REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Alguns afirmen, que la virtualització pot crear poc familiar, no hi ha la interacció cara a cara. Amb les Jornades de la catosfera hem trencat aquest mite, no es veritat. El fet de compartir de la teva dia a dia, fa que al final persones que comparteixes cada dia, són més amics que d’altre coneguts.

Al final la desvirtualització, és a dir, quedar amb les persones que et relaciones cada dia, possiblement augmenta la teva xarxa social exponencial, i crea noves amistats. Duplica exponencialment la teva socialització. 

Les activitats de desvirtualització segur que estarant en auge en els propers anys.

La revolució de la xarxa, és que les notícies ja no es pot manipular com abans. S’està acabant aquells moments, en què podries comprar 3 diaris i tu sabies que la notícia en si mateixa, podria ser cambiada per dir una altra cosa. Fent que moltes vegades apareixia una frase com: El que diuen és mentida.

La recerca de l’objectivitat ha de ser la finalitat del periodista digital. Segurament la participació ciutada pot ajudar a crear un a informació veraç. Potser ja no és tant important les coorperacions sinó els nodes 2.0 que poden generar més usuaris que els mitjans tradicionals.

Possiblement és la primera vegada que un ciutadà pot moure més persones, que els mitjans tradicionals. Aquest canvi, comportan que ara mateix, els governs no poden controlar els mitjans de comunicació. Tal com diria en expediente X LA VERITAT ESTÀ A LA XARXA, i els seus retroenllaços permeten descobrir el que és realment la veritat.

Es veritat que els nostres joves, els hem d’intentar ensenyar a recercar informació rellevant!? Però com fer-ho? és una bona pregunta.

La següent jornada del matí, ha parlat chicadelatele i plastidecor. Hem estat parlant de la tele i del seu futur. El que queda clar, és que fer-ho en format tele costa moltíssim. Però si s’utilitza canals convencionals de la xarxa 2.0 realment permet fer televisió tothom des de casa. Possiblement els millors vídeos ja no estant en les grans multinacional youtube guanya poder!?

El futur de la tele ha de passar a través de la tele de la carta, deslocalitzar la televisió de casa, i portar-ho a tot arreu. La televisió ha de venir amb tu, i tu has de triar el que vols veure i quant veure-ho.

Totes aquestes conclusions, són fruïts de la meva reflexió del que es parla de la catosfera.  Jo fa temps que he deixat de descarregar elements d’emule. Perquè prefereixo pagar 1 euro i veure a l’instant el que vull veure i amb alta qualitat. Com saps que el que et baixes és bo? El futur és poder treure el contingut que vols, quan vols, on vols i  en preu reduït?

S’ha acabat el primer dia de la catosfera.  Una tarda brillant que ha acabat amb la colla de castellera. Potser el que cal ressaltar és la xerrada de Enrique Dans. Conclusions que s’han arribat:

1.-Escoles, no promocionen la web 2.0 sinó 1.0. Crítica fàcil cap al sistema educatiu que només sap ensenyar word. Com podem als nostres alumnes ensenyar-los a trobar l’informació rellevant? Potser serà una de les competència que s’haurà de reformar en el segle 21.

2.-Els diaris en via de desaparició, la gent no els agradarà llegir la notícia d’abans. Vol llegir la més actual. En alguns païssos d’Estats Units s’han quedat sense diari. Quin és el futur de la premsa?

3.-Crítica constant al facebook, twitter… en definitiva a totes les eines 2.0 perquè la casta conservadora de la nostra societat no sap com interectuar amb elles. Ara intenten els blocs corperatius entrar a les xarxes 2.0. Neix potser un nou poder?

4-El valor s’ha transformat en la nostra societat mercantil. Com transformar el pas, d’enciclopèdia, a   vikipèdia. els valors econòmics canvien. Està la nostra economia preparada per canviar?

5.-Els anuncis han de ser a la carta, perquè és la única forma de tenir éxit. Els anuncis de google clika la gent per ignorància. com transformar la indústria de la propaganda?

Al sopar he pogut conversa amb Fernando BLanco i Ivan Aranda la conversa possiblement ha fet fruïr aquesta conversa.

