REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

www.daviddelasheras.cat

Ja fa temps que es coneixia, que les escoles d’adults estaven saturades. Les escoles d’adults hauria de ser un pont per recuperació del fracàs escolars. Però Alhora de la veritat no ha estat així. La Lec gairebé no la menciona, vet aquí la gran preocupació dels nostres polítics. Però clar no ha estat una prioritat perquè no és una obligació per l’ensenyament.

A mesura que passa el temps a l’institut i a les escoles m’adono compte que hi ha molts diners que s’estant gestionant molt malament. Penso que en cada desició que han anat prenent en educació va deterioriment de les altres. La sisena hora va descolocar un xic a secundària amb una immensa retallada de recursos, però a l’escola d’adults ha estat de forma superior. Fa anys que és coneix manifestacions dels professors d’adults de Girona que es manifesten en falta de recursos human.

La benaurança de la crisis ha comportat que molta gent vegi la formació com una nova forma d’entrar al espai professional. Però si l’estat i el govern de catalunya té unes altres prioritats i  no aprofita aquest moment estem perdent un moment de no rebre formació de qualitat. No és el mateix una formació d’un curs, que puguer treure’t un grau superior de formació professional. És el moment de la revalorització del fp i de l’escola d’adults per sortir de la crisis. Cal donar una resposta a les 3000 persones.

Mira que és simple. Davant la retallada de plantilles, davant la pèrdua de qualitat del personal interí, davant la manca de mestres, davant la retallada fins i tot del tècnic informàtica per manca de tot plegat el presupost. La solució és REBUSCAR EL NO A LA SISENA HORA I PROU.

Per fi una bona notícia per l’educació. Més d’una vegada havia afirmat que un dels problemes del nostre país era que cada govern que governava creaba la seva pròpia llei d’educació. provocant un caos en el sistema educatiu.

Sempre estem en transició és la definició del nostre sistema educatiu. Ja fa temps que sentia que el Psoe volia arribar un acord amb el PP. Ja que el propi Rajoi del PP ens afirmava que si arribava al poder faria una nova llei d’educació. Per tant és una notícia aparent bona que comenci l’intent d’aquest pacte i ja apareixi als diaris i no sigui només una declaració.

Però dic aparent, perquè esta clar que els dos punts on estant més lluny és la religió que estic esegur que faran un pacte i l’altre és la llengua. I és la llengua en que crec que no es posarant d’acord a veure qui baixarà del burro. Amb la Lec el que ens va beneficiar és que va blindar el català com a llengua vehicular, però el PP això no ho veu correcte. Mireu jo tinc la meva opinió si volen maxacar-nos més amb el tema de la llengua que faci que es redueixi a les escoles i institut perfecte perquè el que provocarà és que els moviments independistes agafin més força i aquelles persones que dubtaven és posarant al costat d’aquests moviments. Així clar no ens feu por!!!!!!!

Em pregunto, el caos produït aquest inici de curs, que fa que ara no hi ha suficients mestres i professors a les aules. Ara vulguin començar el curs abans ho trobo precipitat molt precipitat. Us cito el text del país.
El Consejo Escolar propone avanzar el curso a primeros de septiembre en 2010
El cambio incluye una semana sin clases en el mes de febreroSEBASTIÁN TOBARRA - Barcelona - 24/09/2009

Cap a la recerca de l’escola homogeneïtzada.

És curiós com les dades d’inici de curs estan realment interessants. Un inici on l’estrella hauria de ser els ordinadors portàtils com a bona notícia es converteix com la notícia més nefasta de la història de l’educació del nostre país.

Estem contemplant com unes escoles tenen recursos immensos en tics i d’altres en prou feines en tenen. Algunes escoles i instituts no ens tenen perquè capacitat per crear projectes en tics. No n’hi ha prou en dir les escoles i instituts que volen, sinó que s’els ha d’ajudar a promocionar les tics.

Anem més enllà, tothom ara ja sap que hi ha més alumnes que mai i menys professors que mai. Si aquest inici de curs ha estat un desastre perquè encara no hi ha totes les plantilles supereduides. Com és que volen iniciar el curs abans.

Mentre en Maragall ens indica que no hi ha cap aula amb el seu tutor corresponent. Cada dos per tres surten articles que constantment falten mestres i professors. Cal destacar l’escola de Quart notícia d’avui, amb el títol ben clar MESTRES O PORTÀTILS. Curiós que al diari de Girona ens afirmi que hi ha un 10% de professorat menys que l’any passat. Cal dir una coseta, si només afectés al professorat interí no pasaria res, però el que passa és que per cada professor que sol·licitava un/3 de jornada per atendre el seu fill, educació enviava una mitja jornada això provoca que es perden hores d’atenció a la diversitat d’aula.

D’això últim hi ha diverses lectures com la que fa l’Andreu Otero delegat de Girona d’educació que ens afirma que no ens poden culpar per promocionar l’atur, Sinó que les plantilles estasven sobredimencionades. La meva visó la coneixeu des de fa temps. Educació ens està convertint amb una escola homogeneïtzada que no vol atendre la diversitat de les escoles. Els terços de jornada i les hores extres provoquen cap a un desencadenant interessant i provocador. L’administració pública afavoreix l’atur.

Girona està maltractada en els darrers anys per diferents causes. Però la més gran sens dubte és la de infraestructures, com és la única província que està aïllada d’Espanya sembla que la mateixa Espanya la aïlli d’ella mateixa, malgrat Barcelona però clar ella és la megacapital.

No es gaire notícia en els nostres dies que constantment sigui notícia la nacional 2. D’entrada aquells 4 km famosos de  Girona a la rotonda de l’aeroport desdoblats però que van tardar quatre anys en fer-se. Ara mateix es vol arribar a maçanet, però no hi ha empresa en adjudicació.

Si es mira les diferents infraestructures que té Girona, de part de l’Ap7 és gairebé nul·la, i ja quan l’eix girona-lleida es va fer, ja es va dir que s’hauria de desdoblar i aviat serà així. Però anant més enllà Girona és maltractada per una altra cosa.

Girona és maltractada, perquè és la província en més mòduls prefabricats exactament 1046 barracons. Que us sembla? Però Girona és maltractada perquè un 25% d’alumnat farà menys hores que la resta d’alumnat perquè  encara no està aplicada del tot la sisena hora.

I encara Girona està més maltractada perquè és la segona província en que hi ha localitats que no tenen escola i provoca que no puguin implantar el EL PRINCIPI DE NORMALITZACIÓ.

Jo tinc clar el meu vot en les pròximes eleccions autonòmiques, votaré aquell partit que porti en el programa la millora substanciosa de Girona en infraestructures i en educació. Girona no es mereix això.

Porto un parell setmanes sobre aquest post, i mai saps en un blog si et quedarà bé o no et quedarà bé. Si realment pots aportal quelcom o simplement és crítica. Sinó he escrit abans sobre aquest tema és per la por i per la demagògia aparent que s’està fent sobre aquest tema. Ja que no hi ha claretat, i el que es va dient sembla com si ens tinguessim de preocupar. Ens hem de preocupar? Hem d’anar ràpids a vacunar-nos?

Em sorprèn que a 15 dies de començar el curs, el gran debat ha estat si s’havien de tancar les aules en el cas de tres infants infectats. O si l’inici de curs s’hauria de retrassar. Francament, aìxò no ajuda a que la societat civil es sensibilitzi cap aquesta grip. Trobo que hi ha massa desinformació. Algú sap com es diu aquesta grip? Grip nova, grip porcina, grip aviària…. No s’està gestionant correctament.  Jo he anat seguint el que han anat dient els mitjans de comunicació i feia mitja por. Que si estaven a una pandèmia mundial, que si la majoria persones aquest hivern ens infactarien, que les esglésies ja no es podrien donar la pau, que a Girona ahir nit van treu-re l’escala de la lleona.

En fi, descobrim que s’estan prenent mesures, però sobre aquest tema sembla que el país no està ben informat. És el que passa sempre en el nostre món, molta informació, però no coneixem la realitat.

Em sorpren també que si realment es volia retrassar l’inici de curs, perquè ho ha de dir la consellera de sanitat i no el conseller d’educació. Tot just avui sabem que es reuniran els consellers d’educació i de sanitat, per tan tot plegat demagogia? Perquè els protocols no s’han establert abans? i ara amb presses s’ha d’organitzar el curs escolars amb uns protocols de grip nova que no estan clars? no trobeu que s’està fent una por immensa? Us deixo la vista.

Una vegada em vaig tenir que presentar als nomenaments d’agost. Per la meva fortuna només va ser un cop. Perquè vaig optar per fer una mitja jornada durant tot l’any. Passant per sobre dels que volien donar voltes. Aquell moment jo el vaig batejar com UNA SUBASTA D’HOMES. Potser amb un espai reduït i conviviem més de 1000 persones, esperant una feina, algunes embaraçades.

Allà a la subasta d’homes perdoneu hauria de SUBASTES DE DONES, ja que en el sistema educatiu és el reinat de les dones. Amb el que té de bo i amb el que té de dolent. Allà es podia estar cap a sis hores esperant que et toques. Realment l’afirmació SOM UN NÚMERO estava ben definida. Però en el segle XX1 Aquest tipus de nomenaments són irrisoris i arcaics. Per això jo estic  favor dels nomenaments telemàtics.

Si ens fixem en com els ha organitzat educació, potser s’han equivocat en la forma, però també pensem que és la primera vegada. Et col·loquen amb unes granges horàries que has d’estar connectat a internet i acceptar la sol·licitut. El problema d’aquest model actual, és que has de ser present a la xarxa, i no tens dret a escollir tal com era la subasta de dones. Francament jo crec, que hi pot haver-hi un punt mig, i deixar escollir un xic a la gent. D’aquesta manera sinó t’agrada el lloc l’has d’acceptar perquè sinó et suprimeixen de les llistes. Per això segurament estan en contra els sindicats. Jo també.

