REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

El que està clar, és que el món ha descobert que hi ha un nou element, divideix i guanyaràs. Tenim una divisió fragmentada, entre els polítics i els dirigents educatius l’exemple més clar és la La comissionada per a Universitats, Blanca Palmada que ha fet les següents declaracions al Punt.

DEFENSA DE LES PAU

«En aquests moments hi ha un ampli consens sobre les competències per entrar a la universitat, i les proves de selectivitat ens mereixen tota la nostra confiança perquè ordenen bé el sistema i garanteixen la igualtat d’oportunitats de tots els alumnes», va dir ahir Palmada, que va qualificar d’«obsessió» del departament la idea que els estudiants entrin a la carrera «amb les coses ja sabudes». En aquest sentit, Palmada va recordar els esforços que fa el seu departament perquè els alumnes treballin en anglès durant la carrera. «L’anglès no pot ser un filtre; això no encaixa amb una visió d’esquerres i fins i tot pot arribar a ser classista», segons Palmada, que també rebutja la idea del Departament d’Educació d’imitar les proves per accedir a l’Institut Nacional d’Educació Física (INEF). «Aquestes proves estan en crisi i hi ha un gran debat en aquests moments sobre la seva idoneïtat; els discapacitats, per exemple, no hi poden accedir», segons Palmada, que va afegir que la idea del Departament d’Educació «genera molts dubtes».

Declaracions com aquestes fan perillar el sistema educatiu, jo crec que aquesta persona no està ben informada, us informo pas a pas del que ha dit:

«En aquests moments hi ha un ampli consens sobre les competències per entrar a la universitat, i les proves de selectivitat ens mereixen tota la nostra confiança perquè ordenen bé el sistema i garanteixen la igualtat d’oportunitats de tots els alumnes»,

Aquesta afirmació Sí, que és classicista. No es pas veritat, que hi hagi un consens de Competències sinó matèries. Les proves PAU es basen en la memorització de conceptes de les matèries, no si aquestes matèries les saben aplicar a la vida real. L’Aplicació a la vida real seria realment treballar les competències. En segon terme quin consens?Perquè a hores d’ara tothom sap que cal una reforma de la selectivitat i el govern espanyol té un borrador on s’inclou aquest examen específic de magisteri. Alhora Consens, quan fa tres dies hi va haver una vaga d’estudiants per anar contra la selectivitat. De Consens cap, les proves PAU és una incoherència pel model de la LOE que es vol implantar. Tan si estem d’acord que no com Sí, parlem de Loe com la nostra llei.

Que va qualificar d’«obsessió» del departament la idea que els estudiants entrin a la carrera «amb les coses ja sabudes».

Pas a pas, el problema no és el magisteri sinó totes les carreres. Amics meus professor universitaris més d’una vegada m’han comentat que cada vegada han de comenÇar més avall. L’últim exemple que em van citar, que a Filologia catalana ha de partir de L’ortografia.

En Definitiva Aquestes declaracions les trobo nefastes, sembla que aquesta persona no conegui la globalitat del sistema educatiu. I Crec que per una vegada l’Ernest Maragall té raó en aquest camp. I el felicito per intentar implantar aquest sistema.

Una altra idea clara que té l’Ernest Maragall és que s’ha d’intentar l’any convertir el cap(Formació dels llicenciats per exercir a docent) per un master. Sí, que es veritat que hi ha un problema de financiació per tirar-ho endavant.

Sembla que l’Ernest Maragall copiï les meves idees. Em sento interpel·lat per ell quan ens anuncia que vol fer un examen abans d’entrar a MAgisteri. Justament l’altre dia en vaig parlar en un post sobre això, però  a nivell general. Si volem que el nostre sistema Universitari millori, hem de fer que els nostres alumnes tinguin una millor formació pre-inicial.

Recolzo aquesta mesura, però la notícia diferència la selectivitat respecte l’examen, la veritat que tal com està actualment la reforma de la selectivitat, i té cabuda en la mateixa selectivitat.

Després de que els mestres no hi hagi reflexió educativa respecte a la LEC. Estic segur que al llarg de la setmana Comissions obreres i la Fete-Ugt ens anunciaran que no optaran per la vaga sinó per altre mobilitzacions. L’ambient social no està per vagues. Ho veurem dintre de poc.