Hola a tots. Torno a fer una para del bloc. Per explicar-vos dia a dia que en penso del nou format de la catosfera. Comparteixo gairebé tot el que ens ha dit l’inaguració de la catosfera. La web 2.0 s’està transformant. Ja no és només un òrgan de participació ara estem creant comunitat de xarxa. Hem sorprèn un xic aquesta inaguració. L’any passat semblava que estiguèssim un xic abandonats. No per la organització sinó pels mateixos estaments municipi de granollers. Però ens hem d’alegrar que ara ens comencin a creure. Segurament per molts encara els bloggers, som una espècie fricki que no saben on col·locar-los.

El lloc on es fa la catosfera la Troca, una antiga indústria tèxtil sembla un espai molt gratificant, per poder celebrar aquestes jornades. L’entrada triumfa els gegants de granollers us enllaço la foto de la inaguració i dels gegants.
Problemes de connexió a la nit us col·loco les imatges.

Després dels fets que estan succeint a la catosfera mitjançant:

1.-http://twitter.com/vidalesfera09

2.-http://manelzaera.blogspot.com/2009/03/la-catosfera-2009.html

3.-web de la catosfera

4.-http://elblocdelbixo.blogspot.com/2009/03/vidalesfera-09.html

Em pregunto qui guanya en aquesta controversia? Que alguna vegada la catosfera s’ha declarat que busca la independència de Catalunya? No som globals….. Potser els objectius no han quedat clar? o és una crítica al Marc vidal i la seva empresa CINK?

Em declaro catalanista, i busco que Catalunya sigui un estat. Però no estem barrejant molt les coses? No va cap a una direcció web 2.0 i s’estan equivocant els que defensant crear només una catosfera catalana?. Perquè estem al tema de sempre?. Un blogger català que escriu en castellà es català?

Mireu animo a fer una cosa a la gent que crítica que em sembla correcta. Els animo a organitzar una catosfera exclusivament catalana. I jo també hi aniré i li donaré suport. Però si nosaltres ens dividim estem perdent un poder que defineixo amb aquesta frase:

ESTEM DAVANT LA TERCERA GUERRA MUNDIAL SENSE BALES.LA CATOSFERA ÉS QUI TINDRÀ L’ARSENAL MÉS GRAN PER GUANYAR.

A més que aquesta frase, la trobo un xic fora de lloc.

vidalesfera09@davidheras la catosfera ja no és de @tonibanyes ara és meva!

Crec que ja alguna cosa que no funciona.

El que semblava un misteri ahi, ara es veritat. Es llança la Catosfera 2009 amb un nom nou, Cddigital.Al principi em preguntava si realment era cert. Basicament, perquè en el twitter hi havia molt poques coses, i no i era en Marc vidal.Al facebook de la catosfera al mur, si que hi havia un missatge d’ell, en que deia que es volia fer un experiment. Tal que pensava que volien probar l’efecte de la GUERRA DE LOS MUNDOS DE ORSON creant una falsa trobada, per tal de veure quin era l’efecte 2.0 és a dir una agitació 2.0 Recordem que Marc Vidal regenta un nou projecte anomenat CINK.I va en la línea d’això. 

Però amics meus, i lectors estimats. Això és de debó torna la catosfera 2009 o cddigital més forta que mai.us transcric la informació copiada de la mateixa web :

Què hi ha de nou en aquesta edició? El plantejament amb el que van néixer les jornades, la discussió al voltant de la blogosfera catalana i la web 2.0 a Catalunya, segueix sent la base sobre la qual es convoca a tothom qui vulgui aportar alguna cosa al debat obert que plantejarem. Però com ja va passar en l’anterior edició, volem fer ressò del que passa en altres escenaris i veure s’hi fa per allí. Per tant, hem decidit sortir més enllà de les nostres fronteres. D’aquesta manera, presentarem una web trilingüe (Català, Espanyol i Anglès) i un programa on es parlarà en espanyol i en català, sense descartar l’anglès.

Qui vindrà? El programa està a punt de tancar-se i us donarem els detalls aquesta setmana.Fins avui mateix, els ponents desconeixien que ho eren. És part de l’experiment. Ja podem avançar que l’obertura serà a càrrec del blogger Enrique Dans, mitjançant una conferencia magistral, amb la que esperem començar el debat que mantindrem fins diumenge.

Altres noms que ens podrem trobar a la llista seran els de Saül Gordillo, Susana Alosete,Antoni Gutiérrez Rubi, Ícaro Moyano, Javier Capitán, Alana Moceri, Gina Tost,Didac Lee, Carlos Blanco, Marc Cortés, Trina Milán i una convocatòria excepcional per atotes les xarxes territorials catalanes.