Toca fer un xic de propaganda. Un bloc, no és fàcil de mantenir, de pensar, de idear, de gestionar, d’intentar cuidar els lectors que dia rera dia llegeixen el teu bloc. Fa un temps que segueixo l’associació Stic en gairebé tots els actes que han realitzat. per això em vaig animar a presentar el meu bloc als premis blocs. La veritat és que en ser estiu no he fet gaire difussió ni he pogut ser gaire actiu, desitjo que em perdoneu.

El que us demano és que em doneu al vot als premis blocs. El procediment és senzill és clickar aquest link i donar una adreça correu electrònica.

http://www.stic.cat/premisblocs/index.php?option=com_php&Itemid=58&categoria=43&id=14

Gràcies pel vostre vot

Fa temps, que volia escriure aquest article. Ja sé que no he tingut molt de temps per actualitzar el bloc, provocat, per la feina, el casals i pel meu estat.

Ser home, i estar embarassat és molt dur. En primer terme perquè mai es dirigeixen a tu i et pregunten, com estàs? Com et vas? Sinó directament a la teva estimada dona. No serà que indirectament l’home estigui segregat? Que passa que malgrat ho porti la dona no pot tenir els símptomes l’home?

Estic amb estat i alguns matins em donen ganes de vomitar, i ploro, ploro d’emoció, d’il·lusió de quelcom meravellós que s’estan desenvolupant dintre el meu interior. Estic d’estat. Que passa? Perquè no i puc estar jo!?

Els grans mites dels embarassos són immensos ja des de el moment en que estic d’estat, apareixen mites de com la dona ha anat soprotegint els infants durant milers d’anys, sembla que la panxa un no la pot tocar ni remoure-la per por que es pugui fer mal. Si sabem que ja des de els inicis els infants aprenent per l’estimulació i pel tocar, el que recomano que fem és que tres cops als dies remogueu la vostra panxa amb el nen. Perquè sàpiga que l’estimeu. Si ho feu al llarg de l’embaraç estarà esperant el pare que ho faci.

La primera veu que coneix l’infantó no per força ha de ser de la mare sinó possiblement més del pare. Des de l’inici de l’estat, en el moment d’anar dormir he dit unes paraules al meu fill, li he explicat contes, idees, li he preguntat coses, li he cantat cançons… El paper del pare no ha de ser el suport moral de la dona sinó ha de ser el primer educador del seu fill, la mare no ho pot fer està molt lluny la boca i la panxa.

Quan explico que estic d’estat i que el meu filla em fa cas dintre el si de la mare ningú em creu però és així. D’entrada tothom sap que dintre la mare té un parell de jocs curiosos, el d’agafar el cordó umbilical i després de donar voltaretes al ventre de la mare. Però el més important és el joc del pare, acostat cada dia a la panxa, l’acaricies li cantes la mateixa canço i si sempre ho fas aconseguiràs que el teu fill et faci més cas que la pròpia mare i sorprendràs els nostres amics.

Pare que esperes a representar els teus drets ets el primer educador tu.

L’Any passat ja vaig afirmar que necessitava un petit canvi. Per això volia seguir el meu camí de l’educació cap a una altra direcció. Concretament a la Formació profesional. I finalment ha estat així, si tot va bé, aniré a treballar durant dos anys com a professor de tècnic d’educació infantil de grau superior.

La primera reflexió que en desprenc és que no hi ha clar quines són les competències professionals que es deriven de la loe. En algún lloc es desprenen 10 competències. Les tinc en un altre ordinador quan pugui les penjaré. Penso que si a primària i a secundària està més o menys ordenat. A la Fp és un caos. Podeu veure informació de la nova fp a xtec. Evidentment tots el currículum de tots els mòduls encara són de Logse. En fi ja us aniré informant.

Recordem que la Lec de part d’olvidar el lleure, l’educació en adults, la formació professional és també la gran olvidada. Estem davant una llei parcial, que s’haurà d’anar realitzant pedaços per tal d’assumir realment UNA LLEI D’EDUCACIÓ COM CAL.

Aquest any hi ha més novetats, està clar que aquest any el nom del meu projecte és diu Jacob el meu fill que naixerà el proper novembre si tot va bé. Això fa que congeli tots els nous projectes que tinc el cap per brindar pel millor que m’ha passat a la meva vida.

Espero que en els darrers dies pugui tornar a escriure com ho faig normalment.

Davant d’una crisis com la que patim, l’administració pública hauria de ser responsable i intentar crear llocs de treball. O viceversa millorar els treballs existents. a més enfront un govern que es diu d’esquerres hauria de intentar crear llocs d’ocupació de qualitat. Però ens trobem amb una sorpresa constantment, empitjoren i eliminen llocs de treballs. No hi ha diàleg, hi ha enfrontament.

En primer terme les hores extres estan aquí. Hom sap, que la majoria d’empreses privades la primera mesura que fa quan hi ha aquesta crisis amb aquestes dimension és la d’anul·lar les dietes i les hores extres. Donc en educació és ben bé el contrari, donen hores extres als funcionaris, liquidant llocs de feina als interins.

Fins ara, a les escoles quan un mestre o un professor demanava cuidar el fill fins als 6 anys, podiar eliminar un terç de jornada. Sigui també per alletament. I educació millorava això donant un mestre a mitja jornada. L’escola o l’institut amb això guanyava 5 hores de suport. Ara ja no es podrà tenir aquestes 5 hores de suport, ja que un mestre o professor pot obtenir un terç de jornada.

Ja m’explicareu com un govern que es diu progresista fa aquestes coses. Elimina llocs de treball en temps crisis. I al mateix temps elimina les plantilles dels centres.

Crisi, ja és un concepte que estem cansats de sentir per tot arreu. Ja que és una cosa quotidiana el temps que vivim. Però què passa en aquells sectors que ja estaven en crisi abans d’entrar en la crisi? Aquells sectors per als quals calia un canvi en positiu per poder millorar els serveis qualitatius del nostres entorn.

Sens dubte que els sector més perjudicats són aquells que necessitaven un canvi quan estaven en una fase de creixement. L’educació de lleure estava en un moment en què s’estava professionalitzant molt. Si no s’ha completat del tot és per l’alt intrusisme que hi hagut en aquest sector. També per una llei rígida a l’estiu i permissiva a la resta de temporada. Rígida a l’estiu perquè ens trobem que en els casals d’estiu d’infants es demana una ràtio d’1monitor per 10 infants. Això sí aquest conjunt de monitors d’un casal d’estiu només necessita un 40% de titulats. Però curiosament, si el casal enlloc de dir que és de lleure, es diu d’esport ja no hi ha cap normativa restrictiva. Em pregunto què passa, que els campus d’esport no són lleure? Per què aquesta normativa per uns i cap pels altres? Potser per deixar fer negoci als escollits.

Si anem a l’hivern, a la gestió de menjadors escolar i extraescolars, encara ens preocupem per una normativa inexistent. No hi ha cap norma que indiqui quina ràtio han de tenir. Això ha provocat que les empreses han vist terra de negoci. Han fet negocis dels nostres nens sense cap temença i això sense que se n’adonin els pares, ens hem trobat amb menjadors escolars amb un monitor per seixanta nens.

Amb les ludoteques va passar el mateix ja que no hi havia cap normativa, fins que va arribar un espant, i ara a cuita-corrents, el parlament s’il·lumina amb una nova normativa incoherent amb el que es permet en el temps. Ara les ràtios de P5 a 6 anys passen a ser 12 i per més grans es permet 15 anys. Em pregunto per què aquestes contradiccions?

Només hi ha una reflexió de tot això: A ningú no interessa que es reguli aquest sector, els pares perquè no els pugin el preu del menú, els empresaris perquè és terra de fer diners a baix cost. I els polítics tenen por de arreglar aquest sector per por de perdre vots, ja que afecta a molta gent. Evidentment aquí el perdedor són els professionals del sector. Un col·lectiu que té les persones en major risc social, els joves i els majors de 40 anys.

Una gran mentida és la LEC, amb el nom ja ho paga tot. La llei catalana d’educació. Seguint les mateixes tesis del Consell Nacional de Joventut, no és tracta d’una llei d’educació sinó d’ensenyament, ja que no parla de l’escola i no regula el sector de lleure. Per tant estem davant d’un LLEI D’ENSENYAMENT DE CATALUNYA. Hem de fer quelcom i ha de sortir un grup de suport aquest col·lectiu o persones amb propostes per millorar, i guanyar en qualitat en aquest sector, ja que amb els infants i joves no podem jugar. Així que invito a tots, els empresaris, pares, monitors de temps lleure, els directors de temps lleures, els animadors sociaculturals a tots aq uells que els interessi l’educació de lleure a una xerrada el proper 26 de juny a les 19h al carrer Miquel Blay 1, als sindicats de Girona. Estarem allà per parlar d’aquesta situació i dels drets i deures del monitors.Aquesta iniciativa dóna suport, Fapac, UGT i Associació Petitlleure.

 Ahir a la tarda vaig anar a tarragona a una convocatòria sobre una trobada d’educadors blocaires per reflexionar sobre l’educació en general. Concretament aquests 4 temes:

 1.-Llibres de text digitals? Per què?

2.-Treballar per competències, tot igual o una nova escola?

