REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Per fi una bona notícia per l’educació. Més d’una vegada havia afirmat que un dels problemes del nostre país era que cada govern que governava creaba la seva pròpia llei d’educació. provocant un caos en el sistema educatiu.

Sempre estem en transició és la definició del nostre sistema educatiu. Ja fa temps que sentia que el Psoe volia arribar un acord amb el PP. Ja que el propi Rajoi del PP ens afirmava que si arribava al poder faria una nova llei d’educació. Per tant és una notícia aparent bona que comenci l’intent d’aquest pacte i ja apareixi als diaris i no sigui només una declaració.

Però dic aparent, perquè esta clar que els dos punts on estant més lluny és la religió que estic esegur que faran un pacte i l’altre és la llengua. I és la llengua en que crec que no es posarant d’acord a veure qui baixarà del burro. Amb la Lec el que ens va beneficiar és que va blindar el català com a llengua vehicular, però el PP això no ho veu correcte. Mireu jo tinc la meva opinió si volen maxacar-nos més amb el tema de la llengua que faci que es redueixi a les escoles i institut perfecte perquè el que provocarà és que els moviments independistes agafin més força i aquelles persones que dubtaven és posarant al costat d’aquests moviments. Així clar no ens feu por!!!!!!!

Girona està maltractada en els darrers anys per diferents causes. Però la més gran sens dubte és la de infraestructures, com és la única província que està aïllada d’Espanya sembla que la mateixa Espanya la aïlli d’ella mateixa, malgrat Barcelona però clar ella és la megacapital.

No es gaire notícia en els nostres dies que constantment sigui notícia la nacional 2. D’entrada aquells 4 km famosos de  Girona a la rotonda de l’aeroport desdoblats però que van tardar quatre anys en fer-se. Ara mateix es vol arribar a maçanet, però no hi ha empresa en adjudicació.

Si es mira les diferents infraestructures que té Girona, de part de l’Ap7 és gairebé nul·la, i ja quan l’eix girona-lleida es va fer, ja es va dir que s’hauria de desdoblar i aviat serà així. Però anant més enllà Girona és maltractada per una altra cosa.

Girona és maltractada, perquè és la província en més mòduls prefabricats exactament 1046 barracons. Que us sembla? Però Girona és maltractada perquè un 25% d’alumnat farà menys hores que la resta d’alumnat perquè  encara no està aplicada del tot la sisena hora.

I encara Girona està més maltractada perquè és la segona província en que hi ha localitats que no tenen escola i provoca que no puguin implantar el EL PRINCIPI DE NORMALITZACIÓ.

Jo tinc clar el meu vot en les pròximes eleccions autonòmiques, votaré aquell partit que porti en el programa la millora substanciosa de Girona en infraestructures i en educació. Girona no es mereix això.

Porto un parell setmanes sobre aquest post, i mai saps en un blog si et quedarà bé o no et quedarà bé. Si realment pots aportal quelcom o simplement és crítica. Sinó he escrit abans sobre aquest tema és per la por i per la demagògia aparent que s’està fent sobre aquest tema. Ja que no hi ha claretat, i el que es va dient sembla com si ens tinguessim de preocupar. Ens hem de preocupar? Hem d’anar ràpids a vacunar-nos?

Em sorprèn que a 15 dies de començar el curs, el gran debat ha estat si s’havien de tancar les aules en el cas de tres infants infectats. O si l’inici de curs s’hauria de retrassar. Francament, aìxò no ajuda a que la societat civil es sensibilitzi cap aquesta grip. Trobo que hi ha massa desinformació. Algú sap com es diu aquesta grip? Grip nova, grip porcina, grip aviària…. No s’està gestionant correctament.  Jo he anat seguint el que han anat dient els mitjans de comunicació i feia mitja por. Que si estaven a una pandèmia mundial, que si la majoria persones aquest hivern ens infactarien, que les esglésies ja no es podrien donar la pau, que a Girona ahir nit van treu-re l’escala de la lleona.

En fi, descobrim que s’estan prenent mesures, però sobre aquest tema sembla que el país no està ben informat. És el que passa sempre en el nostre món, molta informació, però no coneixem la realitat.

Em sorpren també que si realment es volia retrassar l’inici de curs, perquè ho ha de dir la consellera de sanitat i no el conseller d’educació. Tot just avui sabem que es reuniran els consellers d’educació i de sanitat, per tan tot plegat demagogia? Perquè els protocols no s’han establert abans? i ara amb presses s’ha d’organitzar el curs escolars amb uns protocols de grip nova que no estan clars? no trobeu que s’està fent una por immensa? Us deixo la vista.

Més d’una persona estarà content que ja era hora que amb la Lec arribi el 6% de financiació. Particularment jo estic en contra d’això. Per diversos motius, d’entrada sembla una dada reindivicativa de fa uns 5 anys enrrera. Després de 5 anys cal el 6% ara?

Basicament crec, que el sistema educatiu en aquests darrers 5 anys ha canviat motíssim, el augment considerable d’alumnat a primària, que ara anirà a secundària. Em pregunto si ara amb el 6% es pot fer el mateix que fa 5 anys enrrera? La meva resposta és que no. Més enllà de desicions polítiques amb l’educació hem de ser francs, i dir les coses pel seu nom. Quin index econòmic fa falta al sistema educatiu per tal de millorar-lo?

Un augment evident de la financiació al sistema educatiu, evidentment no i puc estar en contra. El problema el veig en les formes. Perquè potser aquests 6% permet fer el mateix del que es va fer fa 5 anys enrrera i estaríem igual.

Un altre punt, que em sembla interessant sobre la financiació, i estic segur que en els darrers anys apareixerà com un tema important. És el que aporten les Ampes a les escoles. Siguem clars L’ESCOLA PÚBLICA NO ÉS GRATUÏTA, i la gent que no pot pagar el material fa crear unes diferències importants entre uns i altres.

Recordo en una escola, que alumnes que feien els treballs de plàstica no s’els enportava a casa, perquè no havia pagat el material. I es creïa així que acabarien pagant. Crec que al final el que crea tot això és injusticies.

Amb els ordinadors portàtils passarà el mateix sinó es regulen correctament. El fet de que vulguin que ho paguin els pares, sense un projecte concret al darrera pot provocar que al final no entenguin els familiar perquè han de pagar el cost d’aquest ordinador.

Definitivament l’educació pública no és gratuïta també hi ha una quota. I qui digui que és fals s’equivoca. Sempre hi ha una part en que les famílies paguen a l’escola pel material de plàstica.  Aquest tema estic segur que dintre un any es posarà de moda. I recordareu aquest post. La financiació dels ordinadors ha de venir regulada molt bé perquè estigui clara, i perquè servirant. Amb un projecte concret al darrera. No el fet de que tots els alumnes de cinquè tindran un ordinador. Perquè el tindran? Quina formació hi haurà al darrera per utilitzar-los? De qui és propietat?

Segon punt important potser el 6% de financiació que recull la Lec, potser ara cal reformar-la i adaptar-la en el món actual.

Avui faig 32 anys, aquest any serà especial per mi, perquè segurament en menys de 6 mesos seré pare d’un infant. I això segurament en canviarà un altre cop la vida. La veritat és que segurament ja m’ha canviat la vida. I el primer que ens hem plantejat amb la meva dona és l’educació.

Curiosament, quan un és expert en educació hauria de saber que fer en l’educació del seu fill però la veritat és que ha costat moltíssim saber que fer. A més amb una persona que es considera d’esquerres i defensa l’escola pública. Però curiosament, el tema és més complicat que la ideologia quan es parla d’un fill. Per questions d’habitatge segurament el que haurem de fer és anar a Amer, on tenim un piset de tres habitacions de la mare de la meva dona que ens ho cedeix. Amb el que tenim hipotecat ara un pis de dos habitacions és impossible viure-hi. El pis de Fornells es convertirà en l’acadèmia.

Però més enllà d’aquest pas, no ens agrada els rumors de l’escola d’Amer, que fagi que em plantegi l’escola de Fornells. Però es curiós com els pares ens sobtem amb els rumors que la gent parla. No és cap secret que hem anat a la privada i hem visitat Sant George School per exemple. La meva sorpresa és que val 600 euros al mes. Això és tenir vocació per tenir un fill, però si és com nosaltres que en volem tenir més d’un és inpensable portar-ho a la privada. I la Concertada queda tancada per culpa de la zonificació escola. Conclusió els pares no podem escollir l’escola dels nostres fills. No em sembla just.

