REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Si la tecnologia web 1.0 i web 2.0 tendeixen a passar de l’egocentrisme a la cooperativitat. El gran bloc sobiranista és un nou model de fer bloc, diversos autors amb una mateixa fi -el sobiranisme-. Podem dir que és l’inici d’una nova etapa creativa. I segurament apareixerant més en un futur més immediat.

Val la pena que us passeu. Els articlesque hi ha són de una qualitat excel·lent. I sens dubte aquest bloc serà un referent més de lluita del nostre país. Com l’iniciativa social estat propi.

Obro un altre tall de notícies a mode de fragments de la catosfera, de com està anant el 15 congrés de Convergència. Les mirades estan també aquest congrés ja que sembla que les relacions entre CDC i UDC estan totalment questionades. En part és normal L’Artur Mas s’ha acostat a l’esquerra per tal d’agafar complicitat amb ERC provocat per diferents moviments sobiranistes que s’estan donant a CDC. L’exemple més clar va ser el gener de l’any passat en que es va proposar que CDC pases a ser CDCS.

El que ha quedat enrrera és la sociovergencia que per molts després de les eleccions donaven per una possibilitat molt gran. sembla que en el proper congrés el que està en debat és la FEDERACIÓ CIU. Que per molts CIU és el mateix partit i no és cert. A darrera hi ha CDC i UDC. 

Diferents moviments demanen la desfederació permanent i moltes de les esmenes aniran cap aquest sentit. El moviment desfederer-nos liderats per en Lluis Rovira comença a tenir molta força.

Segurament l’aposta que va fer LLuis Rovira a la Jnc ha guanyat molt simpatitzants en la presentació que va fer. Però tot no està clar. Alts representants polítics com Santi Vila hi estant totalment en contra ahir va sortir el punt aquesta opinió. Que pasarà la Controversia està servida.

Personalment penso, que el pacte del tripartit per mi ha quedat desfaçat, i crec que és un bon moment que ERC i CDC han de consolidar majors lligants per defensar l’educació i la llengua del país.El que és cert que a nivell municipal la federació  CIU molts cops presenten friccions que no són gaire agradables. Possiblement la solució millor totes és la Fusió. Però crec que es perdria un partit català necessari com UDC que estigui a la dreta catalana. I crec que CDC no pot ocupar la dreta gairebé mai i si ho fa perderan molta de la seva gent.

Perdre ERC, és perdre un partit nacionalista important de Catalunya. En un moment en que Catalunya està debilitada s’ha de refundar el catalanisme. I ERC ha de tenir un paper central. Deixar que CDC i UDC sigui els únics partits majoritaris nacionalistes és un error dels catalans. Ja sé existeixen altres alternatives, com la CUP o RC, però en aquests moments a nivell nacional no poden aportar moltes coses.

La defensa dels nostres valors i de l’educació catalana ha de ser el seu gran repte. I alhora hem d’intentar que el PSC no sigui tan hegemònica com ara. Ja ens han clavat un gol amb el decret de castellà. I la llei que vol blindar l’Artur Mas sense el suport d’ERC no és viable que prosperi. I dubto que el PSC es baralli amb el PSOE ja que és el mateix. ERC ha de votar amb saviesa avui.

Crec que L’artur Mas amb la idea de fer ressorgir L’Àngel Colom ha estat molt encertada. M’ha semblat molt interessant el vídeo que ha publicat el vídeobloc.

La meva ideologia es retroalimenta de diferentes bandes, Sóc catalanista, nacionalista, però crec que en polítiques socials sóc proper a PSC, però ideologicament ho sento però sóc més proper a CDC i ERC. En aquests moments la meva opció passa perquè L’Artur Mas sigui el nostre president, ja que el catalinisme està tant debilitat que necessita un personatge seriòs com en MAS. Fixeu-vos que aquest vídeo apareix el decret de castellà on es demostra la politització de l’educació. Penseu que al meu bloc molts cops s’ha decretat d’ambient socialista. Si l’Àngel colom conegués que es pot aplicar el decret de castellà es posaria les mans al cap.ERC, HA DE SER VALENT PEL BÉ DEL PAÍS.

Oh que bé!, quan arribi al final del mes podré tenir a la meva butxaca la paga extra d’estiu amb 200 euros més. Quina sort! això sí que és una mesura brillant. O és que és una manera d’enganyar-me?

Sí m’han enganyat ja que mentre la sanitat pública està cada vegada pitjor, on cada vegada s’endeuten més i on la única forma de finançar-la és a través de la gasolina, en ves de treure aquest impost, m’oplen la butxaca amb 400 euros més durant l’any perquè segueixi pagant la gasolina amb preus tant alts a causa de l’impost revolucionari.

Sí m’han enganyat perquè en temps de crisis no s’han d’omplir les butxaques als ciutadans sinó apretar el cinturó esperant nous moments. El mateix ministre d’economia reconeixia que amb aquests 400 euros ja no es podia aplicar cap mesura més. Per tant Ipc pujarà i pujarà i aquests 400 euros serant insuficients.

Sí m’han enganyat, perquè ara no tindran prous diners per millorar la nostra educació del país. Com ho faran? si ja no tenen cap superàbit. Ja no tenim recursos per millorar la inversió. S’han acabat les polítiques socials.

Sí m’han enganyat, amb la llei de dependencia. Si no han pogut ni pagar-la com pagaran aquests 400 euros. Volem més polítiques socials i menys enganys.

NO VOLEM ELS 400 EUROS VOLEM MESURES AMB POLÍTIQUES SOCIAL.S.

Que el bipartidisme està de moda és clar. Només cal veure el mapa electoral i descobrir que en el mapa geolític només hi ha dos partits. Això és una pobresa d’idees. Però estic segur que la gent és cansara d’aquest bipartit. Si en les penúltimes eleccions és l’inici del bipartidisme extrem, aquestes eleccions s’ha explotat el màxim.

Estic segur que d’aquí 4 anys el que provocarà serà un cansanci general d’això. Demanarà una alternativa clara, qui serà el relleu no sé. Però izquierda Unida haurà de reflexionar, sobre l’estat actual. CIU, és manté i possiblement és la única força d’Espanya que ha aguantat la Bipolarització extrema, estic segur que això farà que en les pròximes augmentarà, pel cansancis catalans d’aquesta bipolarització.  Evidentment la única variable extranya és el funcionament del nou govern. Dubto que en Zapatero pugui gobernar. Amb qui ho farà? la veritat no sé que dir-vos.

Aquest cansanci català en les pròximes eleccions provocarà l’augment de Ciu i d’Erc. Iniciativa de Catalunya estic segur que desapareixerà. Em sap greu perquè és una alternativa verda molt bona. D’aquí 4 anys recuperaré aquest post i m’el tornarà a llegir. Estic segur que és el que provocarà bipartidització.

Segueixo de baixa i això fa que segurament provoqui que hi dediqui menys temps al bloc. Segurament per mi el bloc és un sortida a la reflexió diària davant un món que et demana presses, un món en que t’enganya sovint, en que no saps ben bé en què confiar. Per això segurament el bloc es dir clarament el que sento, penso, i crido. Crec que la blocosfera mai es podrà parar. Perquè és única i imparable.

És curios que pensi així el dia de la reflexió, no sé ben bé que hem de reflexionar, ja que sembla que sigui un dia en que políticament hem de callar.

