REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Fa uns dies, que la crisis està fent sorgir una nova realitat social, les famílies viuen del dia a dia i només poden fer front al cistell de compra.

Han arribat a les meves mans, un parell de casos en que m’arribava una nota a l’agenda pels pares, on afirmaven que havien arribat a tal nivell, que no podien comprar la medicina pel seu fill. A l’educació especial, les medecines solen ser molt cares. I moltes no estan subvencionades. Estem enfront un nou problema social, la quantitat de persones que no tenen feina, provoca aquestes situacions. Que segurament la societat de benestar no pot donar res.

Llegia, que la majoria d’oNGS reben menys ajudes que mai i a sobre tenen que acollir més persones amb risc social. Cap on ens dirigim? Jo crec, que el problema de la crisis és que no es sap que és però es nota quan anem a comprar.

Arriba Nadal, hem autoalimentat molts infants de forma consumista. Que passarà quan es trobin en menys joguines que mai?

No és cap secret que en aquest temps de bonança, hem mimat els nostres infants al màxim. Fins a tal punt que segurament els hem sobreprotegit. En definitiva el No a la boca dels pares ha aparegut fa ben poc. Cada vegada més pares, em demanen més ajuda per que els indiqui com han de fer perquè els seus fills els faci cas. Et fan la pregunta, esperant una solució màgica. Però de solució màgica només en hi ha una la disciplina.

La disciplina és un concepte que la majoria de persones en sentir-ho els hi ve una connotació negativa de la paraula. Provocat ja que només fa 30 anys vivíem amb una disciplina rigorosa. Tampoc cal arribar a l’extremisme, però el que està clar que hem d’ensenyar als infants que no ho podem tenir tot.

Els hem de fer veure que més enllà del que voldríem hi ha d’haver una relació bidireccional cap a la família, m’explico hem de buscar el consens de les activitats familiars que més beneficia tots i no només un. Això passa a tots els grups socials. Hem d’ajudar al infant i el jove aprendre a aprendre descobrir que hi ha moments per ell, i d’altres que forma part d’una col·lectivitat.

Però anant més enllà, el que està clar és que en temps de crisis econòmica hem de revisar bé com gastem els diners. I el que està clar que possiblement en moltes famílies per culpa de l’augment de l’atur, s’han trobat que han de dir constantment que No a les demandes dels fills. Però aquest No és saludable, perquè el que no podem fer és donar-hi tot els infants sense que els hi costi res. Però clar com en temps de bonança els hem mimat i sobreprotegit, ara ens trobem que els hem de dir que No a moltes més coses.

El xoc cap als infants i joves, pot provocar que en el fons dels pares els hi sàpiga greu. Però jo els invitaria a reflexionar sobre la vida que portàvem. Si realment com educaven el seu fill, servia perquè més endavant es pogués desenvolupar correctament, a la nostra societat competitiva. Temps de Crisis temps de reflexió per les famílies. És el moment d’aprendre a dir no!!!!
Com estem educant els infants i joves d’ara?

Els nostres diaris, la nostra veu, el món tothom parla de crisis. Però clar, quan parlen de crisis no col·loquen una altra paraula al costat que és econòmica. Però el que no pensa ningú és que abans de la crisis econòmica va començar l’educativa. Alhora últimament no hi ha notícies educatives, ni es parla de la Llei Catala d’Educació quan hauria de ser un valor social.

Jo em pregunto que és més important: la crisis econòmica o la crisis educativa? Reflexioneu sobre la pregunta, perquè la que contesta ràpida es mourà pel que ens ha vengut la societat.

Es veritat que el meu bloc ja només parla d’educació sembla que sigui monotemàtic però el que estic és enfadat en el món. On veig que per a tot hi ha solució menys per l’educació. El problema de tot plegat és que possiblement una de les característiques principals de l’educació del món en aquests moment és la seva divisió. Mai com ara, l’educació està tant dividida. Es clar, que posaré l’exemple del model espanyol, en 30 anys 4 lleis d’educació.

Temps era temps, no existia l’adolescència, ja que l’adolescència era l’aprenentatge dels oficis és la època medieval i la renaixença. Va ser la revolució industrial que ens vam inventar l’Adolescència i és quan van començar la divisió de l’educació. De cop i volta la revolució industrial va néixer alhora els drets dels humans, amb la idea de que hi ha un horari i una edat determinat per treballar així crea l’Adolescència com a fase psicològica. Abans era el treball, ara han de determinar el que volen fer.