En definitiva el meu bloc guanya quelcom més, us podré donar a partir d’ara, la meva visió com a monitor, mestre, director de lleure, tutor d’una universitat, i ara com a pare. Amb la meva pròpia vida el bloc s’enrriqueix. I moltes persones m’animen a seguir.

Avui és el meu cumpleanys i…. No em deixen triar l’educació del meu fill. Quin dret té L’estat i el govern en privar-me d’allò que vull pel meu fill?

En el moment, en que es decreti que Sant Jordi és patró dels llibres digitals és que possiblement la societat ha avançat i haurà vist que els mitjans tradicionals s’han d’amar convertint en quelcom que ha de ser el futur.

Segurament, el missatge d’ahir de l’Ernest Maragall no és cap secret que el que busca és publicitat. Evidentment avui s’ha de dedicar un post a la iniciativa. Ja que si és veritat es positiva. He llegit uns quants articles de crítica. Pel fet que a la llarga tot sigui digital. Sempre hi haurà detractors a favors i en contra. Però el que està clar és que estem en un moment en que el llibre no és llibre. I s’hauran d’adaptar.

Segons la font d’educació l’únic que hauran de fer per aconseguir aquest projecte pilot és  que un 60% del material escolar sigui digitilitzat. En la pàgina web d’educació diu que la finalitat és que tots els centres acabin utilitzant materials digitalitzat. En la mateixa web on hi ha un vídeo de l’Ernest Maragall fent declaracions em sorprén que aparegui que s’hagi de pagar una quota de 10 euros per manteniment i una assegurança. Em sembla perfecte i en la mateixa web s’afirma que totes les licències anirant a càrrec d’educació. Perfecte, evidentment és el que ha de ser.

En contra, curiosament tan sols un diari local com el diari de Girona, afirma que les famílies hauran de pagar els ordinadors portàtils. Però on està la gratuïtat de l’educació? Tothom es podrà pagar els ordinadors? Uns estarant subvencionats d’altres no? I per últim perquè en la pàgina web no s’afirma que els ordinadors no serant gratuits? No estarem creant diferències……..

Aquest parell de setmanes he estat parlant amb diferents afiliats de la SEPC. Curiosament, el tema que parlaven era a partir d’una reflexió que intentava descobrir si podria ser una solució del problema. Aquesta era, que perquè hi ha una llei d’educació que pugui perdurar en el temps, i que no es jugui amb ella, tots els partits haurien d’arribar a un consens.

A partir d’ells es van generar una doble opinió a partir d’aquesta reflexió. La primera que una llei d’educació no l’hauria de fer els polítics. Proposaven que si el poder judicial és una part de l’estat, perquè organitzacions no podien aportar les seves pròpies llei. Tot i així particularment les normés són aquestes, i hem de saber jugar amb les normes de joc. Ser antisistema comportaria en aquests moments no arribar enlloc.

Una altra opinió amb companys de Sepc és una opinió que fer una mala llei en consensos de tots els partits majoritaris, pot provocar que tindrem una llei estable però mala llei. Francament, jo tinc fer de que es pot fer una bona llei. Però també és un risc.

Amb Lec, la cosa està divertida. D’entrada el PP i Ciutadans no tenen res a fer. Ho podeu veure amb les afirmacions del twitter de Rafa Lopez(pp): el tripartit diu que no acceptarà cap esmena ni del PP ni de Ciutadans: més de 1.000 esmenes vistes en un minut! això és democràcia i diàleg5:22 PM Mar 17th from web.

Si fos poc, en els últims dies, ens estant dient que PSC, CIU i ERC han pactat la llei d’educació deixant al marge a Iniciativa. EL tripartit, el nostre govern ni ells mateixos tenen les coses clares. El que està clar és que tornarà a passar com les EBES( Els espais de benvinguda educativa) que s’aprovarà al juliol, perquè no hi hagi cap pressió pel fet que els sindicats estant anunciant noves vagues.

Conclusió l’educació més que mai està dividida. Em pregunto si algun dia podrà haver un consens?

Notícies com la portada del diari de Girona avui, hauria un de sentir-se indignat. Perquè el que està passant segurament provocarà que la crisis sigui més llarga. Sinó invertim amb educació la crisis serà duradera.

La notícia del diari de Girona confirma una dada tremenda. En 5 anys de tripartit l’educació està en caiguda lliure. Ha augmentat el fracàs escolar a l’educació secundària en un 6,5%. I ja podem afirmar que 1 DE CADA 3 ALUMNES ESTÀ EN FRACÀ ESCOLAR.  Curiosament coincideix amb la implantació de la SISENA HORA. És la sisena hora el detonant d’aquest fracàs escolar? Segurament que Sí, però evidentment en hi ha d’altres com la incorporació de la Loe al sistema educatiu provocant que amb 8 assignatures puguis passar a 4 eso. Sobre aquestes mesures polèmiques de la Loe també ha provocat, que el jutjat constitucional jutji una llei d’educació i aquí no ha passat res. El mateix departament d’educació explicar aquest cas.

Conclusions sobre l’educació del nostre país:

1.-La sisena hora no ha millorat la qualitat educativa del nostre país. Cal ser valents i anul·lar-la. Ja que en 5 anys de tripartit ha augmentat el fracàs escolar. Cal canvi, i el canvi ha de venir dels mestres. S’ha de deixar de polítitzar l’educació.

2.-Cal un consens amb les lleis d’educació del nostre país. Cal i em sap greu dir-ho que el Pp i Psoe es posin d’acord. Perquè el que no potser és que ja des de el PP es parli de crear una nova llei d’educació a l’estat Espanyol. Hem de sumar tots, perquè l’educació és cosa de tots.

3.-En aquests cinc anys, no hi hagut interès per augmentar la competència digital dels nostres propis fils. Cal posar-hi fil i agulla això és el futur. Pissarres digital ja a les escoles.

4.-Cal prioritzar el pressupost que tenim de l’educació. No potser que estiguim pagant una sisena hora que no millori l’educació del nostre país. I L’adaptació de Bolonia ha provocat que els nostres estudiants universitari en ves de fer 3 anys de carrera com a Europa, en facin 4. Quin significativitat té tot això?

És hora que ens preocupem tots per l’educació. Una bona educació ens permetrà sortir més forts de la crisis. cal invertir ja en l’educació. Cal el 7% pib ja. Cal un finançament digne prioritzant els elements importants ja.

Acabo d’arribar de la trobada d’Stic.cat amb el lema Emprendre el Futur es tractava de 20 microponències de 15 minuts cada una.  Cal digerir aquestes microponències. Perquè potser eren micros però d’una alt grau de contingut.

Possiblement una de les conclusions que tinc clares després d’endinsar-me a la xarxa i veure aquestes ponències. És que possiblement en teories 2.0 s’ha consensuat. I el que cal tal com parlaven amb David Rodriguez és de començar-les a Aplicar.

En totes les conferències que vaig, falta debat 2.0, la causa 2.0 encara és per minoritaris. I qui té ara una empresa ha de pensar en INTERNET PENSO I DESPRÉS EXISTEIXO. Ara ja no és només un nom, sinó un nom que has de tenir.

Curiosament, el negoci ja no està en el saber, sinó el negoci està en els dominis. Fixeu-vos que tot el saber de Vikipèdia és gratuït, però en canvi certs domini s’els dóna molt de valor.

Cal invertir i tenir menys gastos per sortir d’aquesta crisis i enfortir-te més. Una empresa petita que no està al 2.0 no tardarà en desaparèixer. ja que el client ja no és CONSUMEIXO I DESPRÉS EXISTEIXO, SINÓ INTERACCIONO I DEIXO EXISTIR.

Una de les conclusions que he tret personalment és que és un error la internacionalització, sí abans no t’has fet fort a nivell local. La internacionalització comporta fragilitat, evidentment segons el context del negoci com de viatges NO PODRÀS VIURE SENSE EXISTIR INTERNACIONALMENT.

A nivell educatiu, cal dir que no estem preparats, per donar una competència digital i internacional els nostres joves. Cal un reforma que redueixi les fitxes a les Aula i que permeti la interactivitat mestre-alumnes-coneixement. Si tenim el poder perquè no ho utilitzem, per ensenyar els nostres alumnes recursos dintre l’aula.Tinc clar que a vegades l’estructura no permet potenciar la capacitat digital dels mestres.

FELICITATS A TOT L’EQUIP STIC.CAT. Foto abstreta de la Presidenta de Stic.cat Trina Milan.

Sempre, sempre criticar anem a proposar a partir de la improvització a veure si dóna una bona idea:

1.-Mantenir ràtio en 25 alumnes però dos professors a l’aula, per adaptar-se a la diversitat de l’aula.