3.-Repensar la formació del professorat

4.-Model 1:1 (1 alumne – 1 ordinador)

Els temes ja indiquen la preocupació del professorat que hi ha sobre aquests aspectes. A la web trobareu tota la informació que vam concloure. Però jo al bloc us vull col·locar a la que vaig participar, i el que vaig afirmar perquè és el que penso:

Arguments a favor:

• Millora l’atenció (atractiu) i els resultats milloraran.
• L’eina pot motivar l’alumnat
• La interactivitat com aprenentatge i ens permet entrar en diferents formats d’informació (dues aportacions en aquest sentit)
• Permet fer el tractament a la diversitat d’una manera més còmoda.
• Aporta solucions de manera més ràpida.
• Solució més ecològica i sostenible.
• Menys pes per a l’esquena (2 aportacions)
• No s’oblidaran els llibres a casa.
• Té una línia argumental, una estructura, una repetició molt més equilibrada (pel que fa al format) i millor que la que pugui preparar una persona per seu compte.

• L’actualització contínua de continguts. Amb el paper, es trigaven 5 anys a renovar el contingut.

ARGUMENTS EN CONTRA:

• Dispersió en continguts (2 aportacions en aquesta línia). S’ha de concretar molt bé què és el què volem. Tanta informació el pot dispersar.
• Dificultat en organitzar les seqüències d’algunes activitats (es posava l’exemple dels passos que cal fer per resoldre exercicis matemàtics).
• Preocupació de com acabaran sent aquets materials.
• Perill de posar més atenció al mitja que al contingut.
• Cal una inversió en infraestructures: canó a totes les classes, etc. Són uns diners que potser es necessiten per altres coses per exemple abastir les aules d’aire condicionat ja que segons on i quan és impossible fer classe (la interpretació que s’havia fet, que tampoc és errònia, és que entre altres coses: els aparell generaran molta calor i es necessitarà aire condicionat. Una xarxa que funcioni, el servei tècnic que funcioni.)
• Problema del manteniment. Que tots els ordinadors funcionin.
• No s’ha demanat en cap moment l’opinió del professorat.
• Què entenem per llibre digital? Què ha de tenir?
• El llibre de text digital és un treball individual, no fomenta el treball col·laboratiu.
• La formació del professorat (2 intervencions). Preocupació.
• Costarà ‘tocar’ la feina feta (estem acostumats a ‘veure’ i ‘tocar’ es dossiers).
• Tema de la seguretat. Nens que aniran amunt i avall amb ordinadors a sobre.
• Genera diferències entre l’alumnat que podrà continuar treballant a casa i el que no.

La meva intervenció va ser simple que és una conclusió que vaig arribar fent una setmana sobre la web 3.0. Sabem que amb la web 2.0 el que hem aconseguit la interacció. Però amb la web 3.0 la idea és d’arribar a la web semàntica. No es tracta ja que el buscador et dongui diferents webs per trobar la solució sinó donar directament la resposta. Aquesta és la que permetria que no hi hagi tanta dispersió del coneixement.

Un altra element que vaig afirmar és que hem de connectar l’analògic amb el digital, no potser només digital tot seria una equivocació. L’espiritualitat que dóna el llibre analògic no pot donar el llibre digital. Una altra de les qüestions que vaig afirmar que el que no podia ser el llibre digital és que fos el mateix que l’analògic. És a dir, una lectura lineal. El llibre digital ha de cerca la interactivitat.

Finalment amb l’afirmació d’abans està clar que només es pot buscar afirmacions objectives com : Quants ossos té el cos humà? Però quan se li pregunta Perquè va haver-hi la segona guerra mundial? La interpretació potser més complexa. I la solució passa per les eines 2.0 twitter o el futur google wave. Que us sembla?

Una de les coses que es va afirmar en el debat que és en aquest cas, no s’ha demanat la opinió del professorat sobre els llibres digitals. Si voleu seguir el debat podeu anar aquesta wiki:

http://llibresdigitals.wikispaces.com/

Més d’una persona estarà content que ja era hora que amb la Lec arribi el 6% de financiació. Particularment jo estic en contra d’això. Per diversos motius, d’entrada sembla una dada reindivicativa de fa uns 5 anys enrrera. Després de 5 anys cal el 6% ara?

Basicament crec, que el sistema educatiu en aquests darrers 5 anys ha canviat motíssim, el augment considerable d’alumnat a primària, que ara anirà a secundària. Em pregunto si ara amb el 6% es pot fer el mateix que fa 5 anys enrrera? La meva resposta és que no. Més enllà de desicions polítiques amb l’educació hem de ser francs, i dir les coses pel seu nom. Quin index econòmic fa falta al sistema educatiu per tal de millorar-lo?

Un augment evident de la financiació al sistema educatiu, evidentment no i puc estar en contra. El problema el veig en les formes. Perquè potser aquests 6% permet fer el mateix del que es va fer fa 5 anys enrrera i estaríem igual.

Un altre punt, que em sembla interessant sobre la financiació, i estic segur que en els darrers anys apareixerà com un tema important. És el que aporten les Ampes a les escoles. Siguem clars L’ESCOLA PÚBLICA NO ÉS GRATUÏTA, i la gent que no pot pagar el material fa crear unes diferències importants entre uns i altres.

Recordo en una escola, que alumnes que feien els treballs de plàstica no s’els enportava a casa, perquè no havia pagat el material. I es creïa així que acabarien pagant. Crec que al final el que crea tot això és injusticies.

Amb els ordinadors portàtils passarà el mateix sinó es regulen correctament. El fet de que vulguin que ho paguin els pares, sense un projecte concret al darrera pot provocar que al final no entenguin els familiar perquè han de pagar el cost d’aquest ordinador.

Definitivament l’educació pública no és gratuïta també hi ha una quota. I qui digui que és fals s’equivoca. Sempre hi ha una part en que les famílies paguen a l’escola pel material de plàstica.  Aquest tema estic segur que dintre un any es posarà de moda. I recordareu aquest post. La financiació dels ordinadors ha de venir regulada molt bé perquè estigui clara, i perquè servirant. Amb un projecte concret al darrera. No el fet de que tots els alumnes de cinquè tindran un ordinador. Perquè el tindran? Quina formació hi haurà al darrera per utilitzar-los? De qui és propietat?

Segon punt important potser el 6% de financiació que recull la Lec, potser ara cal reformar-la i adaptar-la en el món actual.

stic

Avui he participat una altre acte de STIC on es parlava sobre  la política 2.0 dels partits. La veritat és que ha estat una xerrada interessant. Pel meu gust sobrava la part expositiva de la primera part. Però la segona part la veritat és que ha estat molt interessant. Les conclusions no crec que hagin de ser polítiques sinó globals per qualsevol persona que vulgui entrar en la xarxa.Conclusions que he arribat no cal dir que  són  personals:

1.-No crec que hagim de parlar d’alfabetitzar tecnològicament.Sinó Cal parlar d’educació tecnològica o de cultura tecnològica. Saber com comunicar-se i quin llenguatge utilitzar.

2.-Crec i sóc molt conscient, que les eines 2.0 permeten educar en el sentit crític. Per fer-ho has de ser obert a totes les ideologies i no tancar-te en cap. Encara que tinguis una opció clara.

3.-És el futur. I segurament el facebook i el twitter estan protagonitzant una major importància que la pròpia web wwww segurament és el pas de la web 1,0 unidireccional a la 2.0 la cooperació.

4.-no hi ha d’haver robots que t’actualitzin el perfil, al final t’acaben descobrint i bannejat sense que puguis entrar a una conversa 2.0

5.-Queda molt per fer, però tenim un bon inici hem de superar la web només d’enllaços a una web bidireccional. Estem en un moment que la informació pot arribar a tothom.

UNA IMATGE VAL MIL PARAULES

Costa escriure més del que és normal amb mi. Provocat per la feina que augmentat considerablement. Segurament estaré uns mesos escrivint molt irregular. La majoria de projecte que tinc en marxa van bé, però són més complicats de gestionar. La gent vol més i més sense donar res a canvi.

Fa uns dies, vaig anar a serveis mèdics de Girona, acompanyar a la meva dona, i a veure per primera vegada la ecografia del meu futur fill.Però d’això ara no en vull parlar el que vull parlar, és del que em vaig trobar. Ja fa temps que sabia que existia, però potser ara és el moment de rescatar-ho de la brossa i parlar-ne.

L’Ajuntament de Girona, crec que és una bona iniciativa, va impulsar el que s’anomena els camins segurs. I es tracta de pintar la vorera. Fer això evidentment és positiu, però denota uns valors que s’han perdut. Es segur el camí segur? Aquesta paradoxa denota el que vull parlar. Ja que jo dec de ser de les últimes generacions que ha jugat al carrer, i sempre han estat segurs.

Si existeixen els camins segur vol dir que hem perdut uns valors, un jocs una manera de interacturar diferent amb la ciutat. Hem anat de la seguretat a la inseguretat. O ho podem veure d’una altra forma, hem intentat que l’infant no pensi en el camí que ha de recorre. Jo recordo els dies que anava el col·legi a peu, havia de fer uns tres kilometres creuant tot Girona, vivia on hi ha l’hipercor i havia d’anar cap els maristes de Girona. M’ho pasava bé, canviant d’itineraris cada dia. Això un infant de 9 anys ho pot fer?

Els valors canvien, però no sé si en negatiu o positiu. Però el que estic en contra és aquelles persones que es dediquen a criticar de que ara és pitjor que abans. Jo crec que la societat ha canviat, els valors han canviat, hi ha coses millors i coses pitjors. El que no sabria dir si hi ha progrès que seria una altra cosa.

En definitiva, vet aquí que hem transformat uns valors educatius que donava el joc del carrer, a uns altres que fa que no deixem anar mai sol els infants. Que ha canviat? Hi ha hagut progrès?

