REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Ja tenim les primeres notícies sobre la reforma de la selectivitat. Llargament és una demanda que casi tots els que ens preocupen l’educació estem d’acord que la hem de revisar. I adaptar-la a les diferents necessitats educatives. Malgrat aquí Catalunya seguim adormits i intentem veure que hi ha un començament tranquil, quan no ho hauria de ser ja que hi ha la Lec a punt d’entrar al parlament. Quan potser hauríem de tornar a l’octubre de l’any passat quan magisnet va publicar les primeres dades de L’informe Pisa i per fi durant un temps la societat va posar al centre a l’educació. I es demostra en el meu bloc que les visites van pujar de forma repentiva i ara em trobo que pocs i entren.Em dono compte que l’institució escolar a Catalunya està en crisis.

En crisis perquè ja les autonomies s’estan posant d’acord amb la nova selectivitat i ja hi ha l’esborrany i aquí encara ningú ha dit res. Fins al punt que hi ha articles que anuncien  que casi totes les Autonomies donen suport al esborrany de la nova selectivitat. Això que vol dir que a Catalunya estem a favor? Perquè Euskadi ja s’ha autodefinit,no hi ha està gens d’acord. En fi tornem a estar callats aquí.

Us dic les característiques del que sembla que serà la nova selectivitat:

1.-PER APROVAR S’HA DE TREURE UN 5. Fins ara era un 4. Per tant la nova selectivitat en un principi sembla més exigent, molts professorats de la universitat estaran a favor d’aquest punt i ha una excepció si has tret el batxillera en més de 6 pots aprobar un 4. Mesura molt rara.

2.- Obligació de fer 6 exercicis amb el comentari de text de sempre i només ara 1 matèria de lliure elecció. Fins aquí et donaria una nota de 1 al 10. Però el borrador va més enllà encara que no es cursi al batxillerat et podras presentar a una fase voluntària per millorar nota que pot arribar a incrementar-ho fins a 4 punts més. És a dir pots arribar a tenir 14 punts. El ministeri farà una llista relacionada a partir dels 5 sabers de la universitat  (Arts y Humanitats, Ciències, Cièncias de la Salut, Ciències Socials i Jurídiquesas, Ingenyeria i Arquitectura). Per mi això és facilitar l’accès de l’universitat. però encara vaig més enllà si aquesta part voluntària no es fa el batxillerat ho hauràs de fer algun lloc quin les acadèmies. No tothom es pot pagar una acadèmia i per tant estem fent una segregació social. Alguns fins i tot comenten que serà com una oposició.

3.-El curs 2011-2012 hi haurà un examen oral d’anglès. 

4.-Les Universitats podran marcar les assignatures que donen més importància per accedir-hi.Hi ha un altre punt que em preocupa a partir de les dades que m’arriben, si has de cursar unes assignatures determinades per entrar a una universitat i si després descobreixes que t’estas equivocant. Umm!!! estarem fent una mesura que renaixerà més fracàs escolar.

La meva opinió personal és que no veig clara aquesta reforma. Un altre dels fets que em sembla que hi estic molt d’acord amb Euskadi, si estem parlant de competències perquè demanem els alumnes sabers memorístics. Ja vaig parlar d’això amb el post de fa dos dies.

 La idea és molt senzilla. Si només fem als joves que aprenguin a fer percentatge(saber) i després el fem aplicar la rebaixa(saber fer) però no sap entendre sí el preu està rebaixat, a que serveix el saber memorístic. Us anuncio sí això segueix endavant sentint-ho molt serà més fracàs.

Temps era temps, que últimament Educació està traient moltes coses a la premsa, sense un debat seriòs de la comunitat educativa. Ara resulta que volen reduir les llengües al batxillerat. Segurament en Toni Ibañez s’enfadarà quan conegui que sembla que es redueix la filosofia. El seu post és interesant, sobre les hores de filosofies és interessant.

Recordo la Loce quan la vaig llegir, que es posava molt  com havien de ser les assignatura, i no parlava de la manera d’ensenyar els aprenentatge. Dit fins aquí us vull dir la meva proposta i com veig tot això.

Estic d’acord que el departament digui que no importa les hores, sinó la forma de fer. Però s’equivoquen amb la justificació en que diuen que hem de tendir cap els comentaris i la creativitat. Perquè? és fàcil la resposta, el model de Batxillerat és un model fragmentat per molts assignatures independents, on els joves els i costa moltíssim veure la relació entre elles.

Vet aquí que proposo el meu model,  el meu model és un enfoncament globatlitzat com el món globalitzat, un model interdicisplinar com la xarxa d’informació mateixa. Un model interessant però que no interessa que els ciutadans pensin per si sols. Fa temps que un amic meu em va comentar que es necessitaria reduir les assignatures, però no em justifacar-ho correctament, ara jo tinc les eines per fer-ho.

I d’assignatures al Batxillerat només en posaria 4:

1.-Les Ciències: Matemàtiques, socials, geografia…

2.-Les Llengües:3 o 4 llengües es podrien fer.

3.-El pensament: La història, la filosofia, l’educació en valors(educació en la ciutadania)

4.-Les Arts: plàstica, la música, dibuix, la gimnàstica…

I al final de cada trimestre escolar, la Sintesís filosofal, que és una assignatura de relacions entre elles. Que busco en tot això?

Un dels elements sobre el fracàs escolar és provocat per la poca significativitat. D’aquesta forma els elements s’interrelacionen entre ells, i és més fàcil descobrir la seva relació. Els esquemes que realitzem permetran la interconnexió de la realitat, provocant una major significació dels joves. I així millorem els resultats. Que filòsofic, però com sempre l’educació es utòpica. Crec que podria funcionar, és com la globalització que es fa infantil, portar-lo a secundària. Que en penseu?