2.-Eliminiar les aules d’educació especial i les unitats de suport de l’educació  per transformar-ho en professors dintre la mateixa. És conseqüència de la primera.

3.-Crear perfils professionals en els mateixos mestres. Exemple expert en tics, expert en mates, expert en llengua i segons aquests perfils ubicar-los en determinats projectes de centre.

4.-quadre ordinadors aules amb projector i pissarra digital. Amb una formació adequada els mestres per insertar-lo en el currículum.

5.-Equip directiu professional com a consequència d’una educació pública a partir de perfils.  I amb la creació de Facebook de mestres i professors. No potser que qualsevol professor pugui fer qualsevol cosa.

6.-L’escola és a casa i a casa és l’escola, reconversió de totes les pàgines webs de l’escola per una web 2.0 que pugui interrelocianar mestres i alumnes, coneixement i mestres, coneixement alumnes.

7.-Avaluació externa anual, per un òrgan neutre del departament d’educació. On es valorin les diferents competències de l’educació.

8.-Formació basada en la investigació i en la recerca en el mateix centre. OBligació de que cada centre elabori un projecte d’investigació. Prou formació consumista basada en punts.

9.-Pacte estable de tots els partits majoritaris. Amb l’educació no és juga.

10.-Serveis socials més obertura a l’escola per interectuar amb la família.

11.-Utilització de eines 2.0 a l’escola. Us presento 200 eines segons Robin good.

EN aquests moments els mestres, professors, educadors estem en una fase irreal. En quina llei d’educació estem. Quan aprenem una ens la treuen i ens col·loquen una altra. Com pot anar bé així l’educació? 

Ahir, vaig estar mirant a Rajoy tengo una pregunta para usted en el moment en que se li ha preguntat per l’educació. L’únic que ha dit és que faria una nova llei d’educació. En ves de dir millores, només ha fet aquesta proposta. 

Ja he dit més d’una vegada que un dels grans problemes de l’educació és la seva politització. Us dic jo que ens haurien de plantar, i fer quelcom per l’educació. No potser que dia rera dia, els nostres governants només juguin amb el futur dels nostres fills. 

I també hi ha un altre tema sobre la taula si sobre la taula s’aprova la llei d’educació no farà decaure instantaniament la Lec?

Vet aquí que afirmo que a partir d’ahir l’educació viu un gran desconcert per com juguen els nostres polítics.

Curiosament, fa un temps que no puc olvidar, d’un debat que va haver d’educació a Tv3. Ja fa uns mesos que es va fer, però tinc el reflex d’un tema, que no sabia com explicar-lo. Espero que ara pugui, ara que estic més tranquil, i després de que el cap rumies diferents elements.

En aquell debat es va afirmar que hi havia mestres bons i mestres dolents. Jo vull superar aquest debat, ja que és evident que sempre hi haurà mestres millors que els altres. Però el que no es pot fer és elaborar una diferenciació. El tema és complicat, però de seguida m’explico.

Jo crec que l’estructura de funcionament d’una escola pública és molt diversa segons l’equip directiu que hi hagi,penseu que cada 4 anys pot canviar el sistema educatiu. Amb lo que té de bo i amb el que té de dolent. Però el que penso que hi ha estructures que facilitin treballar i permetre aprenentatges millor que d’altres. EL que penso és que hi ha estructures que no faciliten que els professors i mestres puguin desenvolupar les seves habilitats. Ja que en el fons molts caps d’estudi el que fan és anar omplint els horaris, sense pensar en les capacitats dels mestres i professors.

Així el que pot provocar és que hi ha estructures que bons mestres i professors, fagi que l’estructura de l’escola l’oprimeixi tant, que caiguin en un desànim constant. Per això crec que en el fons, encara que no ho volem, hem de donar més autoritat els director, per desenvolupar projectes de primera línea.

Quan hom mira les notícies que han sortit en els darrers dies, qui té la paraula no som els mestres, Sinó moltes de les coses que s’han dit, venen dels polítics. En el moment que els sindicats, van declara la vaga el 19 de març, va ser llavors on tothomva descobrir, que hi havia un malestar general en els nostres polítics. Potser busquen el consens en tot, PERÒ COM SEMPRE EN L’EDUCACIÓ NO!!!! Això el que provoca és la inestabilitat de tota la nostra societat. JA que ens juguem el futur dels nostres joves.

Ja desde el govern hi ha incoherències, ICV es desmarca de la llei si no s’accepta la coeducació total de les escoles. Erc, va sola, apareixen en les escoles una esmena que recull que les aules només pot haver 25 infants a l’aula.. El Psc mateix de la seva pròpia llei presenta esmenes. Estem en un moment, en que l’EDUCACIÓ JA NO ÉS DELS MOVIMENTS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA SINÓ D’UNS POLÍTICS DIVIDITS. Cal recordar els nostres governants que a Catalunya sempre s’ha mogut per uns moviments pedagògics molt importants, i que ara com que l’educació ho decideixen els polítics, fa que la paraula dels mestres i professors no es tingui en compte.

D’entrada la gran mentida NO ESTEM DAVANT UNA LLEI D’EDUCACIÓ ESTEM DAVANT UNA LLEI D’ENSENYAMENT. Perquè no diem les coses pel seu nom. I no fem mentida d’un element important com és l’educació. Si no hi ha consens el que pasarà és que quan canvi el color polític canviarà la llei. Durant aquestes últimes setmanes hem anat veïent que els nostres polítics acusaven als sindicats dient que en l’educació no manen els sindicats. Que La  Lec és una llei d’ensenyament per a tots. Però el que pensa Maragall és que són els sindicats que estan en contra i no volen escoltar els mestres i professors de bases. Ja que tampoc hi ha un lloc on es poden donar queixes i suggerències actualment.

Fixeu-vos bé que els mestres ens enterem tot pels mitjans de comunicació i tot just ara es comença a fer una taula amb directors per gestionar els recursos educatius. Crec que aquesta mesura és bona però arriba molt tard. El fet és que sembla que des de la conselleria hi hagi improvització que el nostre conseller es dedica a fer coses per fer coses sense sentit.

Jo sempre crec que les vagues no ajuden, però el que està clar és que no hi ha mitjans per dir els mestres i professors el que pensem per això només ens queda la vaga. Però després de la vaga jo tinc clar que no quedarà res per fer. però no us creïeu tampoc que el que està en joc dijous són els sindicats, ni els mestres ni professors. El que està en JOC DIJOUS ÉS EL FUTUR DELS NOSTRES JOVES. Quan hem arribat un moment en que hi ha diàleg però no pactes que queda…… res!!!! només queda anar de vaga. Però no és una vaga de sindicats ni de mestre és una VAGA DE TOTS!!!!!!!!! I estic segur que serà un éxit molt gran aquesta vaga.

Aquest matí, he estat pensant molt. Porto un parell de dies, que m’he dedicat a renovar la web 2.0 del meu bloc, i al twitter. Pensant com es podia utilitzar tots aquestes tecnologies. Feia diverses reflexions. Que ara us indicaré.

1.-Els mitjans webs 2.0 despullen la persona tal comés. El conjunt de amics tens comporta saber quina ideologia pertanys.

2.-El twitter és una eina a l’alça, però em dóna por que amb la massificació es perdi la qualitat que té ara. Molts estudis indiquen que el twitter està traient quotes a google.

3.-Crear debats 2.0 alumnes–professors provoca un nou canvi pel professor, si l’ensenyament clasic era el centre el professor i en el contemporani era el centre l’alumne. Les classes 2.0 ja no és cap dels dos el centre, el centre és la xarxa 2.0

4.-Impossible, entrar a la era 2.0 si els professors i mestres, no deixem entrar els aparells electrònics a l’escola i els instituts per tal de crear una classe 2.0 per por a la responsabilitat de que es trenquin els dispositius. I la subvenció d’aquests aparells està molt lluny.

5.-Les estructures clàssiques permeten a que s’enfonsin professors que amb altres estructures potenciarien les seves capacitats. No hi ha professors o mestres bons ni dolents, hi ha estructures bones i dolentes.

6.-La Formació inicial dels nostres infants, joves… Ha de fomentar la responsabilitat que comporta tenir eines 2.0 globals.

És la conclusió de la frase de L’ernest Maragall “AMB L’EDUCACIÓ NO ES POT GESTIONAR S’HA DE GOVERNAR”. si el teu talant, és que tothom s’enteri per la premsa les mesures que prens, el que passa és que et quedes sól. Mira que en si mateix aquesta frase hauria de ser una màxima bona ja que per fi algú intenta fer quelcom per l’educació, però portat al màxim extrem el que crea és la marginació.