Publicaré les fotos al migdia. Si les voleu veure les estic pujant al flickr

Critica els partits polítics mai m’ha agradat, perquè en el fons en aquests moments han aconseguit malfiar-nos de tot el poble. Però ultimament la cosa passa de mida. Les mesures Zapatero s’afirmen com un magic que té un barret on es van inventant mesures que al dia següent son mentides.
Ja no parlo de que ara resulta que els ordinadors pels infants de cinquè ara es concreta amb una subvvenció de 40 euros. Perquè tantes mentides?

Però per l’educació a Catalunya, tenim un altre màgic, L’Ernest Maragall,que la gent s’entera de les coses mitjançant la premsa. Les seves mesures burocràtiques que en ves de CREAR OCUPACIÓ DESTRUEIX OCUPACIÓ. Via canalde parlament m’he enterat que la opsició ha demanat la seva compareixença, ja que la veritat és que creat molt malestar en els docents.

Les grans mesures d’en Zapatero no deixen de sorprendre ningú. Sembla que no s’adoni de les crisis, però una mesura favorable en determinats moments, en altres moments crec que s’equivoca.

L’implantació de les tics sempre s’ha criticat moltíssim en tots els sector implicats. Els anys 80, el que es va fer és crear aules d’ordinador i es van incorporar als centres sense cap tipus de formació i van quedar allà buides sense contingut. Els anys anys 2000 es van començar a introduir a les aules perquè es van descobrir que eren més útils allà.

I ara de cop i volta ordinadors portàtils per a tothom, sense cap tipus d’objectius. Sense cap comunitat autonoma ho conegués. Sabem que l’educació és una de les competències més compartida. I perquè cinquè i no a primer d’eso.

Hauriem d’estar contents però crec que aquesta mesura estaria molt bé en temps de bonança no de crisis. AMb uns objectius concrets i reals al darrera.

Notícia positiva de que les pissarres digitals també s’incorporin a les escoles. Em pregunto si anem tard en tots aquests afers? Implantar recursos sense una formació al darrera pot provocar uns resultats nefastos. Espero que m’equivoqui i sigui una notícia positiva.

Crec que hi ha altres prioritat que implantar ordinadors portàtils per a tots els infants de cinquè. I el següent any també és donarà ordinadors per a tots alumnes de cinquè?

Ja fa uns dies que parlo sobre la política de l’educació. Una política basada en la improvització i utilizant idees de dretes. Cada proposta que fan sembla que ho fagin a posta per fer una vaga. I evidentment, ja la tenim aquí.

Fa uns dies, una mestra s’em va acostar i em va dir una cosa que em va fer reflexionar. Que es pensa en Maragall, que li donaré les peles de la següent vaga. Aquesta reflexió, indica un cansament, de la política d’educació, però alhora mostra la indiferència. Però la veritat és que mai s’ha conegut on van els diners de les vagues d’educació. Perquè no tornen aquest diners a les escoles per augmentar els recursos? Evidentment s’utilitzarà per altres coses.

Ja veurem aquests dies que passa. A la meva escola, al claustre vam aprovar de fer una cartell reindivicatiu, aquí teniu el resultat.

Voldria saber una cosa, estic segur que aquest post acabarà en blanc. Últimament no és cap secret la feina fa que no pugui escriure com sempre. Espero que aviat pugui agafar el ritme de sempre. Aquests dies, he estat pensant una coseta interesant:

A PART DELS PARTITS POLÍTICS QUI ESTÀ A FAVOR DE LA LEC? Si algú coneix moviments que estiguin a favor que em contesti. Encara que estic segur que quedarà en blanc. Perquè no conec a ningú de part dels partits polítics que estant a favor a la LEC. Doncs que juguem em pregunto?

La política del departament és interessant, podríem dir que el departament d’educació ha creat la política de l’alarmisme. Executen per sorpresa una idea, per exemple LES HORES EXTRES, després l’anul·len per l’alarmisme que han creat. PERÒ QUAN VEUEN QUE ARA HO PODEN TIRAR ENDAVANT, PERQUÈ HI HA ALTRES AFERS QUE són més importants per la societat, ATENCIÓ !HO TIREN ENDAVANT així no hi ha tanta oposició.

LES HORES EXTRES ESTAN AQUÍ. I PUC AFIRMAR QUE AMB UN 20% D’ATURATS L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA HAURIA D’AJUDAR A SORTIR DE LA CRISIS I CREAR LLOCS DE TREBALLS. No ajudar a destruir llocs de treballs per hores extres. Com un polítics d’esquerra fan polítiques de dretes, com permeten que hi hagi una desigualtat de classes, MENTRES UNS FAN HORES EXTRES D’ALTRES ES MOREN DE GANA.

VS

He promès que via bloc faria propaganda de la necessitat d’una Ong com és Acaps. Una associació que es dedica a organitzar estades dels nens saharauis arreu de catalunya. En el seu dia ja vaig parlar que l’any passat en vaig acollir un, i vaig explicar les seves problemàtiques del seu pais.

Crec, que acollir infants saharauis et comporta una dolçor a la vida que potser t’aparta de la vida ordinària. Us recomano que passeu pel bloc. I reflexioneu si en voleu acollir un.

acapsgironablog.wordpress.com

Lleure al Quadrat S.L, empresa que assesoro i ajudo a gestionar. L’hem llençat a la xarxa. Un projecte casolà amb un creixement casi geomètric. Acabem de publicar a la xarxa. Fins ara la propaganda era més analògica que digital. I ara ja la comencem a fer-la digital. La tenim en fase de beta. I estem estudiant quina és la millor forma de promocionar-la. Estem al twitter i al facebook.

Els objectius són ambiciosos en un anys hem de duplicar els beneficis. Per això comencem a pensar com arribem a més gent. Per ara ha estat tot analògic i ens ha anat bé. Creïem en el boca-boca i això ens ha fet créixer mes a mes.

Aquest any Lleure al quadrat S.l ha realitzar: -Un projecte d’estiu a Sant Daniel(Girona).

                                                                      -Un projecte de Suport a l’estudi a (Fornells de la Selva)

                                                                     -Un projecte de formació informàtica.

                                                                    -Creant l’Acadèmia x quadrat.

El setembre que ve obrirem una nova Acadèmia a Amer. l’Acadèmia s’anomenarà Y quadrat.

Estem estudiant com treballem la web digital. Per ara tenim la mateixa web districuida en tres dominis:

www.lleure.cat

www.serveisdelleure.cat

www.serveisdelleure.com

La fase beta digital on. més informació de Lleure al quadrat S.L a l’Adreça lleure@serveisdelleure.com

Fa tres anys, en que es van començar a eliminar hores lectives del horari del mestre perquè es va considerar, que feien masses hores d’atenció directa al alumne. Semblava, que així milloraria la qualitat educativa dels nostre país. I va semblar bona idea.

Aquesta reducció d’hores, es va fer al mateix temps que la sisena hora. Evidentment el sistema educatiu, es va col·lapsar per manca de mestres. Recordo que la veritat és que no falten mestres. El que passa és que hi hagut mala gestió.

Ahir a la tarda vaig fer una breu visita dels sindicats, on em van parlar del pacte d’estabilitat. Un pacte per aquells interins que es va fer fa dos anys, per aquelles persones, que portaven el sistema educatiu més de tres anys. On es deia que el 2011 s’eliminava. EL motiu és molt clar resultat, que aquest pacte diu que no pot deixar els interins amb aquest acord sense feina. Això fa que hi hagi gent que només se li pot donar feina de mitja jornada i cobra jornada completa.

El que no entenc és com per exemple bé que s’ha incomplert l’acord de les oposicions. I en canvi aquest personal que fa mitja jornada i que cobra jornada complerta, no fan que faci jornada completa al mateix centre per tal de millorar la diversitat dintre l’aula. Estem davant d’un moment en que la gestió és absurda del departament d’educació.

I seguim amb noves mesures ara ens afirma que després de reduir les hores lectives fa tres anys, de implantar la sisena hora. Ara es veuen que no surten els diners i les úniques mesures de millora de qualitat del nostre país. És eliminar les hores lectives dels mestres a l”hora del pati. Donar hores extres als coordinadors i tutories.

És a dir en moments de crisis el departament d’educació està fent polítiques de dretes. Eliminar llocs de treballs interins i substituts, i donar hores extres als funcionaris. Hom veu curios també que la Lec no hi ha manera que es posin d’acord. I se sap que el text és definitiu. Perquè no s’aprova? Segurament perquè s’està esperant al juliol.

Veieu les mesures per millorar l’educació del nostre país. Jo no les veig el que veig es desgavell. Ahir un mestre de l’escola em va dir. QUE PENSA EN MARAGALL QUE ANIREM A UNA ALTRA VAGA PER DONAR-LI ELS DINERS. QUE ES QUEDI SENTAT QUE HO FAREM D’ALTRES FORMES.

Ahir vaig tenir una conversa amb una professora. On tots dos vam arribar a una sèrie d’acords. Curiosament sobre la taula vam analitzar que fan a les escoles i les tics davant de l’allau massiu que arriben en els centres. Ara un infant de 8 anys ja pot tenir el seu primer mòbil. I quan arriben a l’institut això ja és massiu.

Davant del fet que en els centres hi ha un allau de joguines electròniques(no cal. El que fan primer els centre és defensar-se davant d’elles per no saber que fer ens dediquem a prohibir. Jo em pregunto SI PROHIBIR ÉS EDUCAR? jo crec que el no, i davant de la por de les tics ens dediquem a prohibir.

Curiosament, crec que el que no s’ha de fer és simplement prohibir, el que es pot fer és explicar que ja s’utilitzarà els recursos de l’escola per tal de treballar en les Tics. No és cap secret que durant els anys 80 les tics s’ha dit noves tecnologies. Aquest concepte Nova tecnologia està desfasat, perquè és curios que és un concepte consumista on s’afirma QUE TOT EL QUE ÉS NOU ÉS MILLOR. Fixeu-nos que estem davant d’una etica tecnològica que encara ningú no té clar com s’ha de referenciar.

