Les cases neixen i es transformen per donar rebuda a grups de infants. Però estant preparada per rebre’ls? Els infants d’ara ja no surten al bosc com fa 15 anys enrrera. Les seves defenses no estant tant preparades com les d’abans. Això fa que continguts com mosquiteres, una higiene més acurada han de tenir les cases de colònies. I ja no parlo del menjar perquè segurament és la cosa que s’han preocupat més les cases de colònies per la grans intoxicacions de menjar que hi hagut. Però que passa que tothom pot obrir una casa de colònies!?

Són preguntes que em sorgeixen segons explicacions del casal afectat d’aquestes picades es van trobar la casa tancada amb olor de cloaca dintre les habitacions. Van tenir que obrir les portes per oxigenar la casa. Es clar, és una mena de benvinguda Passeu Mosquits, aranyetes i Puces que us ensenyem el camí cap el llit dels nens, el menjador es veia punts de bitxos morts. La pregunta és si els nens d’ara estan més preparats pels mosquits que abans. es evident que no!!! els infants d’ara no surten al carrer al bosc com abans. Vaig preguntar també si van posar repelent de mosquits i em van dir que en van posar moltíssim.

Alguna cosa s’ha de fer, crec que les cases de colònies actuals no estant adequades pels nens actuals. Encara que es veritat que haurien de ser els nens que s’adaptessin a les cases de colònies per tal que les seves defenses siguin més bones.

Hi va haver unes declaracions de comisions obreres que em van sobtar que diguès que no negociarien més amb l’Ernest Maragall. Que comision un sindicat del centre ho anunciès trobo que hi ha quelcom que falla.

Aplaudeixo que els partits catalans s’uneixin per fer front per la financiació. Però l’educació no poden fer un front comú.

El títol del post incorpora un buit a la LEC, és molt visible descobrir que la Lec va donar molta importància a l’escolarització a partir dels tres anys, que casi ja tots els centres ho apliquen. Però el gran problema de cicle infantil és que l’etapa està dividida. I l’educació de 0 a 3 anys. Poden els pares està tres anys pels fills? em podeu dir el que volgueu, però els xinos són els que tenen més clar aquest problema a la nostra societat. Envien els seus fills de 4 mesos a xina perquè els cuidin els fills. Perquè ells treballen. Això no passa en les nostres llars catalanes? la sisena hora va solucionar aquest fet? ahir em van anunciar que uns amiga meva havia tingut trillissos i per aquesta causa la van fer fora de casa. No creïeu que hi ha un gran buit en aquestes edats.

Aquest anys ha augmentat considerablement la mortalitat infantil de pares que deixen els seus infants dintre el cotxe sols. D’altres que s’en van de festa i deixen els seus nens dintre el cotxe tancats. D’altre fets més curiosos com la d’aquesta mare que s’enporta la grua el cotxe amb dos infants dintre seu.

No cal dir que estem davant una nova amenaça social on demana que aparegui polítiques preventives perquè no continuï amb augment. Aquestes tres setmanes com a mínim hi hagut 3 o 4 casos.  En hi ha de diferents causes. Uns s’els olviden perquè s’en van a treballar. D’altres perquè pensava que anava amb algú altre. La situació és realment preocupant. Prevenció Pares.

Segurament amics us xocarà la imatge de les tres bessones enfront a les que hi ha. Però és l’impacte perquè si li preguntem  a un infant, dirà que les tres bessones són uns dibuixos infantils. No parlo dels teletubis que malgrat alguns païssos els van prohibir perquè deien que incitava a la homosexualitat darrera hi havia molt valor educatiu, el llenguatge que parlava era la fase entre els 2 i 3 anys per mi eren els primers dibuixos adreçats a la infància, on hi havia valors educatius. Però encara tinc més per explicar-vos, com ja sabeu en l’anterior post, tinc un Saharaui acollit a casa, el que em sorprèn més és que potser de matemàtiques i de lectura no en sàpiga gaire però de pressing catch molt. I sobretot del Baptiste, alhora imiten els seus moviment. I estem parlant d’un infant que viu en un camp de refugiats de Algèria. Quin valors estem transportant al tercer món?  Com és que un producte com pressing Catch influència tant als infants? A les escoles hi ha molta agressivitat també per causa del pressing catch. No estarem incitant la societat un valors diferents als que volem realment educar? Sí, són preguntes però darrera hi ha moltes respostes on es demostra els valors socials de la nostra societat. Jo simplement ho puc denunciar en el meu simple bloc, on deu haver-hi molts pocs lectors que ho llegeixin. Però com a mínim està escrit. Ara mateix estic escribint i aquest post i al meu costat hi ha dos saharauis mirant els capítols de pressing catch.