La iniciativa de Elperiodico m’ha semblat molt bona, perquè no podem mirar com pensen les enquestes que opinen. Malgrat sabem tots que EL PERIODICO ÉS EL BUTLLETÍ OFICIAL DELS SOCIALISTES. Per tant ens ho hem d’agafar amb pinces.

 Tot i així encara que no és vulgui l’atemptat d’Eta influirà amb el resultat, tal com diu el periodico, ha tendit més al BIPARTIDISME. Sentit de país demana NO AL BIPARTIDISME, VOTA PER CATALUNYA.

Són les 17 estic a punt d’obrir la tv per veure en Zapatero anunciant el nou atemptat d’Eta, si realment és ella. Això ens recorda aquell 11 de març, on en ZP va guanyar per culpa de l’atemptat de madrid.  Obro la tele anem a veure que ens diu en ZP….

Crec que ho ha deixat clar en ZP, ha estat curta i clara. Sembla també que els mitjans exteriors acullen que és Eta. Recordo 11m, que els del PP no ho van deixar clar. He seguit escoltant a Izquierada Unida, m’ha agradat el seu discurs clar i contundent dient les coses clares cal un consens i unitat de totes les forces política.

Malgrat les diversitats, cal un pacte d’estat amb tots els temes importants, d’estat. HAbitage, educació, terrorisme. No pot existir un bipartidisme a l’estat. És hora de les coses clares no de les idees clares. El PSC i el PP s’han equivocat en fer una política bipartidal i cal denunciar-ho, pel be ja no de Catalunya sinó de totes les regions d’espanya.

 La vida és un do que ningú té el dret de vulnerar-la, realment com ha dit el president del pais vasc és una barbèrie. Cal que anem a votar tinguent sentiment de país. I el sentiment de País i millor dit d’Estat és un NO CLAR AL BIPARTIDISME.

Seré molt breu, perquè vull deixar les coses que veig i penso. Avui ens hem aixecat el matí on en

Maragall considera una irresponsabilitat que un sol alumne es quedi sense classe per la vaga del 14-F

Ara ens vol sensibilitzar que està mal fet? que no veu que d’entrada és un dret fer vaga. Però la quid de la qüestió ja la tinc clara. LA vaga de dijous és una vaga de sindicats, i l’objecte el personal docent és una part de la maquinària perquè el sindicats puguin fer sentir només la veu.

Les bases estant beneïdes. Segurament aquestes bases són una corrent clarament de dretes, PRIVATITZACIÓ, AUTONOMIA I EXCEL·LÈNCIA. Malgrat sigui el PSC que ho proposi. És una llei que es dicutirà desde el parlament no desde els sindicat ni de la comunitat educativa. És un gran error Sí. Però és la realitat.

Quan un partit d’esquerres fa una polítiques de dretes, la dreta i el centre si suma. CIU és un partit del centre, on UDC és de dretes, CDC és del centre esquerra. I el PP de dretes total evidentment dirant que Sí. El problema recau que faran els socis del tripartit?

 Per tant és una llei beneïda. El que anem a fer dijous, en si mateix l’únic que serveix és per fer sentir la nostra veu. Si algú em vol portar la contraria endavant!

Avui és la meva última nit a Granollers, capital blocaire en aquests tres dies. Demà m’espera l’acció si s’ha de dir bloc o blog. Però el que acabo de veure visions és el vídeo de tv3 on parla de la catosfera. Potser volen estudiar la reacció de la catosfera en donar prioritats a uns i el·liminar els altres.

Abans de dir res val la pena veure les reaccions dels principals bloggers que han postejat ja:

Enric Canela amb el seu post la catosfera un èxit i tv3 una vergonya el nom ja ho suggereix. Un dels mateixos ponents del matí Carles Puigdemont ha estat rotund la visió sectària de tv3 de la catosfera .

És que justament per mi els que han estat millor Raül Romeva (ICV) i en Carles Puigdemont (CDC). Us passo el vídeo que han fet aposteriori. Ja que ells són els que han creat discurs polític blocaire i no electoralisme.

Hola Soc David de las Heras corresponsal pel diàri catosfèric de Granollers, je je je estic molt de la broma. Les jornades han estat molt i molt bé. Avui m’he enterat que aquesta 1 trobada blocaire de Catalunya, havia tingut molt poc suport. I està sent un éxit indiscutible.Us recomano el projecte www.estatpropi.cat un dels protagonistes d’aquest projecte és l’Alexis Viscaino el senyor de les muntanyes. Us el recomano sinó ho heu fet ja.

La importància d’aquesta iniciativa és que són un conjunt de joves associats, sé que volen fer molts de canvis orientat a la web 2.0.

La persona que presenta www.poliblocs.cat recorda que hi ha una baralla trista entre el sobiranisme entre ERC i CDC, i els temes Espanyols hi ha pinyes entre PP i PSC. Ja fa temps que penso que ERC i CDC ha d’intentar trobar un consens d’unitat entre els seus programes i Catalunya.

Es pot comprar un blocaire????? perquè parli bé d’un partit

En un món on els mitjans de comunicació han perdut la confiança dels lectors, i on els partits polítics han perdut la seva veracitat, la única forma de sortir-se’n segurament serà la catosfera. Perquè? la resposta és fàcil, haurà de conseguir que la suma d’opinions aconsegueixin donar veracitat els seus programes electorals. Per aquí és on han d’anar les estratègies dels partits.

En Joan Ridau ho ha dit clar, el sms i les opinions dels blocaires van fer que el PP no guanyés les eleccions. Això pot fer que sigui al revés. Per això qui aconsegueixi guanyar la opinió de la Catosfera, tindrà un gran poder a la seva mà.

En Carles Puigdemont també ha dit una cosa molt clara, encara hi ha molta gent que està a 0.0 hem de tendir a formar persones perquè dominis les eines 2.0 és la única forma de que progressi la societat 2.0.

En quan el fet d’internet els pobles, hem de tendir que no es converteixin a T.0 telefonica.0

Ara fa gairebé un mes i mig que vaig enviar la meva primera aportació ús la transcric:

De: dheras2@xtec.cat [mailto:dheras2@xtec.cat]
Enviat: lunes, 03 de diciembre de 2007 14:02
Per a: Llei d’Educació de Catalunya
Tema: 1 aportacdió

Benvolgut Ernest Maragall

M’’adreço a vostè perquè ens has demanat suggerències per la LLEI d’’educació. D’’entrada sembla unes basses correctes, amb les dos idees principals, la equitat I l’’excel·lència o dita cultura de l’esforç. Però trobo en la meva primera aportació les següents mancançes:

• Es diu que defensarà la professió docent. Em sembla molt correcte i necessària. Però una LLEI DE PAÍS ha d’anar més enllà i cercar la interdisciplinarietat entre tots els professionals. Sobretot ELS MONITORS de l’escola, que també són educadors, i que han de participar en el projecte educatiu d’escola, sempre que sigui possible.
• El projecte educatiu l’’han de fer tots els professionals.
• En tercer terme és important diferenciar el que és un mestre amb un monitor. D’entrada hi ha una diferència de formació, i es important que les ratios escolar i de activitats a les escoles no han de ser les mateixes. Per això sol·licitaria que en la organització escolar, les ràtios de menjador escolar i extraescolar es regulessin segons les ratios de joventut que és 1-10. Entenc que aquesta mesura ha de venir financiada.
• En el següent punt és en l’autonomia de centres, em sembla que cerca la competivitat i la diferència entre ambients escolars és diferent per tan s’ha de respondre en plans autonomia diferents. Però s’ha de cercar mesures administratives, per si hi ha ciutadans que no volen  seguir el reglament de regim intern, com va succeir a L’ Annexa de Girona.

