitat que representi tots els mestres. No crec que els sindicats ho puguin fer.
Tots dos podem afirmar que la vaga del febrer no ha fet canviar res. La llei segueix igual. i segurament abans que acabi l’any hi haurà un altra vaga n’estic segur perquè L’ernest Maragall no cedirà és claríssim. Em segueixo preguntant qui està a favor de la LEC? Comença el curs esolar i tenim diferents temes polèmics que les escoles han d’assumir:
1.-Segueixen els licencats a les aules.
2.-La Lec és manté al parlament. Segur que segueix avançant que algú em digui quina entitat està a favor?
Ja al final del curs de l’any passat la Selva hi va haver tota una revolució cap al transport escolar en afirmar que s’hauria de pagar a partir del següent curs. La blocosfera silenca i de la selva bull!!!! i fins i tot el diari de Girona de Girona anuncia concentracions, per fer boicot el transport escolar.
Per ara només la meitat d’infants utilitzarà aquest servei. Fins i tot alguns han afirmat que el consell comarcal tenia por que viatgessin infants no inscrits. El dia 15 de setembre el curs començarà. I sembla que ja hi haurà molt de rembombori. Alguns Ajuntaments com Sils pagarà el transport escolar 178 euros per Infants i s’incrementarà en 1 línia més. Sembla però que a Santa Coloma de Farners no hi haurà transport.
És extrany que després de tres mesos encara avui no ho han arreglat i començaran el col·legi amb energies tan negativa. Alguna cosa no s’ha fet correctament.
Ara mateix les Ampes de Santa Coloma de farners diuen:
-EN CAS QUE ARRIBAT EL 15 DE SETEMBRE DEL 2008 EL CONSELL COMARCALD E LA SELVA NO HAGI ESTABLERT EL SERVEI DE TRANSPORT PER ALS 185 USUARIS DEL NOSTRE MUNICIPI, HI HAURÀ CONCENTRACIONS DIÀRIES A L’ENTRADA DE LA URBANITZACIÓ DE SANTA COLOMA RESIDENCIAL:PARES I MARES I ALUMNES SORTIRAN A LES 815 PER MITJANS PROPIS I DE FORMA CONJUNTA, FINS ALS CENTRES EDUCATIUS CORRESPONENTS.
-EL PROPER 19 DE SETEMBRE DEL 2008 ES CELEBRARÀ UNA NOVA ASEMBLEA DELS USUARIS AL LOCAL DE SANTA COLOMA RESIDENCIAL, RAMBLA CATALUNYA 42, A LES 8 DEL VESPRE.
No sé però això a mi em comporta que hi ha una gestió controvertida a la selva.
Ara fa uns dies que Xtec va canviar la seva imatge en positiu visualment. A més es veu un interès per reforçar-la en continguts. Però no en hi ha prou amb això. Xtec en el seu moment segurament va revolucionar les tics a l’educació. Era un portal novedòs que es veia un projecte de grans dimensions. Però ara com ara la seva definició és estancament.
Ja fa temps que volia parlar d’això, ho vaig comentar a la xerrada. Però m’he llançat a partir d’un post i comentaris d’en Jordi Perales, que m’ha pensar bastant.¡Xtec i això sembla que coincidim s’ha estancat, no evoluciona cap a la web 2.0, si i col·loquem per un costat els fòrums i per un altre els blocs.
Tinc clar que el problema és complex, i en la xerrada del cercle del coneixement hi havia una persona que el projecte Xtec havia de passar per ser una comunitat interactiva. Totalment a favor d’ell. Una de les presses del departament va ser el Linkat que en la seva primera versió van corre tant que va portar molts problemes de wireless, so i gràfiques.
Havíen d’haver esperat, però la marca de codi lliure per eleccions generals va guanyar. Això va fer que en poc temps tinguessim a tots els centres el Linux 2.0 sense tenir temps d’adaptar-se al 1.0.
Alhora xtecblocs, no m’acaba de fer el pes. S’hauria d’anar més enllà que fer públic els més actius. És el problema de sempre del web 2.0. Que és més qualitat él que rep més visites i el que escriu més o aquell que escriu sense pausa però amb qualitat? En les Tics al departament ha d’afavorir el seu desplegament i no n’hi ha prou en donar material i ja està!.
Estava esperant el moment, no tenia clar si realment l’ajuntament penjava l’estelada. Que per aquells que no ho saben aquest any celebrem el seu centenari. És per dir-ho d’alguna manera el nostre escut d’armes. He estat llegint per tot arreu i no he vist enlloc si realment Fornells també hi participaria. Al final sembla que Sí. Evidentment us transmeto les fotos que he fet, alhora també ho he enviat a www.estelada.cat us recomano la pàgina.
Sí, us he de dir la veritat jo crec amb una Catalunya lliure, però no tinc clar si el fet que ha comportat la polèmica de l’estelada aquest any, hagi ajudat a unir-nos. La independència en un món globalitzat l’hem d’entendre cap a una concepció ciudadana cap al món. Per defensar la nostra identitat, la nostra llengua i les nostres costums. Més que mai els catalans ens hem d’unir per fer front un enemic comú per mi no és Espanya sinó tots aquells que ens volen diluir la nostra cultura. Penso amb les nadales catalanes, amb Sant Jordi, que passa que per culpa de la immigració o religió no ho hem de celebrar. Tot això és la nostra cultura i sembla que l’estiguem perdent. Més que mai hem de cridar Visca Catalunya lliure!