El que ha quedat clarissim és que la vaga d’ahir dels estudiants va ser un fracàs. Estem davant un moment envejable pel nostre país, i sembla que ningú li interessi que es tiri endavant la LEC.

Magisnet un revista especialitzada en el món de l’educació. Que va ser la primera en avançar l’inform Pisa l’any passat. Alhora a l’inici de curs ens va explicar la quantitat de fracàs escolar que hi ha Espanya. Ara ens dóna un plaer, que a mi em fa pensar, que potser Sí, que ens estant enganyant. L’article  el trobareu en el següent Link.

Bàsicament critica que és un retrocés cap a l’antiga llei de la Logse, situa que està congelada per culpa de que s’està esperant que el Tribunal Constitucional retalli l’Estatut. I que és una llei sense cap fonamentació normativa. En definitiva cap crítica positiva.

Us cito una part del text. Abstret de magisnet.

Una Ley desconectada
Una de las características de esta Ley es que está desconectada de las leyes estatales, y solo cita la Constitución y el Estatut. Pero esto en lo que se concreta es en la pérdida de derechos del profesorado, como ya han denunciado los sindicatos. Quizás uno de los ejemplos más claros es la sustitución de la libertad de cátedra por un término nuevo, la libertad académica. Según Isidro Cabello, “la libertad académica no existe, pues además de que es un término engañoso –lo entienden como libertad dentro del proyecto educativo–, quitan uno ya consolidado, que aparece en múltiples leyes y en la jurisprudencia. Es la manera de que no se pueda alegar nada contra ello.”

Para Isidro Cabello aquí está la clave: “Hay una obsesión porque no se escape nadie. Lo que se pretende es desprofesionalizar al profesorado, quitarle la dignidad, desmoralizarlo para poder manejarlo a su antojo”.

Avui he estat pensant, el soroll de la llengua de l’entrellum. Hi ha blocs que sempre impregnen altres blogs. Entrellum era un d’aquests que torni. Avui l’hora del pati m’ha sortit aquesta cançoneta. No sé perquè però us la poso.

Des del cor de la catosfera

sortirà un espectec

que en faran ressons de llengua

les parets del. cat

Des de .cat al .com

del del .es al .info,

el trabuc d’entrellum

tornarà als amagatalls.

Torna, torna, Entrellum, __

que la catosfera ens cremaran, _(3 veg)

que ens arrencaran els blocs, _

que els posts ens robaran. __

Potser ningú ho recorda. Però la majoria de sindicats d’estudiants a l’estiu van convocar un vaga per demà. Així que ja podem afirmar que demà els estudiants faran absentisme escolar. Perquè dubto que aquesta vaga tingui éxit. Com a mínim a Catalunya, confio que en la resta d’Espanya en alguns punts la tingui. Bàsicament el que anunien és que la Loe trenca la llibertat dels seus drets, en fi molt de politeo…… Demà estaré atent a veure que passa. L’únic punt que estic d’acord amb ells, és que cal un reforma seria de la Selectivitat.

Ustec i Cgt, en un principi van afirmar que la vaga de 13 de novembre es faria demà. Però Comissions i UGT-fete van decidir esperar a obrir una consulta popular, per decidir si s’anaven. Sembla que demà és el dia que s’afirmarà si es va a vaga o no. Per tan demà haurem d’estar atents a les notícies. En fi, cap a quin camí es dirigeix l’educació del nostre país!?

Queden ja pocs dies per la vaga convocada per la CGT i Ustec. Particularment crec que la vaga és necessaria però mal plantejada. El tema econòmic, ha menjat totes les prioritats del país. Només hi ha un tema principal per tots l’economia. Segurament plantejar una vaga en temps de crisis, qui vagi és de ser valent. 100 euros ara, com ara a la butxaca dels mestres és un element més per estirar-se els cinturons.

Queden també dos dies, perquè passin en el món de l’educació dos fets importants, el primer la vaga estudiantil de tot Espanya, per denunciar la reforma de selectivitat. I la segona l’acte que faran Comissions Obreres, i Fete-Ugt per anunciar si fan vaga o no,

Jo anuncio una crònica aununciada, la vaga serà un fracàs, em sap molt de greu, però serà així. Moltes escoles no en volen parlar de vaga, i molts directors crec que estan fent boicot cap aquest tema. Segurament cansats pel desprestigi que ha creat els últims informes de l’educació del nostre país. Al fons han aconseguit una educació politizada i dividida. Complicat sortir de l’ou en aquests moments!