La de l’Enrique Dans serà la única conferència “convencional”, donat que a la resta d’intervencions es buscarà centrar-se en un debat a càrrec d’uns ponents que obriran la conversa i que, en un nou fòrum circular i ambientat com un plató de televisió, permetrà la participació general. Així doncs, més intervenció, més debat, major pluralitat de veus… En definitiva, una trobada molt més rica que ja anirem explicant en els propers dies. Es discutiran temes com ara els videoblogs, els open politics, les xarxes socials, elmoviment emprenedor i altres qüestions que anirem compartint amb vosaltres.

No vindràs entre el 27 i el 29 d’aquest mes de març a Granollers?

I ja formo part d’aquest Experiment 2.0

Ahir vaig asistir a la taula rodona de Blocaires organitzada per CDC. Explicar-vos el que es va parlar no ho vull fer perquè companys blocaires ja ho han fet per mi. Podeu veure entrellum, i el  powerpoint del ponent Marc Vidal. No vaig poder escriure ahir perquè el  meu servidor va caure.

Que en vaig treure d’aquesta taula:

1.-Que la tecnologia dinàmica(o 2.0) és el pal del paller de la futura política.

2.-Que l’espai 2.0 pot aglutinar una mateixa filosofia amb diferents tendències ideològiques penso amb els companys blocaires el racó de mataró, des de l’Exili units amb l’Enric Canela el gran bloc del Sobiranisme.

3.-Crec que no estem preparats per aquesta tecnologia. La responsabilitat que demana el fet de que qualsevol cosa en determinat moment es pugui saber, no sé si realment la sabem conduir per millorar el nostre futur més immediat.Alhora les xarxes socials, tot just està a la web 1.0 és capaç de reconvertir-se a la web 2.0.

4.-Més enllà de la política els blocaires estem en una altra galàxia on encara la societat no sap com conduir-nos. Ens permeten ser observadors 2.0 evidentment, els més privilegiats els que rebem més visites, això em fa pensar com valorar la qualitat vers quantitat.

Us transcric el post de l’Enric Canela, jo també he fet el mateix i les seves paraules són les mateixes que crec.

En aquesta entrevista parlava dels Premis Blocs Catalunya 2008. Ara hi ha 156 inscrits. Podeu sentir que són aquests premis de boca de Trina Milan, la presidenta del STIC.CAT.

Jo puc dir poc, només que m’hi he inscrit. Ho he fet per una sola raó. Perquè quan més serem més farem per la presència la xarxa de la nostra llengua. Més farem per la cultura digital en català. Òbviament aquest no és un bloc de premi, és simplement un bloc que vol incidir en un sector, però voldria que cada vegada fóssim més.

Per això us animo, als que tingueu bloc, a què us inscriviu al premi.

No és cap secret, que vaig estudiar psicopedagogia de la UOC i actualment sóc tutor de la Universitat Oberta de Catalunya. Aquest dies he estat reflexionant sobre el paper de la UOC a la universitat 2.0. No he volgut escriure abans perquè ho volia meditar en calma després d’haver sentit en José Antoni DonAire. Perquè he trencat aquest silenci, per dos companys blocaires Des de les Golfes en Ricard i el segon el d’en Toni Roig que han posat en evidència les proves de validació de la UOC. També dintre de la catosfera em vaig trobar un company que en vaig estar parlant llargament.

Exactament fa 7 anys que estic a la Universitat de la Uoc, en aquests 7 anys m’ha enamorat, per això vaig presentar 7 vegades el currículum per ser consultor. Malgrat el final em van acollir com tutor de l’ @teneu Universitari, formació per a tothom sense cap requisit d’accés.

Després d’escoltar el Josep Antoni Donaire vaig donar-me compte que la UOC, no ha evolucionat en el seu campus virtual. Potser en el seu disseny ha evolucionat. Però en la seva interfície ha canviat molt poc. Recordo molt bé la propaganda de fa molts anys, vés als bars de la uoc que són xats. Actualment aquests xats funcionen poquíssins i a vegades no funcionen. Crec i afirmo que actualment el seu model innovador està encara en la web 1.0, i el clima de dinamització que donen les eines actuals no s’han adaptat gents al món actual. A mi no m’estranya Toni que encara la Uoc faci els exàmens presencial ments. Tot i així la veritat és que els seus materials són de molta qualitat i alhora permet que els que treballem podem fer estudis universitaris superiors. Per tant acabo Gracies la Uoc i gràcies a Gabriel Ferraté perquè va creure i crear la UOC. Li toca el 2 torn la Imma Tubella en crear la universitat 2.0 i aquesta evolució. Sinó hi haurà un estancament.