Ja tenim les primeres notícies sobre la reforma de la selectivitat. Llargament és una demanda que casi tots els que ens preocupen l’educació estem d’acord que la hem de revisar. I adaptar-la a les diferents necessitats educatives. Malgrat aquí Catalunya seguim adormits i intentem veure que hi ha un començament tranquil, quan no ho hauria de ser ja que hi ha la Lec a punt d’entrar al parlament. Quan potser hauríem de tornar a l’octubre de l’any passat quan magisnet va publicar les primeres dades de L’informe Pisa i per fi durant un temps la societat va posar al centre a l’educació. I es demostra en el meu bloc que les visites van pujar de forma repentiva i ara em trobo que pocs i entren.Em dono compte que l’institució escolar a Catalunya està en crisis.
Us dic les característiques del que sembla que serà la nova selectivitat:
1.-PER APROVAR S’HA DE TREURE UN 5. Fins ara era un 4. Per tant la nova selectivitat en un principi sembla més exigent, molts professorats de la universitat estaran a favor d’aquest punt i ha una excepció si has tret el batxillera en més de 6 pots aprobar un 4. Mesura molt rara.
2.- Obligació de fer 6 exercicis amb el comentari de text de sempre i només ara 1 matèria de lliure elecció. Fins aquí et donaria una nota de 1 al 10. Però el borrador va més enllà encara que no es cursi al batxillerat et podras presentar a una fase voluntària per millorar nota que pot arribar a incrementar-ho fins a 4 punts més. És a dir pots arribar a tenir 14 punts. El ministeri farà una llista relacionada a partir dels 5 sabers de la universitat (Arts y Humanitats, Ciències, Cièncias de la Salut, Ciències Socials i Jurídiquesas, Ingenyeria i Arquitectura). Per mi això és facilitar l’accès de l’universitat. però encara vaig més enllà si aquesta part voluntària no es fa el batxillerat ho hauràs de fer algun lloc quin les acadèmies. No tothom es pot pagar una acadèmia i per tant estem fent una segregació social. Alguns fins i tot comenten que serà com una oposició.
3.-El curs 2011-2012 hi haurà un examen oral d’anglès.
4.-Les Universitats podran marcar les assignatures que donen més importància per accedir-hi.Hi ha un altre punt que em preocupa a partir de les dades que m’arriben, si has de cursar unes assignatures determinades per entrar a una universitat i si després descobreixes que t’estas equivocant. Umm!!! estarem fent una mesura que renaixerà més fracàs escolar.
La meva opinió personal és que no veig clara aquesta reforma. Un altre dels fets que em sembla que hi estic molt d’acord amb Euskadi, si estem parlant de competències perquè demanem els alumnes sabers memorístics.Ja vaig parlar d’això amb el post de fa dos dies.
La idea és molt senzilla. Si només fem als joves que aprenguin a fer percentatge(saber) i després el fem aplicar la rebaixa(saber fer) però no sap entendre sí el preu està rebaixat, a que serveix el saber memorístic. Us anuncio sí això segueix endavant sentint-ho molt serà més fracàs.
He donat ja el pas. Després de veure i analitzar que Fornells de la Selva és un poble amb molta vida i generador d’una gran cultura. M’ha empobrit veure que la web i la web 2.0 no la retractin com a tal, sinó com a especulació de pisos i cases per tot això neix Fornellsdelaselva.info. per donar tota la informació cultural que genera el poble de Fornells.Evidentment que tothom té una ideologia. Però per tal de que aquest projecte surti bé, ha de ser un bloc neutral. Ara començo jo a fer-ho, però espero que a la llarga hi hagi dos o tres persones que en vulguin escriure i ja no sigui cosa meva.També la meva idea és com que veig que moltes de les entitats que hi ha no tenen web. El hi vull oferir un petit espai i un petit disseny que puc fer gratuïtament per fer conéixer les activitats del poble i les coses que van succeint. no sé que pasarà però el que no s’ha de fer es desanimar-se hi ha aquesta laguna al poble i vull donar-hi resposta. La finalitat és generar cultura a la xarxa.Ja fa temps que vaig començar en fer fotos del poble i participant a wikipedia. Podeu trobar les fotos en aquest enllaç i aquest altre.
Prometo ser breu avui perquè ahir vaig escriure moltíssim. En la conferència d’ahir vam justificar el que penso. L’educació no està en crisis el que està en crisis és la institució. Com permet que les normatives siguien tan intangibles i tan poc previsores.
Qui té dret a dir que els licenciats poden fer classe a primària. Quan ells són experts en una matèria? no és una manera que els mestres perdin prestigi social. Un altre any hi ha licenciats a les escoles. Veïeu un professor d’història fent classes a primer de primària com ensenyarà llengua o mates!
Que són les competències bàsiques? Com es despleguen? Com adoptar la programació en les nostres aules per adaptar-se a la Loe? Com ensenyar quan:
UNA ESCOLA PENSADA EN EL SEGLE XIX
UNS MESTRES FORMATS AL SEGLE XX
AMB UNS ALUMNES DEL SEGLE 21
Una aula és igual a un professor? Un grup és igual a 25 alumnes? Els continguts rellevants són els llibres de text? o els que explica els professors? La idea de les competències bàsiques és que es mantinguin durant el temps. Fins ara treballavem continguts però els continguts canvien en el temps. Les competències no és mantenen. Aquestes han estat alguna de les idees d’una conferència que ha fet a un grup de professorat l’inspectora Rosa Canals. La idea no ha dit quelcom diferent el que sabem. Ha tornat a enfatitzar que l’important de l’escola no és donar coneixement sinó transmetre els infants com recapitolar informació. Com analitzar-la i interpretar-la
.