Aquí teniu la resposta. A veure que opineu. Hi manquen els apòstrof.(en vermell com sempre el que penso)

Benvolgut,

Abans de res, vull agrair la vostra participació en el procés de debat sobre la futura Llei d’educació de Catalunya (LEC) i el temps que hi heu dedicat a fer-nos arribar els vostres suggeriments.

Jo també li agraeixo, ara ja començaré a pensar amb la segona aportació.

Parleu de la necessitat que els monitors participin del projecte educatiu de l’escola sempre que sigui possible. Efectivament, l’educació en el lleure és una peça ineludible de la formació que ha de rebre el noi o la noia com a persona i el tractament que reben aquestes activitats ha de quedar recollit al projecte educatiu del centre: així ho preveuen les bases per a la Llei d’educació de Catalunya.

 Jo no he llegit aquest detall, si algú ho troba, que m’avisi.

Respecte al segon punt que comenteu, el projecte educatiu ha de comptar amb la participació dels diferents professionals que treballen al centre educatiu, però hi ha d’haver una persona que el lideri, que tingui la capacitat per prendre les decisions sobre recursos, organització i plantilla, i que –a la vegada– es faci responsable que aquell centre assoleix els objectius a què es va comprometre en el projecte, uns objectius que han de ser tangibles i mesurables en el procés d’avaluació.

Està clar, que vol que els directors o una gestora tingui més poder desiciu. Aquí es pot llegir en dos termes, mes poder implica més llibertat dels directors i per tan millor gestió dels recursos, i en segon terme la famosa privatització. Encara que penso que realment els directors han de ser professionals, i no simples mestres o professors.

Les característiques de la relació entre l’alumne i el docent no són, òbviament, les mateixes que les de la relació entre el nen i el monitor; per tant, les ràtios tampoc han de ser les mateixes. No obstant això, l’activitat de menjador no requereix la preparació ni la dedicació d’una activitat extraescolar com pugui ser l’esportiva o la d’una altra disciplina. Per tant, el nombre de nens del grup per monitor tampoc ha de ser el mateix.

Bona resposta però sembla que no s’acabi mullar. Sap el conseller que moltes vegades els monitors tenen 30 o 40 joves o infants al seu càrrec? potser hauré d’insistir en aquest punt en la segona aportació.

Finalment, parleu de l’autonomia de centre. Catalunya és un país complex, amb una gran varietat d’entorns socials. Comprendreu que els nens, les famílies i les relacions socials són diversos i, per tant, necessiten solucions diferents. Estic convençut que els professionals que cada dia són amb els alumnes són els que millor saben quina és la millor solució per a cada centre.

Voldria posar-vos de relleu el fet que la idea fonamental d’aquesta Llei és precisament donar més autonomia als centres educatius. La Llei d’educació de Catalunya no és una llei més de la llarga sèrie que s’ha aprovat en les darreres dècades (LOGSE, LOCE i LOE).

La nova Llei és, sobretot, un instrument perquè els mateixos centres educatius tinguin més marge a l’hora de decidir què és el millor per als escolars segons les característiques del centre. En altres paraules: vol eliminar les rigideses amb què els centres es troben quan volen avançar en la innovació pedagògica.

Aquí entra de ple l’autonomia de centres i l’autoritat dels directors. Aquests dos conceptes, com ja m’haureu sentit a dir moltes vegades, són els eixos fonamentals de la Llei, juntament amb l’avaluació del sistema. Estic absolutament convençut que són tres dels grans pilars que necessita l’educació catalana per avançar.

Són els mateixos docents els que millor saben què és el que passa al centre, quins són els problemes i les potencialitats dels estudiants i quina és la millor manera de treure’n el màxim profit. I és per això que també estic convençut que els equips directius del centre han de saber que tindran els instruments i el marge per poder prendre aquestes decisions. L’administració ha d’acompanyar en tot moment els centres, donar-los suport quan el necessitin, planificar allò que afecta més d’un i facilitar els recursos necessaris. Això és el que pretén la Llei que ara impulsa el Departament d’Educació.

Ara, això sí. Si els centres tenen més autonomia per prendre decisions i els directors més autoritat per aplicar-les, també han de ser conscients que la demanda de la societat perquè es retin comptes dels resultats obtinguts també serà més gran. Aquesta és la veritable cultura de l’avaluació, que aplicarem amb el mateix rigor que els dos conceptes anteriors.

 S’ha de veure com s’aplica, ja vaig parlar en el post sobre el tema de l’autonomia. En el punt 12 del següent post vaig opinar dels perills.

Cordialment,

Ernet Maragall i Mira

Conseller d’Educació

El discurs sembla coherent, s’ha de veure com s’aplica, i en el tema dels professionals externs crec que encara no es mulla.

Avui, estava al bar amb un amic, i hem tret una reflexió molt dura. Podem afirmar que jo no sóc mestre de Catalunya, sinó mestre d’Espanya, perquè qui realment ha firmat el meu títol no és el president de la Generalitat, sinó el Rei D’Espanya. ummm res més una petit observació que porta a dintre moltes implicacions.

Publicat el gener 18th, 2008 per dheras2

Cada vegada, que he d’anar al sistema sanitari públic, tremolo, justament perquè saps quant entres però no quant surts, això a nivell productiu per les empreses és un desastre. El que vull afirmar és que el problema santitat és un problema global, que no només afecta als caps i els hospitals, m’estant avaluant el pancrees per mirar si realment tinc sucre o no. I semblo un conillet d’indees anant de metges en metges. Cada dia que vaig al metge, tinc molts de remordiments, perquè sé que no arribaré a la feina a l’hora o no hi aniré. Alhora veig que en els últims anys, hi ha una col·lapsació d’aquests serveis públics que demana canvis. La notícia d’avui el periodico ens ho ha recordat. El tema és clar, cap polític vol obrir la boca i afirmar que el model de la Sanitat Pública actual és insostenible. Temps era temps, que un conseller va afirmar que s’hauria de pagar un euro per cada visita, veig el que veig, em sembla que es tendirà cap aquest model. Degut també per la crisis que estem a punt de rebre. Catalunya i Espanya no és un pais en vies de desenvolupament, sinó està agafant els models de païssos desenvolupats. Com es viurà aquest procès?

4 anys abans recordo molt bé els fets que van passar. És el moment de recordar-los. Per alguns aquests fets van provocar que el Psc ara governi. Recordo molt i molt bé els moments d’ angustia i de crispació que va passar el país. Després de 4 anys i del famós macrojudici celebrat sembla que les eleccions d’ara la gent no s’enrrecordi dels fets que va passar. Encara que no hagi començat la campanya electoral oficialment, extraoficialment ja ho estem.

Recordo fa quatre anys enrrera que moltíssima gent jove va sortir el carrer a votar. Espero que aquest any torni a succeir, malgra’t l’indiferencisme que sembla que estigui regnant el nostre país en aquests moment provocat perquè la classe política està molt distanciada del país.

Esquerra republicana quatre anys enrrera, va guanyar molts vots provocats perquè la gent jove del país vam sortir a votar. No és cap secret que ERC estigui molt impregnada de gent jove. Però també es cert que ho sento dir, que Erc a Espanya crec que no ha sapigut mediar correctament els nostres valors, manipulats pel PSC. I ho sento, hem de crear influència a tot arreu, i ser educats, i no es pot anar al congrés espanyol a parlar català. Crec i afirmo que ERC notarà una baixada espectacular aquestes eleccions.

