REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Curiosament a Espanya, porta més d’un any, sense reunir-se els diferents sindicats amb el ministeri d’educació i ciència(MEC), més enllà de l’anècdota em pregunto si els socialistes som realment d’esquerres. No estarem forçant projectes sense entrar en negociació, només entrant en diàleg i després fer el que vol.

Normalment sabem que qui no negocia sempre és el PP, però amb el talant que està donant el PSOE i el PSC, no ens estaran enganyant i en ves de negociar només volen fer servir el diàleg com a eina dient que són molt oberts però alhora de la veritat fan el que els i sembla. No em voldria posar en política. Però notícies com aquesta demostra que l’administració està molt lluny de la realitat del sistema educatiu. I el que demostra també és que l’educació està molt polititzada. Tothom es mou pels interessos sense buscar la neutralitat.

informes PISA, de l’OCDE i de la Fundació Bofill, que situen Catalunya a la cua d’Europa, TV-3 ofereix avui L’ensenyament, a debat (22.50), on s’analitzarà la situació de l’educació a Catalunya, plantejarà els reptes que afronta i discutirà les possibles solucions.
Dirigit i moderat pel presentador Josep Cuní, L’ensenyament, a debat compta amb la participació de tots els sectors implicats, des del conseller Ernest Maragall fins als alumnes. També hi haurà al plató pedagogs, sociòlegs, catedràtics, representants de sindicats, professors i pares d’alumnes.
El debat s’obrirà amb un reportatge que ha recollit el que passa en un institut de Viladecans durant una setmana. A més a més, l’especial oferirà una enquesta, realitzada per l’empresa GESOP, per saber com veuen els pares l’educació dels seus fills, i què és el que els preocupa més de l’escola catalana.
Abstret del periodico.

També parla dels grups homogenis vs grups heterogenis.

Avui hem acabat el dia on la Fundació Bofill ens ha explicat un altre estudi que les conclusions eren fàcils de saber. Jo en vaig parlar fa gairebé un any. El que està clar que separar els grups per A, B, C és una manera de dir a un jove que és un inepte ,si estàs en el grup C, i l’enfonses fins al final de la llacuna. I moltes vegades no hi ha retorn.

Però també és veritat que en aquests moments on hi ha molta massificació de les aules, on hi ha molta immigració, i una heterogeneitat cada vegada més gran. La solució més fàcil es separar-ho per nivells.

Ja fa temps que a nivell internacional, s’afirma que en grups heterogenis, i en models d’aprenentatge a partir de l’activitat cooperativa l’alumnat acaba tinguen majors resultats. Però el sistema actual no permet aquest treball. La mesura que proposa la fundació bofill que en determinats moments hi hagi dos professors a l’aules a l’escola ja fa temps que s’aplica. Però a secundària per manca de formació pedagògica segurament mai s’ha pensat.

El que està clar que malgrat els grups heterogenis han de ser una forma de fer, cada vegada més es tendirà més als grups homogenis per la manca de recursos.

El dia 22 d’octubre vaig afirmar que compartia la vaga dels estudiants pel tema de la selectivitat. Però estava segur que seria un fracàs d’una crònica anunciada. Que és el que passarà quan es faci la manifestació de la LEC.

Curiosament m’he trobat aquest article On s’afirma que el seguiment de la vaga de la selectivitat va ser d’un 96%, Però companys que llegeixen el meu bloc que estan a la Universitat no en sabien res. Els mitjans de comunicació en prou feina es van fer reso d’aquest fet. Particularment crec que les vagues socials estan en vaga dels mitjans de comunicació. Ja que el concepte vaga en aquests moments està en molts diaris, però va associat amb un ERO.

La vaga en si mateix és un dret per reclamar quelcom que veus que és injust. Però segurament en hi ha de tots tipus, les social(Que demanes més drets) o les conservadores(Que demanes que es compleixin els drets adquirits). En temps de crisis les vagues socials no tenen lloc, i si la tenen l’únic que provocarà és que la gent vegi la vaga com 4 “xitxarel·los” que no volen anar a treballar.