Ensenyar hem de transferir coneixement.La idea és molt senzila, a matemàtiques hem de treballar els percentatge per tal de que l’alumne després sàpiga rebaixar o encarir un producte i sàpiga entedre si està ben rebaixat. Podem dividir els continguts en:
Saber : Continguts, procediments i actituts
Saber fer: Resoldre els diferents conflictes.
Saber ser i estar: Aportar-ho a la vida diària.
Segons el referent normatiu les unitats didàctiques han de tenir els següents elements:
CONTEXT: Característiques de la matèria/de l’alumnat
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS D’APRENENTATGE
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT/APRENENTATGE I D´AVALUACIÓ
ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
CRITERIS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I ADAPT. CURRICULARS
CRITERIS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ I RECUPERACIO
CONTRIBUCIÓ DEL PROJECTE/ÀREA/MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES
ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE L´ESPAI I EL TEMPS
Al acabar la sessió em possat en dubte totes les normatives que han anat canviant contínuament a l’escola. Ens han empaperat l’escola i ens ho han fet canviar cada any. No estarem convertint l’escola en un marc executiu perquè els governants no creuen amb els mestres?
I en tot això de les competències com podem valorar que el que estiguem fent és posar una senzilla nota als alumnes, tu ets un insuficient o un notable. Quan el que parlem és que l’avaluació és un procès. Més informació al powerpoint. Molt interessant la xerrada.
Quanta gent quant parla d’Educació només parla de fracàs escolar, de que està molt malament, que el funcionarietat públic esta calat a la seva plaça. Sí senyo, quan es parla d’educació només es parla del que està malament. I a L’estiu només es parla que els mestres i professors tenen molts dies de festes.
Segurament a causa de que la família té menys poder adquisitiu fa que es dispari les mesures socials que es pagui els diferents casals d’estiu i setembre. Però seria mesura segurament antifamiliar ja que el que s’ha de buscar és una mesura que ajudi els pares està amb els fills.
Alhora cal buscar un prestigi social als mestres i professor, no potser que els hi donem la culpa del fracàs de l’educació. Ja que una de les principals causes segurament és la conciliació familiar. Hem de ser positivista i no dir que L’educació està en crisis sinó el que està en crisis és la institució escolar que necessita un canvi. La institució abans conreaba amb l’escola activa investigació escola. Ara ja podem parlar d’estancament. Necessitem que l’institució canviï per tal de que l’escola i els instituts sigui conreu de estudiants investigadors. Tornem a la bata als col·legis i els instituts.
Possiblement és el títol que mai hagués pensat en posar en el meu bloc. Però el tema s’ho mereix. Sinó en hi ha prou de que tinguem un fracàs escolar a Espanya. Només falta veure aquesta notícia per veure com el governants fan l’idiota. L’educació a la ciudania a València per tal de protestar per la llei ho fa un professor en castellà o valencià i al costat hi ha un intèrpret en anglés. Com no hi ha prous diners a l’escola que ara farem aquestes tonteries.Que no entenen els nostres governant que el fan és que els joves siguin els perjudicats en la mesura. I evidentment tota la comunitat educativa, en que diners que podien estar per atendre la diversitat a les aules es gastin en traductors en inglés. M’arriben notícies que fins i tot la religió la volen fer en llatí. Amb L’educació no es juga. El periodico també recull la notícia, per tan sembla que sigui verídica.
Per mi el nou any comença l’1 de setembre segurament perquè soc mestre. Ja fa gairebé 5 anys que Petitlleure va néixer de les meves mans. Ara ja és adulta gràcies a la Gemma Luna, la Laura, l’aina, la laura, en Ricard, en lluis, la cristina, la silvia la Meri i el que em deixo….
Ja no és el meu projecte sinó és un projecte de tots, per això a ells els hi delegaré. Ara tinc el cap els següents projectes:
1.-Obertura d’un Casal d’hivern a la vall de Sant Daniel serà l’equip Petitlleure encarregat de gestionar-ho jo només demanaré els permissos per fer-ho.
2.-una Obertura d’un centre d’ensenyament informàtic, fa un any que hi penso. Per ara els locals són cars de llogues, he reformat el meu pis per fer-ho. Donaré classe d’ofimàtica, disseny de webs. programació de webs i comptabilitat. En un principi els cursos bàsics seran dos hores a la setmana 45 euros al mes.
3.-Obertura d’una Ludoteca infantil a Fornells de la selva(Girona). a 6 euros a l’hora.
4.-Obertura d”un centre de reforç escolar, suport a l’estudi a Fornells de la Selva(Girona) dos hores a la setmana 45 euros al mes.
L’informàtica, la Ludoteca i centre de reforç escolar estarà lligat amb el nom de L’ACADÈMIA x^2. Els preus són barats, però l’objectiu no és fer-me ric sinó donar un servei al poble de Fornells i els seus voltants.
Avui també s’han fet públiques les dades d’escolarització d’aquest any. Evidentement s’amplia alumnes i professorat. Si el sistema estava col·lapsat encara ara estarà més col·lapsat. Alguns sindicats ja han aixecat la veu, que en escoles s’estant reduint la plantilla.
Però s’ha d’anar més enllà d’aquestes dades, s’ha invertit molts diners en les escoles. Si ara l’augment considerable és en les escoles, en el propers anys seran en els institut i s’ha començar ja per preparar-los de l’augment que tindran d’alumnes.
Cap al gener de l’any passat Educació ja va començar a afirmar que es crearien escoles per nouvinguts. Llavors ja moltes veus es van alçar contra aquella mesura però ja la tenim aquí amb un nom en positiu Ebe espais de benvinguda educativa.