La controvèrsia està servida. Malgrat Termcat ho tingui claríssim el debat que hem fet no queda clar que sigui acceptat.

Com sempre la meva proposta va més enllà que dir, això s’ha d’escriure així. Si el català existeix és perquè el llatí es va adaptar a la nostra pròpia cultura. Perquè les paraules no poden fruïr al llarg del temps, fins que veïem un moment adequat de normativització. I no voler impulsar una paraula o una altre. Estic segur que la gent que està utilitzant blog s’enfadaria en saber que és una falta ortogràfica. Deixem que la llengua parli per si sola.

Avui és la meva última nit a Granollers, capital blocaire en aquests tres dies. Demà m’espera l’acció si s’ha de dir bloc o blog. Però el que acabo de veure visions és el vídeo de tv3 on parla de la catosfera. Potser volen estudiar la reacció de la catosfera en donar prioritats a uns i el·liminar els altres.

Abans de dir res val la pena veure les reaccions dels principals bloggers que han postejat ja:

Enric Canela amb el seu post la catosfera un èxit i tv3 una vergonya el nom ja ho suggereix. Un dels mateixos ponents del matí Carles Puigdemont ha estat rotund la visió sectària de tv3 de la catosfera .

És que justament per mi els que han estat millor Raül Romeva (ICV) i en Carles Puigdemont (CDC). Us passo el vídeo que han fet aposteriori. Ja que ells són els que han creat discurs polític blocaire i no electoralisme.

Hola Soc David de las Heras corresponsal pel diàri catosfèric de Granollers, je je je estic molt de la broma. Les jornades han estat molt i molt bé. Avui m’he enterat que aquesta 1 trobada blocaire de Catalunya, havia tingut molt poc suport. I està sent un éxit indiscutible.Us recomano el projecte www.estatpropi.cat un dels protagonistes d’aquest projecte és l’Alexis Viscaino el senyor de les muntanyes. Us el recomano sinó ho heu fet ja.

La importància d’aquesta iniciativa és que són un conjunt de joves associats, sé que volen fer molts de canvis orientat a la web 2.0.

La persona que presenta www.poliblocs.cat recorda que hi ha una baralla trista entre el sobiranisme entre ERC i CDC, i els temes Espanyols hi ha pinyes entre PP i PSC. Ja fa temps que penso que ERC i CDC ha d’intentar trobar un consens d’unitat entre els seus programes i Catalunya.

Es pot comprar un blocaire????? perquè parli bé d’un partit

Com lligar la diversitat de la Catosfera? Com definir una catosfera catalana? Qui podria entrar? Qui no podria entrar? Ara anem creant xarxes regionalistes, com s’ha vist en la xerrada

16:00 Taula “Associacions i xarxes de blocs”
Joan Ramon Bernabé (Vallesfera)
Núria Masdeu (Blocs Terrassencs)
Daniel Gil (Blocs ebrencs)
Ismael Miñano (xarxabloc)
Josep Ma Comas (Xarxa Santboiana)
José Rodriguez (Xarxa de blogs sindicals)

Com lligar la catosfera sense que ens identifiqui amb un partit polític? Qui ha de ser el president? El més votat? el que té més qualitat? Quins estatuts ha de tenir? Com s’ha de definir? preguntes volant com les paraules dels blogs o blocs.

En un món on els mitjans de comunicació han perdut la confiança dels lectors, i on els partits polítics han perdut la seva veracitat, la única forma de sortir-se’n segurament serà la catosfera. Perquè? la resposta és fàcil, haurà de conseguir que la suma d’opinions aconsegueixin donar veracitat els seus programes electorals. Per aquí és on han d’anar les estratègies dels partits.

En Joan Ridau ho ha dit clar, el sms i les opinions dels blocaires van fer que el PP no guanyés les eleccions. Això pot fer que sigui al revés. Per això qui aconsegueixi guanyar la opinió de la Catosfera, tindrà un gran poder a la seva mà.