Vet aquí el GOVERN DEL DESGOVERN, com el tripartit govern, dos forces pot donar suport a una vaga. No es lo mateix que el govern es declari en vaga perquè la gent del poble no li fa cas. Vet aquí un fet insòlit que em xoca del nostre país, com podem acceptar tal barretada.

O és que persones com jo només tenim un post per publicar el que pensem, per tal de denunicar que s’està jugant amb quelcom molt gran del nostre país com és l’educació. Quan Maragall va consolidar a Ugt-fete i CCoo que no anessin a la vaga, i així va ser, però Maragall els sorpren en desicions electoralistes, que no tenen ni cap ni peus.

Em prengunto on esta la columna vertebral del projecte maragaiàaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa. Vet aquí que només els mestres podem fer una vaga, la vaga del 19 de març. I si us plau tripartit desfeu-vos, que no sabeu ni governar l’educació. Eleccions ja!!!!!

Com veieu, no escric gaire al bloc, però no escric perquè en cap cas vull que sigui una obligació escriure. I també, perquè estic buscant un estabilitat, que crec que al final d’aquest any aconseguiré. Els meus projectes funcionen, l’acadèmia X^2 ha aconseguit els objectius d’aquest any, i ja estic preparant el seu creixement. Una segona seu.

Però anem al tema que us volia parlar, les hores extres d’educació. És una tema vell, no és la primera vegada que surt a debat. No és cap secret que la primera persona que vaig sentir que parlés sobre aquest tema, va ser CDC per mitjà de Irene Rigau, però ho va fer per una altre sentit, ja que els mestres i professors no podien aconseguir més extres per la seva tasca, només mitjançant els càrrecs, les hores extres es definien com un mitjà per aconseguir més diners.

Això era una bona idea, però ara és una bona idea? Es curiós que en un moment que les empreses privades la primera mesura que prenent és la eliminació de les hores extres, i quan la producció baixa, s’elimina personal. En canvi educació això ho capgira. Fa més hores extres, per no tenir que agafar més personal. Que això el que demostra és que hi ha una manca de gestió dels recursos humans per part del tripartit.

D’aquí dos dies el bloc tindrà un any. Una any, on s’ha mostrat que té un camp social molt gran, on ja sabeu que van quedar entre els 5 millors blocs d’educació de Catalunya. D’aquí res recolliré les diferents conclusions que he anat escrivint sobre com millorar l’educació del nostre país. Però ara el que he fet, és la cronologia dels diferents post que he anat escrivint. Donant una visió de la política educativa del nostre país de l’any passat aquí la teniu, evidentment els més importants.:

El dia 22 d’octubre vaig afirmar que compartia la vaga dels estudiants pel tema de la selectivitat. Però estava segur que seria un fracàs d’una crònica anunciada. Que és el que passarà quan es faci la manifestació de la LEC.

Curiosament m’he trobat aquest article On s’afirma que el seguiment de la vaga de la selectivitat va ser d’un 96%, Però companys que llegeixen el meu bloc que estan a la Universitat no en sabien res. Els mitjans de comunicació en prou feina es van fer reso d’aquest fet. Particularment crec que les vagues socials estan en vaga dels mitjans de comunicació. Ja que el concepte vaga en aquests moments està en molts diaris, però va associat amb un ERO.

La vaga en si mateix és un dret per reclamar quelcom que veus que és injust. Però segurament en hi ha de tots tipus, les social(Que demanes més drets) o les conservadores(Que demanes que es compleixin els drets adquirits). En temps de crisis les vagues socials no tenen lloc, i si la tenen l’únic que provocarà és que la gent vegi la vaga com 4 “xitxarel·los” que no volen anar a treballar.

Que quedi clar que és una opinió. Si en la vaga de selectivitat no hi hagut difusió. La vaga de mestres del dia 13 de novembre, sinó hi ha un debat clar, del que es persegueix, sinó hi ha un debat social del que es planteja sobre la taula. Val més no fer vaga. En aquests moments no és cap secret la LEC està congelada esperant que diu el Tribunal Constitucional sobre l’estatut. Per veure si tindran competències per poder-la aplicar.

Jo voldria que la taula hi hagués debat seriós sobre la LEC. Però en aquests moments no existeix, per cap part. Els sindicats s’han tancat per la seva Banda, l’Ernest Maragall també per la seva i alhora no ha deixat entrar en el projecte de llei cap al·legació que feien. En definitiva és una llei que ha d’aprovar el Parlament per tan els sindicats no tenen cap lloc aquí.

Un dels grans problemes és que com l’educació està més dividida que mai, ens podem col·locar tots els gols que vulguin i ens resignarem. És trist però és així. L’exemple més clar, és que els bloc que parlem de política educativa es poden contar amb els dits. Sinó busqueu-los, i  em feu comentari. Jo crec que actius només en hi ha 3. Per crear un debat n’hauria d’haver-hi més. Ja tinc ganes que el Totum Revolutum em toqui la cresta ja que sinó ho fa no seria debat. I que en Jordi Perales no es talli la llengua. Busqueu-me tots els dits de la mà blocs que parlin sobre les polítiques del sistema educatiu.

Potser ningú ho recorda. Però la majoria de sindicats d’estudiants a l’estiu van convocar un vaga per demà. Així que ja podem afirmar que demà els estudiants faran absentisme escolar. Perquè dubto que aquesta vaga tingui éxit. Com a mínim a Catalunya, confio que en la resta d’Espanya en alguns punts la tingui. Bàsicament el que anunien és que la Loe trenca la llibertat dels seus drets, en fi molt de politeo…… Demà estaré atent a veure que passa. L’únic punt que estic d’acord amb ells, és que cal un reforma seria de la Selectivitat.

Ustec i Cgt, en un principi van afirmar que la vaga de 13 de novembre es faria demà. Però Comissions i UGT-fete van decidir esperar a obrir una consulta popular, per decidir si s’anaven. Sembla que demà és el dia que s’afirmarà si es va a vaga o no. Per tan demà haurem d’estar atents a les notícies. En fi, cap a quin camí es dirigeix l’educació del nostre país!?

No és cap secret que en aquest temps de bonança, hem mimat els nostres infants al màxim. Fins a tal punt que segurament els hem sobreprotegit. En definitiva el No a la boca dels pares ha aparegut fa ben poc. Cada vegada més pares, em demanen més ajuda per que els indiqui com han de fer perquè els seus fills els faci cas. Et fan la pregunta, esperant una solució màgica. Però de solució màgica només en hi ha una la disciplina.

La disciplina és un concepte que la majoria de persones en sentir-ho els hi ve una connotació negativa de la paraula. Provocat ja que només fa 30 anys vivíem amb una disciplina rigorosa. Tampoc cal arribar a l’extremisme, però el que està clar que hem d’ensenyar als infants que no ho podem tenir tot.

Els hem de fer veure que més enllà del que voldríem hi ha d’haver una relació bidireccional cap a la família, m’explico hem de buscar el consens de les activitats familiars que més beneficia tots i no només un. Això passa a tots els grups socials. Hem d’ajudar al infant i el jove aprendre a aprendre descobrir que hi ha moments per ell, i d’altres que forma part d’una col·lectivitat.

Però anant més enllà, el que està clar és que en temps de crisis econòmica hem de revisar bé com gastem els diners. I el que està clar que possiblement en moltes famílies per culpa de l’augment de l’atur, s’han trobat que han de dir constantment que No a les demandes dels fills. Però aquest No és saludable, perquè el que no podem fer és donar-hi tot els infants sense que els hi costi res. Però clar com en temps de bonança els hem mimat i sobreprotegit, ara ens trobem que els hem de dir que No a moltes més coses.

El xoc cap als infants i joves, pot provocar que en el fons dels pares els hi sàpiga greu. Però jo els invitaria a reflexionar sobre la vida que portàvem. Si realment com educaven el seu fill, servia perquè més endavant es pogués desenvolupar correctament, a la nostra societat competitiva. Temps de Crisis temps de reflexió per les famílies. És el moment d’aprendre a dir no!!!!
Com estem educant els infants i joves d’ara?