La idea en si mateixa sí que es veritat que és com crear un gheto, però s’ha de dir que hi ha d’haver algú que coordini l’arribada de l’immigrant a l’escola. En vaig parlar en post anterior dels problemes que tenen els tutors on arriben els infants en contagotes tot l’any.
Al juliol em vaig espantar un xic es va afirmar que s’aplicava la mesura però que podien aplicar durant tot un any. En l’actualitat s’ha complert el que era de seny que fos un mes.
El que s’ha d’afirmar en tot això és que l’immigració en cap cas és la única causa del fracàs escolar.I si L’EBE soluciona el fet de que hi hagi una coordinació entre l’arribada i l’escola endavant. Evidentment sí es una mesura discriminatòria que jo crec que ara ho és, perquè només tenim dos centre el de VIC i el de Reus una mesura que hauria de ser universal que s’elimini. Però d’entrada crec que és una bona mesura. sempre que els infants i joves estiguin un temps determinat.
Una de les paradoxes que no contempla el mercat laboral és que les dones tenen més èxit que els homes. En la gràfica següent ho podem contemplar:
Possiblement un dels grans problemes que ens trobem és que l’educació superior la Universitat encara hi hagi carreres tradicional d’homes(les Enginyeries) i carreres tradicionalment dones(magisteri i infermeria). Hem d’intentar ja trencar aquest mites.
Magisnet la revista d’educació possiblement la més important d’Espanya, ens treu les dades de fracàs escolar d’Espanya que podem comparar-la i fer un diagnòstic a Catalunya. Les gràfiques parlen per si sola. D’entrada podem comprovar que a Espanya ja hi ha més d’un 1/3 de persones que no superen la secundaria. A Catalunya s’arriba a un 28% que no superen la secundària. Si l’any passat vam aconseguir que l’educació estigués de moda perquè ara no s’en parla la gràfica en parla per si sola.
L’any passat ja vam parlar que major financiació no provoca millors resultats. Hem de dir que a Catalunya realment s’ha invertit una educació, però possiblement no gaire correctament, provocant que la sisena hora a les escoles s’endugui tot el pressupost.
Si el comparem l’evolució del fracas escolar del 2000-2006 veure que a Catalunya augmenta el fracàs escolar.
He elaborat un gràfic amb les dades d’evolució del fracàs escolar a Catalunya comparant-lo amb la mitja espanyola. Es pot veure que en els últims 2005-2006 el fracàs ha anat augmentant considerablement.
El fet de poder comparar el fracàs escolar a Catalunya permet entendre i globalitzar els problemes. Un dels indicadors d’avaluació que s’ha dit sempre és que el fracàs escolar ha anat augmentant a partir de l’arribada de l’immigració. Amb aquestes dades a la mà és fals. perquè les províncies que tenen més immigració no totes ha augmentat el fracàs escolar. De tot plegat ens hauria de servir per revisar quina educació estem donant.
Primer post escrivint amb el google Chrome. S’ha de dir que realment no és un navegador corrent com els altres. Realment la interfície és molt i molt poderosa. Una de les qüestions més eloqüents que farà que aquest navegador sigui un èxit exitós desbancant el navegador Internet Explorer és provocat perquè ja és present amb molts idiomes. I evidentment el català.
google chrome no serà un navegador com els altres, ja que el fet de que el codi font es doni permetrà personalitzar el navegador per les empreses. La personalització dels software segurament és el futur. La forma del software basat en licències desapareixerà.
Però una de les grans novetats que copses en obrir el google chrome és el fet de que d’entrada ja puguis obrir de forma ràpida 5 o 6 pàgines alhora. La resta de navegadors una. i evidentment com el buscador google és bassa també amb la senzillesa. Google també ha conseguir guanyar-se el internautes google està de moda i qualsevol producte google no s’ha de fer màrqueting ja que es fa sol. Només cal mirar la prensa d’avui, ni firefox quan va guanyar el premi guinés de descarga ha superar el marquèting que fan els productes google.
La personalització permetrà segurament que els infants i els alumnes de secundària puguin navegar sense que tinguin de veure planes que per la seva edat no sigui idònea. Que aprengui Microsoft a personalitzar i per fer-ho haurà d’intentar no amagar el seu codi font.
Les notícies poden ser escrites diferents, segons el context en que es troben i segons la ideologia que trobem.
La següent informació només pretén determinar les contradiccions de la nostra societat, l’exemple es localitza a Palau-saverdera però segurament passa en diferents llocs. La notícia del diari de Girona és la següent El TSJC ordena a Palau enderrocar inmediatament l´edifici il·legal Sun Village.
Podia passar desapercebuda per mi. Però per mi el títol el giraria El Tsjc ordena a Palau enderrocar els edifici en ves de convertir-los en edificis de protecció oficial. Amb les dificultats que ens trobem els joves, adults en comprar un pis ara enderrocarem aquests apartament. No trobeu que són incoherències de la nostra societat. Encara que desitjo que els propietaris puguin arreglar aquesta il·legalitat, en cap cas em vull posicionar sobre la seva situació sinó el que vull mostrar és que quina forma estem educant destruint edificis. Amb la quantitat de moviment que hi ha per la dignitat de la vivenda.
És curiòs com el dia 1 de setembre, la ràdio, tv i internet es van augmentar la informació relativa a un nou síndrome dels nostres temps, provocat segurament pel fet que la feina ja no és buscar pel que t’agrada fer sinó a guanyar diners.
Crec que el fet de canviar un determinat temps d’hàbits permet desconnectar, la tornada a la normalitat pot provocar desorientacions. Però tampoc tant exagerat com ho han presentat els mitjans provocant que ets anormal sinó tens la síndrome postvacacional.