En segon terme. Jo tinc clar que si en les aules cada vegada tenim més dispositius mòvils perquè no ho utilitzem. I el tranformem en eines educatives. La prohibició comporta que cada vegada més en hi haurà en els centres. Perquè en el fons el que és prohibit ens agrada quan som petits. Aixñi que experimentem davant de les tics sense por.

No és cap secret que la pedagogia activa està desfasada per la pasiva. Pel fet de quedar bé. Aquell professor és brillant per elaborar una superfitxa de flors. I aquell professor no fa fitxes no és bo. Fixeu-nos que en el fons hi ha una crítica de fons. Que jo moltes vegades i caic. Si no hi ha fitxa, si no hi ha llibre no hi ha classe. Obrim la nostra ment i el que no hem de prohibir són els estris electrònics el que hem de prohibir són els llibres i les fitxes.

Fixeu-nos que després de 50 anys seguim recordant Montessori i en canvi de pedagogs nous no en recordem cap que estigui investigant actualment. És millor l’educació d’ara que fa 50 anys?

Malgrat el twitter a la web 2.0 no és una eina nova, ja que més d’un any segurament per la web 2.0 es vell. A l’educació encara no ha avançat perquè aquesta  eina s’implanti en tots els estaments educatius.

Sincerament,  crec que les Tics arriben 10 anys més tard en el sistema educatiu. Quan fa que els llibres digital existeixen més de 6 anys segur? i ara de cop ho volen aplicar. Molta gent ha començat a criticar el Moddle, perquè no s’ha actualitzat el programari i ara comença a permetre les Rss, però encara que molt per fer en aquest terreny….

Curiosament hom pot anar més enrrera i descobrir quines han estat els impulsos tics a l’educació  primer, es van crear les aules d’ordinadors fora dels contextos educatius i tots just ara comencen a veure’ls dintre les aules.

Ja fa temps que el mòbil existeix, i el que hem fet en el sistema educatiu és prohibir-los, però fixeu-vos que ara permet arribar a internet d’una manera ràpida i còmoda.  Potser les pors en les Tics fa que no es faci a servir aquestes coses. Però anant més enllà no crec en l’idea de les tics de l’Ernest Maragall on us cito el que va dir:

La declaració ha estat en resposta a una consulta sobre la pèrdua de respecte dels alumnes cap als docents. “Aquesta manca de respecte ve donada, en part, pel fet que els alumnes saben més que els professors en qüestions com les noves tecnologies”, ha explicat. “Com els han de respectar si la relació en la transmissió de coneixements s”inverteix” es pregunta Maragall. “En això s’ha de treballar”, conclou.

Sí que estic d’acord a que els nostres alumnes saben més que els professors les tics, però que això sigui la manca de respecte hi ha un tros gran. Però ara és el moment del twitter. Si estem parlant que les classes han de ser més duals i menys exhibionista. Hem de deixar que els pc entrin al mateix context de la classe. I la eina per excel·lència per això en aquests moments és el twitter. Possiblement més endavant en surtin d’altres. Però el fet de que puguis criticar de forma cosntructiva on-line i donar més informació permet una interacció de coneixement major. És a dir:

1.-El twitter permet que els joves estiguin majors atents, escoltant i alhora escrivint. Fixeu-vos que també ajuda en la comprensió lectora. No es tant molt professors preocupats en la lectoescriptura. Doncs potser aquesta és la solució.

2.-Augment de coneixement exponencial. El fet que permeti els alumnes, poder linkar articles, permet augmentar considerablement el coneixement.  I ha de ser el professor i el mestre que orienti el coneixement dels joves i infants. És a dir, que conegui trobar informació rellevant davant de tant informació.

3.-Seguretat, curiosament fer servir aquest mètode de exposició pot provocar inseguretat pel professor o mestre ja que fa que potser no coneix tot el que estant citant els alumnes. Però els propis alumnes es podran contestar entre ells. Permeten la interacció del coneixement.

4.-Context de la societat, el fet que una classe es pugui obrir, permet lectors donar idees participar. Que més significatiu, que gent aliena a la classe pugui corroborar el que està explicant el professor o mestre. En definitiva en recerca d ela veritat objectiva.

5.-Creació d’uns valors socials d’ús responsable en les tics. Crec que considerablement la por de que hi hagi ninjas, que desfaci la classe no es probable. Ja que crec que els mateixos oients seran el que  banejarant les persones que no són responsables. Estem davant d’una educació Cibernètica. És aviat per parlar d’educació cibernètica però no queda molt perquè sigui el pa de cada dia.

6.-Qualitat, és curiós que aquestes eines no permet jugar, sinó crea un ambient serio i de qualitat. Per això fa que triumfin a la xarxa. I quan arribi a l’escola triumfarà per la seva qualitat i senzillesa d’ús. Quan queda? Potser molt…. però qui aposti per això serà dels millors educadors del país.

7.-Possiblement en hi ha més però deixo als lectors  i al meu twitter que m’expliquin el que pensen. Jo només he fet les engrunes ara cal amanir-ho amb ells. Ja que tots som comunitat. Aquest article hi ha diverses fonts però el detonant que ho escrigui han estat per aquests posts de Fgrau, xpeytibi i yuribcn

Hom veu curios que una fundació com Vodafone, fagi aquest estudi. Però no deixa de ser interessant les conclusions que hi ha al darrera. Es tracta d’un estudi de la Federació APS amb vodafone.

Manllevo un tall que em sembla una conclusió d’aquest estudi sobre els discapacitats intel·lectuals(DI)que parla sobre l’envelliment prematur que pateixen aquestes persones. Segurament es pot extrapolar amb tots els discapacitats, l’estudi conclou que no afecta les persones amb sindrome de down :

Vet aquí, que malgrat estem al segle XXI la igualtat de drets sanitària no és igualitària per a tothom. Enfront això tenim una llei de dependència que fa aigües per tot arreu, una segregació cap a les persones en discapacitat una vegada deixen l’escola o instituts.

Fixeu-nos, que a les escoles i els instituts, malgrat intentin fer inclusió, si quan arriben a la vida adulta l’únic que fem és deixar-los en residència, quina mena d’inclusió impartim?. Em pregunto si el que estem fent és apartar-los de la vida social. És curios que el que encara estem fent és segregació mentre la teoria fa molt de temps que està La inclusió és una utopia com la fem realitat?

Avui faig 32 anys, aquest any serà especial per mi, perquè segurament en menys de 6 mesos seré pare d’un infant. I això segurament en canviarà un altre cop la vida. La veritat és que segurament ja m’ha canviat la vida. I el primer que ens hem plantejat amb la meva dona és l’educació.

Curiosament, quan un és expert en educació hauria de saber que fer en l’educació del seu fill però la veritat és que ha costat moltíssim saber que fer. A més amb una persona que es considera d’esquerres i defensa l’escola pública. Però curiosament, el tema és més complicat que la ideologia quan es parla d’un fill. Per questions d’habitatge segurament el que haurem de fer és anar a Amer, on tenim un piset de tres habitacions de la mare de la meva dona que ens ho cedeix. Amb el que tenim hipotecat ara un pis de dos habitacions és impossible viure-hi. El pis de Fornells es convertirà en l’acadèmia.

Però més enllà d’aquest pas, no ens agrada els rumors de l’escola d’Amer, que fagi que em plantegi l’escola de Fornells. Però es curiós com els pares ens sobtem amb els rumors que la gent parla. No és cap secret que hem anat a la privada i hem visitat Sant George School per exemple. La meva sorpresa és que val 600 euros al mes. Això és tenir vocació per tenir un fill, però si és com nosaltres que en volem tenir més d’un és inpensable portar-ho a la privada. I la Concertada queda tancada per culpa de la zonificació escola. Conclusió els pares no podem escollir l’escola dels nostres fills. No em sembla just.

En definitiva el meu bloc guanya quelcom més, us podré donar a partir d’ara, la meva visió com a monitor, mestre, director de lleure, tutor d’una universitat, i ara com a pare. Amb la meva pròpia vida el bloc s’enrriqueix. I moltes persones m’animen a seguir.

Avui és el meu cumpleanys i…. No em deixen triar l’educació del meu fill. Quin dret té L’estat i el govern en privar-me d’allò que vull pel meu fill?

En el moment, en que es decreti que Sant Jordi és patró dels llibres digitals és que possiblement la societat ha avançat i haurà vist que els mitjans tradicionals s’han d’amar convertint en quelcom que ha de ser el futur.

Segurament, el missatge d’ahir de l’Ernest Maragall no és cap secret que el que busca és publicitat. Evidentment avui s’ha de dedicar un post a la iniciativa. Ja que si és veritat es positiva. He llegit uns quants articles de crítica. Pel fet que a la llarga tot sigui digital. Sempre hi haurà detractors a favors i en contra. Però el que està clar és que estem en un moment en que el llibre no és llibre. I s’hauran d’adaptar.

Segons la font d’educació l’únic que hauran de fer per aconseguir aquest projecte pilot és  que un 60% del material escolar sigui digitilitzat. En la pàgina web d’educació diu que la finalitat és que tots els centres acabin utilitzant materials digitalitzat. En la mateixa web on hi ha un vídeo de l’Ernest Maragall fent declaracions em sorprén que aparegui que s’hagi de pagar una quota de 10 euros per manteniment i una assegurança. Em sembla perfecte i en la mateixa web s’afirma que totes les licències anirant a càrrec d’educació. Perfecte, evidentment és el que ha de ser.