En Carles Puigdemont també ha dit una cosa molt clara, encara hi ha molta gent que està a 0.0 hem de tendir a formar persones perquè dominis les eines 2.0 és la única forma de que progressi la societat 2.0.

En quan el fet d’internet els pobles, hem de tendir que no es converteixin a T.0 telefonica.0

Partint de la premissa d’abans que s’està definint molt que els blogs són exaltacions de l’ego, ara vull transformar l’Ego en  comunitari, no es tracta d’un jo individual sinó d’un jo comunitari. Crec en el model socràtic, quant jo escric, es per donar la meva opinió, per dir la veritat que penso. Però vaig més enllà, vull que la xarxa m’ajudi a pensar, és un jo comunitari no un jo únic aillat. Cerco la interecció, si en el meu bloc o blog afirmo que vull crear debat. 

En el moment que afirmo crear debat, ja estic afirmant que soc jo que publico, però soc joc que busco els altres, per tan no cerco dir que en sé molt, sinó cerco que m’ajudin a superar-me en les meves opinions. Justament he estat mirant la gent que va llegint i escribint els blocs dels meus companys blocaires. I veig que hi ha molta gent que es repeteix, estem creant una xarxa informal? segurament que Sí, Molt bona la ponència de literatura and blocs.  Encara que per manca de temps no he pogut preguntar, si el que estem potenciant amb la cultura dels blocs, és que els nostres infants, joves, els acostument a lectures a la carta, a lectures de resum de llibres, a lectures que només durin 5 minuts? Un mal vs a l’afavoriment de la lectura. 

Encara que no sigui periodista, m’agrada poder anar informant del que passa a la catosfera, no soc periodista soc mestre, però segurament per ser mestre potser al món puc ensenyar alguna cosa. Que penso? s’ha parlat molt en aquests dies de la catosfera de que els blocs són l’exaltació d’Egos.

Home és possiblement una definició que en cap moment hauria de ser universal, en estat tots connectats entre si, fa que les teves opinions sumin i no restin. No es tracta de copiar sinó anar matissants pros i contras.

El tema de la veritat és complex, ja hi ha molts filòsof que l’han buscada i no l’han trobada. Però ´potser hem transformat la veritat en informació veraç. Que és veraç en els nostres dies? Potser la opinió dels blocs és més fiable que els mateixos diaris. Si que estic inspirat. S’omple la sala, he de parar que en Toni Ibañez sembla que tingui ganes de parlar ja. fins després. 

No és cap secret, he sortit garratibat, potser un xic molest, la xerrada que esperava tant l’estava esperant en candaletes la taula d’educació. Però com que el parking tancaven a les 2200 i era tard no podiem fer preguntes. Però abans d’arribar aquí anem a l’inici, molt hàbil dels organitzadors de resituar la taula i indicar que era un trobada de blocs en català i en cas soberanista. Això hagués pogut provocar un xic de pobresa, ja hi pot haver-hi altres trobades.

La primera taula sobre el codi ètic, ha estat molt i molt interessant. això si està clar que a vegades l’Anonimat és necessari, ja que no tothom pot dir la realitat per la repressió que pugui sorgir.Però és més ric saber amb qui parles, i qui és. També el fet de que ha deixat una pregunta enlaire. Google és neutral? sembla que les seves característiques són de quantitat i no de qualitat.

La Taula d’educació la veritat ha estat molt i molt interessant. Encara que com sempre L’educació no fomal no estava present. Temps era temps quan vaig gestionar tot una sèrie de projectes 2.0 ho vaig dir en un anterior post. La presentació de Blocs.xtec.cat l’he trobat polititzada, i fora de lloc emplenar l’ego de la quantitat de blocs existents no es qualitat, sinó quantitat. A més em sorprén que el meu segon bloc que tinc sigui dels més actius. Podria treure diferents conclusions, però el departament ha de veure que no ha d’anar a fer molts blocs, sinó a la qualitat. Molts pot provocar basura virtual.

La resta de ponents m’han semblat molt bons les experiès. La que més m’ha agradat però en diferència ha estat la conferència de Josep Antoni Donaire, magistral. Sobretot el fet que utilitzar les eines 2.0 no vol di fer ensenyament 2.0 sinó Snob. Magistral! La pregunta que li faria és si la població està preparada per la participació 2.0? perquè la tradicional està fallant.

