REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

En un món on els mitjans de comunicació han perdut la confiança dels lectors, i on els partits polítics han perdut la seva veracitat, la única forma de sortir-se’n segurament serà la catosfera. Perquè? la resposta és fàcil, haurà de conseguir que la suma d’opinions aconsegueixin donar veracitat els seus programes electorals. Per aquí és on han d’anar les estratègies dels partits.

En Joan Ridau ho ha dit clar, el sms i les opinions dels blocaires van fer que el PP no guanyés les eleccions. Això pot fer que sigui al revés. Per això qui aconsegueixi guanyar la opinió de la Catosfera, tindrà un gran poder a la seva mà.

En Carles Puigdemont també ha dit una cosa molt clara, encara hi ha molta gent que està a 0.0 hem de tendir a formar persones perquè dominis les eines 2.0 és la única forma de que progressi la societat 2.0.

En quan el fet d’internet els pobles, hem de tendir que no es converteixin a T.0 telefonica.0

Ara fa gairebé un mes i mig que vaig enviar la meva primera aportació ús la transcric:

De: dheras2@xtec.cat [mailto:dheras2@xtec.cat]
Enviat: lunes, 03 de diciembre de 2007 14:02
Per a: Llei d’Educació de Catalunya
Tema: 1 aportacdió

Benvolgut Ernest Maragall

M’’adreço a vostè perquè ens has demanat suggerències per la LLEI d’’educació. D’’entrada sembla unes basses correctes, amb les dos idees principals, la equitat I l’’excel·lència o dita cultura de l’esforç. Però trobo en la meva primera aportació les següents mancançes:

• Es diu que defensarà la professió docent. Em sembla molt correcte i necessària. Però una LLEI DE PAÍS ha d’anar més enllà i cercar la interdisciplinarietat entre tots els professionals. Sobretot ELS MONITORS de l’escola, que també són educadors, i que han de participar en el projecte educatiu d’escola, sempre que sigui possible.
• El projecte educatiu l’’han de fer tots els professionals.
• En tercer terme és important diferenciar el que és un mestre amb un monitor. D’entrada hi ha una diferència de formació, i es important que les ratios escolar i de activitats a les escoles no han de ser les mateixes. Per això sol·licitaria que en la organització escolar, les ràtios de menjador escolar i extraescolar es regulessin segons les ratios de joventut que és 1-10. Entenc que aquesta mesura ha de venir financiada.
• En el següent punt és en l’autonomia de centres, em sembla que cerca la competivitat i la diferència entre ambients escolars és diferent per tan s’ha de respondre en plans autonomia diferents. Però s’ha de cercar mesures administratives, per si hi ha ciutadans que no volen  seguir el reglament de regim intern, com va succeir a L’ Annexa de Girona.

Aquí teniu la resposta. A veure que opineu. Hi manquen els apòstrof.(en vermell com sempre el que penso)

Benvolgut,

Abans de res, vull agrair la vostra participació en el procés de debat sobre la futura Llei d’educació de Catalunya (LEC) i el temps que hi heu dedicat a fer-nos arribar els vostres suggeriments.

Jo també li agraeixo, ara ja començaré a pensar amb la segona aportació.

Parleu de la necessitat que els monitors participin del projecte educatiu de l’escola sempre que sigui possible. Efectivament, l’educació en el lleure és una peça ineludible de la formació que ha de rebre el noi o la noia com a persona i el tractament que reben aquestes activitats ha de quedar recollit al projecte educatiu del centre: així ho preveuen les bases per a la Llei d’educació de Catalunya.

 Jo no he llegit aquest detall, si algú ho troba, que m’avisi.

Respecte al segon punt que comenteu, el projecte educatiu ha de comptar amb la participació dels diferents professionals que treballen al centre educatiu, però hi ha d’haver una persona que el lideri, que tingui la capacitat per prendre les decisions sobre recursos, organització i plantilla, i que –a la vegada– es faci responsable que aquell centre assoleix els objectius a què es va comprometre en el projecte, uns objectius que han de ser tangibles i mesurables en el procés d’avaluació.

Està clar, que vol que els directors o una gestora tingui més poder desiciu. Aquí es pot llegir en dos termes, mes poder implica més llibertat dels directors i per tan millor gestió dels recursos, i en segon terme la famosa privatització. Encara que penso que realment els directors han de ser professionals, i no simples mestres o professors.