El segle anterior, encara existia una terminologia que avui en dia ha passat de moda que és l’aprenent. Ara ja ningú vol ser aprenent tothom vol saber de tot. L’important és la competitvitat i la producció més enllà dels valors humans.

Si hi hagués ara una educació social que es dediqués entendre que malgrat els aprenentatges necessaris de la vida hi ha uns valors socials necessaris segurament Wall Street mai hagués caigut. Clar com que: domina l’educació domina el món, en veure que l’educació pels corrents de transformació social no la podien dominar van fer al revés controlem-la a partir de la divisió.

Mireu la divisió entre vosaltres mateixos, tenim un cicle infantil fraccionada en dos parts que es fan en dos centres diferents, la llar d’infants i l’escola.

Un cicle inicial que no hi ha connexió amb el cicle infantil, directament els infants se’ls treu el got per beure i s’els canvia per un llibre gruixut de lectura. Ells mai han vist un llibre tan gran.

Arriben al cicle mitjà i ningú els explica que a partir d’ara ja no repassant les multiplicacions i haurant d’escriure redaccions de 20 linies, al cicle superior els volem avançar el sentiment abstracte de les matèries però encara són nens. Com poden entendre l’abstracció de les arrels quadrades?

Passen a l’institut i és un nou edifici, es pensen que són grans i no ho són. És llavors que els hem ajudat entrar les drogues més aviat. Crec en el moviment d’abans que 1 eso i 2 d’eso hauria d’estar a l’escola. No tenen temps d’adaptar-se al nou ritme, d’uns 4 professors passen a 9 professors que van passant dintre l’aula.

Arriben al batxillerat i els fan triar una opció que els marcarà la resta de la seva vida. I en prou feines es sap si es recomana prou, en una edat marcada per l’adolescència que busca per trobar el que vol en la societat.

Si tenen sort arriben a la universitat d’altres ja s’han perdut pel camí cap al treball, però la pregunta és¿? Saben que és al treball als 16 anys? Estan preparats per anar a treballar als 16 anys? I els senyors doctorats aprenen que és un ofici quan acaben l’universitat. Estem al país del coneixement no del procediment. No hi ha educació hi ha sort per veure si has triat bé.

Clar la crisis educativa ha estat abans que l’econòmica a l’econòmica es portaran solucions a l’educativa s’haurà d’esperar que acabi l’econòmica.

He estat en crisis, és cert. Quant passes per moments delicats de salut, fa que les coses que normalment feies no ho fas. Segurament per això ha fet que no he escrit normalment. També és un fet que d’aquí un mes exactament el 27 d’abril, em caso. Això comporta molt de moviment i les rutines les acabes trencant. Es evident que hi hagut un canvi, tot canvi es positiu ja que penses perquè estaves fent quelcom. El bloc per mi és una eina molt útil per expressar la meva humil opinió. En un moment en que no hi ha polítiques educatives clares, on i regna el silenci per quedar bé.

 Però ara també la societat està envoltat  d’una paraula CRISIS. CRISIS per molta gent és sinònim de desastre però s’ha d’anar més enllà d’aquest significat.

És un fet que si vas parlant amb la gent hi ha un degoteig de que s’està entrant amb una canvi d’organització econòmica. Veus que augmenta l’atur, que les vendes cauen, que comencen a tancar immobiliares, que parles amb venedors de cotxes i no es venen cotxes. Crec que en aquests moments hem de parlar que hi ha CRISIS.

Però en el fons crec que la crisis si s’enfronta correctament, reactivarà l’economia i es farà més forta. No és normal que la riquesa del nostre país es basi en una bombolla immobiliaria.  CRISIS ÉS CANVI, si el que permet aquesta crisis és que l’economia s’orienti cap a altres camps diversificats, permetrà una economia més forta. Que en es últims anys depenien d’un únic motor la construcció.

LA crisis és un miratge, perquè en el fons per molts és negatiu, però en canvi és positiu perquè si es fan bé les coses es diversificarà l’economia.

La crisi és un miratge perquè per alguns és el moment de la riquesa, comprar barat per més endavant vendre més car. Les crisis  també comporten oportunitat però no m’agradaria fer entendre que els rics cada vegades són més rics, i els pobres cada vegada més pobres.

S’ha de tendir a veure la crisis no com un miratge sinó un moment de creativitat per diversificar el nostre saber, és possiblement el gran moment pels investigadors i pels innovadors. Endavant genis és el vostre moment, ja no heu de competir en la bombolla immobiliaria.