En contra, curiosament tan sols un diari local com el diari de Girona, afirma que les famílies hauran de pagar els ordinadors portàtils. Però on està la gratuïtat de l’educació? Tothom es podrà pagar els ordinadors? Uns estarant subvencionats d’altres no? I per últim perquè en la pàgina web no s’afirma que els ordinadors no serant gratuits? No estarem creant diferències……..

Aquest parell de setmanes he estat parlant amb diferents afiliats de la SEPC. Curiosament, el tema que parlaven era a partir d’una reflexió que intentava descobrir si podria ser una solució del problema. Aquesta era, que perquè hi ha una llei d’educació que pugui perdurar en el temps, i que no es jugui amb ella, tots els partits haurien d’arribar a un consens.

A partir d’ells es van generar una doble opinió a partir d’aquesta reflexió. La primera que una llei d’educació no l’hauria de fer els polítics. Proposaven que si el poder judicial és una part de l’estat, perquè organitzacions no podien aportar les seves pròpies llei. Tot i així particularment les normés són aquestes, i hem de saber jugar amb les normes de joc. Ser antisistema comportaria en aquests moments no arribar enlloc.

Una altra opinió amb companys de Sepc és una opinió que fer una mala llei en consensos de tots els partits majoritaris, pot provocar que tindrem una llei estable però mala llei. Francament, jo tinc fer de que es pot fer una bona llei. Però també és un risc.

Amb Lec, la cosa està divertida. D’entrada el PP i Ciutadans no tenen res a fer. Ho podeu veure amb les afirmacions del twitter de Rafa Lopez(pp): el tripartit diu que no acceptarà cap esmena ni del PP ni de Ciutadans: més de 1.000 esmenes vistes en un minut! això és democràcia i diàleg5:22 PM Mar 17th from web.

Si fos poc, en els últims dies, ens estant dient que PSC, CIU i ERC han pactat la llei d’educació deixant al marge a Iniciativa. EL tripartit, el nostre govern ni ells mateixos tenen les coses clares. El que està clar és que tornarà a passar com les EBES( Els espais de benvinguda educativa) que s’aprovarà al juliol, perquè no hi hagi cap pressió pel fet que els sindicats estant anunciant noves vagues.

Conclusió l’educació més que mai està dividida. Em pregunto si algun dia podrà haver un consens?

Segurament, la futura avaluació com qualsevol mesura d’en Maragal és criticada negativament.Recordo que no és del departament d’educació com ens volen fer creure, sinó ve recollida a la Loe.

La veritat que el rumb que navega el departament d’educació és negatiu, però ens hem de despenjar de només criticar-lo de forma negativa. I hem de veure si les mesures són positives i negatives.

Hi ha persones que no recorden que quan van surtir les Ebes(Espais de Benvinguda educativa) i en el seu moment van ser criticat molt. Que passa que ara tota aquella gent ho troba positiu?

Més enllà de la crítica fàcil crec que qualsevol avaluació externa és positiva, per veure els errors i les coses positives que fan les escoles. Per això jo ho defenso. El que no em sembla tant bé és que s’elimini d’aquestes dades els alumnes en Necessitats Educatives Especial. Crec que el sistema és divers i ells han d’estar dintre el sistema. Si no ho fem sembla que els olvidem. Tant variarà si no comptem amb aquest infants. I sembla que tampoc volen incorporar els de incorporació tardana. Jo crec justament aquests últims són els que podríem descobrir quins són els punts forts i febles de l’escola.

En els pobles, es coneix la realitat escola, en un poble de la selva aquesta mesura l’han trobat molt bé. Que altres mestres d’altres pobles avaluin els mestres del seu poble, el ha semblat més que correcte. Potser perquè pensen que hi ha alguns mestres estancats en el funcionarietat? Potser perquè volen millorar l’educació del nostre país.

Jo ho sento però crec que qualsevol avaluació externa és bona. Tot i així l’acudit em fa pensar que depèn de la forma en que es faci.

Per cert recordem també que l’avaluacó de sisè, no és UNA NORMA DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ SINÓ D’APLICACIÓ DE LA LOE.

En aquestes dues setmanes, dos converses han provocat aquest post. La primera conversa amb un pare amb dos filles bessones. Que em va afirmar la següent afirmació:

-Quin sentit té que les meves filles arribin amb un “totxo” de papers al final de curs. Perquè en ves de fer fitxes del mercat, no van al mercat municipal?

-Una companya de feina l’altre dia, jo li parlava que volia preparar una unitat de l’aigua a base de experimentar amb ella. Resposta d’ella. Però DAVID SEGUR QUE FARÀS ALGUNA FITXA PER EMPORTAR-SE A CASA.

Aquestes dos converses m’han fet pensar molt. La primera moltes vegades els mestres i professors desconeixem el que pensen els pares i pensen que han de fer quelcom per quedar bé.És que quedar bé és que els infants i joves s’enportin més de 100 fulls a casa?

L’experimentació comporta que potser el resultat no és pot mantenir. Una suggerència fer fotos. Però una cosa està clara, sembla moltes vegades que la pedagogia activa basada en l’experimentació no queda bé, sinó és una part pasiva. Algunes vegades m’he preguntat. Els professors no fan una competició a veure qui fa més fitxes? El que té més fitxes és qui treballa més?

Concluint, NO A LES FITXES, SÍ A L’EXPERIMENTACIÓ I A LA MANIPULACIÓ.

Per quart any consecutiu, L’Associació Petitlleure organitza Casals d’estiu. Aquest any exactament organit el Casal Bruguera i el Casal Eiximenis de Girona ciutat.

En total obrim a Girona unes 200 places de casals per infants de p3 a sisè de primària. L’Equip motor ja ens hem reunit un parell de vegades. I la veritat és que tenim molta por.

Por perquè no sabem com pot afectar la crisis als casals. Això fa que s’hagi de preveure una previsió a la mínima. Complicant més la situació de monitors de lleure.

Alguns indicadors indiquen que la crisis farà que hi hagi reducció d’horaris, com per exemple només fer matins. Això provocaria que joves que tenien previst treballar el juliol no ho puguin fer a Jornada Completa.

Potser l’administració hauria de començar a ajudar més a les famílies per atendre els infants a l’estiu. Perquè el que ajuden no és només a les famílies sinó a tots els treballadors del lleure. Que passarà no ho sé, segurament a finals d’abril m’arribarant els primers indicadors.

D’entrada des de l’Associació només treballarant la gent que està vinculada a ella, fins que no tinguem dades reals, no mourem fitxa. Tot i així l’eix d’animació d’aquest any dels casals està decidit és el Tema El Fons marí.  En breu la Pàgina web www.petitlleure.org canviarà de forma per acollir la temàtica.

El bruguera fent l

Si fa 30 anys darrera modifico 30 per 20 anys, quan arribava un infant o jove amb un braç trencat o amb un blau els pare o mare deia: QUINA N’HAS FET!? però si ara passa és totalment al revès.  Que t’ha fet el mestre i professor? o Qui t’ho ha fet? exculpant sempre l’infant o jove.

Aquest canvi de concepció, afecta també la forma de treballar de mestres i professors. Potser en ves de ser això ensenyats cada vegada més ens estem convertint EN POLICIES. Em pregunto si la societat es pregunta si realment és el que volen que siguem policies o vigilants.

Després de rumiar-ho molt jo penso que la autoprotecció, la desconfiança, la invaloració social de la professió de mestres i professors és tant gran que al final es deixa de crear dinàmiques actives, per classes passives i magistrals, per tal que l’infant i jove no es faci cap trau.

Perquè hi hagi un canvi d’educació, cal un canvi dels valors socials en aquest sentit, perquè us sorprendria de les amenaces de denuncies que rebem els mestres i professors. Encara que no en tinguin la culpa, els mitjans de comunicació ho venen com que la culpa sempre ho tenen els educadors. Així amb aquesta pressió com es pot ensenyar!?

Navegant per interne m’he trobat una presentació molt interessant sobre competència digital. És abstreta d’Un professor de secundària anomena Boris Mir. No el conec personalment però explicita molt bé com hauria de ser la competència digital. Que tant he parlat en els últims dies.

1.La dimensió de l’aprenentatge:
abasta la transformacióde la informació en coneixement i la seva adquisició.

2.La dimensió informacional:
abasta l’obtenció, l’avaluació i el tractament de la informació en entorns digitals.

3.La dimensió comunicativa: abasta la comunicació interpersonal i la social.

4.La dimensióde la cultura digital:
abasta les pràctiques socials i culturals de la societat del coneixement i la ciutadania digital.

5.La dimensió tecnológica:
abasta l’alfabetització tecnològica i el coneixement i domini dels entorns digitals.

Vet aquí que un sindicat dels estudiants m’ha demanat que faci una conferència sobre l’educació especial. I la veritat és que em costa molt fer aquest debat. Perquè justament vaig estudiar això i cada dia que treballo entenc menys el que estic fent.

Penso que si l’educació en si mateixa va malament, i fins i tot com molts autor hi ha desconcert. Jo crec que l’educació especial és el pal de paller que ningú sap que fer. La veritat que no és cap secret que jo si puc després d’aquest any dimitiré. Dimeteixo, perquè l’estructura no entèn el que s’ha de fer. I el que pensen els mestres no és el mateix el que diu la llei d’educacions actuals.

L’escola inclusiva està molt i molt bé en teoria però la praxis estar que molt lluny. Crec que hi ha moments que l’educació especial s’ha de deixar de currículums i anar els continguts més funcional de les persones. Des de les més senzilles(canviar-se la roba, menjar sól) a les més complexes(cuinar, conduir, anar amb cadire de rodes…). Però per fer això l’escola ´ha de canviar molt per ofertar això. I fins i tot per normativa. Perquè no es poden fer tallers de cuina sinó hi ha una persona especialista per això.