Ja fa un temps que vaig sobstreu-re aquest text, del director del Belloc de Girona:

opinió
Director del col·legi Bell-lloc MIQUEL RIERA
S ón força els països que, després de passar molts anys en una educació mixta generalitzada i indiscutida, s’han anat plantejant en els darrers anys els avantatges de l’educació diferenciada. I això, des de diversos àmbits: des dels ministeris corresponents dels governs –de signes ben diversos, per cert–, des d’àmbits del món més pròpiament educatiu i pedagògic, i des dels sectors de pensament més feminista.Als anys 60, les escoles mixtes a Alemanya van ser celebrades com un gran pas cap a la igualtat de sexes; quaranta anys després, han vist que les estadístiques mostren el contrari: que els clixés sobre comportament de cada sexe estaven exacerbats a les escoles mixtes, que les noies continuaven en un fort desavantatge i patien agressions, que els nois continuaven dominant l’ambient… Després de descobrir que l’escola diferenciada, en adaptar els programes a les diferències entre sexes, suposava avantatges per a noies i nois en el terreny de la socialització i en l’acadèmic, un grup d’escoles van optar per l’educació diferenciada. Ara, ja són 180 les escoles diferenciades de Berlín; a Baviera una de cada quatre ho és.

Els països anglosaxons són els més avançats pel que fa a la investigació sobre l’educació diferenciada: avantatges i desavantatges de socialització, acadèmics, de disciplina, d’igualtat de gèneres. Aquesta investigació, a més, queda avalada pel gran nombre d’escoles que han optat per l’educació single-sex –com en diuen ells–, fins al punt que s’està promovent a l’escola pública, per tal que tothom pugui accedir als avantatges d’aquest model educatiu. A Austràlia avui és més gran la demanda d’escoles diferenciades que no la d’escoles mixtes, i això després de dècades d’experiència coeducativa. Amb freqüència s’objecta a l’escola diferenciada que és millor que els nens i nenes es relacionin a l’escola per tal de tractar-se amb naturalitat i respecte.

La proximitat de persones de l’altre sexe –que en altres àmbits és natural– sol ser a l’escola un factor de dispersió important, ja que «obliga» els alumnes a estar pendents de mostrar-se «correctament» davant els companys de l’altre sexe. Sovint les noies són les que ho pateixen: no oblidem l’anorèxia, la preocupació exagerada per la seva imatge corporal, la disminució de l’autoestima acadèmica en competir amb nois, la inseguretat procedent d’estar sempre pendents d’agradar en comptes de satisfer les pròpies i legítimes necessitats…

Sense prejudicis A les aules diferenciades, en canvi, durant aquests anys difícils de l’adolescència, nois i noies poden comprendre millor qui són i gaudir d’un aprenentatge més lliure de pressions. No fem de l’educació mixta un absolut. Cal estudiar sense prejudicis els models educatius que contribueixin millor al progrés personal i social i oferir-los des de l’escola. Dominique Schnapper, membre del Conseil Constitutionnel et Directrice de Recherche à l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, diu: «Durant els anys 60 l’escola mixta tenia per objectiu ideològic lluitar contra les desigualtats entre sexes. Avui, hom s’adona que no és suficient barrejar nens i nenes per resoldre els problemes relacionats amb els dos sexes! No tota distinció és, en tant que distinció, discriminatòria!» Considerar l’educació mixta com l’única via cap a la igualtat real i efectiva entre homes i dones és ignorar el que és l’educació diferenciada i les seves possibilitats per garantir una igualtat d’oportunitats real per a tots dos sexes. Com és possible que alguns encara dubtin de la legitimitat de l’educació diferenciada?

Més enllà de la crítica fàcil hem d’anar a la crítica constructiva. En l’educació s’ha creat fals mites, que no poden dir-ho a la lleugera. Que és millor l’educació diferenciada o la coeducativa? Jo tinc clar que aquesta resposta és difícil de contestar. Penso amb l’adolescència i crec que en determinats moments ho haurem de separar. No es pot parlar en un grup de done el mateix que en un grup dones. I no és el mateix que una dona parli amb un grup d’homes i viceversa. Reflexionem sobre el paper, no contestem ràpidament. Jo només invito a pensar-hi. Una de les coses que m’indigna és que l’educació diferenciada és igual a opus dei. No és del tot veritat aquesta generalització tampoc. És forma que hi ha per desprestigiar l’educació diferenciada. Hem tenir clar com beneficia el sistema educatiu aquest tipus d’escola.

Potser el que hauríem d’intentar és tornar a reedifinir perquè fem escola coeducativa. Quins valors hem i volem transmetre. Com eduquem a la sexualitat. I com valorem la diversitat com una riquesa. Segurament aquest és un dels post més conservadors que he fet. Però és per incitar al debat. Per no dir que les coses ón blanques o negres. Potser hi ha el gris.

Una cosa està clara el tribunal del suprem ja va dictaminar fa temps a la castella de la Manxa que es podien treure els concerts educatius a l’educació diferenciada. Per tant es pot obligar, i l’excusa que ha donat el departament no és del tot veritat. El tribunal suprem és de màxima instància.

Els nostres diaris, la nostra veu, el món tothom parla de crisis. Però clar, quan parlen de crisis no col·loquen una altra paraula al costat que és econòmica. Però el que no pensa ningú és que abans de la crisis econòmica va començar l’educativa. Alhora últimament no hi ha notícies educatives, ni es parla de la Llei Catala d’Educació quan hauria de ser un valor social.

Jo em pregunto que és més important: la crisis econòmica o la crisis educativa? Reflexioneu sobre la pregunta, perquè la que contesta ràpida es mourà pel que ens ha vengut la societat.

Es veritat que el meu bloc ja només parla d’educació sembla que sigui monotemàtic però el que estic és enfadat en el món. On veig que per a tot hi ha solució menys per l’educació. El problema de tot plegat és que possiblement una de les característiques principals de l’educació del món en aquests moment és la seva divisió. Mai com ara, l’educació està tant dividida. Es clar, que posaré l’exemple del model espanyol, en 30 anys 4 lleis d’educació.

Temps era temps, no existia l’adolescència, ja que l’adolescència era l’aprenentatge dels oficis és la època medieval i la renaixença. Va ser la revolució industrial que ens vam inventar l’Adolescència i és quan van començar la divisió de l’educació. De cop i volta la revolució industrial va néixer alhora els drets dels humans, amb la idea de que hi ha un horari i una edat determinat per treballar així crea l’Adolescència com a fase psicològica. Abans era el treball, ara han de determinar el que volen fer.

El segle anterior, encara existia una terminologia que avui en dia ha passat de moda que és l’aprenent. Ara ja ningú vol ser aprenent tothom vol saber de tot. L’important és la competitvitat i la producció més enllà dels valors humans.

Si hi hagués ara una educació social que es dediqués entendre que malgrat els aprenentatges necessaris de la vida hi ha uns valors socials necessaris segurament Wall Street mai hagués caigut. Clar com que: domina l’educació domina el món, en veure que l’educació pels corrents de transformació social no la podien dominar van fer al revés controlem-la a partir de la divisió.

Mireu la divisió entre vosaltres mateixos, tenim un cicle infantil fraccionada en dos parts que es fan en dos centres diferents, la llar d’infants i l’escola.

Un cicle inicial que no hi ha connexió amb el cicle infantil, directament els infants se’ls treu el got per beure i s’els canvia per un llibre gruixut de lectura. Ells mai han vist un llibre tan gran.

Arriben al cicle mitjà i ningú els explica que a partir d’ara ja no repassant les multiplicacions i haurant d’escriure redaccions de 20 linies, al cicle superior els volem avançar el sentiment abstracte de les matèries però encara són nens. Com poden entendre l’abstracció de les arrels quadrades?

Passen a l’institut i és un nou edifici, es pensen que són grans i no ho són. És llavors que els hem ajudat entrar les drogues més aviat. Crec en el moviment d’abans que 1 eso i 2 d’eso hauria d’estar a l’escola. No tenen temps d’adaptar-se al nou ritme, d’uns 4 professors passen a 9 professors que van passant dintre l’aula.

Arriben al batxillerat i els fan triar una opció que els marcarà la resta de la seva vida. I en prou feines es sap si es recomana prou, en una edat marcada per l’adolescència que busca per trobar el que vol en la societat.

Si tenen sort arriben a la universitat d’altres ja s’han perdut pel camí cap al treball, però la pregunta és¿? Saben que és al treball als 16 anys? Estan preparats per anar a treballar als 16 anys? I els senyors doctorats aprenen que és un ofici quan acaben l’universitat. Estem al país del coneixement no del procediment. No hi ha educació hi ha sort per veure si has triat bé.

Clar la crisis educativa ha estat abans que l’econòmica a l’econòmica es portaran solucions a l’educativa s’haurà d’esperar que acabi l’econòmica.

