REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Darrerament tots els informes que han anat sortint públicament es denuncia que un dels grans mals del sistema educatiu, és la formació inicial del professorat. Els mestres encara que la queixa també va adreçada amb ells es dediquen 3 anys a preparar-se. Però i un llicenciat de Física que vol anar a fer classe a secundària?

Només se li demani que pensi amb els joves només 120 hores. Amb aquestes 120 hores, potser un llicenciat, conegui la realitat de secundària? Em sembla que no, crec que han de fer un període més gran. La idea de Màster a mi tampoc m’ha agradat. Perquè estic segur que amb la excusa de que els llicenciats en tenir un màsters, ja seran superiors als mestres. Si això és així, farà que els mestres no es motivin a formar-se.

Però el tinc clar, és que els llicenciats em sembla que han de fer més hores. Per tant trobo una mala notícia que es negui al màster de professors de secundària.

L’altre dia vaig estar en una taula rodona sobre la LEC., allà hi havia el degà de la facultat d’educació de Girona ciutat, i va fer una declaració molt dura, com podia ser que universitat estava en l’apartat de comerç i indústria separat totalment d’educació. I es que és veritat, sembla moltes vegades que la universitat no sigui educació, sinó simplement saber instrumental.

DEMÀ ÉS SANT VALENTIN, BLOGBOMBING PER L’EDUCACIÓ ENAMORAT

Publicat el gener 18th, 2008 per dheras2

Cada vegada, que he d’anar al sistema sanitari públic, tremolo, justament perquè saps quant entres però no quant surts, això a nivell productiu per les empreses és un desastre. El que vull afirmar és que el problema santitat és un problema global, que no només afecta als caps i els hospitals, m’estant avaluant el pancrees per mirar si realment tinc sucre o no. I semblo un conillet d’indees anant de metges en metges. Cada dia que vaig al metge, tinc molts de remordiments, perquè sé que no arribaré a la feina a l’hora o no hi aniré. Alhora veig que en els últims anys, hi ha una col·lapsació d’aquests serveis públics que demana canvis. La notícia d’avui el periodico ens ho ha recordat. El tema és clar, cap polític vol obrir la boca i afirmar que el model de la Sanitat Pública actual és insostenible. Temps era temps, que un conseller va afirmar que s’hauria de pagar un euro per cada visita, veig el que veig, em sembla que es tendirà cap aquest model. Degut també per la crisis que estem a punt de rebre. Catalunya i Espanya no és un pais en vies de desenvolupament, sinó està agafant els models de païssos desenvolupats. Com es viurà aquest procès?