Així que hem de fer? Crec que cal fer una reforma profunda de l’educació i incloent-hi l’educació especial en el centre. Tos els alumnes en determinats moments necessiten un petit suport. Busquem quelcom per donar-li aquest suport individual que tots els infants necessiten. Ja fa uns dies, que vaig dir una sèrie de mesures utòpiques queden escrites els blocs. Perquè la Lec també és una llei que neix desde els partits polítics sense consensuar res de la societat. Pensen que el que està bé és el que pensen ells. Fins i tot es coneix que no volen pactar res del grup mig ni del Pp. Un error potser sí. Amb l’educació cal un consens de totes les forces polítiques.

Curiosament, avui estava pensant quines conseqüències hi ha en el fet, de que la cartera d’universitats passi a mans de la d’educació. I es col·loqui universitats per un costat i recerca per una altre. Pensava per mi que realment era positiu aquest canvi.Però m’ha comportat diferents interrogants després de llegir diferents post.

El que en parla més és l’Enric Canela la veritat que em sap greu, però aquesta vegada no comparteixo la mateixa concepció que L’Enric. Tampoc la concepció pels antibolonia que veu un acostament cap a les seves tesis.

Jo el que penso és un xic diferent. Siguem clars, la universitat hauria d’estar al centre de recerca, però en aquests moments penso que no ho està. I no sé si realment tal com està el sistema educatiu algun dia girarà i es col·locarà en el centre de recerca. El que tinc clar que ara mateix algunes empreses són els que recerquen més. Potser no hauria de ser així o potser les empreses i universitats hauríen d’haver més relació, que ara ben poca en hi ha. Recordo que per exemple, que vaig oferir la empresa de la meva dona a fer un conveni a una universitat i el resultat va ser improductiu, perquè segons sembla només es pot lligar empreses grans. Potser en aquest sentit s’estant equivocant les universitats.

Més enllà jo el que penso, és que no hi ha una línia en tot el sistema educatiu, i que el fet de que la universitats estigui lligat al fp i l’educació no universitària em sembla perfecte. Crec que hi ha d’haver un moment en que es faci un pacte d’estat per l’educació. El que no pot passar és el que està passant que cada govern elabori la seva pròpia llei i a sobre els tribunals van anul·lant trossos de les lleis. Vet aquí les incoherències de les lleis d’educació que hi ha hagut fins ara. I cal aquesta continuïtat.

El dia 2 d’abril, ha sortit la ministra d’educació dient que volia intentar crear un portal per fomentar l’ús de les web 2.0 entre tots els professionals i alumnes. Alhora vol crear una xarxa social 2.0 entre tots els professors i alumnes. Realitat o mentida!? ja que fa dos dies vaig analitzar dient que la nova educació de futur hauria d’anar encaminada cap aquí.

La veritat que la ministra d’educació no se sap gaire qui és, perquè no l’havia sentit mai. Fins avui, em sorprèn, que vol parlar en totes les editorials per crear un format digital. EM sorprèn tot això. El portal que vol exaltar tot això és aquesta web www.mepsyd.es i el canal d’intercanvi entre professors i alumnes és aquest portal. http://es.youtube.com/mepsyd siguem clars, aquestes idees arribarant tard, perquè la competència d’educació ho té la Generalitat. Però si realment és cert tot el que diu la ministra, el govern espanyol està a anys lluny de la generalitat en idees 2.0.

Notícies com la portada del diari de Girona avui, hauria un de sentir-se indignat. Perquè el que està passant segurament provocarà que la crisis sigui més llarga. Sinó invertim amb educació la crisis serà duradera.

La notícia del diari de Girona confirma una dada tremenda. En 5 anys de tripartit l’educació està en caiguda lliure. Ha augmentat el fracàs escolar a l’educació secundària en un 6,5%. I ja podem afirmar que 1 DE CADA 3 ALUMNES ESTÀ EN FRACÀ ESCOLAR.  Curiosament coincideix amb la implantació de la SISENA HORA. És la sisena hora el detonant d’aquest fracàs escolar? Segurament que Sí, però evidentment en hi ha d’altres com la incorporació de la Loe al sistema educatiu provocant que amb 8 assignatures puguis passar a 4 eso. Sobre aquestes mesures polèmiques de la Loe també ha provocat, que el jutjat constitucional jutji una llei d’educació i aquí no ha passat res. El mateix departament d’educació explicar aquest cas.

Conclusions sobre l’educació del nostre país:

1.-La sisena hora no ha millorat la qualitat educativa del nostre país. Cal ser valents i anul·lar-la. Ja que en 5 anys de tripartit ha augmentat el fracàs escolar. Cal canvi, i el canvi ha de venir dels mestres. S’ha de deixar de polítitzar l’educació.

2.-Cal un consens amb les lleis d’educació del nostre país. Cal i em sap greu dir-ho que el Pp i Psoe es posin d’acord. Perquè el que no potser és que ja des de el PP es parli de crear una nova llei d’educació a l’estat Espanyol. Hem de sumar tots, perquè l’educació és cosa de tots.

3.-En aquests cinc anys, no hi hagut interès per augmentar la competència digital dels nostres propis fils. Cal posar-hi fil i agulla això és el futur. Pissarres digital ja a les escoles.

4.-Cal prioritzar el pressupost que tenim de l’educació. No potser que estiguim pagant una sisena hora que no millori l’educació del nostre país. I L’adaptació de Bolonia ha provocat que els nostres estudiants universitari en ves de fer 3 anys de carrera com a Europa, en facin 4. Quin significativitat té tot això?

És hora que ens preocupem tots per l’educació. Una bona educació ens permetrà sortir més forts de la crisis. cal invertir ja en l’educació. Cal el 7% pib ja. Cal un finançament digne prioritzant els elements importants ja.

Acabo d’arribar de la trobada d’Stic.cat amb el lema Emprendre el Futur es tractava de 20 microponències de 15 minuts cada una.  Cal digerir aquestes microponències. Perquè potser eren micros però d’una alt grau de contingut.

Possiblement una de les conclusions que tinc clares després d’endinsar-me a la xarxa i veure aquestes ponències. És que possiblement en teories 2.0 s’ha consensuat. I el que cal tal com parlaven amb David Rodriguez és de començar-les a Aplicar.

En totes les conferències que vaig, falta debat 2.0, la causa 2.0 encara és per minoritaris. I qui té ara una empresa ha de pensar en INTERNET PENSO I DESPRÉS EXISTEIXO. Ara ja no és només un nom, sinó un nom que has de tenir.

Curiosament, el negoci ja no està en el saber, sinó el negoci està en els dominis. Fixeu-vos que tot el saber de Vikipèdia és gratuït, però en canvi certs domini s’els dóna molt de valor.

Cal invertir i tenir menys gastos per sortir d’aquesta crisis i enfortir-te més. Una empresa petita que no està al 2.0 no tardarà en desaparèixer. ja que el client ja no és CONSUMEIXO I DESPRÉS EXISTEIXO, SINÓ INTERACCIONO I DEIXO EXISTIR.

Una de les conclusions que he tret personalment és que és un error la internacionalització, sí abans no t’has fet fort a nivell local. La internacionalització comporta fragilitat, evidentment segons el context del negoci com de viatges NO PODRÀS VIURE SENSE EXISTIR INTERNACIONALMENT.

A nivell educatiu, cal dir que no estem preparats, per donar una competència digital i internacional els nostres joves. Cal un reforma que redueixi les fitxes a les Aula i que permeti la interactivitat mestre-alumnes-coneixement. Si tenim el poder perquè no ho utilitzem, per ensenyar els nostres alumnes recursos dintre l’aula.Tinc clar que a vegades l’estructura no permet potenciar la capacitat digital dels mestres.

FELICITATS A TOT L’EQUIP STIC.CAT. Foto abstreta de la Presidenta de Stic.cat Trina Milan.

Hola Amics, ja sabeu que fa temps que recolzo el projecte alumni de la Uoc. I properament hi haurà una trobada a Girona, de graduats de la Uoc. Com m’han demanat que faci disfusió, aquí la teniu. I també us pot interessar algú. Evidenment a sota de tot faré una petita crítica constructiva. Sempre per millorar.

El proper divendres 8 de maig durem a terme la primera trobada de graduats de les comarques gironines. La trobada tindrà lloc al Centre de Suport del Gironès (Factoria Cultural Coma Cros), a Salt, a les 19h de la tarda.

 A UOC Alumni estem convençuts que la Universitat Oberta de Catalunya representa una plataforma natural de desenvolupament i creixement per als ja més de 17.500 graduats i graduades, i aspirem a ser el teu punt de trobada. Volem ser el vehicle de comunicació que transmeti i potenciï els vincles que uneixen la UOC amb els graduats, allà on visquin, exerceixin la professió o tinguin la vida social.

 Per tot això, hem pensat que el lema d’aquesta primera trobada ha de ser: Fent xarxa, podem!  

Doncs fent xarxa, podem emprendre noves iniciatives econòmiques i socials, podem innovar dins i fora de les nostres organitzacions, podem impulsar projectes de territori i de país, podem créixer com a professionals i podem aportar més a la nostra societat.

Amb aquest objectiu, hem demanat a Genís Roca Verard, Soci Director de Roca-Salvatella, que obri la trobada amb una ponència sobre les possibilitats d’Internet i en especial del web 2.0, per la petita i mitjana empresa, i pel professional liberal. En Genís és una de les persones amb més autoritat en el nostre país per a tractar aquest tema i ens oferirà un magnífic punt de partida per a la trobada.

 A partir d’aquí, tindrem per davant dues hores més per conèixer diferents experiències i bones pràctiques que exemplifiquin les virtuts d’una concepció en xarxa de qualsevol projecte.

