Els discapacitats en la vida adulta
Dilluns, Abril 27th, 2009
Hom veu curios que una fundació com Vodafone, fagi aquest estudi. Però no deixa de ser interessant les conclusions que hi ha al darrera. Es tracta d’un estudi de la Federació APS amb vodafone.
Manllevo un tall que em sembla una conclusió d’aquest estudi sobre els discapacitats intel·lectuals(DI)que parla sobre l’envelliment prematur que pateixen aquestes persones. Segurament es pot extrapolar amb tots els discapacitats, l’estudi conclou que no afecta les persones amb sindrome de down :
Els resultats han confirmat l’existència d’una salut precària i processos d’envelliment prematur que en molts casos van acompanyats de demències, problemes psiquiàtrics i pèrdua de capacitats cognitives i habilitats socials. Aquesta població està necessitada d’una millor i més àmplia atenció a nivell de salut, de seguiment mèdic i de participació en programes preventius i de promoció d’estils de vida saludable. Caldria establir protocols que ho facilitessin, ja que les persones amb DI són vulnerables i estan en desavantatge en aquests entorns mèdics. Així mateix, es detecta una manca de formació especialitzada dels professionals.
Vet aquí, que malgrat estem al segle XXI la igualtat de drets sanitària no és igualitària per a tothom. Enfront això tenim una llei de dependència que fa aigües per tot arreu, una segregació cap a les persones en discapacitat una vegada deixen l’escola o instituts.
Fixeu-nos, que a les escoles i els instituts, malgrat intentin fer inclusió, si quan arriben a la vida adulta l’únic que fem és deixar-los en residència, quina mena d’inclusió impartim?. Em pregunto si el que estem fent és apartar-los de la vida social. És curios que el que encara estem fent és segregació mentre la teoria fa molt de temps que està La inclusió és una utopia com la fem realitat?
