Avui he estat pensant, el soroll de la llengua de l’entrellum. Hi ha blocs que sempre impregnen altres blogs. Entrellum era un d’aquests que torni. Avui l’hora del pati m’ha sortit aquesta cançoneta. No sé perquè però us la poso.
Potser ningú ho recorda. Però la majoria de sindicats d’estudiants a l’estiu van convocar un vaga per demà. Així que ja podem afirmar que demà els estudiants faran absentisme escolar. Perquè dubto que aquesta vaga tingui éxit. Com a mínim a Catalunya, confio que en la resta d’Espanya en alguns punts la tingui. Bàsicament el que anunien és que la Loe trenca la llibertat dels seus drets, en fi molt de politeo…… Demà estaré atent a veure que passa. L’únic punt que estic d’acord amb ells, és que cal un reforma seria de la Selectivitat.
Ustec i Cgt, en un principi van afirmar que la vaga de 13 de novembre es faria demà. Però Comissions i UGT-fete van decidir esperar a obrir una consulta popular, per decidir si s’anaven. Sembla que demà és el dia que s’afirmarà si es va a vaga o no. Per tan demà haurem d’estar atents a les notícies. En fi, cap a quin camí es dirigeix l’educació del nostre país!?
Queden ja pocs dies per la vaga convocada per la CGT i Ustec. Particularment crec que la vaga és necessaria però mal plantejada. El tema econòmic, ha menjat totes les prioritats del país. Només hi ha un tema principal per tots l’economia. Segurament plantejar una vaga en temps de crisis, qui vagi és de ser valent. 100 euros ara, com ara a la butxaca dels mestres és un element més per estirar-se els cinturons.
Queden també dos dies, perquè passin en el món de l’educació dos fets importants, el primer la vaga estudiantil de tot Espanya, per denunciar la reforma de selectivitat. I la segona l’acte que faran Comissions Obreres, i Fete-Ugt per anunciar si fan vaga o no,
Jo anuncio una crònica aununciada, la vaga serà un fracàs, em sap molt de greu, però serà així. Moltes escoles no en volen parlar de vaga, i molts directors crec que estan fent boicot cap aquest tema. Segurament cansats pel desprestigi que ha creat els últims informes de l’educació del nostre país. Al fons han aconseguit una educació politizada i dividida. Complicat sortir de l’ou en aquests moments!
Temps era temps, als 65 anys ja una persona es podria afirmar que havia madurat cap a una nova etapa de la seva vida anomenada vellesa. Segurament fa 30 anys enrrera aquesta edat era a la pròpia. Però ara mateix penso que cal una reflexió sobre aquest camp.
Avui mateix m’han explica que una mestra de l’escola es jubila. La veritat és que em sap greu, més de 30 al servei de l’ensenyament, i es marxarà per la porta sense cap tipus de gratificació, només s’enporta la seva pensió…
Avui en dia, els 65 anys és una edat que encara les persones podem fer molta feina, no és el mateix ara que fa 30. Però en ves d’utilitzar la seva sabiduria sembla que ens molestin. Com poden parlar dels infants i joves que és molt important cuidar els avis quan el que fem és jubilar-los de cop. No vull dir que hi hagi alguns que ho desitgin, però estic segur que d’altres es voldrien quedar fent un horari reduït. El que passa és que l’administració no els ajuda amb la seva nova etapa de la vida, i els discrimina per no donar-los la opció de quedar-se a la seva antiga feina, fent tasques més reduïdes. Sembla la pensió un xec en blanc.
No convertirem els avis en pares dels nostres fills?
No és cap secret que en aquest temps de bonança, hem mimat els nostres infants al màxim. Fins a tal punt que segurament els hem sobreprotegit. En definitiva el No a la boca dels pares ha aparegut fa ben poc. Cada vegada més pares, em demanen més ajuda per que els indiqui com han de fer perquè els seus fills els faci cas. Et fan la pregunta, esperant una solució màgica. Però de solució màgica només en hi ha una la disciplina.
La disciplina és un concepte que la majoria de persones en sentir-ho els hi ve una connotació negativa de la paraula. Provocat ja que només fa 30 anys vivíem amb una disciplina rigorosa. Tampoc cal arribar a l’extremisme, però el que està clar que hem d’ensenyar als infants que no ho podem tenir tot.
Els hem de fer veure que més enllà del que voldríem hi ha d’haver una relació bidireccional cap a la família, m’explico hem de buscar el consens de les activitats familiars que més beneficia tots i no només un. Això passa a tots els grups socials. Hem d’ajudar al infant i el jove aprendre a aprendre descobrir que hi ha moments per ell, i d’altres que forma part d’una col·lectivitat.
