REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Fa un parell de dies vaig escriure que la concertada estava també en contra de la LEC. És interessant veure com l’educació del nostre país la tenim ben dividida. És la cara i la creu, que segurament gràcies això permetrà que els parlamentaris puguin jugar a daus a veure qui els interessa guanyar vots. Llegiu l’article seguent de l’USTEC i entendreu perquè ho dic:

Davant les al·legacions a la LEC presentades per pares i mares d’escoles privades concertades, patrocinades per les patronals, USTEC·STEs vol manifestar:

1. Els centres privats concertats de Catalunya, venen gaudint, com tothom sap, de molts privilegis front als centres públics: gaudeixen d’un doble finançament, el públic i el privat, cobren quotes al pares i mares (algunes de dubtosa legalitat), fan una selecció encoberta de l’alumnat en funció del seu nivell econòmic o origen cultural i funcionen com una empresa privada, sense democràcia interna i amb un ideari de centre clarament religiós. Si bé hi ha algunes honroses excepcions, la majoria de centres privats concertats escolaritzen a un nombre d’alumnat immigrant molt per sota de la dels centres públics.

2. Davant d’aquest panorama, l’avantprojecte de la nova Llei de l’Educació de Catalunya no toca cap d’aquests privilegis, ans el contrari, consolida i amplia el seu suport a aquests centres.

3. Malgrat tot, sembla ser que les queixes són nombroses i això només pot tenir una explicació: davant l’actitud tèbia que està tenint el govern, tant el central com l’autonòmic, vers la jerarquia eclesiàstica, les patronals dels centres privats s’han crescut i volen que se’ls hi incrementi la subvenció pública (reclamant que es pagui la sisena hora), però sense que augmentin les seves obligacions i responsabilitats socials. O sigui, continuar amb la seva empresa privada, seleccionant l’alumnat i impartint una educació amb clars continguts religiosos, però totalment subvencionada amb diners públics. Això seria un greu frau a la societat que, amb els seus diners acabaria finançant “guetos” privats.

D’altra banda, creiem que aquesta recollida de signatures en contra de l’avantprojecte de la LEC no és més que una estratègia per contrarestar les mobilitzacions en favor de l’educació pública, laica i gratuïta, que van tenir lloc el 14 de febrer, i de pas, recolzar el Conseller d’Educació per poder tirar endavant una llei que no fa una aposta clara per l’educació pública, ans el contrari, deixa moltes portes obertes, a través de la municipalització, a que es puguin generar procesos de privatització o externalització.

EL GRAN PROBLEMA DE L’EDUCACIÓ DEL NOSTRE PAÍS ÉS QUE TENIM EL SISTEMA EDUCATIU MOLT DIVIDIT.

Una de les al·legries d’avui és que per fi l’educació torna a estar al centre del debat. Si que hi ha una cosa claríssima portavem dos mesos en que no sortia res de qualitat referent a l’educació no universitària. Hi avui amb tanta intensitat que surten les notícies hi ha un punt de vista que ha sortit desparcegut, però que crec que és molt important per l’educacíó sexista, coeducativa és a dir, els nens han d’estar amb els nens només ho s’han de barrejar amb les noies o viceversa?

Agafem aquest article des del director de l’escola bell-lloc de Girona on és un centre concertat on només hi ha nens o joves, no hi ha nens ni dones.

opinió
Director del col·legi Bell-llocMIQUEL RIERA..
S ón força els països que, després de passar molts anys en una educació mixta generalitzada i indiscutida, s’han anat plantejant en els darrers anys els avantatges de l’educació diferenciada. I això, des de diversos àmbits: des dels ministeris corresponents dels governs –de signes ben diversos, per cert–, des d’àmbits del món més pròpiament educatiu i pedagògic, i des dels sectors de pensament més feminista.Als anys 60, les escoles mixtes a Alemanya van ser celebrades com un gran pas cap a la igualtat de sexes; quaranta anys després, han vist que les estadístiques mostren el contrari: que els clixés sobre comportament de cada sexe estaven exacerbats a les escoles mixtes, que les noies continuaven en un fort desavantatge i patien agressions, que els nois continuaven dominant l’ambient… Després de descobrir que l’escola diferenciada, en adaptar els programes a les diferències entre sexes, suposava avantatges per a noies i nois en el terreny de la socialització i en l’acadèmic, un grup d’escoles van optar per l’educació diferenciada. Ara, ja són 180 les escoles diferenciades de Berlín; a Baviera una de cada quatre ho és.

Els països anglosaxons són els més avançats pel que fa a la investigació sobre l’educació diferenciada: avantatges i desavantatges de socialització, acadèmics, de disciplina, d’igualtat de gèneres. Aquesta investigació, a més, queda avalada pel gran nombre d’escoles que han optat per l’educació single-sex –com en diuen ells–, fins al punt que s’està promovent a l’escola pública, per tal que tothom pugui accedir als avantatges d’aquest model educatiu. A Austràlia avui és més gran la demanda d’escoles diferenciades que no la d’escoles mixtes, i això després de dècades d’experiència coeducativa. Amb freqüència s’objecta a l’escola diferenciada que és millor que els nens i nenes es relacionin a l’escola per tal de tractar-se amb naturalitat i respecte.