Que quedi clar que és una opinió. Si en la vaga de selectivitat no hi hagut difusió. La vaga de mestres del dia 13 de novembre, sinó hi ha un debat clar, del que es persegueix, sinó hi ha un debat social del que es planteja sobre la taula. Val més no fer vaga. En aquests moments no és cap secret la LEC està congelada esperant que diu el Tribunal Constitucional sobre l’estatut. Per veure si tindran competències per poder-la aplicar.

Jo voldria que la taula hi hagués debat seriós sobre la LEC. Però en aquests moments no existeix, per cap part. Els sindicats s’han tancat per la seva Banda, l’Ernest Maragall també per la seva i alhora no ha deixat entrar en el projecte de llei cap al·legació que feien. En definitiva és una llei que ha d’aprovar el Parlament per tan els sindicats no tenen cap lloc aquí.

Un dels grans problemes és que com l’educació està més dividida que mai, ens podem col·locar tots els gols que vulguin i ens resignarem. És trist però és així. L’exemple més clar, és que els bloc que parlem de política educativa es poden contar amb els dits. Sinó busqueu-los, i  em feu comentari. Jo crec que actius només en hi ha 3. Per crear un debat n’hauria d’haver-hi més. Ja tinc ganes que el Totum Revolutum em toqui la cresta ja que sinó ho fa no seria debat. I que en Jordi Perales no es talli la llengua. Busqueu-me tots els dits de la mà blocs que parlin sobre les polítiques del sistema educatiu.

Aquest post el vaig escriure el diumenge, però per problemes tècnic no vaig poder publicar-ho.

Ja fa uns dies que vaig estar parlant que en el sector educatiu l’educació infantil està més que dividida. El fet que tinguem dos centres diferents o El fet que tinguem una obligatòria i l’altra opcional ha provocat, que la majoria d’ajuntaments hagi tingut d’assumir la creació de llars d’infants municipals. Amb el que provoca la dificultat de gestions.

Però més enllà d’això, que ha provocat que un 50% dels infants de Girona que havien sol·licitats una guarderia pública no han pogut accedir. Aquest incident més enllà de la mala gestió, hi ha un altre que és pitjor el racisme que provoca aquest fet perquè la gent interpreta un altre element, que els  150infants que s’han quedat fora eren catalans, i els que estan dins són els immigrants. Els comentaris d’aquesta notícia ho demostra.

Catalunya és i va ser un país acollidor, però crec que hem arribat un moment de saturació. La sisena hora també va provocar que majoria de mestres d’educació d’infantil abandonessin les llars d’infants, ja que hi ha un diferència de sou de gairebé 1000 euros. El resultat de tot això que segurament hi ha un altre factor important. Les llars d’infants han provocat que la qualitat de les llars d’infants caiguessin moltíssim en qualitat educativa. En secret us puc dir, que hi ha algunes que no demanen ni titulació.

Parlem de conciliació familiar i ningú es pregunta d’eliminar la sisena hora per millorar l’educació de forma global.

Un element més per intentar aplicar les tics a l’educació. Un estudi demostra que cercar informació per internat estimula més diferents parts del cervell que utilitzar el llibre tradicional. Malgrat això no és cap secret, perquè en el fons els mecanismes de cercar informació i lectura d’informació és molt diferent ja que estem davant una lectura personalitzada a una lectura lineal.

Particularment, jo tinc  una idea molt clara, molts mestres i pedagogs afirmen que cada vegada llegeixen menys. Jo estic en contra d’aquesta afirmació. Jo crec que mès que mai la societat llegeix més, però textos més curts, i una lectura més personalitzades a gustos.

I si vaig més enllà, ens podem trobar davant possiblement d’un problema. Més enllà dels tractats científics el que importa ara no és el coneixement propiament dit, sinó l’opinió que es té del coneixement. Això és un canvi copernica, la gent vol saber coses de la pròpia experiència i no partir d’un tractat de coneixement. No vol informació sinó opinió d’informació. Més que mai, els diaris es nutreixen d’opinió i la informació passa a un segon costat.