La cara alegre d’avui, donar cara L’Enric Canela, he estat al seu costat en la primera conferència, comentar les jugada amb ell m’ha enrriquit molt. Llàstima que no ha pogut quedar-se a la d’Educació. Li hagués agradat en Donaire. Ara ja relaciono veu i text, espero que no li hagi trencat la seva concepció cap a mi.

La segona cara que he saludat és Carles Campuzano el coneixia, m’ha fet il·lusió saber que havia llegit el meu bloc.

I he fet un amic blocaire, em sembla que des de el primer moment hem tingut molt de feeling, que com ha dit ell li agradaria que s’hagués parlat una taula de blocs i investigació. Parlo d’en Carles Oriach.

Encara que en poc temps, he pogut donar veu al bloc entrellum coneixent en Toni Ibañez, no he pogut parlar amb ell a veure si puc demà.

Avui he sortit volant del col·legi. Treballo a Vilafant poble de l’Alt empordà a 3km de Figueres. A les 17 de la tarda he sortit conectant al gps per anar de pressa. I arribar ràpid a la Catosfera de Granollers. Molt i molt il·lusionat, però no en vull parlar, perquè sortit un xic enfadat, garratibat, molest, empipat, i abans de escriure de la Catosfera em vull tranquilitzar escribint un post tipicament de sempre.

Fa exactament un mes, que tard anem sempre els catalans, que no s’han donat compte que a Catalunya en el codi civil encara està vigent la bufetada. Jo no soc jurista per això no ho sabia. Ho hauríem de canviar? el debat està servit.

En segon terme mentre venia a Granollers a  Catalunya ràdio anaven dient que sobre la Taula hi havia una proposta en que s’afirmava que es prohibiria que dintre els aliments hi haguessin juguets, per perill dels infants que s’els empassin. Una normativa molt sobreprotectora, però he pensat amb els Tortells de Reis, no s’estarà carregant alguna part de la nostra cultura aquesta legislació. L’únic Eurodiputat que conec és L’iIgnasi Guardans famós per tot el tema de l’aeroport, ens haurà de defensar, suposo que ja s’en donarà compte. A que donen debat aquests dos articles.

Ja sé que escrit molt, però és que heu de llegir el manifest catòsferic del Toni, realment molt clar i brillant. Prometo callar.

Com no podria ser a la catosfera el divendres hi haurà una petita taula. Tinc ganes ja de participar-hi, i veure que en trec.

20:00 Taula “Blocs i educació”
Núria Prunés (Blocs de les Escoles en Xarxa)
Enric Gil (Expert en blocs i ensenyament)
Anna Pérez (Experta en blocs educatius)
J.A. Donaire (Professor 2.0 Universitat de Girona)
Modera: Pitu Martinez (Resp. proj. col.laboratius TAC Departament Educació)

Ja fa temps que vaig veure la potencialitat de la xarxa en entorns formals i no formals. Vaig començar a experimentar al 2005, on simplement el que vaig fer va ser traspassar tot el que feiem amb pàgina web dia a dia. Segurament vaig ser el primer de pensar un projecte d’aquestes dimensions. El ressó de girona va ser gran. Amb el següent article del punt.

El següent any, vaig voler experimentar amb els blocs. EL resultat el teniu aquí,

Si voleu veure com vam presentar un eix d’animació del lleure aquí el teniu. Una experiència que és una idea meva, és la d’utilizar la càmera digital per treballar la cooperativitat i la expressió corporal aquí teniu resultats que he tingut. Un altre fet tot pels infants.

Quines conclusions he tret amb tot el treball fet? que s’ha de tendir, sense por en educar les tics. Perquè els infants tingui referents clars. S’ha de començar a parlar a l’educació de les videoconsoles. N’he parlat amb diferents posts.post1 post2 post3 post4 I com sempre he dit, les tics són eines molt cooperatives, però la societat ens las ha presentat de forma individualistes.

En la experiència del bloc, em va demostrar que els infants, tenen molts problemes per expresarel que senten i la seva opinió. Segurament els blocs permetran treballar aquest camí. Alhorà permetran treballar el llenguatge i la creativitat. És així que recolzo plenament el projecte blocs.xtec.cat com una manera d’enxarxar, tots alumnes, mestres i escoles. A veure que s’en treu d’aqui 5 anys d’aquest projecte.