CIU, per mi s’ha trobat a una carambola de pactes, provocat perquè Zapatero ha tingut de parlar amb tothom. Quan no ha pogut parlar amb ERC, s’ha anat a CIu. El gran problema de ERC i CIU és que no han sapigut aguantar la cara tots dos junts. Provocant que l’estatut s’hagi amenaçat constantment. En la pròxima legislatura els dos partits nacionalistes s’han d’apropar perquè tinguem més competència Catalunya. Segurament en el moment actual cap del dos pactarà amb el PP. I no crec que CIU accepti un ministeri sense governar Catalunya.

Que és el que em dóna por! doncs el Bipartidisme entre el PP i PSOE per intentar que els petits tinguin la mínima representació. Hem d’aconseguirque en cap cas,PP o PSOE tingui la majoria absoluta. Hem de votar els nostres els dels nostre país Catalunya.

He llegit una notícia interessant. La veritat, és que en part tenen raó. Aprobar unes oposicions, en teoria hauria de dir que estàs molt preparat tant teoricament com practicament. D’alguna forma t’hauria de contar quelcom. Tot i així es veritat que podem felicitat aquest any el departament d’educació per l’ampliació de places que ha fet.  També aquest any ja ha sortit el decret per on comença a cridar el tribunal aquest any toca la E, felicitats pels premiats i els últims.

M’ha arribat a les meves mans un document que més endavant us el miraré de posar a la xarxa. Curiosament es tracta d’unes bases semblant a les bases de la llei d’educació. Però aquestes semblen que encara no les han fet oficial, i es com si les haguessin enviat a algunes escoles d’educació especial, perquè unes i d’altres no? He trucat els sindicats, i m’han dit que no en sabien res de res. En resum d’aquestes bases, és que volen enfortir les USES, i el marc teòric, ho han desenvolupat a partir de l’educació inclusiva d’en Pere Pujolas. Conec en Pere des de fa mitja década, per mi és un gran teòric, però si que també he de dir és dels més moderat que conec. Trobo faltar en Climent i Giné de Blanquerna, també en Josep Font de l’escola d’educació especial de l’estel.  Però segurament el seu discurs és molt més progressista que el d’en Pere. Ja ho veurem quant facin oficial aquestes Bases.

A espanya es comencen 

a mobilitzar.

A Catalunya, és comencen pel dret a decidir.

CCOO i UGT diem no

al Document de Bases

per a una Llei d’Educació de Catalunya

PER LA COHESIÓ SOCIAL

La proposta de la conselleria no recull els compromisos del Pacte Nacional per l’Educació

per avançar cap un sistema educatiu que eviti la segregació de l’alumnat per origen

socioeconòmic. El PNE és un compromís per 6 anys signat pel Govern de la Generalitat

de Catalunya i exigim el seu compliment.

La meva humil, opinió és que s’estant equivocant, El PNE=Sisena hora, rectificar és de savis, que diguin ara que estant en contra del pacte nacional d’educació.

CCOO i UGT no admetem cap llei si no recull els principis de gratuïtat de l’educació obligatòria i de coresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics.

CCOO i UGT no admetem cap llei que fomenti el mercat educatiu. Volem una llei per a la formació de ciutadans i ciutadanes. No els podem convertir en clients a qui oferim productes educatius de diferents qualitats i preus, separant-los en funció del seu nivell adquisitiu.

CCOO i UGT no acceptem la gestió privada de centres públics. L’escola pública és la base i la garantia d’un servei públic educatiu equitatiu i de qualitat.

PEL FINANÇAMENT

CCOO i UGT exigim el compliment del compromís del Pacte Nacional per l’Educació

d’arribar al 6% del PIB en educació. Aquest compromís, que és la resposta a una inversió

que actualment es mou entorn del 2,5% del PIB, no apareix en el Document de Bases. Som els últims de Europa en financiació, crec que l’educació no pot esperar s’ha d’arribar a un 10% com a mínim ja!. Un dels errors de les bases és que no ha afirmat quina financiació ha de tenir.

PER LA QUALITAT DE L’EDUCACIÓ

El document de bases no aborda mesures ni recursos imprescindibles per la millora de la qualitat educativa. El document de bases no diu res sobre l’augment de les dotacions econòmiques als centres, sobre la disminució les ràtios, sobre la generalització dels desdoblaments, sobre l’assignació de més professorat per a l’acollida d’alumnat immigrant, sobre la regulació de l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials, sobre l’augment d’atenció dels EAP i d’altres professionals de suport…

Recursos, Recursos, Recursos, en el meu bloc ja he afirmat diverses vegades, que els recursos estant molt mal gestionats. I en falten moltíssim les pissarres digitals és un ens que haurien d’estar ja a totes les escoles.

En el document de bases sembla que tots els problemes educatius quedarien resolts si s’avaluessin amb rigor els professionals de l’educació i si es modifiqués la seva relació amb l’administració. Hem de recordar a la conselleria que les persones que treballen en l’educació ja són avaluades actualment. El curs passat es van avaluar milers de docents i aquest curs se n’avaluaran uns altres; existeix la inspecció pedagògica i processos

d’avaluació interna i externa dels centres. CCOO i UGT considerem que l’avaluació dels professionals i dels processos educatius ha de servir per millorar, però advertim al Departament que no acceptem que l’avaluació dels resultats acadèmics de l’alumnat repercuteixi en les retribucions.

Avaluació i avaluació. Si es veritat que passem un curs d’interins, i un altre de funcionaris. Però crec que hauríen de ser membres externs de les escoles, i ni els inspectors de l’escola hi haurien de participar. Igualment per les competències bàsiques, crec absolutament queno són neutres sinó les fan professionals de fora.

L’EDUCACIÓ ÉS MÉS QUE L’ENSENYAMENT OBLIGATORI

El Document de Bases no fa cap proposta concreta sobre el 0-3, la postobligatòria, els ensenyaments artístics, l’educació al llarg de la vida, l’educació extraescolar i en el lleure, el suport educatiu a les famílies, els projectes educatius de ciutat o de poble. Amb aquestes bases, el conseller no farà una “llei de país”.

Ja he afirmat constantment és un bon moment perquè l’educació del lleure es reguli.

EN DEFENSA DEL PROFESSORAT

CCOO i UGT no admetem de cap manera que el Departament d’Educació culpabilitzi el professorat dels resultats del sistema educatiu. La responsabilitat ha de recaure en una planificació que no ha previst a temps ni

l’increment, ni la mobilitat, ni la diversitat de la població. La responsabilitat recau també en una gestió escassa de recursos, en els continus canvis curriculars i d’ordenació, en l’estructura segregadora del sistema educatiu, en un finançament que mai no ha estat suficient, en polítiques econòmiques que han creat més pobresa i que es basen en sous baixos, en la falta de suport a les famílies perquè puguin fer la seva tasca educativa.

No cal dir-ho la sisena hora és un cas d’ una solució malgestionada, i incorrecte. Més qualitat no és igual a més quantitat.

CCOO i UGT exigim negociar en representació dels treballadors i les treballadores de l’educació: l’homologació de condicions entre diferents col·lectius, millores en l’organització del treball que evitin l’estrès i la síndrome del cremat, millores en la promoció professional i el reconeixement de la feina feta, una formació contínua lligada a la investigació en col·laboració amb la Universitat.