La finalitat de tot plegat, el sistema educatiu ha lluitat per desenvolupar el sentit crític. Potser ara estem recollint els fruits sembrats per les polítiques educatives dels anys 70 on es consolidadeven una educació crítica de l’entorn. Ja no és tan important comparar les notícies dels diferents mitjans sinó descobrir el que diu la gent de les notícies.

En part això és una resposta cap a un model manipulador de la informació que segurament s’ha fet durant molts anys. Segurament la resposta del lector ha estat la generació d’opinió d’especialistes .Fixeu-vos en aquest exemple: Quina informació faràs més cas, l’apartat econòmic o el Bloc d’economia de Marc Vidal?

La resposta jo la tinc clara i tu?

Ja fa uns dies que vaig parlar sobre el problema de Santa Coloma i de l’immigració. Avui hi haurà una manifestació per denunciar la situació de santa Coloma:

El professorat dels centres públics  de Santa Coloma i els sindicats CCOO, USTEC, UGT i CGT convoquen una nova manifestació

El passat dia 3 d’octubre les i els docents de les escoles i instituts públics de Santa Coloma es van manifestar per exigir solucions davant la manca de places escolars.

Denunciem que el Departament i l’Ajuntament no han previst ni planificat les noves escoles que fa temps que es necessiten.

L’única solució que ens proposen és l’augment del número d’alumnes per aula.

El conseller d’Educació ja ha reconegut que, a la nostra ciutat, el 53 % de les aules estan per sobre de 25 alumnes a infantil i primària i de 30 a secundària.

Comencem a tenir aules de primària amb 28 alumnes.

Sabem que aquest procés de creixement de la població escolar continuarà en els propers cursos i és necessària l’obertura de noves escoles per satisfer la demanda actual i futura.
Les primeres converses amb l’Ajuntament i amb el Departament d’educació han estat totalment insatisfactòries. És per això que continuem demanant:

• Cap aula amb més de 25 alumnes a infantil i primària i 30 a secundària.
• Un pla urgent de noves construccions escolars.
• Mestres, professorat i educadors suficients per atendre a l’alumnat amb qualitat.
• Participació en l’elaboració de les mesures urgents i el seguiment de la seva aplicació.

El que està clar, és que el món ha descobert que hi ha un nou element, divideix i guanyaràs. Tenim una divisió fragmentada, entre els polítics i els dirigents educatius l’exemple més clar és la La comissionada per a Universitats, Blanca Palmada que ha fet les següents declaracions al Punt.

DEFENSA DE LES PAU

«En aquests moments hi ha un ampli consens sobre les competències per entrar a la universitat, i les proves de selectivitat ens mereixen tota la nostra confiança perquè ordenen bé el sistema i garanteixen la igualtat d’oportunitats de tots els alumnes», va dir ahir Palmada, que va qualificar d’«obsessió» del departament la idea que els estudiants entrin a la carrera «amb les coses ja sabudes». En aquest sentit, Palmada va recordar els esforços que fa el seu departament perquè els alumnes treballin en anglès durant la carrera. «L’anglès no pot ser un filtre; això no encaixa amb una visió d’esquerres i fins i tot pot arribar a ser classista», segons Palmada, que també rebutja la idea del Departament d’Educació d’imitar les proves per accedir a l’Institut Nacional d’Educació Física (INEF). «Aquestes proves estan en crisi i hi ha un gran debat en aquests moments sobre la seva idoneïtat; els discapacitats, per exemple, no hi poden accedir», segons Palmada, que va afegir que la idea del Departament d’Educació «genera molts dubtes».

Declaracions com aquestes fan perillar el sistema educatiu, jo crec que aquesta persona no està ben informada, us informo pas a pas del que ha dit:

«En aquests moments hi ha un ampli consens sobre les competències per entrar a la universitat, i les proves de selectivitat ens mereixen tota la nostra confiança perquè ordenen bé el sistema i garanteixen la igualtat d’oportunitats de tots els alumnes»,

Aquesta afirmació Sí, que és classicista. No es pas veritat, que hi hagi un consens de Competències sinó matèries. Les proves PAU es basen en la memorització de conceptes de les matèries, no si aquestes matèries les saben aplicar a la vida real. L’Aplicació a la vida real seria realment treballar les competències. En segon terme quin consens?Perquè a hores d’ara tothom sap que cal una reforma de la selectivitat i el govern espanyol té un borrador on s’inclou aquest examen específic de magisteri. Alhora Consens, quan fa tres dies hi va haver una vaga d’estudiants per anar contra la selectivitat. De Consens cap, les proves PAU és una incoherència pel model de la LOE que es vol implantar. Tan si estem d’acord que no com Sí, parlem de Loe com la nostra llei.