Tornar els post serà el pa de cada dia en un no i no res. L’estiu provoca que poques incorporacions del bloggers ha arribat. Els mitjans també n’han fet ressó, fins i tot acusant els polítics que han congelats molts blocs.
També la tornada postvacacional provoca un augment considerable de l’atur. Els mitjans d’avui també han donat un fet important la baixada espectaculars dels cotxes. Hi he llegit en un petit article que la solució de la crisis no ha de provocar que la gent estalviï. En fin sembla que l’economia no vagi bé.
L’educació que tal!? com començarà aquest any. LaLEC ESTÀ AL PUNT DE MIRA, rebusco y no trobo cap entitat que l’aprovi. Els infants començaran el dia 15, es positiu començar aquest dia. Cada vegada hi ha més veus que diuen que l’escola ha de començar abans. Buf!!!! pobres nens.
Jo també m’he omplert de projectes vull montar una acadèmia de informàtica, una ludoteca infantil ho aconseguiré!? Espero que sí. Poques coses us dic avui potser és la síndrome, però el món sembla que no rutlli bé. Vinga avui acabo dient una abraçada per tothom. Que comenceu bé la feina.
Per a l’atzar de la vida, he viscut l’aventura d’una quarentena d’infants en una casa de colònies que avui és notícia. http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2977130 es tracta d’una casa de colònies de Can Ferrer de Porqueres. No cal dir que en la última dècada tothom s’anima a fer cases de colònies provocat perquè el que era les acampades de tendes de campanya cada vegada van desapareixen.
Les cases neixen i es transformen per donar rebuda a grups de infants. Però estant preparada per rebre’ls? Els infants d’ara ja no surten al bosc com fa 15 anys enrrera. Les seves defenses no estant tant preparades com les d’abans. Això fa que continguts com mosquiteres, una higiene més acurada han de tenir les cases de colònies. I ja no parlo del menjar perquè segurament és la cosa que s’han preocupat més les cases de colònies per la grans intoxicacions de menjar que hi hagut. Però que passa que tothom pot obrir una casa de colònies!?
Són preguntes que em sorgeixen segons explicacions del casal afectat d’aquestes picades es van trobar la casa tancada amb olor de cloaca dintre les habitacions. Van tenir que obrir les portes per oxigenar la casa. Es clar, és una mena de benvinguda Passeu Mosquits, aranyetes i Puces que us ensenyem el camí cap el llit dels nens, el menjador es veia punts de bitxos morts. La pregunta és si els nens d’ara estan més preparats pels mosquits que abans. es evident que no!!! els infants d’ara no surten al carrer al bosc com abans. Vaig preguntar també si van posar repelent de mosquits i em van dir que en van posar moltíssim.
Alguna cosa s’ha de fer, crec que les cases de colònies actuals no estant adequades pels nens actuals. Encara que es veritat que haurien de ser els nens que s’adaptessin a les cases de colònies per tal que les seves defenses siguin més bones.
De la Lec s’ha parlat molt, fins i tot a l’estiu. També es sap que L’ernest Maragall el dia 3 de juliol es va reunir més de tres hores amb Ciu. Malgrat cap mitjà ho diguès la informació sembla que es certa. Ja que tothu dóna per fet que hi ha un pacte secret PSC-CIU. Finalment s’han atrevit a aprovar la LEc al parlament durant l’estiu quant els mestres estan de vacances, per no fer soroll. COmençaran les esmenes al setembre. Però segurament ja casi tot està aprovat.
Aplaudeixo que els partits catalans s’uneixin per fer front per la financiació. Però l’educació no poden fer un front comú.
El títol del post incorpora un buit a la LEC, és molt visible descobrir que la Lec va donar molta importància a l’escolarització a partir dels tres anys, que casi ja tots els centres ho apliquen. Però el gran problema de cicle infantil és que l’etapa està dividida. I l’educació de 0 a 3 anys. Poden els pares està tres anys pels fills? em podeu dir el que volgueu, però els xinos són els que tenen més clar aquest problema a la nostra societat. Envien els seus fills de 4 mesos a xina perquè els cuidin els fills. Perquè ells treballen. Això no passa en les nostres llars catalanes? la sisena hora va solucionar aquest fet? ahir em van anunciar que uns amiga meva havia tingut trillissos i per aquesta causa la van fer fora de casa. No creïeu que hi ha un gran buit en aquestes edats.
Un de la definicions que defineix la nostra societat. Són els canvis sobtats que rep la nostra societat. Aquests canvis sobtats pot provocar noves alarmes socials. Una ben clara, és l’augment de velocitat del vehicles però evidentment un bloc d’educació s’escau més important a parlar d’altres alarmes socials.
Aquest anys ha augmentat considerablement la mortalitat infantil de pares que deixen els seus infants dintre el cotxe sols. D’altres que s’en van de festa i deixen els seus nens dintre el cotxe tancats. D’altre fets més curiosos com la d’aquesta mare que s’enporta la grua el cotxe amb dos infants dintre seu.
No cal dir que estem davant una nova amenaça social on demana que aparegui polítiques preventives perquè no continuï amb augment. Aquestes tres setmanes com a mínim hi hagut 3 o 4 casos. En hi ha de diferents causes. Uns s’els olviden perquè s’en van a treballar. D’altres perquè pensava que anava amb algú altre. La situació és realment preocupant. Prevenció Pares.