 Per aquest motiu, us convidem a fer-nos arribar les vostres propostes a alumni@uoc.edu . Tant si teniu alguna experiència pròpia com si coneixeu alguna bona pràctica que creieu seria interessant de conèixer, digueu-nos-ho, feu-nos un missatge i ens posarem en contacte per treballar-ho i formar part del programa de la primera trobada de graduats del Gironès.

Ja fa temps que vaig parlar del projecte alumni dient que estava segur que seria un èxit. Però vull tornar a recordar que jo recolzo aquesta iniciativa, perquè en el fons la Uoc, per mi representa una de les millors universitats que existeixen però en aquests moments trobo que està desfasada. El camí 2.0 li queda molt per recorre, potser el fet que es defineixi com una universitat Asincrònica, fa que estigui com estigui. Però la veritat que la interecció entre alumnes-professors-alumnes, ara mateix no hi és perquè el coneixement no és pot interaccionar. Podria afirmar com diu Donaire que ara mateix la Uoc és Snob. És per això que la vull recolzar perquè a poc a poc els mateixos alumnes vagin transformant-la en un model 2.0 que ara mateix no és. Tot i així he de felicitar la gent que a fet aquesta proposta.

Aquest post és conseqüencia del post d’abaix, i us vull comentar la següent imatge abstreta de la pàgina oficial del gencat.

Com ens el podem creure?

Impressionant el departament d’educació opta per un sistema Linux. Ja era hora, sorpresa perquè no és diu la veritat. Crec que els assesors de Maragall no coneixen que en un entorn 2.0 tot és coneix. La veritat està a fora.

Quan va aparèixer la primera versió, em vaig felicitar, i el que vaig fer és instal·lar-lo al meu ordinador. Va petar casi tot, perquè funcionès tant sol el wireless. Arriba la versió 2.0 i encara ens ho creïem que realment està apostant per una versió lliure a les aules. Mireu aquest link de la pàgina web de Microsoft i ja podeu opinar de la realitat:

EL GOVERN DE LA GENERALITAT I MICROSOFT PROMOURAN CONTINGUTS DIGITALS PER L’ÚS HABITUAL A CLASSE I COL•LABORARAN EN L’ÀMBIT DE LA INNOVACIÓ EDUCATIVA

Com ens el podem creure!????????????????????????????????

Sempre, sempre criticar anem a proposar a partir de la improvització a veure si dóna una bona idea:

1.-Mantenir ràtio en 25 alumnes però dos professors a l’aula, per adaptar-se a la diversitat de l’aula.

2.-Eliminiar les aules d’educació especial i les unitats de suport de l’educació  per transformar-ho en professors dintre la mateixa. És conseqüència de la primera.

3.-Crear perfils professionals en els mateixos mestres. Exemple expert en tics, expert en mates, expert en llengua i segons aquests perfils ubicar-los en determinats projectes de centre.

4.-quadre ordinadors aules amb projector i pissarra digital. Amb una formació adequada els mestres per insertar-lo en el currículum.

5.-Equip directiu professional com a consequència d’una educació pública a partir de perfils.  I amb la creació de Facebook de mestres i professors. No potser que qualsevol professor pugui fer qualsevol cosa.

6.-L’escola és a casa i a casa és l’escola, reconversió de totes les pàgines webs de l’escola per una web 2.0 que pugui interrelocianar mestres i alumnes, coneixement i mestres, coneixement alumnes.

7.-Avaluació externa anual, per un òrgan neutre del departament d’educació. On es valorin les diferents competències de l’educació.

8.-Formació basada en la investigació i en la recerca en el mateix centre. OBligació de que cada centre elabori un projecte d’investigació. Prou formació consumista basada en punts.

9.-Pacte estable de tots els partits majoritaris. Amb l’educació no és juga.

10.-Serveis socials més obertura a l’escola per interectuar amb la família.

11.-Utilització de eines 2.0 a l’escola. Us presento 200 eines segons Robin good.

En un entorn 2.0 s’acaba trobant sempre la veritat. La política del departament d’educació va cap un camí sense retorn i sense sentit. La última la tenim amb les paraules d’ahir de L’Ernest Maragall, que diu que no es poden fer substitucions per manca de presupost. Ahir ja vaig fer un post explicant que en pensava.

Però el que ens amaga és una entrada extraordinària que en breu rebrà el departament d’educació valorada possiblement per més de 20.000 euros. I us preguntareu com ho sé. Per  una lògica clara, l’honorable Ernest Maragall va aconseguir escapar-se pels aldarulls de Bolonia enfront la vaga dels mestres que més d’un 60% i va anar.

Però ara fixeu-vos amb un petit detall, d’aquí res a cada mestre i professor s’els manllevarà 100 euros mínim d’aquest 60% qui hi va anar . Comenceu a comptar la entrada extraordinària que rebrà el departament d’educació. Jo calculant com a mínim rebrant uns 20.000 euros. Amb aquests euros no pot permetre donar més feina a substituts. O com mínim que ens digui que hi ha altre prioritats com crear escoles a l’estiu que ve. però d’això que ens digui que manca pressupost, trobo una mentida molt i molt gran. Deixo l’opinió a vosaltres. Però crec que com mínim se li podria demanar la veritat a l’Honorable Ernest Maragall.

EN aquests moments els mestres, professors, educadors estem en una fase irreal. En quina llei d’educació estem. Quan aprenem una ens la treuen i ens col·loquen una altra. Com pot anar bé així l’educació? 

Ahir, vaig estar mirant a Rajoy tengo una pregunta para usted en el moment en que se li ha preguntat per l’educació. L’únic que ha dit és que faria una nova llei d’educació. En ves de dir millores, només ha fet aquesta proposta. 

Ja he dit més d’una vegada que un dels grans problemes de l’educació és la seva politització. Us dic jo que ens haurien de plantar, i fer quelcom per l’educació. No potser que dia rera dia, els nostres governants només juguin amb el futur dels nostres fills. 

I també hi ha un altre tema sobre la taula si sobre la taula s’aprova la llei d’educació no farà decaure instantaniament la Lec?

Vet aquí que afirmo que a partir d’ahir l’educació viu un gran desconcert per com juguen els nostres polítics.

Mireu, notícies com aquesta fan pensar que hi ha alguna cosa que falla en el sistema educatiu.

No es cubrirà cap substitució fins després de setmana santa. Mentrestant les escoles portarant dos setmanes col·lapsades si hi ha baixa.

L’escola pública se sap que està malament i com a mínim podria haver un intent de millorar l’educació des l’administració. En si mateixa, la causa no és els problemes que hi pugui haver en si mateixa només a l’escola. Sinó és per un criteri de crisis, es necessita que l’administració ajudi  a  crear feina NO A DESTRUIR FEINA com ho està fent l’Ernest Maragall.

El fet de no substituir provoca que algun substitut és quedi sense feina gairebé un mes. Així és com tracta els treballadors l’administració. Tota empresa normal sap que mimar un xic els treballadors permet un augment de rendiment. Però sembla que l’administració pública això no ho entèn. Estem davant d’una oprressió cap al treballador que permet l’administració.

vaga del 19 a lleida abstreta de TOtum Revolutum per no posar només les de Girona. Som Xarxa

Com que, avui, no trobo res interesant que escriure sobre educació. I ja que porto uns dies parlant d’internet i les xarxes socials. Posiblement avui, el millor post és recomenar-vos la tasca social que està fent l’Associació Stic.cat. Aquesta humil Associació, potser ja ara un referent a Catalunya. Es va atrevir a organitzar els premis blocs catalunya. Curiosament com totes les coses que s’organitzen a la xarxa es va criticar moltíssim, en positiu i negatiu.

Jo mateix un dia els vaig criticar, però després de pensar-hi molt, la desvirtualització de la Xarxa ha provocat sempre crítiques. Possiblement no s’ha trobat encara la forma més correcte per fer-ho. Fixeu-vos, en les crítiques a Cdigital que són molt llargues. És com si hi hagués sempre detractors a iniciatives pioneres en desvirtualització. Qui hi ha darrera a aquestes crítiques? Qui les produeix?

Però el que tinc clar en aquest moment és que la gent d’Stic.cat ho està fent molt i molt bé. La veritat és que cada vegada més he tingut relacions més amb ells i en semblen persones que volen fer i treballar per la xarxa d’una forma constructiva. Perquè no els recolzem un xic tots? i els donem una altra posibilitat la gent que va criticar durament els premisblocs? Crec que es mereixen una oportunitat. Perquè no és com altres associacions que fan una tasca i prou, en fan moltes.

Per tan us recomano que visiteu la web www.stic.cat i us apunteu a les proximes jornades que us inviten a realitzar el dissabte 4 d’abril. Perquè val la pena. Ja que són emprenedors 2.0 us animeu? Ja tardeu enviar el correu electrònic per anar-hi.

     S’ha acabat cdigital i per tan torno a la normalitat. Demà ja torno a parlar del tema que més m’agrada és l’educació. Però no cal dir que evidentment cdigital ha tornat a sortir l’educació com a repte per poder ensenyar a substreure la informació rellevant. Com fer-ho és una pregunta que m’interrogo cada dia en la meva tasca de feina. 

   Però més enllà del que s’ha parlat a Cdigital el que està molt i molt clar, és que el futur corre per les xarxes socials. I la gent que domina milers de contactes on-line seran els que possiblement tinguin més poder.

  La interactavitat és aquí, i qui no entri en aquest procès possiblement serà un analfabet virtual d’aquí uns anys. Potser els currículums demanarant a quines xarxes socials participes. I potser anem cap a la globalització de les nostres dades estarant en una gran base de dades, i en cada demanda de perfil els hi sortirà a diferents professionals.