REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Aquest parell de setmanes he estat parlant amb diferents afiliats de la SEPC. Curiosament, el tema que parlaven era a partir d’una reflexió que intentava descobrir si podria ser una solució del problema. Aquesta era, que perquè hi ha una llei d’educació que pugui perdurar en el temps, i que no es jugui amb ella, tots els partits haurien d’arribar a un consens.

A partir d’ells es van generar una doble opinió a partir d’aquesta reflexió. La primera que una llei d’educació no l’hauria de fer els polítics. Proposaven que si el poder judicial és una part de l’estat, perquè organitzacions no podien aportar les seves pròpies llei. Tot i així particularment les normés són aquestes, i hem de saber jugar amb les normes de joc. Ser antisistema comportaria en aquests moments no arribar enlloc.

Una altra opinió amb companys de Sepc és una opinió que fer una mala llei en consensos de tots els partits majoritaris, pot provocar que tindrem una llei estable però mala llei. Francament, jo tinc fer de que es pot fer una bona llei. Però també és un risc.

Amb Lec, la cosa està divertida. D’entrada el PP i Ciutadans no tenen res a fer. Ho podeu veure amb les afirmacions del twitter de Rafa Lopez(pp): el tripartit diu que no acceptarà cap esmena ni del PP ni de Ciutadans: més de 1.000 esmenes vistes en un minut! això és democràcia i diàleg5:22 PM Mar 17th from web.

Si fos poc, en els últims dies, ens estant dient que PSC, CIU i ERC han pactat la llei d’educació deixant al marge a Iniciativa. EL tripartit, el nostre govern ni ells mateixos tenen les coses clares. El que està clar és que tornarà a passar com les EBES( Els espais de benvinguda educativa) que s’aprovarà al juliol, perquè no hi hagi cap pressió pel fet que els sindicats estant anunciant noves vagues.

Conclusió l’educació més que mai està dividida. Em pregunto si algun dia podrà haver un consens?