Les repercusions d’això s’arrastran fins avui. La separació de moltes etnies ha provocat que Àfrica sigui una de les parts més conflictives d’aquesa época moderna. Només cal mirar el mapa d’Àfrica de veure les línies rectes que hi ha. La història del Sahara és molt senzilla en l’època del colonialisme i fins a l’any 1975 ha estat d’Espanya, millor dit segueix d’Espanya, però en aquell moment Espanya decideix olvidar-se del Sahara. L’Efecte immediat, Marroc invadeix al Sahara, i molts Saharauis s’han de refugiar a Algeria.

El coloniasme marroqui s’anomena a l’any 1975 com la marxa verda. La Onu a l’any 2002 decreta que Sahara és encara d’Espanya i el que es va produir l’any 1975 és totalment il·legal. L’any 1991 es crea el mur del marroc no cal dir que ho podem comparar amb el mur de Berlín. Un blogger de la catosfera ens ho narra, i ens cita que s’ha fet per evitar-ho.

Divertida la foto són en Sidi i l’Othman, al casal d’aquest estiu. L’otzman el tinc acollit aquest Estiu a casa, on m’ha fet descobrir una part de la història que no coneixia. El fet és que els infants dels Sahara els tenim a l’Estiu repartits arreu del món. Girona han firmat un conveni per fer un poliesportiu. Malgrat a nivell social han tingut molta sensibilització la veritat és que no es coneix la història real del Sahara.

Porto dies sense escriure, els motius són diversos. Un dels principals ha estat les oposicions. Les he tornat a aprobar amb una nota de 5,72 però no tinc plaça han tallat al 5,75. He estat aquest dies molt nerviòs i enfadat amb mi mateix. Sé que m’he equivocat. Però el que més m’ha fet enfadar amb mi mateix, que si això representa que soc bon mestre o no?. Es veritat que en el meu cos corre un desànim un xic generalitzat. Ara ja m’estic tranquilitzant.

Tot i així tot no ha estat negatiu. Els casals funcionen molt bé i podeu veure les fotos en aquest link. Us invito a veure-ho.

Si al Gener hi va haver molt de soroll, el govern ha esperat al juliol, ja que així no té tantes veus crítiques.

Val la pena que us passeu. Els articlesque hi ha són de una qualitat excel·lent. I sens dubte aquest bloc serà un referent més de lluita del nostre país. Com l’iniciativa social estat propi.

Ahir vaig asistir a la taula rodona de Blocaires organitzada per CDC. Explicar-vos el que es va parlar no ho vull fer perquè companys blocaires ja ho han fet per mi. Podeu veure entrellum, i el  powerpoint del ponent Marc Vidal. No vaig poder escriure ahir perquè el  meu servidor va caure.

Que en vaig treure d’aquesta taula:

1.-Que la tecnologia dinàmica(o 2.0) és el pal del paller de la futura política.

2.-Que l’espai 2.0 pot aglutinar una mateixa filosofia amb diferents tendències ideològiques penso amb els companys blocaires el racó de mataró, des de l’Exili units amb l’Enric Canela el gran bloc del Sobiranisme.

3.-Crec que no estem preparats per aquesta tecnologia. La responsabilitat que demana el fet de que qualsevol cosa en determinat moment es pugui saber, no sé si realment la sabem conduir per millorar el nostre futur més immediat.Alhora les xarxes socials, tot just està a la web 1.0 és capaç de reconvertir-se a la web 2.0.

4.-Més enllà de la política els blocaires estem en una altra galàxia on encara la societat no sap com conduir-nos. Ens permeten ser observadors 2.0 evidentment, els més privilegiats els que rebem més visites, això em fa pensar com valorar la qualitat vers quantitat.