REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

El que està clar, és que el món ha descobert que hi ha un nou element, divideix i guanyaràs. Tenim una divisió fragmentada, entre els polítics i els dirigents educatius l’exemple més clar és la La comissionada per a Universitats, Blanca Palmada que ha fet les següents declaracions al Punt.

DEFENSA DE LES PAU

«En aquests moments hi ha un ampli consens sobre les competències per entrar a la universitat, i les proves de selectivitat ens mereixen tota la nostra confiança perquè ordenen bé el sistema i garanteixen la igualtat d’oportunitats de tots els alumnes», va dir ahir Palmada, que va qualificar d’«obsessió» del departament la idea que els estudiants entrin a la carrera «amb les coses ja sabudes». En aquest sentit, Palmada va recordar els esforços que fa el seu departament perquè els alumnes treballin en anglès durant la carrera. «L’anglès no pot ser un filtre; això no encaixa amb una visió d’esquerres i fins i tot pot arribar a ser classista», segons Palmada, que també rebutja la idea del Departament d’Educació d’imitar les proves per accedir a l’Institut Nacional d’Educació Física (INEF). «Aquestes proves estan en crisi i hi ha un gran debat en aquests moments sobre la seva idoneïtat; els discapacitats, per exemple, no hi poden accedir», segons Palmada, que va afegir que la idea del Departament d’Educació «genera molts dubtes».

Declaracions com aquestes fan perillar el sistema educatiu, jo crec que aquesta persona no està ben informada, us informo pas a pas del que ha dit:

«En aquests moments hi ha un ampli consens sobre les competències per entrar a la universitat, i les proves de selectivitat ens mereixen tota la nostra confiança perquè ordenen bé el sistema i garanteixen la igualtat d’oportunitats de tots els alumnes»,

Aquesta afirmació Sí, que és classicista. No es pas veritat, que hi hagi un consens de Competències sinó matèries. Les proves PAU es basen en la memorització de conceptes de les matèries, no si aquestes matèries les saben aplicar a la vida real. L’Aplicació a la vida real seria realment treballar les competències. En segon terme quin consens?Perquè a hores d’ara tothom sap que cal una reforma de la selectivitat i el govern espanyol té un borrador on s’inclou aquest examen específic de magisteri. Alhora Consens, quan fa tres dies hi va haver una vaga d’estudiants per anar contra la selectivitat. De Consens cap, les proves PAU és una incoherència pel model de la LOE que es vol implantar. Tan si estem d’acord que no com Sí, parlem de Loe com la nostra llei.

Que va qualificar d’«obsessió» del departament la idea que els estudiants entrin a la carrera «amb les coses ja sabudes».

Pas a pas, el problema no és el magisteri sinó totes les carreres. Amics meus professor universitaris més d’una vegada m’han comentat que cada vegada han de comenÇar més avall. L’últim exemple que em van citar, que a Filologia catalana ha de partir de L’ortografia.

En Definitiva Aquestes declaracions les trobo nefastes, sembla que aquesta persona no conegui la globalitat del sistema educatiu. I Crec que per una vegada l’Ernest Maragall té raó en aquest camp. I el felicito per intentar implantar aquest sistema.

Una altra idea clara que té l’Ernest Maragall és que s’ha d’intentar l’any convertir el cap(Formació dels llicenciats per exercir a docent) per un master. Sí, que es veritat que hi ha un problema de financiació per tirar-ho endavant.

Darrerament tots els informes que han anat sortint públicament es denuncia que un dels grans mals del sistema educatiu, és la formació inicial del professorat. Els mestres encara que la queixa també va adreçada amb ells es dediquen 3 anys a preparar-se. Però i un llicenciat de Física que vol anar a fer classe a secundària?

Només se li demani que pensi amb els joves només 120 hores. Amb aquestes 120 hores, potser un llicenciat, conegui la realitat de secundària? Em sembla que no, crec que han de fer un període més gran. La idea de Màster a mi tampoc m’ha agradat. Perquè estic segur que amb la excusa de que els llicenciats en tenir un màsters, ja seran superiors als mestres. Si això és així, farà que els mestres no es motivin a formar-se.

Però el tinc clar, és que els llicenciats em sembla que han de fer més hores. Per tant trobo una mala notícia que es negui al màster de professors de secundària.

L’altre dia vaig estar en una taula rodona sobre la LEC., allà hi havia el degà de la facultat d’educació de Girona ciutat, i va fer una declaració molt dura, com podia ser que universitat estava en l’apartat de comerç i indústria separat totalment d’educació. I es que és veritat, sembla moltes vegades que la universitat no sigui educació, sinó simplement saber instrumental.

DEMÀ ÉS SANT VALENTIN, BLOGBOMBING PER L’EDUCACIÓ ENAMORAT

Publicat el gener 18th, 2008 per dheras2

Cada vegada, que he d’anar al sistema sanitari públic, tremolo, justament perquè saps quant entres però no quant surts, això a nivell productiu per les empreses és un desastre. El que vull afirmar és que el problema santitat és un problema global, que no només afecta als caps i els hospitals, m’estant avaluant el pancrees per mirar si realment tinc sucre o no. I semblo un conillet d’indees anant de metges en metges. Cada dia que vaig al metge, tinc molts de remordiments, perquè sé que no arribaré a la feina a l’hora o no hi aniré. Alhora veig que en els últims anys, hi ha una col·lapsació d’aquests serveis públics que demana canvis. La notícia d’avui el periodico ens ho ha recordat. El tema és clar, cap polític vol obrir la boca i afirmar que el model de la Sanitat Pública actual és insostenible. Temps era temps, que un conseller va afirmar que s’hauria de pagar un euro per cada visita, veig el que veig, em sembla que es tendirà cap aquest model. Degut també per la crisis que estem a punt de rebre. Catalunya i Espanya no és un pais en vies de desenvolupament, sinó està agafant els models de païssos desenvolupats. Com es viurà aquest procès?