Les característiques de la relació entre l’alumne i el docent no són, òbviament, les mateixes que les de la relació entre el nen i el monitor; per tant, les ràtios tampoc han de ser les mateixes. No obstant això, l’activitat de menjador no requereix la preparació ni la dedicació d’una activitat extraescolar com pugui ser l’esportiva o la d’una altra disciplina. Per tant, el nombre de nens del grup per monitor tampoc ha de ser el mateix.

Bona resposta però sembla que no s’acabi mullar. Sap el conseller que moltes vegades els monitors tenen 30 o 40 joves o infants al seu càrrec? potser hauré d’insistir en aquest punt en la segona aportació.

Finalment, parleu de l’autonomia de centre. Catalunya és un país complex, amb una gran varietat d’entorns socials. Comprendreu que els nens, les famílies i les relacions socials són diversos i, per tant, necessiten solucions diferents. Estic convençut que els professionals que cada dia són amb els alumnes són els que millor saben quina és la millor solució per a cada centre.

Voldria posar-vos de relleu el fet que la idea fonamental d’aquesta Llei és precisament donar més autonomia als centres educatius. La Llei d’educació de Catalunya no és una llei més de la llarga sèrie que s’ha aprovat en les darreres dècades (LOGSE, LOCE i LOE).

La nova Llei és, sobretot, un instrument perquè els mateixos centres educatius tinguin més marge a l’hora de decidir què és el millor per als escolars segons les característiques del centre. En altres paraules: vol eliminar les rigideses amb què els centres es troben quan volen avançar en la innovació pedagògica.

Aquí entra de ple l’autonomia de centres i l’autoritat dels directors. Aquests dos conceptes, com ja m’haureu sentit a dir moltes vegades, són els eixos fonamentals de la Llei, juntament amb l’avaluació del sistema. Estic absolutament convençut que són tres dels grans pilars que necessita l’educació catalana per avançar.

Són els mateixos docents els que millor saben què és el que passa al centre, quins són els problemes i les potencialitats dels estudiants i quina és la millor manera de treure’n el màxim profit. I és per això que també estic convençut que els equips directius del centre han de saber que tindran els instruments i el marge per poder prendre aquestes decisions. L’administració ha d’acompanyar en tot moment els centres, donar-los suport quan el necessitin, planificar allò que afecta més d’un i facilitar els recursos necessaris. Això és el que pretén la Llei que ara impulsa el Departament d’Educació.

Ara, això sí. Si els centres tenen més autonomia per prendre decisions i els directors més autoritat per aplicar-les, també han de ser conscients que la demanda de la societat perquè es retin comptes dels resultats obtinguts també serà més gran. Aquesta és la veritable cultura de l’avaluació, que aplicarem amb el mateix rigor que els dos conceptes anteriors.

 S’ha de veure com s’aplica, ja vaig parlar en el post sobre el tema de l’autonomia. En el punt 12 del següent post vaig opinar dels perills.

Cordialment,

Ernet Maragall i Mira

Conseller d’Educació

El discurs sembla coherent, s’ha de veure com s’aplica, i en el tema dels professionals externs crec que encara no es mulla.

Avui, estava al bar amb un amic, i hem tret una reflexió molt dura. Podem afirmar que jo no sóc mestre de Catalunya, sinó mestre d’Espanya, perquè qui realment ha firmat el meu títol no és el president de la Generalitat, sinó el Rei D’Espanya. ummm res més una petit observació que porta a dintre moltes implicacions.

Publicat el gener 18th, 2008 per dheras2

Cada vegada, que he d’anar al sistema sanitari públic, tremolo, justament perquè saps quant entres però no quant surts, això a nivell productiu per les empreses és un desastre. El que vull afirmar és que el problema santitat és un problema global, que no només afecta als caps i els hospitals, m’estant avaluant el pancrees per mirar si realment tinc sucre o no. I semblo un conillet d’indees anant de metges en metges. Cada dia que vaig al metge, tinc molts de remordiments, perquè sé que no arribaré a la feina a l’hora o no hi aniré. Alhora veig que en els últims anys, hi ha una col·lapsació d’aquests serveis públics que demana canvis. La notícia d’avui el periodico ens ho ha recordat. El tema és clar, cap polític vol obrir la boca i afirmar que el model de la Sanitat Pública actual és insostenible. Temps era temps, que un conseller va afirmar que s’hauria de pagar un euro per cada visita, veig el que veig, em sembla que es tendirà cap aquest model. Degut també per la crisis que estem a punt de rebre. Catalunya i Espanya no és un pais en vies de desenvolupament, sinó està agafant els models de païssos desenvolupats. Com es viurà aquest procès?

