Segurament amics us xocarà la imatge de les tres bessones enfront a les que hi ha. Però és l’impacte perquè si li preguntem  a un infant, dirà que les tres bessones són uns dibuixos infantils. No parlo dels teletubis que malgrat alguns païssos els van prohibir perquè deien que incitava a la homosexualitat darrera hi havia molt valor educatiu, el llenguatge que parlava era la fase entre els 2 i 3 anys per mi eren els primers dibuixos adreçats a la infància, on hi havia valors educatius. Però encara tinc més per explicar-vos, com ja sabeu en l’anterior post, tinc un Saharaui acollit a casa, el que em sorprèn més és que potser de matemàtiques i de lectura no en sàpiga gaire però de pressing catch molt. I sobretot del Baptiste, alhora imiten els seus moviment. I estem parlant d’un infant que viu en un camp de refugiats de Algèria. Quin valors estem transportant al tercer món?  Com és que un producte com pressing Catch influència tant als infants? A les escoles hi ha molta agressivitat també per causa del pressing catch. No estarem incitant la societat un valors diferents als que volem realment educar? Sí, són preguntes però darrera hi ha moltes respostes on es demostra els valors socials de la nostra societat. Jo simplement ho puc denunciar en el meu simple bloc, on deu haver-hi molts pocs lectors que ho llegeixin. Però com a mínim està escrit. Ara mateix estic escribint i aquest post i al meu costat hi ha dos saharauis mirant els capítols de pressing catch.

Les repercusions d’això s’arrastran fins avui. La separació de moltes etnies ha provocat que Àfrica sigui una de les parts més conflictives d’aquesa época moderna. Només cal mirar el mapa d’Àfrica de veure les línies rectes que hi ha. La història del Sahara és molt senzilla en l’època del colonialisme i fins a l’any 1975 ha estat d’Espanya, millor dit segueix d’Espanya, però en aquell moment Espanya decideix olvidar-se del Sahara. L’Efecte immediat, Marroc invadeix al Sahara, i molts Saharauis s’han de refugiar a Algeria.

El coloniasme marroqui s’anomena a l’any 1975 com la marxa verda. La Onu a l’any 2002 decreta que Sahara és encara d’Espanya i el que es va produir l’any 1975 és totalment il·legal. L’any 1991 es crea el mur del marroc no cal dir que ho podem comparar amb el mur de Berlín. Un blogger de la catosfera ens ho narra, i ens cita que s’ha fet per evitar-ho.

Divertida la foto són en Sidi i l’Othman, al casal d’aquest estiu. L’otzman el tinc acollit aquest Estiu a casa, on m’ha fet descobrir una part de la història que no coneixia. El fet és que els infants dels Sahara els tenim a l’Estiu repartits arreu del món. Girona han firmat un conveni per fer un poliesportiu. Malgrat a nivell social han tingut molta sensibilització la veritat és que no es coneix la història real del Sahara.

Porto dies sense escriure, els motius són diversos. Un dels principals ha estat les oposicions. Les he tornat a aprobar amb una nota de 5,72 però no tinc plaça han tallat al 5,75. He estat aquest dies molt nerviòs i enfadat amb mi mateix. Sé que m’he equivocat. Però el que més m’ha fet enfadar amb mi mateix, que si això representa que soc bon mestre o no?. Es veritat que en el meu cos corre un desànim un xic generalitzat. Ara ja m’estic tranquilitzant.

Tot i així tot no ha estat negatiu. Els casals funcionen molt bé i podeu veure les fotos en aquest link. Us invito a veure-ho.

Si al Gener hi va haver molt de soroll, el govern ha esperat al juliol, ja que així no té tantes veus crítiques.

Val la pena que us passeu. Els articlesque hi ha són de una qualitat excel·lent. I sens dubte aquest bloc serà un referent més de lluita del nostre país. Com l’iniciativa social estat propi.

Ahir vaig asistir a la taula rodona de Blocaires organitzada per CDC. Explicar-vos el que es va parlar no ho vull fer perquè companys blocaires ja ho han fet per mi. Podeu veure entrellum, i el  powerpoint del ponent Marc Vidal. No vaig poder escriure ahir perquè el  meu servidor va caure.

Que en vaig treure d’aquesta taula:

1.-Que la tecnologia dinàmica(o 2.0) és el pal del paller de la futura política.