Segurament amics us xocarà la imatge de les tres bessones enfront a les que hi ha. Però és l’impacte perquè si li preguntem a un infant, dirà que les tres bessones són uns dibuixos infantils. No parlo dels teletubis que malgrat alguns païssos els van prohibir perquè deien que incitava a la homosexualitat darrera hi havia molt valor educatiu, el llenguatge que parlava era la fase entre els 2 i 3 anys per mi eren els primers dibuixos adreçats a la infància, on hi havia valors educatius. Però encara tinc més per explicar-vos, com ja sabeu en l’anterior post, tinc un Saharaui acollit a casa, el que em sorprèn més és que potser de matemàtiques i de lectura no en sàpiga gaire però de pressing catch molt. I sobretot del Baptiste, alhora imiten els seus moviment. I estem parlant d’un infant que viu en un camp de refugiats de Algèria. Quin valors estem transportant al tercer món? Com és que un producte com pressing Catch influència tant als infants? A les escoles hi ha molta agressivitat també per causa del pressing catch. No estarem incitant la societat un valors diferents als que volem realment educar? Sí, són preguntes però darrera hi ha moltes respostes on es demostra els valors socials de la nostra societat. Jo simplement ho puc denunciar en el meu simple bloc, on deu haver-hi molts pocs lectors que ho llegeixin. Però com a mínim està escrit. Ara mateix estic escribint i aquest post i al meu costat hi ha dos saharauis mirant els capítols de pressing catch.
La única forma d’entendre el que ha passat ahir, on es creen escoles per immigrants s’aplica. Aquesta idea no es nova al Gener jo vaig criticar un xic la mesura i vaig dir la meva opinió. Altres amics blocaires evidentment van criticar aquesta mesura. En joSé Martin al Totum revolutum és un cas clar. Lavanguardia va fer un article molt interessant estem parlant del gener passat. Avui evidentment ha sortit articles de tot us destaco el del diari PAís.
Si al Gener hi va haver molt de soroll, el govern ha esperat al juliol, ja que així no té tantes veus crítiques.
Si la tecnologia web 1.0 i web 2.0 tendeixen a passar de l’egocentrisme a la cooperativitat. El gran bloc sobiranista és un nou model de fer bloc, diversos autors amb una mateixa fi -el sobiranisme-. Podem dir que és l’inici d’una nova etapa creativa. I segurament apareixerant més en un futur més immediat.
Val la pena que us passeu. Els articlesque hi ha són de una qualitat excel·lent. I sens dubte aquest bloc serà un referent més de lluita del nostre país. Com l’iniciativa social estat propi.
Aquest matí m’he aixecat sense llum al pis. A mitjanit m’he aixecat I tampoc hi havia llum. Calculo que hem estat Fornells de la Selva sense llum unes 7 hores.M’he aixecat i he anat directe a la ràdio.
Recordo perfectament els fets de l’any passat a Barcelona, que al cap d’un moment ja estava a les notícies. Però clar, estem parlant de Fornells de la Selva un poblet al costat de Girona d’uns 3000 habitant. No té dret Fornells com Barcelona a reclamar danys i perjudicis? Segurament que Sí, però com que els mitjans de Comunicació Audiovisual el que els preocupa és vendre, i per tan atendre a les majories.
Deixeu que critiqui un xic al Psc, aquest partit és un partit de Capitals, no és un partit del territori ni municipalista. Per això fa servir marques blanques a les municipals és el que penso després de llegir aquest article al punt diari. Per tant no m’estranya que la sisena hora es comences aplicar a les capitals i els pobles al final. Això fa que un 60% de pobles de Girona encara no estiguin realitzant la sisena hora. No creieu que això és discriminació?.
M’he de felicitar que al meu poble només hi hagi al municipi regidors de ERC i de CIU.
Segurament mai en el moment de la democràcia, els catalans han estat tant febles. Sembla fins i tot, que estem adormits. Recordo les paraules de un dels ponents de la taula rodona que vaig assisitir el qual treballa amb els indicadors del sistema educatiu: “Ens creïem que nosaltre havíem d’ensenyar i ara segurament és al revès. Autonòmies amb el mateix nombre d’immigrants treuen major resultats”. Així els immigrants no tenen la culpa, de recursos semblen que hi ha més. Però que passa?
Tothom amb la nostra llengua s’atreveix, les notícies dels últims dies ho recullen. Cito el post del problema del català a les universitats, un decret de castellà que en alguns lloc s’aplica. I ara els nostre mitjans no paren de parlar d’un grup d’intelectuals en que ataquen la immersió lingüistic, avui és notícia però l’altre ja ho anunciava i el pitjor que Fernando Sabater està pel mig i deia ” Que els mestres obligàvem els infants al pati a parlar català”quina gran desconfiança cap als mestres. És per està enfadat de tot plegat. Alhora els alumnes de matemàtiques de logaritmes no en saben, els professors de filologia han de començar a fer ortografia. I el que si sabem els nostres joves escriure SMS QUE NINGÚENTEN.
Participar en un debat sobre educació et fa pensar molt en la pràctica educativa alhora et fa entendre com aborden l’educació arreu del món. Ahir no va ser una excepció vaig assistir a la Taula Rodona que va organitzar el Cercle de Coneixement. La veritat és que la qualitat dels ponents era de molta excel·lència, de tanta que possiblement encara que us pugui sonar estrany, el que més em va sorprendre és que hi havia molt poc públic.
Bàsicament d’aquella taula vaig focalitzar-la en dos grans temes, L’AVALUACIÓ I LES TICS. En hi ha d’altres però tal com ho vaig viure les meves reflexions són les que en van fer pensar més.