M’agradaria tant, fer investigació. Però el model de formació permanent actual, no ho permet fer. Estem en un moment que no hi ha investigació educativa crec que s’ha de fomentar a les escoles.

CCOO i UGT defensem els principis de transparència, igualtat, mèrit i capacitat en la selecció i provisió del personal docent.

CCOO I UGT proposem
A tota la ciutadania a reclamar les mesures
educatives que Catalunya necessita:

Si s’ha de fer campanya, en tinc una d’original, encara l’he de pensar com ho faré. Però la meva idea, és que el dia de la vaga en la Catosfera és declari dia sense post. O be aquell dia escriure un manifest apolítica en defensa de l’educació. Depèn de com vagi el 17 de gener desenvoluparé aquest tema. Espero que la Catosfera respongui.

PROPOSTES DE MILLORES QUE HE TROBAT:

Propostes de CDC. Crec que són massa moderades, i no cobreix tota l’educació del país, formació permanent, infantil 0-3, extraescolars. Tot i així són propostes molt coherents del sistema educatiu.

En esquerra, no hi ha propostes obertes al públic com CDC, l’últim article és del 2006 i és la firma del pacte nacional. Un partit com Erc perquè està callant?

Interessant les propostes dels socialistes al pacte nacional. Però jo crec que es veuen incoherències amb les bases que ha proposat. Ho deixo en mans del lector, la crítica.

En un món on ens cansem de l’excesiva pubicitat. En un món on estem acostumats a les males notícies. Én un món on tot canvia de forma molt ràpida. Podem afirmar que avui l’educació està de moda. Amb tot el que pertoca. Les modes són passatgeres, però l’educació necessita que sempre estigui de moda.

Es necessita que el sentit crític imperi a cada u, per tal que dia a dia l’educació sigui debat en la societat. Durant molts cops l’educació era quelcom que no es podia tocar però ara s’en parla massa. Cada dia he vist un article en el diari de diferents professionals. En tres semanes m’han publicat més de 6 cartes de lectors sobre educació.

Però el que em preocupa és que ens acostumanem i no es fagi debat sobre l’educació. Ja no vull citar articles perquè en hi ha de tants tipus, que alguns fins i tot em pregunto perquè parlen d’eduació sinó en tenen ni idea.

La universitat és l’únic sistema que sembla que s’en salvi d’aquesta moda. I crec que no s’està dient prou les coses clares. Ahir parlava amb un company que esta ensenyant telecos i em comentava com havia baixat el nivell en tres anys. També em pregunto si els professors d’universitat reben algun formació pedagògica com els de secundària. Val més seguir amb el silenci que hi ha. Però que quedi clar que si l’educació està en crisis. Tota l’educació ho està. Crisi no vol dir problema, sinó canvi per un bé comú. Perill!!! L’educació està de moda.

Fa uns dies que la meva vida activa fa que no em permeti escriure. Ja en tinc ganes. Potser hauria de dir com en Marc Vidal que sóc un blocadicte. Ostres no ho he fet de forma preparada, anant a buscar el seu link veig el seus efectes. Però la veritat que no era la meva intenció només citar-lo. Però anem al tema que us vull parlar avui.

Portem ja un parell d’anys que l’escola i el lleure, tenen problemes en les tradicions catalanes. La nostra cultura catalana sempre ha estat creativa, i a cercat amb els tions i els pessebres potenciar-la. Les cançons nadalenques més enllà del que pugui significar a nivell espiritual, forma part de la nostra manera de ser i forma part de la nostra cultura. Però ara amb tants nouvinguts, comencen a sorgir idees de mestres i monitors que no volen cantar nadales, no volen seguir amb les nostres tradicions centenàries dintre les aules o en els casals de nadal. Som una cultura occidental, i hem estat latinitzats per l’esglèsia catòlica. Però cultura i religió són entitats separades. I ara és el moment de conceptualitzar-la des de la laicitat.

La laicitat ha de permetre cantar les nadales, fer tions, i fer reis. Ja que forma part de les nostra cultura catalana. El mestre ó monitor de lleure ha d’entablar un diàleg cultural. Sé que costa però el que no podem permetre és que el nadal sigui el temps que la cultura catalana estigui en risc d’extinció.

Ahir es va presentar un estudi de la UOC, sobre l’ús de les tics a l’escola i a l’institut. La veritat que deixa al descobert com està el nostre sistema educatiu. L’estudi es realitzat per la PIC(projecte d’internet de Catalunya) que depen de la Uoc.El títol d’aquest monogràfic és L’escola a la societat de la Xarxa:Internet a Educació primària i secundària.

Abans d’arribar a les conclusions es interessant descobrir com està a Europa que en el capítol 3 d’aquest informe ens abtreu uns gràfics interessants:

La freqüència o proporció d’hores lectives en què el professorat i l’alumnat dels centresd’educació primària i secundària de Catalunya utilitzen Internet amb finalitats educatives ésfrancament baixa. Pel que fa als alumnes, voldríem destacar que un 37% del total, en el momentde fer l’estudi, encara no havia fet servir mai Internet en hores de classe; si hi afegimels que la feien servir menys d’una vegada al mes, tenim que gairebé un 60% de la poblacióescolar de Catalunya no utilitzava Internet d’una manera mínimament rellevant a la seva escolao institut. Els que utilitzaven Internet d’una manera apreciable (com a mínim un cop persetmana) no arribava al terç del conjunt de la població escolaritzada.Aquest baix nivell d’ús per part dels alumnes és conseqüència de la poca utilització per partdel professorat. Prenent com a referència representativa els grups classe seleccionats pera l’estudi, el 71,2% del professorat que hi feia classe no utilitzava Internet mai mentre eraamb ells. Només prop d’un 15% del professorat utilitzava Internet a les seves classes ambuna freqüència quinzenal o superior. La mitjana d’hores al mes que el professorat feia servirla xarxa en les seves classes era de 0,88. Si en comptes d’Internet ens referim a les TIC engeneral, la mitjana era 2,02 hores mensuals, clarament per sota de la mitjana dels païsosde la UE 15.TOTAL ESTEM A LA CUA EN L´ÚS DE LES TICS RESPECTE A EUROPA. Curiosament som els que més financiació s’ha realitzat d’educació a nivell d’europa, però en resultats no es descrimina res. Segurament podríem dir per dos grans motius, la gran immigració i la manca d’un mestre especialista d’informàtica als centres escolars. Com vaig dir fa uns dies s’ha de redefinir el concepte coordinador de Tics.Una altra dade que em sembla significativa és la de nombre d’estudiants per ordinador, que també cita en l’estudi.En relació amb la formació oficial203 que els professors han rebut sobre l’ús d’Internet, pocmés de la meitat dels professors que no han rebut formació oficial utilitzen els ordinadors al’aula. Els resultats també indiquen que no hi ha relació entre l’ús dels ordinadors i Internetamb els estudiants i l’edat dels professors.Respecte a la ràtio d’estudiants connectats a Internet, en general les escoles de primària estanespecialment ben equipades, tant d’ordinadors com de connexió a Internet, i el nombred’alumnes per ordinador és més elevat quan l’ordinador està connectat a Internet, especialmenta Dinamarca, Luxemburg i Finlàndia (entre 4-6 alumnes per ordinador i entre 6-10 alumnesper ordinador amb connexió). Tanmateix, Alemanya, Grècia i Itàlia estan bastant persobre de la mitjana d’alumnes per ordinador a nivell europeu, amb connexió a Internet o sense,que varia d’entre 20-30 estudiants per ordinador i 50-80 estudiants per ordinador amb connexióa Internet. En l’àmbit espanyol el nombre d’estudiants és d’11,2 alumnes per ordinador,i de 30 alumnes per ordinador amb connexió.Pel que fa als centres de secundària, el nombre d’estudiants per ordinador connectats o noa Internet, és més favorable que a primària. La ràtio és especialment baixa a Dinamarca iSuècia (2-4 alumnes), i per contra la més alta la tenen Grècia, Espanya i Portugal (25-39alumnes). Aquestes dades són objectives, i educació haria d’intentar solventar-les. És molt important la formació del professorat cap aquest camp. I recordar que no és el mateix dominar les tecniques, sinó també ensenyar-la.