2.-Que l’espai 2.0 pot aglutinar una mateixa filosofia amb diferents tendències ideològiques penso amb els companys blocaires el racó de mataró, des de l’Exili units amb l’Enric Canela el gran bloc del Sobiranisme.

3.-Crec que no estem preparats per aquesta tecnologia. La responsabilitat que demana el fet de que qualsevol cosa en determinat moment es pugui saber, no sé si realment la sabem conduir per millorar el nostre futur més immediat.Alhora les xarxes socials, tot just està a la web 1.0 és capaç de reconvertir-se a la web 2.0.

4.-Més enllà de la política els blocaires estem en una altra galàxia on encara la societat no sap com conduir-nos. Ens permeten ser observadors 2.0 evidentment, els més privilegiats els que rebem més visites, això em fa pensar com valorar la qualitat vers quantitat.

Aquest matí m’he aixecat sense llum al pis. A mitjanit m’he aixecat I tampoc hi havia llum. Calculo que hem estat Fornells de la Selva sense llum unes 7 hores.  M’he aixecat i he anat directe a la ràdio.

Recordo perfectament els fets de l’any passat a Barcelona, que al cap d’un moment ja estava a les notícies. Però clar, estem parlant de Fornells de la Selva un poblet al costat de Girona d’uns 3000 habitant. No té dret Fornells com Barcelona a reclamar danys i perjudicis? Segurament que Sí, però com que els mitjans de Comunicació Audiovisual el que els preocupa és vendre, i per tan atendre a les majories.

Deixeu que critiqui un xic al Psc, aquest partit és un partit de Capitals, no és un partit del territori ni municipalista. Per això fa servir marques blanques a les municipals és el que penso després de llegir aquest article al punt diari. Per tant no m’estranya que la sisena hora es comences aplicar a les capitals i els pobles al final. Això fa que un 60% de pobles de Girona encara no estiguin realitzant la sisena hora. No creieu que això és discriminació?.

M’he de felicitar que al meu poble només hi hagi al municipi regidors de ERC i de CIU.

Tothom amb la nostra llengua s’atreveix, les notícies dels últims dies ho recullen. Cito el post del problema del català a les universitats, un decret de castellà que en alguns lloc s’aplica. I ara els nostre mitjans no paren de parlar d’un grup d’intelectuals en que ataquen la immersió lingüistic, avui  és notícia però l’altre ja ho anunciava i el pitjor que Fernando Sabater està pel mig i deia ” Que els mestres obligàvem els infants al pati a parlar català”quina gran desconfiança cap als mestres. És per està enfadat de tot plegat. Alhora els alumnes de matemàtiques de logaritmes no en saben, els professors de filologia han de començar a fer ortografia. I el que si sabem els nostres joves escriure SMS QUE NINGÚENTEN.

Bàsicament d’aquella taula vaig focalitzar-la en dos grans temes, L’AVALUACIÓ I LES TICS. En hi ha d’altres però tal com ho vaig viure les meves reflexions són les que en van fer pensar més.

L’Avaluació a les aules, els centres i l’administració està debat. És el que em va fer pensar ahir. Però tenim dificultat en saber com avaluar i que avaluar. D’entrada si volem avaluar el sistema educatiu ho hem de fer des de fora, i no des de l’administració pública. Ha d’existir un òrgan independent. Els inspectors actuals segurament estant molt ben preparats però estant col·lapsats.

En quan a les Tics, segurament i és el que va fer pensar. Estem en un moment de transició entre l’aprenentatge 1.0 i l’aprenentatge 2.0 Les pàgina estàtiques i el Moodle està encara predominant en l’educació del nostre país i ja hauriem de tendir cap a les wikis, blocs, youtuve és a dir elements 2.0.

Va tancar l’intervenció L’Ernest Maragall, el que em va quedar més grabat, és el que va dir hem de passar a ser gestors a ser gobernació. Valent de dir aquesta frase, però penso que és un xic polèmica. Potser en ves de governació–liderar!?

Voldria escriure més però ho sento, però estic organitzant casals d’estiu i fa que no tingui gaire temps per escriure. Alhora he acollit un infant saharaui i encara m’he de adaptar al ritme. Si tot va bé els infants faran un bloc. Encara no està actualitzat però progressivament és farà. Per cert he de donar gracias a L’Enric Canela per haver-me invitat ahir a la taula rodona. I de trobarme amb en David Rodriguez.