L’Avaluació a les aules, els centres i l’administració està debat. És el que em va fer pensar ahir. Però tenim dificultat en saber com avaluar i que avaluar. D’entrada si volem avaluar el sistema educatiu ho hem de fer des de fora, i no des de l’administració pública. Ha d’existir un òrgan independent. Els inspectors actuals segurament estant molt ben preparats però estant col·lapsats.
En quan a les Tics, segurament i és el que va fer pensar. Estem en un moment de transició entre l’aprenentatge 1.0 i l’aprenentatge 2.0 Les pàgina estàtiques i el Moodle està encara predominant en l’educació del nostre país i ja hauriem de tendir cap a les wikis, blocs, youtuve és a dir elements 2.0.
Va tancar l’intervenció L’Ernest Maragall, el que em va quedar més grabat, és el que va dir hem de passar a ser gestors a ser gobernació. Valent de dir aquesta frase, però penso que és un xic polèmica. Potser en ves de governació–liderar!?
Voldria escriure més però ho sento, però estic organitzant casals d’estiu i fa que no tingui gaire temps per escriure. Alhora he acollit un infant saharaui i encara m’he de adaptar al ritme. Si tot va bé els infants faran un bloc. Encara no està actualitzat però progressivament és farà. Per cert he de donar gracias a L’Enric Canela per haver-me invitat ahir a la taula rodona. I de trobarme amb en David Rodriguez.
El pròxim congrés de partits polítics que hi ha, és Convergència democràtica. Com es negociaria la llei catalana d’educació si hi ha aquesta negativa? quin suports tindria CDC si digues que no vol la sisena hora?.
Que passaria si convergència, en el congrés,s’aproves l’eliminació de la sisena hora? Quants sindicats associacions es posarien al seu costat? Segurament i és el que crec guanyaria més vots i més recolzament social que viceversa.
Que passa ara una persona anglesa li donarem preferència a un investigador català? Estem a CATALUNYA que el valor català sigui quelcom. A les oposicions de mestre i professor es demana el nivell C de català. Alhora sinó el tenim ens fan passar per un examen per poder accedir a la fase d’oposició.
Que serà més fàcil ser professor de la UNIVERSITAT QUE MESTRE. Així és com volem tenir els millors professors d’universitat a Catalunya.
Un altre post que em xoca és el que ha escrit en Carles Puigdemont sobre el català a les aules. Estem parlant d’un estudi que ha realitzat el govern. I el govern no respon. Ara en el mateix bloc en Carles diu que un grup de intel·lectuals ataquen la nostra llengua, un d’ells és en Fernando Sabater filòsof i pedagog el seu llibre el VALOR DE EDUCAR em va semblar molt interessant, però les paraules d’avui han estat molt cruels “Como los maestros quieren imponer en el patio que hablen catalan” en definitiva em sembla molt que no coneix la realitat dels mestres ni de Catalunya.
Estic convergent avui, però és que no entenc res de res. No estàvem en un país on existia la normalització?. Quines són les causes d’aquesta crisis? Permetem que hi hagi la tercera hora de castellà i potser el que hauríem de tenir és la cinquena hora de català.
Més que mai l’educació catalana ha de lluitar perquè el català sigui el centre de l’ensenyament universitari i no universitari.
Aquí teniu la mitja de persones que s’han presentat. Alhora també penseu que hi ha gent que només va entregar l’examen.
especialitat
Presentats inicial
total presentats final 21 de juny
places
promig
Audició i llenguatge
115
86
70
1,22857143
Educació especial: pedagogia terapèutica
1.035
824
500
1,648
Educació infantil
4.616
3310
2.000
1,655
Educació primària, anglès
666
373
500
0,746
Educació primària, educació física
1.072
605
300
2,01666667
Educació primària, música
403
233
200
1,165
Educació primària
4.017
2034
2.000
1,017
total
11924
7465
5570
1,34021544
Perdoneu la taula però es tema wordpress que el codi no sé que li passa.
Destaca 4000 persones no s’han presentat. La que més a primària 2000 persones. Això fa que segurament no es cobriran totes les places. Si les voleu comentar amb el promig de l’inici cliqueu aquí. Com es veu en totes les places hi ha un 50% en ser funcionari.
Arriba el gran dia més de 5000 persones estant esperant les boletes. Cada boleta serà un tema i en treuran com a màxim tres. Sort als afortunats. S’ha de dir que estem en un moment en que el sistema educatiu necessita professorat per la quantitat de gent que és interina.En dades oficials més d’un 40% crec evidentment que es necesari rebaixar aquesta dada. Rebaixar-la vol dir més estabilitat i millorar el sistema eduatiu.
Jo també jugaré aquest any a less pilotetes i d’aquí una hora tornaré a estar l’examen. Porto 5 anys fent oposicions i soc dels aprobats sense plaça. Per tant he de tornar-me a presentar totes les proves. La pregunta que em faig si suspenc soc pitjor mestre que l’any passat? Les oposicions són objectives, permeten realment saber quin és millor mestre respecte als altres? tot pot quedar sota judici.
Però si que s’ha de reconéixer que en els últims anys s’ha fet un intent perquè l’experiencia docent recobri major puntuació respecte als que comencen de nou. Això és una mesura equilibrada? No sé però tot el procès d’oposicions marca preguntes que mai sabrem si les respostes poden ser subjectives. Així que el resultat de tot això hi ha dos element important LA SORT I LES MATEMÀTIQUES. La sort perquè les 3 boletes que surtin siguin un dels teus temes que sapigues més. Les matemàtiques per saber contra quantes persones t’has d’enfrontar. No hi ha cap variable objectiva que pugui dir que realment les oposicions permeten descobrir els millors mestres. Així només és un tunel cap a la funció pública? moltes preguntes i poques respostes. La sort marcarà el destí.