Temps, era temps hi havia uns exàmens que permetien donar una oportunitat més per aprovar. Jo vaig ser un d’aquests que un parell de vegades em va servir per aprobar.Encara Recordo que l’antiga Egb-Bup permetien uns exàmens de suficiència a finals de juny i uns altres al setembre.

Jo vaig ser un d’aquests que aprovaven any darrera any a través d’aquestes oportunitats. Jo no trobo malament tornar-ho aplicar. Com més oportunitats millor. A nivell pedagògic sabem que l’adolescència és un moment en que hi regna molt de caos i molts de canvis sobtats. Per tant és normal tenir anys de baixos rendiments i poder recuperar més endavant. Crec que com més oportunitats millor. Donem-li s els exàmens de setembre.

Per qüestions de l’atzar de la vida vaig anar a parar amb la pàgina del PP espero que no us espanteu, però ja us dic que va ser l’atzar. Veien aquesta conferència, un dels punts que em va sobtar és que diu que es pot arribar amb la LOE amb 12 assignatures suspeses a 4rt Eso. Em va sorprendre molt així que m’he anat a la LOE a corrobar-ho us transcric el text polèmic per molts:

3. A los efectos de lo dispuesto en el apartado anterior, los alumnos promocionarán de curso cuando hayan superado los objetivos de las materias cursadas o tengan
evaluación negativa en dos materias, como máximo y repetirán curso cuando tengan evaluación negativa en tres o más materias.
Excepcionalmente, podrá autorizarse la promoción de un alumno con evaluación negativa en tres materias cuando el equipo docente considere que la naturaleza de las mismas no le impide seguir con éxito el
curso siguiente, se considere que tiene expectativas favorables de recuperación y que dicha promoción beneficiará su evolución académica. Las Administraciones educativas regularán las actuaciones del equipo docente responsable de la evaluación.

Sí hi ha una contradicció una cosa és matèria i l’altre concepte assignatura. Per tant pots suspendre matemàtiques, català i castellà des de primer d’eso a quart d’eso per tant arribes a l’últim curs amb 12 o 8 assignatures suspeses. Si els docents són sensats arribaran amb 8. No m’estranya que hi hagi tant de fracàs escolar a Espanya.

Aquest any és pot considerar que és l’any en que els pares han reclamat un canvi d’horari. Jo ja fa temps que crec que s’hauria de fer una revisió. Però més enllà dels criteris vacacionals, que les vacances són molt llargues. Jo la miraria des de el fet educatiu.

En aquests moments les festes estan col·locades a partir del calendari cristià, fixeu-vos que fem festa per nadal, setmana santa, i comencem les vacances d’estiu cap el 24 de juny Sant Joan. penso que si es refà el calendari escolar que hi estic a favor. Sobre la taula s’ha d’intentar que es faci festa dies assenayalats culturals, com per exemple el dia de la mobilitat sostenible, el dia de la pau…..Evidentment el que no podem fer és olvidar la nostra cultura, i ens agradi o no ens agradi la nostra cultura passa pel cristianisme. Ara no convertirem Sant Jordi en quelcom laic?

Un altre punt important que s’ha de tenir en compte que aquest ordre s’ha dordenar a totes les institucions educatives. Escola, instituts, universitat i aniria més enllà també el món del treball. Fixeu-nos que hi ha joves que vieuen de l’Estiu per poder pagar la universitat. I molts d’ells són Monitors de lleure.

També està clar que el juliol i l’agost es fa vacances perquè realment és molt calurós. No m’imagino fent 6 hores diàries de matèries al ple sol.

Us transmeto la crítica per debatir que ha portat l’Enric.

Llisto els punts i faig un breu comentari personal.

1. És una Llei que no aporta cap millora al nostre sistema educatiu, que col·loca a la xarxa pública en condicions de subsidiarietat i que empitjora les condicions de treball del professorat.
2. Consolida i augmenta el poder i la influència de les patronals religioses en l’àmbit educatiu. Destina més diners als centres privats sense cap obligació ni cap mecanisme per evitar la distribució desequilibrada de l’alumnat. A partir d’aquesta Llei, la xarxa de centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema educatiu.
3. Consolida el camí obert cap a la privatització de determinats sectors, a partir de la municipalització i altres vies: 0-3, educació de persones adultes, Formació Professional, Serveis educatius, extraescolars.
4. Estableix un model d’autonomia basat en la diferenciació dels centres segons els resultats escolars. Afavoreix l’autofinançament dels centres públics que conduirà a incrementar les diferències segons el seu entorn social. Proposa un model de gestió empresarial que dificulta el treball en equip. Defineix els directors/es dels centres públics com a “personal directiu”, amb règim jurídic específic i els possibilita seleccionar, avaluar i nomenar al professorat.
5. Desregularitza les relacions laborals. Introdueix formes de provisió subjectives i discrecionals, que deixen una porta oberta a l’arbitrarietat. Proposa un nou sistema retributiu jerarquitzat basat en un model d’avaluació punitiva. Proposa increments retributius al professorat per resultats obtinguts. Obre la via a la laboralització del personal substitut amb el conseqüent empitjorament de les seves condicions de treball i redueix el salari del professorat durant els tres primers anys.
6. El compromís d’inversió pública que proposa el Departament és absolutament insuficient. Entenem que s’ha de prioritzar la inversió pública a l’ensenyament públic i aquesta ha de ser, com a mínim, del 6 % del PIB de Catalunya.
7. La millora de l’educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarial, ni per la lògica del mercat i la privatització, sinó per una aposta real per la xarxa pública i un augment seriós de la inversió que possibiliti abordar tota la problemàtica i les necessitats dels centres i de l’alumnat.

   Algunes notes:

   Seria bo que ens diguessin per què la xarxa pública serà subsidiària, s’entén que de la privada, sinó de qui. També per què empitjoren les condicions de treball del professorat. Potser ens ho aclariran en algun moment més endavant.

   Estan en contra de la gestió jeràrquica? i de la gestió empresarial? L’empresarial normalment és jeràrquica. La jerarquia no és necessària per tirar endavant els projectes? Segurament és l’assemblea. Suposo que confonen jerarquia amb no escoltar. Escoltar cal, jerarquia també. Ha d’haver autoritat real i moral, sense no funcionen les coses a la Terra, potser al cel si. Jo cec que el director sigui personal directiu és magnífic. Ara tenim directors sense autoritat o capacitat de dirigir. Altrament que no li diguin director, que li diguin “company que signa les factures” Si el director no pot seleccionar els seus col·laboradors no és un director de res.

   La lògica de mercat, què vol dir, oferta i demanda? Lògica de mercat que no té res a veure amb privatització.

   La millora depèn, diuen, d’una aposta real per la xarxa pública, o no, és una opció ideològica (consti que no estic en contra) però no hi ha una dependència directa. Els taxis, servei públic, no necessàriament funcionarien millor si fossin de titularitat pública, això si ens sortirien més cars a tots els ciutadans (especialment als que no els agafen). És una opció política doncs i no una qüestió de qualitat, lògic que ho defensin funcionaris. Naturalment la inversió ha d’augmentar per resoldre tots els problemes.

   No es bo donar incentius als centres que fan millor la seva feina? Estaria malament si es fes en un rànquing de valors absoluts, però si es fa en funció de la situació de partida, seria una fórmula excel·lent.

   A partir d’aquesta llei la xarxa d centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema? Per què? Voleu dir que algun ciutadà normal ho entendrà? Clar que com que dec ser un neoliberal irredempt. O potser estar contra de la vaga és no ser progressista.
   

   No nego que calgui considerar els arguments dels sindicats, però que pensen els pares? No creieu que els pares volen una bona educació per als seus fills i passen de discutir aquestes coses. El problema són els resultats.

   ELS MEUS COMENTARIS PERSONALS

També per què empitjoren les condicions de treball del professorat. Potser ens ho aclariran en algun moment més endavant.

La Llei recull una contradicció que els sindicats s’han reforçat amb ella. Diu que es crearà un cos catala d’ensenyant però que dependrà del que mani madrid. Recorda els sanitaris quan es van passa el nou sistema català ara estant decepcionats.

La jerarquia, mira Enric jo sobre això opino lo mateix que tu, però ara mateix és impossible aplicar-ho perquè en el fons hi ha molt amiguisme i favoritisme. O es passa a un model de inspecció neutral fora de l’administració, o no té sentit la jerarquia que planteja la Lec.

No nego que calgui considerar els arguments dels sindicats, però que pensen els pares? No creieu que els pares volen una bona educació per als seus fills i passen de discutir aquestes coses. El problema són els resultats.

si has llegit el meu post, la lec no és una cosa dels mestres sinó de tots. Per això davant de la ugt ho vaig dir clarament si la vaga és només de mestres pleguem! si és fa ha de ser una vaga social.