El 11 de setembre de 1977 la gent catalana va sortir sota el lema “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. Aquesta diada reindivicativa recordatoria de la resistencia del 11 de setembre de 1714 a Barcelona. podem afirmar que la catalanitat sempre s’ha dignat a defensar-se. La manifestació del 11 de setembre del 1977 era l’inici de la generalitat després de la dictadura. On va sortir 1 000 000 de persones al carrer.

Després de 30 anys la catalanitat segueix segurament amb els mateixos ideals que abans. Sempre que s’ha intentat impugnar la catalanitat, els catalans hem sortit el carrer per dialogar i dir el que pensàvem. La Manifestació d’avui és un altre reclam, és un reclam perquè s’ens està oprimint des de l’estat espanyol, en infrastuctures, en educació , en la pròpia llengua vehicular. Els catalans tenim paciència, som dialogants, sempre hem esta bons negociants, però això Sí, si es fa les coses ben fetes. En aquest moment  no! els catalans sortim el carrer per donar una alerta!.

11 s de 1977 i 1 de desembre del 2007 seran dos manifestacions recordades sempre, que marquen dos etapes diferents però iguals de Catalunya.

 Així com ja es sabia que Jordi Pujol ja es coneixia que participaria de la Manifestació. El que no es coneixia que Pasqual Maragall hi participaria. Ja sé, que em sorprèn que ja no militi al PSC, va anunciar políticament que era Alzeimer. Però dóna la sensació, que s’ha d’afirmar que després de veure que el PSC-PSOE de Montilla  que no donaven suport a la Manifestació d’avui. podem declarar que:EL PSC ÉS MORT I A CATALUNYA NOMÉS HI REGNA EL PSOE.

Catalunya, Triumfant
Tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!

BOn cop de falç
Bon cop de falç defensors de la terra
Bon cop de falç.
Ara és hora segadors
Ara és hora d’estar alerta!
Per quan vingui un altre juny!
Esmolem ben bé les eines

BOn cop de falç
Bon cop de falç defensors de la terra
Bon cop de falç.

De la imposició a la participació. Ara des de una forma institucional, el conseller d’educació ens invita a particpar en aportacions d’aquesta llei. Jo només espero que les aporticipacions es tinguin en compte i no només siguin per quedar bé, i després fer el que volen el PSC o PSOE. la pàgina web oficial és la següent. http://www.gencat.cat/educacio/llei_educacio/index.htm. Les bases les podeu trobar clicant aquest text. Espero que la societat catalana s’aboqui a participar. En la mateixa web diu que es ponden enviar a llei.educacio@gencat.net. Ànim perquè l’educació sigui equitativa i excel·lent.

 Portem un dies, que per fi la educació està de moda. Ja era hora, perquè crec que havíem arribat en un moment on hi havia indiferència sobre el valor de l’educació. Ahir el president Montilla en el debat de tv3, va fer les mateixes afirmacions de sempre. Que des de que havia el govern tripartit s’havia financiat 40 vegades més, segurament és innegable això, però ahir, segons Montilla, aquest diners s’han utilitzat per reduir ratios, per fer més aules d’acollida i per millorar el sistema educatiu. Quan la entrevistadora li va dir que no era cert, sinó que era per respondre la Sisena Hora no va comentar res!Em sembla que el govern no coneix la realitat del dia a dia de l’escola. 

Em sorprèn perquè s’està fent electoralisme sobre l’educació. Alhora em sorprèn les declaracions en que s’està buscant un model de competitivitat entre les escoles. No es model que a mi m’encanti, si un dels elements de la escola inclusiva és compartir recursos a l’escola, el fet de provocar la competitivitat també pot provocar la desconfiança entre escoles. També es va parlar de l’informe Pisa. Sorpresa un altre cop no va contestar la pregunta que li feia dient que era un informe de l’any 2003-2004, i que no s’havia de donar importància com que ja s’estava donant recursos a l’escola segur que havia millorat deia en Montilla. Però l’alegria és molt gran, en despertar-me aquest matí i descobrir que havia un avanç de l’informe Pisa del 2006, on es contradiu que major financiació provoqui millors resultats. Això és un fet verídic que comprova els meus arguments. Ja he dit anteriorment que l’augment de financiació gran part ve per donar resposta a la sisena hora. Això provoca que hi ha molta financiació però s’ha gestionat de forma molt i molt mediocre. Un any després de la sisena hora, no veig cap crítica positiva sobre ells. És evident que es necessiti financiació però ben gestionada.

Anem a l’informa Pisa del 2006, és un avanç ja que la setmana que ve sortirà oficialment l’estudi. Però l’article que ha sortit a la revista Magisnet no dóna dades gaire agradables. Espanya està estancada segurament provocat perquè cada ministeri d’educació de l’estat espanyol, vol crear una llei pròpia. En el sistema educatiu actual, hi ha 3 normatives que s’estan aplicant arreu de l’estat. És a dir, hi ha escoles que encara estan aplicant la logse, d’altres que aplicant la loce i d’altre la loe. Alhora se li ha de dir al Sr President que Catalunya baixa en formació en tècnica respecte a les altres comunitats. Per tant crec que hem de començar a fer un realisme de la situació actual de l’escola i observar Alemania que en veure els problemes que tenien respecte l’informe Pisa tota la societat es va posar a revisar el seu model educatiu. Prou electoralisme i intentem aconseguir el consens.

Dies com avui, em fa sentir un rebuig clarament cap al model educatiu que tendim. Ara resulta que ja tenim unes primeres declaracions del cap de departament de polítiques educatives Francesc Colomé on afirma que la llei d’educació és innegociable.
La reacció no s’ha fet esperar demà a la 13 a la seu d’educació hi ha convocada una vaga de tots els delegats dels sindicats USTEC-STEs, CCOO, UGT, Aspep i CGT, és una manifestació unitària.  
Mira que avui havia començat alegre perquè havia llegit les declaracions en el seu bloc del 1 Secretari de la Ugt, Josep Maria Alvarez, sobre la llei d’educació que m’havia agradat moltíssim.Sinó es deixa de jugar amb l’educació del nostre país a partir de fons electoralistes, seguirem estant a la cua de tot. En el Pacte d’educació es diu que la financiació ha de passar a ser un 6%. En la marxa que anem tardarem 16 anys en aconseguir aquesta fita. I realment la llei d’educació NO POT ESPERAR 16 ANYS EN ACONSEGUIR-HO.
S’ha dit sempre que qui domina l’educació, domina el món. Però en una societat democràtica, el valor de l’educació és un dret, no un valor que es pot manipular, dominar, i ser poc seriòs. El que crea tot això és un malestar i un desconcert general a la societat i a la comunitat educativa. AMB L’EDUCACIÓ NO ES POT FER ELECTORALISME S’HA D’ACONSEGUIR UN CONSENS DE TOTA LA SOCIETAT.