Que va qualificar d’«obsessió» del departament la idea que els estudiants entrin a la carrera «amb les coses ja sabudes».

Pas a pas, el problema no és el magisteri sinó totes les carreres. Amics meus professor universitaris més d’una vegada m’han comentat que cada vegada han de comenÇar més avall. L’últim exemple que em van citar, que a Filologia catalana ha de partir de L’ortografia.

En Definitiva Aquestes declaracions les trobo nefastes, sembla que aquesta persona no conegui la globalitat del sistema educatiu. I Crec que per una vegada l’Ernest Maragall té raó en aquest camp. I el felicito per intentar implantar aquest sistema.

Una altra idea clara que té l’Ernest Maragall és que s’ha d’intentar l’any convertir el cap(Formació dels llicenciats per exercir a docent) per un master. Sí, que es veritat que hi ha un problema de financiació per tirar-ho endavant.

Sembla que l’Ernest Maragall copiï les meves idees. Em sento interpel·lat per ell quan ens anuncia que vol fer un examen abans d’entrar a MAgisteri. Justament l’altre dia en vaig parlar en un post sobre això, però  a nivell general. Si volem que el nostre sistema Universitari millori, hem de fer que els nostres alumnes tinguin una millor formació pre-inicial.

Recolzo aquesta mesura, però la notícia diferència la selectivitat respecte l’examen, la veritat que tal com està actualment la reforma de la selectivitat, i té cabuda en la mateixa selectivitat.

Després de que els mestres no hi hagi reflexió educativa respecte a la LEC. Estic segur que al llarg de la setmana Comissions obreres i la Fete-Ugt ens anunciaran que no optaran per la vaga sinó per altre mobilitzacions. L’ambient social no està per vagues. Ho veurem dintre de poc.

El que ha quedat clarissim és que la vaga d’ahir dels estudiants va ser un fracàs. Estem davant un moment envejable pel nostre país, i sembla que ningú li interessi que es tiri endavant la LEC.

Magisnet un revista especialitzada en el món de l’educació. Que va ser la primera en avançar l’inform Pisa l’any passat. Alhora a l’inici de curs ens va explicar la quantitat de fracàs escolar que hi ha Espanya. Ara ens dóna un plaer, que a mi em fa pensar, que potser Sí, que ens estant enganyant. L’article  el trobareu en el següent Link.

Bàsicament critica que és un retrocés cap a l’antiga llei de la Logse, situa que està congelada per culpa de que s’està esperant que el Tribunal Constitucional retalli l’Estatut. I que és una llei sense cap fonamentació normativa. En definitiva cap crítica positiva.

Us cito una part del text. Abstret de magisnet.

Una Ley desconectada
Una de las características de esta Ley es que está desconectada de las leyes estatales, y solo cita la Constitución y el Estatut. Pero esto en lo que se concreta es en la pérdida de derechos del profesorado, como ya han denunciado los sindicatos. Quizás uno de los ejemplos más claros es la sustitución de la libertad de cátedra por un término nuevo, la libertad académica. Según Isidro Cabello, “la libertad académica no existe, pues además de que es un término engañoso –lo entienden como libertad dentro del proyecto educativo–, quitan uno ya consolidado, que aparece en múltiples leyes y en la jurisprudencia. Es la manera de que no se pueda alegar nada contra ello.”

Para Isidro Cabello aquí está la clave: “Hay una obsesión porque no se escape nadie. Lo que se pretende es desprofesionalizar al profesorado, quitarle la dignidad, desmoralizarlo para poder manejarlo a su antojo”.