Una setmaneta i ens trobarem a les jornades de les catosfera. No és cap secret que des de l’inici de la idea m’ha semblat bona i vaig ser dels primers en fer la inscripció. Estic segur que no em desagradarà gens. Fins i tot ara, mirant a la pàgina de l’inici em fa un xic de vergonya participar-hi en veure-hi tants de polítics. Espero que no sigui una manera de conquista política tot això.

La veritat és que la catosfera últimament hi hagut molta crítica. Que segurament li ha donat massa importància l’organitzador de la trobada.  El post polèmic és el següent.  Us podria citar diferents pots més com per exemple el d’en Toni Ibañez i interessant el post d’en David. I li afegiria al david que el més catalanista no és el qui parlar tant, sinó el que actua. En definitiva crec que tot ha quedat amb una anècdota un xic sorollosa i espero que els organitzadors en Toni i en Marc actuïn sense donar-hi més importància de la que té.

Com he participat en la catosfera? Aquí teniu els diferents post que té el Bloc:

http://www.petitlleure.org/bloc/2007/12/04/la-catosfera/

Participant en la idea magnífica d’en Toni Ibañez el llibre 2.0:

http://www.petitlleure.org/bloc/2007/12/16/del-llibre-tradicional-al-llibre-de-blocs/ 

I aquí teniu l’article que proposo pel llibre 2.0:(No és cap secret, que quant vaig saber la notícia i vaig participar activament).

http://www.petitlleure.org/bloc/2007/11/21/qui-ha-deducar-les-videoconsoles/

No és dels millors, però sí que és dels més antic. Aquest post el vaig fer fa dos anys en el meu antic bloc que per problemes tècnics va desaparèixer i fins ara no he tornat a fer el rumb de nou.

La veritat que tinc ganes d’anar-hi, però em fa respecte veig gent molt important i jo soc un simple mestre.  Suposo que allà també es descobrirà, que vol ser l’Associació catosfera.

Encara que falti una setmaneta per les Jornades, i ja vull felicitar en Marc i en Toni per la gran idea que han tingut. Jo i romandré en Hotel que està al costat pel qui busqui hotel aquí el teniu. està  a800 metres de les jornades. En aquest hotel hi ha xarxa wireless, per tant podré seguir escrivint com vaig vivint les Jornades.

A espanya es comencen 

a mobilitzar.

A Catalunya, és comencen pel dret a decidir.

CCOO i UGT diem no

al Document de Bases

per a una Llei d’Educació de Catalunya

PER LA COHESIÓ SOCIAL

La proposta de la conselleria no recull els compromisos del Pacte Nacional per l’Educació

per avançar cap un sistema educatiu que eviti la segregació de l’alumnat per origen

socioeconòmic. El PNE és un compromís per 6 anys signat pel Govern de la Generalitat

de Catalunya i exigim el seu compliment.

La meva humil, opinió és que s’estant equivocant, El PNE=Sisena hora, rectificar és de savis, que diguin ara que estant en contra del pacte nacional d’educació.

CCOO i UGT no admetem cap llei si no recull els principis de gratuïtat de l’educació obligatòria i de coresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics.

CCOO i UGT no admetem cap llei que fomenti el mercat educatiu. Volem una llei per a la formació de ciutadans i ciutadanes. No els podem convertir en clients a qui oferim productes educatius de diferents qualitats i preus, separant-los en funció del seu nivell adquisitiu.

CCOO i UGT no acceptem la gestió privada de centres públics. L’escola pública és la base i la garantia d’un servei públic educatiu equitatiu i de qualitat.

PEL FINANÇAMENT

CCOO i UGT exigim el compliment del compromís del Pacte Nacional per l’Educació

d’arribar al 6% del PIB en educació. Aquest compromís, que és la resposta a una inversió

que actualment es mou entorn del 2,5% del PIB, no apareix en el Document de Bases. Som els últims de Europa en financiació, crec que l’educació no pot esperar s’ha d’arribar a un 10% com a mínim ja!. Un dels errors de les bases és que no ha afirmat quina financiació ha de tenir.

PER LA QUALITAT DE L’EDUCACIÓ

El document de bases no aborda mesures ni recursos imprescindibles per la millora de la qualitat educativa. El document de bases no diu res sobre l’augment de les dotacions econòmiques als centres, sobre la disminució les ràtios, sobre la generalització dels desdoblaments, sobre l’assignació de més professorat per a l’acollida d’alumnat immigrant, sobre la regulació de l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials, sobre l’augment d’atenció dels EAP i d’altres professionals de suport…

Recursos, Recursos, Recursos, en el meu bloc ja he afirmat diverses vegades, que els recursos estant molt mal gestionats. I en falten moltíssim les pissarres digitals és un ens que haurien d’estar ja a totes les escoles.