L’alarma que hauria d’haver produit aquesta notícia no s’ha produït per res. “17 noies de 16 anys d’un institut de EUA estan embaraçades per un pacte entre elles”. A Espanya s’ha passat de la repressió franquista a una estat de llibertat total, les nostres joves comencen la sexualitat cada vegada més aviat impulsades per la permisivitat que hi ha actualment en la nostra societat.
Tot està permès, el diàleg en les famílies sobre aquest tema no existeix. L’home i la dona s’han convertit en una presa per fins sexuals. No és així? Aquest termes a nivell públic costa molt de parlar seriament, i l’únic que hi ha és la informació. La veritat que els nostres joves no es poden queixar estan sobreinformats. Però com estan educats? Segurament caldria afirmat que estan informats no educats, i el paper d’un educador sexual hauria d’estar a l’alça, i en canvi no ho està.
El tema de la sexualitat a les aules és complicat penso que en determinats moment a l’aula seria interessant fer una educació diferenciada. Per poder parlar tranquil·lament sobre aquests temes. S’ha de d’educar cap a una responsabilitat que comporta el sexe. Ets capaç d’assumir aquesta responsabilitat?No t’arrepenteixes després de fer el sexe amb una persona desconeguda? La meva humil opinió és que hem de plantejar dubtes, no informar tant és la clau de l’educació sexual. Que ell/a pugui respondre les preguntes a partir del seu propi discerniment. Explicar lliurament les diferències de l’home i de la dona desde un punt de vista antropològic. Fixeu-vos que en la nostra societat actual que ho expliqui una dona segurament no passarà res, però que ho expliqui un home li diran matxista.
Avui s’acaben les classes, és interssant descobrir les paraules de L’ernest Maragall dient unes xifres que mostra com està l’educació el nostre país.
Aprofitant el procés d’elaboració de la llei d’educació de Catalunya (LEC), el Departament d’Educació vol posar fi a aquesta inestabilitat –en un 46% de les escoles i instituts la meitat dels docents és provisional, i en un 11% no hi ha cap mestre fix– mitjançant tres fórmules de concursos que permetran disposar de professors més adequats al projecte educatiu.
En els últims tres cursos, un 40% del total de la plantilla –és a dir, 38.712 professors d’un total de 64.829– ha canviat de centre educatiu en algun moment per impartir les seves classes, i pels pròxims dos anys es preveu que uns milers més de professors també vagin a un altre centre. Les raons han estat o són diverses. Són docents interins o disposen d’una plaça en comissió de serveis o bé provisional.Ara ho descobreixen que passa això? En fi és una dada positiva pel sistema educatiu que ho intentin arreglar. L’excusa de la LEC amaga dos motius que ha provocat aquesta provisionalitat:
1.-La sisena hora.
2.-Per la quantitat d’escoles noves que s’han fet en els últims 5 anys per l’augment de nouvinguts.
La lec no ha de ser una excusa per arreglar això. Sinó que s’ha d’intentar arreglar per l’any que ve. No esperar que s’aprovi la llei que tracta tantes disputes.
Aquest és l’article que ha sorgit després de fer una trobada. Crec que les paraules no mereixen més comentaris. Regularitzar el sector de lleure milloraria l’educació a Catalunya.
Amb l’arribada de les vacances d’estiu molts dels que sou pares treballadors us trobareu amb la necessitat d’haver de deixar els vostres fills en un casal d’estiu de la població on residiu. Les persones que s’encarregaran de fer-los passar una estona agradable són (o haurien de ser) monitors de lleure. Diguem que haurien de ser perquè aquest és un camp molt precari al qual caldria posar ordre.
El lleure és un sector que engloba diferents activitats: menjadors escolars, activitats extraescolars, casals de Nadal, Setmana Santa i estiu, i cases de colònies, amb un conveni que regula aquestes dues darreres activitats i que rarament es compleixAlhora els monitors professionals de lleure es troben que han de competir amb una sèrie d’activitats de lleure que l’organitzen de forma voluntaria.
Aquesta intromissió no és pas l’únic greuge que pateixen les persones que treballen en aquest sector. Mentre que els casals lúdics disposen d’una normativa que els regula i que és d’obligat compliment i notificació per part de les empreses, no n’hi cap d’equivalent en els casals esportius o en els menjadors escolars. Així, un mateix monitor es pot trobar que en un casal d’estiu no pot tenir més de 10 nens al seu càrrec però que durant la resta de l’any estigui en el menjador d’una escola controlant-ne 100 ell tot sol. També es dóna el cas que mentre en un casal lúdic és obligatori que hi hagin dues persones amb el títol de monitor en lleure a partir de 24 alumnes, en un d’esportiu (on es poden realitzar activitats com l’escalada o el descens en tirolina) no en cal cap. A més ens podem trobar que en algunes cases de colònies els professionals del lleure, on poden treballar jornades de fins a 11 i 12 hores amb més alumnes dels que els pertoquen, ho hagin de fer amb contractes de peó de la construcció o d’auxiliar veterinari –estem parlant de situacions reals- o en el pitjor dels casos sense contracte.
Actualment els cavalls de batalla de la gent que treballa en el lleure són que es persegueixi d’intrusisme professional i es compleixi el conveni actual. També lluiten perquè es regularitzi la seva tasca en les activitats extraescolars i els menjadors escolars, tal com passa a l’Aragó on cadascuna té un conveni específic. De moment han aconseguit introduir dues esmenes a la Llei d’Educació de Catalunya –que ni tan sols els havia tingut en compte en el seu esborrany- amb l’objectiu de regularitzar aquestes activitats.