4 anys abans recordo molt bé els fets que van passar. És el moment de recordar-los. Per alguns aquests fets van provocar que el Psc ara governi. Recordo molt i molt bé els moments d’ angustia i de crispació que va passar el país. Després de 4 anys i del famós macrojudici celebrat sembla que les eleccions d’ara la gent no s’enrrecordi dels fets que va passar. Encara que no hagi començat la campanya electoral oficialment, extraoficialment ja ho estem.

Recordo fa quatre anys enrrera que moltíssima gent jove va sortir el carrer a votar. Espero que aquest any torni a succeir, malgra’t l’indiferencisme que sembla que estigui regnant el nostre país en aquests moment provocat perquè la classe política està molt distanciada del país.

Esquerra republicana quatre anys enrrera, va guanyar molts vots provocats perquè la gent jove del país vam sortir a votar. No és cap secret que ERC estigui molt impregnada de gent jove. Però també es cert que ho sento dir, que Erc a Espanya crec que no ha sapigut mediar correctament els nostres valors, manipulats pel PSC. I ho sento, hem de crear influència a tot arreu, i ser educats, i no es pot anar al congrés espanyol a parlar català. Crec i afirmo que ERC notarà una baixada espectacular aquestes eleccions.

CIU, per mi s’ha trobat a una carambola de pactes, provocat perquè Zapatero ha tingut de parlar amb tothom. Quan no ha pogut parlar amb ERC, s’ha anat a CIu. El gran problema de ERC i CIU és que no han sapigut aguantar la cara tots dos junts. Provocant que l’estatut s’hagi amenaçat constantment. En la pròxima legislatura els dos partits nacionalistes s’han d’apropar perquè tinguem més competència Catalunya. Segurament en el moment actual cap del dos pactarà amb el PP. I no crec que CIU accepti un ministeri sense governar Catalunya.

Que és el que em dóna por! doncs el Bipartidisme entre el PP i PSOE per intentar que els petits tinguin la mínima representació. Hem d’aconseguirque en cap cas,PP o PSOE tingui la majoria absoluta. Hem de votar els nostres els dels nostre país Catalunya.

He llegit una notícia interessant. La veritat, és que en part tenen raó. Aprobar unes oposicions, en teoria hauria de dir que estàs molt preparat tant teoricament com practicament. D’alguna forma t’hauria de contar quelcom. Tot i així es veritat que podem felicitat aquest any el departament d’educació per l’ampliació de places que ha fet.  També aquest any ja ha sortit el decret per on comença a cridar el tribunal aquest any toca la E, felicitats pels premiats i els últims.

M’ha arribat a les meves mans un document que més endavant us el miraré de posar a la xarxa. Curiosament es tracta d’unes bases semblant a les bases de la llei d’educació. Però aquestes semblen que encara no les han fet oficial, i es com si les haguessin enviat a algunes escoles d’educació especial, perquè unes i d’altres no? He trucat els sindicats, i m’han dit que no en sabien res de res. En resum d’aquestes bases, és que volen enfortir les USES, i el marc teòric, ho han desenvolupat a partir de l’educació inclusiva d’en Pere Pujolas. Conec en Pere des de fa mitja década, per mi és un gran teòric, però si que també he de dir és dels més moderat que conec. Trobo faltar en Climent i Giné de Blanquerna, també en Josep Font de l’escola d’educació especial de l’estel.  Però segurament el seu discurs és molt més progressista que el d’en Pere. Ja ho veurem quant facin oficial aquestes Bases.

A espanya es comencen 

a mobilitzar.

A Catalunya, és comencen pel dret a decidir.

CCOO i UGT diem no

al Document de Bases

per a una Llei d’Educació de Catalunya

PER LA COHESIÓ SOCIAL

La proposta de la conselleria no recull els compromisos del Pacte Nacional per l’Educació

per avançar cap un sistema educatiu que eviti la segregació de l’alumnat per origen

socioeconòmic. El PNE és un compromís per 6 anys signat pel Govern de la Generalitat

de Catalunya i exigim el seu compliment.