El problema de tot això i en el meu post ho col·loco és que L’Ernest no ha fet cas a les al·legacions, com mínim de la ugt. Jo el que no em crec és cap de les propostes al·legades a la LEc no sigui vàlida. Francament Enric considero que la UGT és un sindicat moderat, hi ha quelcom que falla amb el diàleg de la LEC. SI NO ES UNA LLEI DE TOTS FRACASARÀ, LA LOGSE VA SER UNA GRAN LLEI PERÒ ELS PROFESSORS NO HI VAN CREURE PER AIXÒ VA FRACASARA veure si la gent s’anima a fer debat entre tots dos.

 Una abraçada
David
pd: Desitjo de tot cor que pensis que els mestres ens preocupem per l’educació.

Aquest curs escolar tal com van les coses. Serà recordat com l’any que es va aprobar la LEC. Tal com està segurament que prosperarà, evidentment amb molta gent en contra. El mateix Enric Canela n’ha parlat de la Ustec.  Particularment la pregunta que ha lleçat l’Enric l’he de respondre el que penso perquè m’ha fet reflexionar un xic. La pregunta és els sindicats han d’imposar la Lec? D’entrada crec que imposar no!! però la pregunta jo la refaria. Els sindicats són els representants dels mestres? Seria una altra pregunta que ens podríem fer, i la resposta és que no es pot afirmar que hi hagi una entitat que representi tots els mestres. No crec que els sindicats ho puguin fer.

Tots dos podem afirmar que la vaga del febrer no ha fet canviar res. La llei segueix igual.  i segurament abans que acabi l’any hi haurà un altra vaga n’estic segur perquè L’ernest Maragall no cedirà és claríssim. Em segueixo preguntant qui està a favor de la LEC? Comença el curs esolar i tenim diferents temes polèmics que les escoles han d’assumir:

1.-Segueixen els licencats a les aules.

2.-La Lec és manté al parlament. Segur que segueix avançant que algú em digui quina entitat està a favor?

3.-A la Selva problemes amb el transport escolar. 

4.-La sisena hora encara no està a l’abast de tothom.

5.-Neix l’Ebe els espais de benvinguda educativa molt criticats. 

6.-S’incrementa en més de 1000 barracons o moduls prefabricats.

7.-Aquest any haurien d’haver 30.000 places d’infantil. en falten 16673. Encara en falten més de la mitat.

8.-L’inici de 200 interins que van quedar sense plaça, i L’ernest Maragall va tenir que actuar dient que no es quedarien sense feina.

9.-Cap a les competències bàsiques. Programacions totes noves. 

10.-Una selectivitat nova que segueix en conceptes memorístic i no té res a veure amb les competències bàsiques. 

Total de resultat SISTEMA EDUCATIU INESTABLE I SENSE CAP RUMB CLAR.  CAMBIANT EL TEMA DEMÀ ÉS L’ÚLTIM DIA PER INSCRIURE’S ALS PREMISBLOCS QUE ESPEREU!? 

V

Ara fa uns dies que Xtec va canviar la seva imatge en positiu visualment. A més es veu un interès per reforçar-la en continguts. Però no en hi ha prou amb això. Xtec en el seu moment segurament va revolucionar les tics a l’educació. Era un portal novedòs que es veia un projecte de grans dimensions. Però ara com ara la seva definició és estancament.

Ja fa temps que volia parlar d’això, ho vaig comentar a la xerrada. Però m’he llançat a partir d’un post i comentaris d’en Jordi Perales, que m’ha pensar bastant.¡Xtec i això sembla que coincidim s’ha estancat, no evoluciona cap a la web 2.0, si i col·loquem per un costat els fòrums i per un altre els blocs.

Tinc clar que el problema és complex, i en la xerrada del cercle del coneixement hi havia una persona que el projecte Xtec havia de passar per ser una comunitat interactiva. Totalment a favor d’ell. Una de les presses del departament va ser el Linkat que en la seva primera versió van corre tant que va portar molts problemes de wireless, so i gràfiques.

Havíen d’haver esperat, però la marca de codi lliure per eleccions generals va guanyar. Això va fer que en poc temps tinguessim a tots els centres el Linux 2.0 sense tenir temps d’adaptar-se al 1.0.

Alhora xtecblocs, no m’acaba de fer el pes. S’hauria d’anar més enllà que fer públic els més actius. És el problema de sempre del web 2.0. Que és més qualitat él que rep més visites i el que escriu més o aquell que escriu sense pausa però amb qualitat? En les Tics al departament ha d’afavorir el seu desplegament i no n’hi ha prou en donar material i ja està!.

 Mireu les fotos i digueu quina és diferent:

Segurament amics us xocarà la imatge de les tres bessones enfront a les que hi ha. Però és l’impacte perquè si li preguntem  a un infant, dirà que les tres bessones són uns dibuixos infantils. No parlo dels teletubis que malgrat alguns païssos els van prohibir perquè deien que incitava a la homosexualitat darrera hi havia molt valor educatiu, el llenguatge que parlava era la fase entre els 2 i 3 anys per mi eren els primers dibuixos adreçats a la infància, on hi havia valors educatius. Però encara tinc més per explicar-vos, com ja sabeu en l’anterior post, tinc un Saharaui acollit a casa, el que em sorprèn més és que potser de matemàtiques i de lectura no en sàpiga gaire però de pressing catch molt. I sobretot del Baptiste, alhora imiten els seus moviment. I estem parlant d’un infant que viu en un camp de refugiats de Algèria. Quin valors estem transportant al tercer món?  Com és que un producte com pressing Catch influència tant als infants? A les escoles hi ha molta agressivitat també per causa del pressing catch. No estarem incitant la societat un valors diferents als que volem realment educar? Sí, són preguntes però darrera hi ha moltes respostes on es demostra els valors socials de la nostra societat. Jo simplement ho puc denunciar en el meu simple bloc, on deu haver-hi molts pocs lectors que ho llegeixin. Però com a mínim està escrit. Ara mateix estic escribint i aquest post i al meu costat hi ha dos saharauis mirant els capítols de pressing catch.

Aquest matí m’he aixecat sense llum al pis. A mitjanit m’he aixecat I tampoc hi havia llum. Calculo que hem estat Fornells de la Selva sense llum unes 7 hores.  M’he aixecat i he anat directe a la ràdio.

Recordo perfectament els fets de l’any passat a Barcelona, que al cap d’un moment ja estava a les notícies. Però clar, estem parlant de Fornells de la Selva un poblet al costat de Girona d’uns 3000 habitant. No té dret Fornells com Barcelona a reclamar danys i perjudicis? Segurament que Sí, però com que els mitjans de Comunicació Audiovisual el que els preocupa és vendre, i per tan atendre a les majories.

Deixeu que critiqui un xic al Psc, aquest partit és un partit de Capitals, no és un partit del territori ni municipalista. Per això fa servir marques blanques a les municipals és el que penso després de llegir aquest article al punt diari. Per tant no m’estranya que la sisena hora es comences aplicar a les capitals i els pobles al final. Això fa que un 60% de pobles de Girona encara no estiguin realitzant la sisena hora. No creieu que això és discriminació?.

M’he de felicitar que al meu poble només hi hagi al municipi regidors de ERC i de CIU.

La Irene Rigau i Oriol Pujol han demanat que  “posi el comptador a zero en la Llei d’Educació de Catalunya si realment vol que aquesta llei sigui un èxit”. Per fi una mostra de que aquesta llei no agrada a ningú.

Segueixo preguntant-me qui la vol. També Ciu ha afirmat que lluitarant perquè no es compleixi el decret de castellà. 

Esperem que L’ernest Maragall canviï de parer d’una vegada i no tiri la LEC endavant.

Perdre ERC, és perdre un partit nacionalista important de Catalunya. En un moment en que Catalunya està debilitada s’ha de refundar el catalanisme. I ERC ha de tenir un paper central. Deixar que CDC i UDC sigui els únics partits majoritaris nacionalistes és un error dels catalans. Ja sé existeixen altres alternatives, com la CUP o RC, però en aquests moments a nivell nacional no poden aportar moltes coses.

La defensa dels nostres valors i de l’educació catalana ha de ser el seu gran repte. I alhora hem d’intentar que el PSC no sigui tan hegemònica com ara. Ja ens han clavat un gol amb el decret de castellà. I la llei que vol blindar l’Artur Mas sense el suport d’ERC no és viable que prosperi. I dubto que el PSC es baralli amb el PSOE ja que és el mateix. ERC ha de votar amb saviesa avui.