En el document de bases sembla que tots els problemes educatius quedarien resolts si s’avaluessin amb rigor els professionals de l’educació i si es modifiqués la seva relació amb l’administració. Hem de recordar a la conselleria que les persones que treballen en l’educació ja són avaluades actualment. El curs passat es van avaluar milers de docents i aquest curs se n’avaluaran uns altres; existeix la inspecció pedagògica i processos

d’avaluació interna i externa dels centres. CCOO i UGT considerem que l’avaluació dels professionals i dels processos educatius ha de servir per millorar, però advertim al Departament que no acceptem que l’avaluació dels resultats acadèmics de l’alumnat repercuteixi en les retribucions.

Avaluació i avaluació. Si es veritat que passem un curs d’interins, i un altre de funcionaris. Però crec que hauríen de ser membres externs de les escoles, i ni els inspectors de l’escola hi haurien de participar. Igualment per les competències bàsiques, crec absolutament queno són neutres sinó les fan professionals de fora.

L’EDUCACIÓ ÉS MÉS QUE L’ENSENYAMENT OBLIGATORI

El Document de Bases no fa cap proposta concreta sobre el 0-3, la postobligatòria, els ensenyaments artístics, l’educació al llarg de la vida, l’educació extraescolar i en el lleure, el suport educatiu a les famílies, els projectes educatius de ciutat o de poble. Amb aquestes bases, el conseller no farà una “llei de país”.

Ja he afirmat constantment és un bon moment perquè l’educació del lleure es reguli.

EN DEFENSA DEL PROFESSORAT

CCOO i UGT no admetem de cap manera que el Departament d’Educació culpabilitzi el professorat dels resultats del sistema educatiu. La responsabilitat ha de recaure en una planificació que no ha previst a temps ni

l’increment, ni la mobilitat, ni la diversitat de la població. La responsabilitat recau també en una gestió escassa de recursos, en els continus canvis curriculars i d’ordenació, en l’estructura segregadora del sistema educatiu, en un finançament que mai no ha estat suficient, en polítiques econòmiques que han creat més pobresa i que es basen en sous baixos, en la falta de suport a les famílies perquè puguin fer la seva tasca educativa.

No cal dir-ho la sisena hora és un cas d’ una solució malgestionada, i incorrecte. Més qualitat no és igual a més quantitat.

CCOO i UGT exigim negociar en representació dels treballadors i les treballadores de l’educació: l’homologació de condicions entre diferents col·lectius, millores en l’organització del treball que evitin l’estrès i la síndrome del cremat, millores en la promoció professional i el reconeixement de la feina feta, una formació contínua lligada a la investigació en col·laboració amb la Universitat.

M’agradaria tant, fer investigació. Però el model de formació permanent actual, no ho permet fer. Estem en un moment que no hi ha investigació educativa crec que s’ha de fomentar a les escoles.

CCOO i UGT defensem els principis de transparència, igualtat, mèrit i capacitat en la selecció i provisió del personal docent.

CCOO I UGT proposem
A tota la ciutadania a reclamar les mesures
educatives que Catalunya necessita:

Si s’ha de fer campanya, en tinc una d’original, encara l’he de pensar com ho faré. Però la meva idea, és que el dia de la vaga en la Catosfera és declari dia sense post. O be aquell dia escriure un manifest apolítica en defensa de l’educació. Depèn de com vagi el 17 de gener desenvoluparé aquest tema. Espero que la Catosfera respongui.

PROPOSTES DE MILLORES QUE HE TROBAT:

Propostes de CDC. Crec que són massa moderades, i no cobreix tota l’educació del país, formació permanent, infantil 0-3, extraescolars. Tot i així són propostes molt coherents del sistema educatiu.

En esquerra, no hi ha propostes obertes al públic com CDC, l’últim article és del 2006 i és la firma del pacte nacional. Un partit com Erc perquè està callant?

Interessant les propostes dels socialistes al pacte nacional. Però jo crec que es veuen incoherències amb les bases que ha proposat. Ho deixo en mans del lector, la crítica.