La meva humil, opinió és que s’estant equivocant, El PNE=Sisena hora, rectificar és de savis, que diguin ara que estant en contra del pacte nacional d’educació.

CCOO i UGT no admetem cap llei si no recull els principis de gratuïtat de l’educació obligatòria i de coresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics.

CCOO i UGT no admetem cap llei que fomenti el mercat educatiu. Volem una llei per a la formació de ciutadans i ciutadanes. No els podem convertir en clients a qui oferim productes educatius de diferents qualitats i preus, separant-los en funció del seu nivell adquisitiu.

CCOO i UGT no acceptem la gestió privada de centres públics. L’escola pública és la base i la garantia d’un servei públic educatiu equitatiu i de qualitat.

PEL FINANÇAMENT

CCOO i UGT exigim el compliment del compromís del Pacte Nacional per l’Educació

d’arribar al 6% del PIB en educació. Aquest compromís, que és la resposta a una inversió

que actualment es mou entorn del 2,5% del PIB, no apareix en el Document de Bases. Som els últims de Europa en financiació, crec que l’educació no pot esperar s’ha d’arribar a un 10% com a mínim ja!. Un dels errors de les bases és que no ha afirmat quina financiació ha de tenir.

PER LA QUALITAT DE L’EDUCACIÓ

El document de bases no aborda mesures ni recursos imprescindibles per la millora de la qualitat educativa. El document de bases no diu res sobre l’augment de les dotacions econòmiques als centres, sobre la disminució les ràtios, sobre la generalització dels desdoblaments, sobre l’assignació de més professorat per a l’acollida d’alumnat immigrant, sobre la regulació de l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials, sobre l’augment d’atenció dels EAP i d’altres professionals de suport…

Recursos, Recursos, Recursos, en el meu bloc ja he afirmat diverses vegades, que els recursos estant molt mal gestionats. I en falten moltíssim les pissarres digitals és un ens que haurien d’estar ja a totes les escoles.

En el document de bases sembla que tots els problemes educatius quedarien resolts si s’avaluessin amb rigor els professionals de l’educació i si es modifiqués la seva relació amb l’administració. Hem de recordar a la conselleria que les persones que treballen en l’educació ja són avaluades actualment. El curs passat es van avaluar milers de docents i aquest curs se n’avaluaran uns altres; existeix la inspecció pedagògica i processos

d’avaluació interna i externa dels centres. CCOO i UGT considerem que l’avaluació dels professionals i dels processos educatius ha de servir per millorar, però advertim al Departament que no acceptem que l’avaluació dels resultats acadèmics de l’alumnat repercuteixi en les retribucions.

Avaluació i avaluació. Si es veritat que passem un curs d’interins, i un altre de funcionaris. Però crec que hauríen de ser membres externs de les escoles, i ni els inspectors de l’escola hi haurien de participar. Igualment per les competències bàsiques, crec absolutament queno són neutres sinó les fan professionals de fora.

L’EDUCACIÓ ÉS MÉS QUE L’ENSENYAMENT OBLIGATORI

El Document de Bases no fa cap proposta concreta sobre el 0-3, la postobligatòria, els ensenyaments artístics, l’educació al llarg de la vida, l’educació extraescolar i en el lleure, el suport educatiu a les famílies, els projectes educatius de ciutat o de poble. Amb aquestes bases, el conseller no farà una “llei de país”.

Ja he afirmat constantment és un bon moment perquè l’educació del lleure es reguli.

EN DEFENSA DEL PROFESSORAT

CCOO i UGT no admetem de cap manera que el Departament d’Educació culpabilitzi el professorat dels resultats del sistema educatiu. La responsabilitat ha de recaure en una planificació que no ha previst a temps ni

l’increment, ni la mobilitat, ni la diversitat de la població. La responsabilitat recau també en una gestió escassa de recursos, en els continus canvis curriculars i d’ordenació, en l’estructura segregadora del sistema educatiu, en un finançament que mai no ha estat suficient, en polítiques econòmiques que han creat més pobresa i que es basen en sous baixos, en la falta de suport a les famílies perquè puguin fer la seva tasca educativa.

No cal dir-ho la sisena hora és un cas d’ una solució malgestionada, i incorrecte. Més qualitat no és igual a més quantitat.