Avui he estat navegant per internet i m’he trobat la pàgina web del sindicat CGT, allà he trobat un article interessant sobre  sobre la sisena hora. En aquest mateix article, descobreixo que en la llei d’educació es demana que els monitors de menjadors siguin del sector públic. D’entrada això ara com està organitzat les empreses de lleure ho trobo molt inviable.

Però en els cursos de monitors que realitzo com a docent de dos seminaris, NOVES TECNOLOGIES APLICADES A L’EDUCACIÓ NO FORMAL I MENJADOR ESCOLAR. Em fan veure que tenen pocs recursos i que les ràtios són a vegada 1 sobre 30. En canvi a les Associacions de lleure els fan 1 monitor 10 nens. El que podria contemplar la llei d’educació és que les ratios de lleures passesin als menjadors escolars, això Sí, caldria una financiació o ajudes al menjador escolar, perquè possiblement el menú pasaria a costar 9 euros. Però inclouria el menjar i els monitors.

En aquests seminaris on explico el menjador ideal us passo els apunts els monitors que parlo ja em dieuen que és utopia. En definitiva el que demano és que el monitor sigui un professional més dintre l’escola.

És a dir, que la futura llei d’educació englobi tots els àmbits educatius.

En la plana web de la generalitat de catalunya, m’ha sorprès una notícia on diu el següent:

L’increment del pressupost del Departament d’Educació des de l’any 2004 ha estat del 44,6%, mentre que l’alumnat ha crescut un 9,6%. El conseller ha assenyalat que “aquestes dades mostren que creixem molt més que el pur manteniment del creixement vegetatiu del sistema”. Per altra banda, el professorat ha augmentat un 19% en aquests darrers quatre anys, la qual cosa ha permès una millora de les ràtios i una major atenció a les necessitats educatives específiques.Per últim, el conseller Maragall ha explicat que la despesa per alumne ha passat dels 3.099 euros el 2004 als 4.088 d’euros per al 2008, un 9,6% més.

Felicito al govern per l’augment de financiació a Catalunya, segurament sense això seria un caos perquè com a membre de Cem de Girona ciutat recordo les paraules de Núria Teres:va recordar  al conseller Ernest Maragall que la LOE diu que l´increment de ràtios a les aules és una mesura «excepcional» i que per tant, reclama que es compleixi la normativa. Terés va convidar el conseller d´Educació a visitar les aules dels centres escolars gironins per tal que comprovi la quantitat d´alumnes que hi ha, tant si «n´hi diem saturació com a ple rendiment».

Aquestes dades per mi no són realistes, més aviat electoralistes. Perquè es vol jugar amb l’educació?

 si  només a Girona hi ha més de 159 grups que supera la ratio. Diem les coses clares, L’AUGMENT DE PROFESSORAT ÉS PER RESPONDRE A LA SISENA HORA NO PER DISMINUIR LES RATIOS. Gracies Núria Teres per defensar el interessos de Catalunya.

El document de l’estat actual d’educació a Catalunya presentat aquesta setmana a la premsa hi ha una proposta de solució interessant:  Augmentar molt significativament la inversió pública en educació, de manera sostinguda en els propers anys, prioritzant les etapes i elements del sistema educatiu que més ho necessiten. En concret: les etapes infantil, secundària, superior i d’adults. No m’ha sorprès gens que aquest punt no aparegui la escola primària on  s’hi aplica la sisena hora.La quantitat no és qualitat. I en primària això es demostra, quan a nivell general s’augmenta la financiació, però NO PER DONAR RECURSOS A L’ESCOLA SINÓ PER RESPONDRE LA SISENA HORA.  Una dada verídica és que estem a la cua d’Europa en Financiació, a la cua de fracàs escola, per tan hem de buscar solucions realistes i no propagandístiques que s’apliqui ja el pacte nacional d’educació per tal que no sigui sinònim de la sisena hora. M’alegro que el conseller d’educació augmenti 250 places de mestres a les universitats(ho trobo insuficient), però la pregunta oberta que li faig és: D’aquí 3 anys no surten mestres, Com s’està gestionant perquè no hi hagi problemes a les escoles?

Avui he estat pensant que moltes vegades només cerquem la crítica constructiva negativa, i no propostes clares i concretes per solucionar-ho. En el document de L’estat Actual de L’educació ressenyat anteriorment amb els meus articles, també afirma propostes que he intentat concretar breuement, en negreta pensaments que m’han sorgit: 
1.Accelerar el desplegament del Pacte Nacional per a l’Educació més enllà de la sisena hora, traslladant a la població en general i a la comunitat educativa en particular la necessitat de donar prioritat a l’educació i de tenir consensos fonamentals al voltant d’aquesta temàtica. El pacte nacional D’educació té un gran, aquest gra és el seu sinònim LA SISENA HORA, anem més enllà d’aquesta proposta executada pel Psc perquè el tenien en el seu programa electoral. Fixem-nos que en la privada concertada ja es feia. Els grans temes de País els partit polítics haurien de deixar les seves diferències, no pot ser que en un període de 15 anys tinguem 3 lleis totalment diferents, logse, loce, loe… Provocant que en el sistema educatiu, hi hagi les tres lleis aplicant-se, perquè manca de temps de començar aplicar una altre. 

2. Promocionar el valor de l’excel·lència i de l’equitat en educació entre la comunitat educativa i la societat en general. La societat domina la llei del mínim de l’esforç. Cada vegada més, és parla sobre la cultura de l’esforç. La societat i l’escola, han de començar a promoure l’esforç com a valor.  

3. Augmentar les mesures de reforç de l’aprenentatge de les matèries instrumentals, de manera molt especial, entre la població escolar amb majors dificultats. En la constitució ens diu que tothom té el dret a l’educació, per tan tothom té el dret de ser alfabetitzat, però segurament ja hem d’anar més enllà de les matèries instrumentals, i començar a parlar de l’Alfabetització de les Tics. 

4. Incrementar les mesures de suport dels alumnes amb dificultats a l’escola i a l’institut.  MESURES aquesta és la paraula, el problema de la primària és que no s’han donat recursos ni mesures sinó s’han donat HORES. La quantitat no és igual a la qualitat d’educació.

5. Impulsar l’educació d’adults, no només entesa des de la perspectiva de l’educació de base sinó també com a formació continua en el mercat laboral i com a formació personal per ampliar el bagatge cultural propi.  En l’informe Delors(he trobat per internet un resum us ho enllaço) Aprendre a Aprendre és un pilar de l’educació. Molt cops es pensa que la formació només ha de ser per les etapes universitàries, institut, escola, hem d’anar més enllà, cap a una concepció de formació Continúa. On l’estat doni facilitats per donar una formació de qualitat.

6. Millorar la qualificació de l’ocupació i combatre la precarietat des de l’Administració pública i des del sector empresarial. La relació empresa pública i privada, sempre ha estat conflictiva. Hi ha molts retractors de l’empresa privada. Però la veritat és que segurament una demana l’altre. Han de començar a ser un sol agent educatiu, per tal de donar una formació de qualitat. 

7. Impulsar un gran acord entre sector públic i sector privat sostingut amb fons públics per respectar el principis d’equitat i de llibertat d’elecció de centres.  Segurament la societat catalana hi ha un escissió, entre el sector públic i privat. Segurament sempre i serà. En aquests moment soc membre del Consell Municipal D’educació, i les dades d’escolarització que em van passar, eren que un 42% de la població estava en les concertades. Aquesta dada és molt significativa, d’entrada dir que l’estat li surt a compte la concertada, perquè sinó demanaria la entrada de més funcionaris i duplicar el sistema educatiu. El DRET A ESCOLLIR, és un dret essencial, hem de cerca métodes per poder afavorir-ho.