Però anant més enllà, el que està clar és que en temps de crisis econòmica hem de revisar bé com gastem els diners. I el que està clar que possiblement en moltes famílies per culpa de l’augment de l’atur, s’han trobat que han de dir constantment que No a les demandes dels fills. Però aquest No és saludable, perquè el que no podem fer és donar-hi tot els infants sense que els hi costi res. Però clar com en temps de bonança els hem mimat i sobreprotegit, ara ens trobem que els hem de dir que No a moltes més coses.
El xoc cap als infants i joves, pot provocar que en el fons dels pares els hi sàpiga greu. Però jo els invitaria a reflexionar sobre la vida que portàvem. Si realment com educaven el seu fill, servia perquè més endavant es pogués desenvolupar correctament, a la nostra societat competitiva. Temps de Crisis temps de reflexió per les famílies. És el moment d’aprendre a dir no!!!!
Com estem educant els infants i joves d’ara?
Soc un dels defensor en que el portal Xtec és converteixi en una comunitat de xarxa. Però ara, com ara he d’afirmar que Xtec està molt lluny de ser-ho. Es dedica a donar serveis bons en un principi, però després es descobreix que contantment falla.
Tinc por d’entrar per exemple a una intranet que es pot crear ara mateix a partir del portal anomenat Àgora. I hem trobi que funcioni. Portem casi ve tres mesos que el correu a vegades funciona a vegades, no. Jo soc el primer en voler fer servir els correus de Xtec, però si van quan els hi donen la gana, m’hauré canviar.
En els premis blocs, vaig conéixer gent del departament, i em va sobtar que es queixaven de la maquinària dels servidor xtec. Potser seria hora d’una revisió profunda de les Tics, ja no l’escola sinó en el mateix departament. Per un servei de qualitat de Tics per l’educació.
Un dels elements que tothom té clar, és que Internet ha de ser una eina clau en l’esensenyament-aprenentatge en tots els nivells. Però un altre element important és el valor que ha de contenir aquest aprenentatge per tal que sigui significatiu i que ho pugui transferir a la vida del real. Per fer-ho és necessita que l’Accés a L’internet sigui un servei públic universal. I alhora més enllà de ser un servei públic universal, hauria de tenir una connexió d’alta qualitat. Aquí rau la pregunta del post avui. Tothom té accés a Internet? O és limitat a uns quants?
La xarxa en aquests moments només ho té una mica més de la mitat de les llars, cap un 60%. Perquè? Com totes les tecnologies té un temps, en que es converteix en universal. Unes són més ràpides, d’altres més lentes. Fixeu-nos que per exemple el mòvil, ja és un element cultural universal de la nostra societat. L’exemple més clar és l’home, abans l’home portava les claus, la cartera i el tabac. Ara porta les claus, la cartera, el tabac i el mòvil. Així com el mòbil ha traspassat els llindars rapidíssim per ser universal, les connexions d’internet no. El motiu està clar, els preus la mitjana que paguem per tenir Adsl, és d’uns 60 euros, perquè en el cost hi ha la línia de telèfon fix que per moltes cases s’ha convertit en un element inútil perquè portem mòvils.
A part la línia de telèfons per arribar a Adsl no arriba a tothom. L’exemple més clar són elements rurals, però quan ens referim a elements rurals tothom s’imagina alta muntanya. Però no és només això pobles pròxims a Girona han tingut problemes amb la connexions d’internet, fins a tal punt que han creat elles punts d’accés d’internet. Malgrat aquesta tasca social han estat multats. Algunes fundacions sense ànim de llucre lluiten perquè internet sigui un element universal per a tots els ciutadans. L’exemple més clar és el www.guifi.net.
L’any passat ja vaig fer un post resumint l’ús de les Tics a l’aula a partir d’un estudi de la UOC. Si volem que els professors i els alumnes utilitzin les tics, hauríem de facilitar-los. Potser en aquest moment no ho estem fent. Si l’alumne no pot arribar a casa i fer-ho servir d’una manera natural de la vida, les tics no seran mai significatives pels l’alumnes. Perquè sigui significatiu ha de demostrar Internet que pugui ser útil pel nostre alumne. Hem de comenÇar una lluita per universalitzar ja, en aquests moments l’internet, perquè no sigui un element sectari d’uns quants.
Umm estic rebent entrades estimulants. Alumnes d’estudiants de magisteris que estan creant els seus blocs. Cito uns quants per animar-los a seguir. Felicito també els professors de la Universitat Jaume 1 de la iniciativa.
Segur que m’en deixo. Una de les seves activitats és fer links de bloggers educatius. Potser faran una radiografia del nostre sistema. Espero que alguns tirin endavant d’aquesta iniciativa 2.0 del seu professor. Properament us citaré alguns blocs d’alguns alumnes meus.