CCOO i UGT exigim negociar en representació dels treballadors i les treballadores de l’educació: l’homologació de condicions entre diferents col·lectius, millores en l’organització del treball que evitin l’estrès i la síndrome del cremat, millores en la promoció professional i el reconeixement de la feina feta, una formació contínua lligada a la investigació en col·laboració amb la Universitat.

M’agradaria tant, fer investigació. Però el model de formació permanent actual, no ho permet fer. Estem en un moment que no hi ha investigació educativa crec que s’ha de fomentar a les escoles.

CCOO i UGT defensem els principis de transparència, igualtat, mèrit i capacitat en la selecció i provisió del personal docent.

CCOO I UGT proposem
A tota la ciutadania a reclamar les mesures
educatives que Catalunya necessita:

Si s’ha de fer campanya, en tinc una d’original, encara l’he de pensar com ho faré. Però la meva idea, és que el dia de la vaga en la Catosfera és declari dia sense post. O be aquell dia escriure un manifest apolítica en defensa de l’educació. Depèn de com vagi el 17 de gener desenvoluparé aquest tema. Espero que la Catosfera respongui.

PROPOSTES DE MILLORES QUE HE TROBAT:

Propostes de CDC. Crec que són massa moderades, i no cobreix tota l’educació del país, formació permanent, infantil 0-3, extraescolars. Tot i així són propostes molt coherents del sistema educatiu.

En esquerra, no hi ha propostes obertes al públic com CDC, l’últim article és del 2006 i és la firma del pacte nacional. Un partit com Erc perquè està callant?

Interessant les propostes dels socialistes al pacte nacional. Però jo crec que es veuen incoherències amb les bases que ha proposat. Ho deixo en mans del lector, la crítica.

En un món on ens cansem de l’excesiva pubicitat. En un món on estem acostumats a les males notícies. Én un món on tot canvia de forma molt ràpida. Podem afirmar que avui l’educació està de moda. Amb tot el que pertoca. Les modes són passatgeres, però l’educació necessita que sempre estigui de moda.

Es necessita que el sentit crític imperi a cada u, per tal que dia a dia l’educació sigui debat en la societat. Durant molts cops l’educació era quelcom que no es podia tocar però ara s’en parla massa. Cada dia he vist un article en el diari de diferents professionals. En tres semanes m’han publicat més de 6 cartes de lectors sobre educació.

Però el que em preocupa és que ens acostumanem i no es fagi debat sobre l’educació. Ja no vull citar articles perquè en hi ha de tants tipus, que alguns fins i tot em pregunto perquè parlen d’eduació sinó en tenen ni idea.

La universitat és l’únic sistema que sembla que s’en salvi d’aquesta moda. I crec que no s’està dient prou les coses clares. Ahir parlava amb un company que esta ensenyant telecos i em comentava com havia baixat el nivell en tres anys. També em pregunto si els professors d’universitat reben algun formació pedagògica com els de secundària. Val més seguir amb el silenci que hi ha. Però que quedi clar que si l’educació està en crisis. Tota l’educació ho està. Crisi no vol dir problema, sinó canvi per un bé comú. Perill!!! L’educació està de moda.

Fa uns dies que la meva vida activa fa que no em permeti escriure. Ja en tinc ganes. Potser hauria de dir com en Marc Vidal que sóc un blocadicte. Ostres no ho he fet de forma preparada, anant a buscar el seu link veig el seus efectes. Però la veritat que no era la meva intenció només citar-lo. Però anem al tema que us vull parlar avui.

Portem ja un parell d’anys que l’escola i el lleure, tenen problemes en les tradicions catalanes. La nostra cultura catalana sempre ha estat creativa, i a cercat amb els tions i els pessebres potenciar-la. Les cançons nadalenques més enllà del que pugui significar a nivell espiritual, forma part de la nostra manera de ser i forma part de la nostra cultura. Però ara amb tants nouvinguts, comencen a sorgir idees de mestres i monitors que no volen cantar nadales, no volen seguir amb les nostres tradicions centenàries dintre les aules o en els casals de nadal. Som una cultura occidental, i hem estat latinitzats per l’esglèsia catòlica. Però cultura i religió són entitats separades. I ara és el moment de conceptualitzar-la des de la laicitat.