8. Potenciar la imatge del Servei Públic en Educació.  Sens dubte, que el sistema públic d’educació, està desvalorada. Cerquem-la com el se valor és la educació Universal. Cerquem recursos i mètodes per millorar la educació.

9. Augmentar molt significativament la inversió pública en educació, de manera sostinguda en els propers anys, prioritzant les etapes i elements del sistema educatiu que més ho necessiten. En concret: les etapes infantil, secundària, superior i d’adults, els contractes-programa, la formació del professorat i l’avaluació de professors, de centres i del conjunt del sistema educatiu. No m’ha sorprès gens que aquest punt no aparegui la escola primària on  s’hi aplica la sisena hora. Com he afirmat abans, la quantitat no és qualitat. I en primària això es demostra, quan a nivell general s’augmenta la financiació, però NO PER DONAR RECURSOS A L’ESCOLA SINÓ PER RESPONDRE LA SISENA HORA.

10. Millorar la formació inicial del professorat i el procés d’accés al lloc de treball.  Davant la necessitat de mestres s’ha d’augmentar el nombre de places a les UNIVERSITATS, en 250 que es creuen el següent any ho trobo insuficient i arriba tard. Aquest any magisteri comença a pasar de 3 anys a 4 això vol dir que hi ha un any que no entren mestres. Per tan aquesta mesura s’hauria d’haver aplicat fa dos anys.

11. Millorar la formació permanent del professorat i canviar el model actual. En aquests el fet que la formació compti com a punts en la teva carrera provoca LA CONSUMICIÓ DE LA FORMACIÓ, per tal de tenir punts. No es genera l’afany de recerca, s’ha de canviar realment el model actual.

12. Incrementar l’autonomia de centres escolars públics, tant en els aspectes pedagògics i organitzatius com en el referit a la contractació del professorat. Aquesta mesura ha d’anar acompanyada d’una clara i real professionalització dels equips directius (molt especialment del director o directora) per gestionar adequadament aquesta autonomia escolar.  Autonomia, per mi es palla, en el fons l’educació és un caramelet massa maco per donar molta autonomia a les escoles, és vol controlar i dominar, encara que no s’afirmi. El cas més clar és el de L’ANNEXA DE GIRONA, en el seu reglament de règim intern apareixia, que no es permetia el vel a l’escola, aprovat en el departament d’educació i quan hi ha problemes EDUCACIÓ ho controla tot.

13. Reforçar una cultura d’avaluació del sistema educatiu transparent, rigorosa, independent i al servei de la societat.  Complicat, però estaria molt bé. Quan es mesura les competències bàsiques no haurien de ser els mestres sinó professionals externs.

14. Impulsar la millora de la recerca educativa promovent, tanmateix, la seva valoració tant entre la comunitat educativa com entre la població en general.  INVESTIGACIÓ, ho trobo tan a faltar m’agradaria tan recerca, però el model de formació actual no ajuda.  Em sembla que hi ha moltes coses per pensar sobre educació.

És el moment de deixar la indiferència amagada i lluitar pel país. És el moment de dir hem de decidir pel bé de Catalunya. Davant potser les diferents retallades a l’estatut que constantment ens amenacen l’estat espanyol, potser és el moment d’entrar a l’acció. Aquesta plataforma decideixo decidir Crec que està en un moment d’augment de la seva importància. Segurament per les paraules d’Artur Mas i pel suport de Carod rovira a les seves declaracions. Endavant perquè Catalunya pugui decidir.

Us adjunto el document que us vaig parlar d’ahir sobre el estat de l’educació a Catalunya.

RESUM ESTAT EDUCACIÓ

Ja una idea clara que l’augment de financiació de cCatalunya al darrer any és per respondre a la sisena hora, no per donar recursos a l’escola. Avui ha sortit un article a Lavanguardia sobre que Ciu proposava que els alumnes i professors tinguessin un ordinador portàtil cada u. Trobo una mesura massa ambiciosa i potser un xic electoral. Però el que Sí, crec és que els docents s’els hauria de proporcionar ordinadors per tal de facilitat l’ús de les tics a les Aules. El que Sí estic molt d’acord com vaig dir ahir és que a LES ESCOLES HAN DE TENIR JA PISSARRES DIGITALS. Enllaço un enllaç molt interessants sobre les pissarres digitals.

Hola navegant

Estava llegint aquest article sobre que els estudiants estant fent vaga, per la implantació de bolonya. 

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2630337

La veritat és que és una declaració típica dels estudiants des de fa 10 anys. El finançament públic i la derrogació de la Lou. Però més enllà d’això el que em sorpren més és que es diu que el procés de bolonya, es per rendir-nos als crèdits europeus, però en contrapunt, les carreres universitàries d’arreu d’europa són de tres anys, i aquí en canvi les acabem transformant en 4 anys.  Això implica que fer la carrera a França és farà més ràpid que a Catalunya. La única explicació que dono d’això és degut a la gran quantitat de Universitat Petites que existeixen a Espanya, per alimentar-les han passat les diplomatures als 4 anys.

Cap a quin model universitari anem?

LA SISENA HORA, EL MÓN DEL LLEURE I EL TAPAFORATS

La sisena hora és un cas clar de solució equivocada a un problema inexistent. Aquesta frase extreta d´en Salvador Cardús ens resumeix el que és la sisena hora. Després d´un any d´aplicació on historiadors, matemàtics, filòlegs estan fent classe a P3, em pregunto realment pel sistema educatiu. Deixo la resposta a la vostres mans. Si abans la figura del mestre ja no es valorava com es pot valorar si hi ha intrusisme de manera oficial. Ara tothom pot fer de mestre? Ningú ho diu i em pregunto si els professors de secundària(d´història, pedagogia) exercint a primària cobren igual que els mestres… No hi ha ningú que m´hagi respost aquesta pregunta. També hi ha un silenci perquè la manca de mestres durarà anys i anys i ningú diu que el 2010 no sortirà de les universitats cap mestre per culpa del procés de Bolonya. Per què aquest silenci? Tenim un tap de forat a les escoles, allà on els infants no poden tenir mestres, les escoles tapen el forat amb els monitors de lleure. Aquella hora que tenen de guarderia els d´infantil per esperar els de primària, vinga tapem-li el forat amb els monitors de lleure! Així un model educatiu complementari a l´escolar s´acaba convertint en un tapaforats. No m´estranya que moltes vegades els monitors no sàpiguen veure que són realment educadors.

Fa un parell d’anys es va sentir molt el pacte nacional d’educació. Però la veritat que ara i regna un silenci majestàtic. Sembla que ara no s’en parli molt. I fins i tot dir, que per moltes persones el pacte nacional d’educació es igual a la sisena hora.

Penso i llavors no callo. No s’ha dit sempre que la quantitat no és igual a la qualitat….

Potser haurem de deixar de pactes i arribar a consensos educatius per tal de seguir tota la educació una linea educativa.

Penso amb l’Annexa de Girona, un reglament de règim interior aprovat 5 anys enrrera per educació i el primer altercat greu d’un vel d’un infnat de 8 anys els substreuen. Així realment hi ha una veritable autonomia de centres?

En fi són les meves primeres reflexion demà pensaré més coses.