REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

El dia 22 d’octubre vaig afirmar que compartia la vaga dels estudiants pel tema de la selectivitat. Però estava segur que seria un fracàs d’una crònica anunciada. Que és el que passarà quan es faci la manifestació de la LEC.

Curiosament m’he trobat aquest article On s’afirma que el seguiment de la vaga de la selectivitat va ser d’un 96%, Però companys que llegeixen el meu bloc que estan a la Universitat no en sabien res. Els mitjans de comunicació en prou feina es van fer reso d’aquest fet. Particularment crec que les vagues socials estan en vaga dels mitjans de comunicació. Ja que el concepte vaga en aquests moments està en molts diaris, però va associat amb un ERO.

La vaga en si mateix és un dret per reclamar quelcom que veus que és injust. Però segurament en hi ha de tots tipus, les social(Que demanes més drets) o les conservadores(Que demanes que es compleixin els drets adquirits). En temps de crisis les vagues socials no tenen lloc, i si la tenen l’únic que provocarà és que la gent vegi la vaga com 4 “xitxarel·los” que no volen anar a treballar.

Que quedi clar que és una opinió. Si en la vaga de selectivitat no hi hagut difusió. La vaga de mestres del dia 13 de novembre, sinó hi ha un debat clar, del que es persegueix, sinó hi ha un debat social del que es planteja sobre la taula. Val més no fer vaga. En aquests moments no és cap secret la LEC està congelada esperant que diu el Tribunal Constitucional sobre l’estatut. Per veure si tindran competències per poder-la aplicar.

Jo voldria que la taula hi hagués debat seriós sobre la LEC. Però en aquests moments no existeix, per cap part. Els sindicats s’han tancat per la seva Banda, l’Ernest Maragall també per la seva i alhora no ha deixat entrar en el projecte de llei cap al·legació que feien. En definitiva és una llei que ha d’aprovar el Parlament per tan els sindicats no tenen cap lloc aquí.

Un dels grans problemes és que com l’educació està més dividida que mai, ens podem col·locar tots els gols que vulguin i ens resignarem. És trist però és així. L’exemple més clar, és que els bloc que parlem de política educativa es poden contar amb els dits. Sinó busqueu-los, i  em feu comentari. Jo crec que actius només en hi ha 3. Per crear un debat n’hauria d’haver-hi més. Ja tinc ganes que el Totum Revolutum em toqui la cresta ja que sinó ho fa no seria debat. I que en Jordi Perales no es talli la llengua. Busqueu-me tots els dits de la mà blocs que parlin sobre les polítiques del sistema educatiu.

Un bloc per ser teu has de mostrar com et sents, que fas, on vas. Començar a sac en un tema perd la gràcia de la teva bitàcola. Porto uns dies amb un refredat d’infart. Ha fet que tardi en escriure, estic segur que en altres moments saltaria d’alegria perquè Reflexions del món i de l’educació ha estat finalista als premisblocs de Catalunya.

Per arribar aquí he tingut de fer una petita cibercampanya on tota la catosfera podia participar. A travès dels correus, el twitter, el facebook, el telèfon, el cara a cara amb gent, el mateix públic del bloc ha fet que sigui finalista. M’agradaria saber quants vots he rebut. Encara no s’ha fet públic. És la quarta cibercampanya que guanyo, la veritat és que no n’he perdut cap. Ara em podeu preguntar quines altres cibercampanyes he participat. Doncs he participat en l’elecció virtual com a representat d’estudiants de la universitat oberta de Catalunya. Representació que vaig decidir deixar en el moment en que vaig aconseguir ser tutor de l’ateneu universitari, el millor invent de la UOC de tots.Formació i educació de tots sense cap requisit.

Aquestes campanyes cibernètiques entens molts elements de la web 2.0, que permeten veure la interrelació que tenen totes les eines 2.0. Això m’ha fet pensar que un dels problemes que tenen les universitats presencials i els instituts la poca participació. I si creem cibercampanyes? La veritat és que estic segur que hi hauria sorpreses. També en la vessant educativa simular cibercampanyes permet una introducció a les eines 2.0 de forma molt motivadora. En fi ara professors i educadors teniu una altra eina de motivació. Acabo lincant els 25 finalistes:

EDUCACIÓ

Helena Sarroca - Aula Oberta de I’IES Pau Vila

Cultura

Jordi Cervera - El blog de Jordi Cervera

Marcel Pujol - Marchelo’s WeiMartí Aragonès - m.a.confidential

 Martí Aragonès - m.a.confidential

Mònica Bargalló - Parlem una mica de cinema

Toni Ibañez - Entrellum

ACTUALITAT

Albert Medran - E-Campany@

Artur Mas - Vídeobloc

Ester Romeu - Penya All Star

Ton Falqués - El bloc del Tu Jugues, el programa d’esports d’Ona Codinenca

Xavier Fähndrich - Mints blog

TICS

Daniel Marcos - Recursos TIC pel mestr@

Josep Maria Comas - Xarxa Santboiana - Sant Boi bloc a bloc

Núria Masdéu - El blog de la Núria Masdéu

Oriol Hernan - Futur Digital

Rafael Martin - Blog de Noves Tecnologies de Rafael Martin

La controvèrsia està servida. Malgrat Termcat ho tingui claríssim el debat que hem fet no queda clar que sigui acceptat.

Com sempre la meva proposta va més enllà que dir, això s’ha d’escriure així. Si el català existeix és perquè el llatí es va adaptar a la nostra pròpia cultura. Perquè les paraules no poden fruïr al llarg del temps, fins que veïem un moment adequat de normativització. I no voler impulsar una paraula o una altre. Estic segur que la gent que està utilitzant blog s’enfadaria en saber que és una falta ortogràfica. Deixem que la llengua parli per si sola.