La laicitat ha de permetre cantar les nadales, fer tions, i fer reis. Ja que forma part de les nostra cultura catalana. El mestre ó monitor de lleure ha d’entablar un diàleg cultural. Sé que costa però el que no podem permetre és que el nadal sigui el temps que la cultura catalana estigui en risc d’extinció.

Ahir es va presentar un estudi de la UOC, sobre l’ús de les tics a l’escola i a l’institut. La veritat que deixa al descobert com està el nostre sistema educatiu. L’estudi es realitzat per la PIC(projecte d’internet de Catalunya) que depen de la Uoc.El títol d’aquest monogràfic és L’escola a la societat de la Xarxa:Internet a Educació primària i secundària.

Abans d’arribar a les conclusions es interessant descobrir com està a Europa que en el capítol 3 d’aquest informe ens abtreu uns gràfics interessants:

La freqüència o proporció d’hores lectives en què el professorat i l’alumnat dels centresd’educació primària i secundària de Catalunya utilitzen Internet amb finalitats educatives ésfrancament baixa. Pel que fa als alumnes, voldríem destacar que un 37% del total, en el momentde fer l’estudi, encara no havia fet servir mai Internet en hores de classe; si hi afegimels que la feien servir menys d’una vegada al mes, tenim que gairebé un 60% de la poblacióescolar de Catalunya no utilitzava Internet d’una manera mínimament rellevant a la seva escolao institut. Els que utilitzaven Internet d’una manera apreciable (com a mínim un cop persetmana) no arribava al terç del conjunt de la població escolaritzada.Aquest baix nivell d’ús per part dels alumnes és conseqüència de la poca utilització per partdel professorat. Prenent com a referència representativa els grups classe seleccionats pera l’estudi, el 71,2% del professorat que hi feia classe no utilitzava Internet mai mentre eraamb ells. Només prop d’un 15% del professorat utilitzava Internet a les seves classes ambuna freqüència quinzenal o superior. La mitjana d’hores al mes que el professorat feia servirla xarxa en les seves classes era de 0,88. Si en comptes d’Internet ens referim a les TIC engeneral, la mitjana era 2,02 hores mensuals, clarament per sota de la mitjana dels païsosde la UE 15.TOTAL ESTEM A LA CUA EN L´ÚS DE LES TICS RESPECTE A EUROPA. Curiosament som els que més financiació s’ha realitzat d’educació a nivell d’europa, però en resultats no es descrimina res. Segurament podríem dir per dos grans motius, la gran immigració i la manca d’un mestre especialista d’informàtica als centres escolars. Com vaig dir fa uns dies s’ha de redefinir el concepte coordinador de Tics.Una altra dade que em sembla significativa és la de nombre d’estudiants per ordinador, que també cita en l’estudi.En relació amb la formació oficial203 que els professors han rebut sobre l’ús d’Internet, pocmés de la meitat dels professors que no han rebut formació oficial utilitzen els ordinadors al’aula. Els resultats també indiquen que no hi ha relació entre l’ús dels ordinadors i Internetamb els estudiants i l’edat dels professors.Respecte a la ràtio d’estudiants connectats a Internet, en general les escoles de primària estanespecialment ben equipades, tant d’ordinadors com de connexió a Internet, i el nombred’alumnes per ordinador és més elevat quan l’ordinador està connectat a Internet, especialmenta Dinamarca, Luxemburg i Finlàndia (entre 4-6 alumnes per ordinador i entre 6-10 alumnesper ordinador amb connexió). Tanmateix, Alemanya, Grècia i Itàlia estan bastant persobre de la mitjana d’alumnes per ordinador a nivell europeu, amb connexió a Internet o sense,que varia d’entre 20-30 estudiants per ordinador i 50-80 estudiants per ordinador amb connexióa Internet. En l’àmbit espanyol el nombre d’estudiants és d’11,2 alumnes per ordinador,i de 30 alumnes per ordinador amb connexió.Pel que fa als centres de secundària, el nombre d’estudiants per ordinador connectats o noa Internet, és més favorable que a primària. La ràtio és especialment baixa a Dinamarca iSuècia (2-4 alumnes), i per contra la més alta la tenen Grècia, Espanya i Portugal (25-39alumnes). Aquestes dades són objectives, i educació haria d’intentar solventar-les. És molt important la formació del professorat cap aquest camp. I recordar que no és el mateix dominar les tecniques, sinó també ensenyar-la.