Temps era temps, als 65 anys ja una persona es podria afirmar que havia madurat cap a una nova etapa de la seva vida anomenada vellesa. Segurament fa 30 anys enrrera aquesta edat era a la pròpia. Però ara mateix penso que cal una reflexió sobre aquest camp.

Avui mateix m’han explica que una mestra de l’escola es jubila. La veritat és que em sap greu, més de 30 al servei de l’ensenyament, i es marxarà per la porta sense cap tipus de gratificació, només s’enporta la seva pensió…

Avui en dia, els 65 anys és una edat que encara les persones podem fer molta feina, no és el mateix ara que fa 30. Però en ves d’utilitzar la seva sabiduria sembla que ens molestin. Com poden parlar dels infants i joves que és molt important cuidar els avis quan el que fem és jubilar-los de cop. No vull dir que hi hagi alguns que ho desitgin, però estic segur que d’altres es voldrien quedar fent un horari reduït. El que passa és que l’administració no els ajuda amb la seva nova etapa de la vida, i els discrimina per no donar-los la opció de quedar-se a la seva antiga feina, fent tasques més reduïdes. Sembla la pensió un xec en blanc.

No convertirem els avis en pares dels nostres fills?

No és cap secret que en aquest temps de bonança, hem mimat els nostres infants al màxim. Fins a tal punt que segurament els hem sobreprotegit. En definitiva el No a la boca dels pares ha aparegut fa ben poc. Cada vegada més pares, em demanen més ajuda per que els indiqui com han de fer perquè els seus fills els faci cas. Et fan la pregunta, esperant una solució màgica. Però de solució màgica només en hi ha una la disciplina.

La disciplina és un concepte que la majoria de persones en sentir-ho els hi ve una connotació negativa de la paraula. Provocat ja que només fa 30 anys vivíem amb una disciplina rigorosa. Tampoc cal arribar a l’extremisme, però el que està clar que hem d’ensenyar als infants que no ho podem tenir tot.

Els hem de fer veure que més enllà del que voldríem hi ha d’haver una relació bidireccional cap a la família, m’explico hem de buscar el consens de les activitats familiars que més beneficia tots i no només un. Això passa a tots els grups socials. Hem d’ajudar al infant i el jove aprendre a aprendre descobrir que hi ha moments per ell, i d’altres que forma part d’una col·lectivitat.

Però anant més enllà, el que està clar és que en temps de crisis econòmica hem de revisar bé com gastem els diners. I el que està clar que possiblement en moltes famílies per culpa de l’augment de l’atur, s’han trobat que han de dir constantment que No a les demandes dels fills. Però aquest No és saludable, perquè el que no podem fer és donar-hi tot els infants sense que els hi costi res. Però clar com en temps de bonança els hem mimat i sobreprotegit, ara ens trobem que els hem de dir que No a moltes més coses.

El xoc cap als infants i joves, pot provocar que en el fons dels pares els hi sàpiga greu. Però jo els invitaria a reflexionar sobre la vida que portàvem. Si realment com educaven el seu fill, servia perquè més endavant es pogués desenvolupar correctament, a la nostra societat competitiva. Temps de Crisis temps de reflexió per les famílies. És el moment d’aprendre a dir no!!!!
Com estem educant els infants i joves d’ara?

Un vídeo molt educatiu, que explica la situació econòmica actual. Felicito, la Uoc per la iniciativa

Soc un dels defensor en que el portal Xtec és converteixi en una comunitat de xarxa. Però ara, com ara he d’afirmar que Xtec està molt lluny de ser-ho. Es dedica a donar serveis bons en un principi, però després es descobreix que contantment falla.

Tinc por d’entrar per exemple a una intranet que es pot crear ara mateix a partir del portal anomenat Àgora. I hem trobi que funcioni. Portem casi ve tres mesos que el correu a vegades funciona a vegades, no. Jo soc el primer en voler fer servir els correus de Xtec, però si van quan els hi donen la gana, m’hauré canviar.

En els premis blocs, vaig conéixer gent del departament, i em va sobtar que es queixaven de la maquinària dels servidor xtec. Potser seria hora d’una revisió profunda de les Tics, ja no l’escola sinó en el mateix departament. Per un servei de qualitat de Tics per l’educació.