La proximitat de persones de l’altre sexe –que en altres àmbits és natural– sol ser a l’escola un factor de dispersió important, ja que «obliga» els alumnes a estar pendents de mostrar-se «correctament» davant els companys de l’altre sexe. Sovint les noies són les que ho pateixen: no oblidem l’anorèxia, la preocupació exagerada per la seva imatge corporal, la disminució de l’autoestima acadèmica en competir amb nois, la inseguretat procedent d’estar sempre pendents d’agradar en comptes de satisfer les pròpies i legítimes necessitats…

Sense prejudicis A les aules diferenciades, en canvi, durant aquests anys difícils de l’adolescència, nois i noies poden comprendre millor qui són i gaudir d’un aprenentatge més lliure de pressions. No fem de l’educació mixta un absolut. Cal estudiar sense prejudicis els models educatius que contribueixin millor al progrés personal i social i oferir-los des de l’escola. Dominique Schnapper, membre del Conseil Constitutionnel et Directrice de Recherche à l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, diu: «Durant els anys 60 l’escola mixta tenia per objectiu ideològic lluitar contra les desigualtats entre sexes. Avui, hom s’adona que no és suficient barrejar nens i nenes per resoldre els problemes relacionats amb els dos sexes! No tota distinció és, en tant que distinció, discriminatòria!» Considerar l’educació mixta com l’única via cap a la igualtat real i efectiva entre homes i dones és ignorar el que és l’educació diferenciada i les seves possibilitats per garantir una igualtat d’oportunitats real per a tots dos sexes. Com és possible que alguns encara dubtin de la legitimitat de l’educació diferenciada?

LA MEVA NOTA SOBRE AQUEST TEMA ÉS BEN CLARA. ES FA MOLTA DEMAGOGIA JA QUE HEM PASSAT DE UNA ÈPOCA DE REPRESSIÓ SEXUAL A UNA ÈPOCA EN QUE TOT ÉS PERMISSIBLE. S’HA D’ESTUDIAR DE FORMA CONCRETA ELS BENEFICIS INTERMITENTS D’UNA EDUCACIÓ DIFERENCIADA. ESTIC TOTALMENT EN CONTRA QUE  EN TOT EL PROCÈS  EDUCATIU NO HI HAGI UN PROCÈS COEDUCATIU.

En altres posts deia que el gran problema de la Lec és que volia igualar l’escola pública a l’escola concertada. I afirmava que eren dos models totalment diferents que haviem de coixistir.

es curios que si hi ha un acostament a la concertada aquesta tindria en teoria més drets igualitaris però alhora de la veritat no és cert. Ens trobem que per molts la igualtat d’oportunitats dret de justícia natural xoca amb el dret de llibertat d’elecció de centre. Per uns s’afirma que per no guetitzar l’educació ha de fer que el barem d’entrada a les escoles es fagi per punts on la proximivitat sigui el valor més central.  Però clar d’aquesta forma famílies que vulguin una escola determinada que està més lluny del seu domicili no tindran accès en un moment en que les escoles estan colapsades.

Evidentment un altre element clau de la Lec i de la societat actual és el laïcisme en alça que xoca amb el fet que recull la constitució en que estem amb una societat aconfesional, que no vol dir que sigui laica sinó que accepta qualsevol ideologia religiosa. No és cap secret que la majoria d’escoles són religioses, i crec que en el seu temps van afavorir un model educatiu de qualitat i alhora van treballar perquè la llengua catalana sigui viva. Per tant crec que seria error desprendre’ns d’elles en el moment actual. Evidentment han d’entendre que estan utilitzant diners públics i per tant han d’assumir certs objectiu amb la generalitat. Però evidentment en cap cas s’els ha de prohibir la seva ideologia i identitat. Han de ser diferents ja que són diferents perdoneu la fal·làcia però crec que així indico el que crec.

El fet que la concertada digui no, que el consell escolar vagi tant lent, que els sindicats majoritaris digui també que no, que l’escola pública digui no ha de fer reflexionar el consell d’educació. Encara que us vull deixar ben clar una cosa la Lec, la llei catalana d’educació, ha de ser debatida al parlament i sabem molt bé que aquesta normativa està al centre dreta, i per tant molta cosa l’oposició estarà a favor. és hora de no rendir-nos és hora de treballar, és hora de fer sentir la nostra veu. La Lec és una cosa de tota la societat.

Segurament en aquests moments L’Ernest Maragall s’estarà menjant les ungles, però les coses s’han de realitzar més a poc poc, les presses no porten enlloc.

Es volia portar la Lec al parlament a l’estiu, el mateixa notícia a vilaweb ho diu.  En part es normal, és el moment en que els sindicats no podran mobilitzar la gent perquè estarà de vacances.

El fet que el Consell escolar només hagi tractat una quarta part de l’articulat, vol dir que aquesta llei està molt i molt qüestionada. En part ho trobo normal, hi ha mases corporacions al darrera que hi volen influir. El nostre conseller d’educació haurà de ser valent per intentar crear un articulat que agradi a la majoria, que estigui content als mestres i finalment hi hagi realment una qualitat indiscutible de l’educació.

Per fer-ho crec que el text hauria de fer dos coses en primer terme més repòs que es pugués dialogar millor amb els millor pedagogs del país i no voler copiar el model concertat. En segon terme fer un diàleg amb el model concertat, si volen diners públics hauran d’assumir algunes regles del model públic. Però en cap cas el model públic ha de tendir al model concertat.

Ahir des de una presidenta de una ampa de Salt em deia és que l’escola Concertada només pensa si els nens que van podran pagar!!!!! Recordem que a Salt hi ha un 75% d’immigració. Es podrà cumplir allà la quota immigrant que recull la Lec? 

No podem oblidar que l’escola Concertada al llarg del temps ha fet el seu paper educatiu. I que també ha d’existir un altre model educatiu de qualitat. I jo crec que l’hem de deixar treballar amb una petita normativa. Perquè crec que la diversitat fa la riquesa i tenir-les fa enrriquir el sistema educatiu.  Però en cap cas el que s’ha de produïr és que el model concertat tingui més subvencions perquè la Generalitat o l’Estat li surti més barata invertir-hi.