Crec que L’artur Mas amb la idea de fer ressorgir L’Àngel Colom ha estat molt encertada. M’ha semblat molt interessant el vídeo que ha publicat el vídeobloc.

La meva ideologia es retroalimenta de diferentes bandes, Sóc catalanista, nacionalista, però crec que en polítiques socials sóc proper a PSC, però ideologicament ho sento però sóc més proper a CDC i ERC. En aquests moments la meva opció passa perquè L’Artur Mas sigui el nostre president, ja que el catalinisme està tant debilitat que necessita un personatge seriòs com en MAS. Fixeu-vos que aquest vídeo apareix el decret de castellà on es demostra la politització de l’educació. Penseu que al meu bloc molts cops s’ha decretat d’ambient socialista. Si l’Àngel colom conegués que es pot aplicar el decret de castellà es posaria les mans al cap.ERC, HA DE SER VALENT PEL BÉ DEL PAÍS.

Ara perquè em trobo a l’educació especial, però abans de tornar-hi vaig ser dos anys tutor de 1er de Primària. Van ser dos anys molt i molt gratificants. M’ho vaig passar però que molt bé. L’únic temps pitjor per mi, era l’avaluació. Em trobava que havia de discriminar entre els més bons  i els més dolents acadèmicament parlant. Alhora em costava teclejar les paraules justes per explicar tot el seu procès d’aprenentatge.

Però si de part d’academicament parlant i afegim els que és comporten bé vs els que es comporten malament, la cosa és complicar. I teclejar les paraules justes per cada infant es fa complicat. I moltes vegades fas l’avaluació en positiu perquè creus, que després els pares reaccionaran malament i serà pitjor pel teu alumne que t’estimes tant. Per tant puc dir-vos que la pitjor tasca d’un mestre és l’avaluació.

El disbarat més gran en l’educació del nostre país que estic sentint en aquests moments és que S’AVALUARAN ELS MESTRES PER LES NOTES DELS SEUS ALUMNES. Si ara la tasca més complicada és l’avaluació no m’imagino tenir aquesta mesura fent pressió. Hi ha elements subjectius en l’avaluació. Aquest indicador per mi és tant i tant nefast que pot provocar que hi hagi mestres que estiguin mentint els seus alumnes. I les pugin per quedar bé ells. No crec que hi hagi prous recursos per avaluar tal com es vol fer.

Es cert que em costa pensar amb un model just i equitatiu, però això també us tinc a vosaltres.

Hi ha molta cara amb aquest assumpte de la tercera hora de castella. No veig Al Psc enfrontant-se amb el Psoe. Per tant la única conclusió que en trec és que ho han fet perquè el tripartit no es desfaci.

Ja tenim el DOGC on diu que es retrasa un any. I la ministre d’educació d’Espanya salta i diu: “s’HA DE COMPLIR LA LLEI”. la pregunta és perquè n0 ha saltat en Montilla o ERC o CDC o UDC i ha dit: L’ESTATUT TAMBÉ S’HA DE COMPLIR PERQUÈ TAMBÉ ÉS UNA LLEI APROVADA PER LES CORTS GENERALS.

En podeu treure moltes conclusions d’això. Educació està polititzada i dividida. Tal com està al pati, no crec que puguem arribar a un consens per una llei d’educació.

Si no en teniu prou amb la sisena hora,
si no en tenim prou amb la sisena hora a la universitat, fent que les carreres de 3 passin a 4 anys. En canvi a Europa només són de 3 anys.
si no en tenim prou en anar pujant les hores de matèries en vés de parlar de com millorar l’educació en el nostre país.

Ara arriba el torn de la sisena hora de castellà. Si algun ovni vinguès a la nostra terra al·lucinaria de com estem portant les coses. Com un govern d’esquerres permet augmentar una hora més de castellà? Que hi ha algun estudi que fonementi que així els nostres alumnes tindran un millora qualitativa de l’educació.

Ja una teoria que per mi és errònea que parla que és molt important que els mestres puguem per exemple fer matemàtiques amb anglès o amb una altra llengua estrangera per tal de fonamentar millor les bases de la llengua. Aquesta teoria a mi em costa molt assimilar-la, perquè si ja els hi costa els alumnes les fraccions explicar-les amb una altre idioma que no sigui el natiu encara seria més complicat.

Em sembla que tendim cap a un model nefast, equivocat i sense precedents en la història de Catalunya. Començo a enyorar les paraules de Pujol quan deia AIXÒ NO TOCA, AIXÒ NO TOCA. Doncs crec que estem davant un moment en què el ciutadà no sap on ens trobem.

Oh que bé!, quan arribi al final del mes podré tenir a la meva butxaca la paga extra d’estiu amb 200 euros més. Quina sort! això sí que és una mesura brillant. O és que és una manera d’enganyar-me?

Sí m’han enganyat ja que mentre la sanitat pública està cada vegada pitjor, on cada vegada s’endeuten més i on la única forma de finançar-la és a través de la gasolina, en ves de treure aquest impost, m’oplen la butxaca amb 400 euros més durant l’any perquè segueixi pagant la gasolina amb preus tant alts a causa de l’impost revolucionari.

Sí m’han enganyat perquè en temps de crisis no s’han d’omplir les butxaques als ciutadans sinó apretar el cinturó esperant nous moments. El mateix ministre d’economia reconeixia que amb aquests 400 euros ja no es podia aplicar cap mesura més. Per tant Ipc pujarà i pujarà i aquests 400 euros serant insuficients.

Sí m’han enganyat, perquè ara no tindran prous diners per millorar la nostra educació del país. Com ho faran? si ja no tenen cap superàbit. Ja no tenim recursos per millorar la inversió. S’han acabat les polítiques socials.

Sí m’han enganyat, amb la llei de dependencia. Si no han pogut ni pagar-la com pagaran aquests 400 euros. Volem més polítiques socials i menys enganys.

NO VOLEM ELS 400 EUROS VOLEM MESURES AMB POLÍTIQUES SOCIAL.S.

Per fer diagnòstic correcte del sistema educatiu català crec que també s’hauria de conèixer el nombre d’interins i substitut que existeixen en el nostre sistema actual. Hi ha 45.271 persones a la borsa:

Sóc jo que només penso que és excesiu que el nostre sistema educatiu català tingui 30108 persones com interins.

Recordo que aquesta llista és per totes les persones interines i substituts del personal docent no universitari.

En altres posts deia que el gran problema de la Lec és que volia igualar l’escola pública a l’escola concertada. I afirmava que eren dos models totalment diferents que haviem de coixistir.

es curios que si hi ha un acostament a la concertada aquesta tindria en teoria més drets igualitaris però alhora de la veritat no és cert. Ens trobem que per molts la igualtat d’oportunitats dret de justícia natural xoca amb el dret de llibertat d’elecció de centre. Per uns s’afirma que per no guetitzar l’educació ha de fer que el barem d’entrada a les escoles es fagi per punts on la proximivitat sigui el valor més central.  Però clar d’aquesta forma famílies que vulguin una escola determinada que està més lluny del seu domicili no tindran accès en un moment en que les escoles estan colapsades.

Evidentment un altre element clau de la Lec i de la societat actual és el laïcisme en alça que xoca amb el fet que recull la constitució en que estem amb una societat aconfesional, que no vol dir que sigui laica sinó que accepta qualsevol ideologia religiosa. No és cap secret que la majoria d’escoles són religioses, i crec que en el seu temps van afavorir un model educatiu de qualitat i alhora van treballar perquè la llengua catalana sigui viva. Per tant crec que seria error desprendre’ns d’elles en el moment actual. Evidentment han d’entendre que estan utilitzant diners públics i per tant han d’assumir certs objectiu amb la generalitat. Però evidentment en cap cas s’els ha de prohibir la seva ideologia i identitat. Han de ser diferents ja que són diferents perdoneu la fal·làcia però crec que així indico el que crec.

El fet que la concertada digui no, que el consell escolar vagi tant lent, que els sindicats majoritaris digui també que no, que l’escola pública digui no ha de fer reflexionar el consell d’educació. Encara que us vull deixar ben clar una cosa la Lec, la llei catalana d’educació, ha de ser debatida al parlament i sabem molt bé que aquesta normativa està al centre dreta, i per tant molta cosa l’oposició estarà a favor. és hora de no rendir-nos és hora de treballar, és hora de fer sentir la nostra veu. La Lec és una cosa de tota la societat.

Ja porto un parell d’anys que els meus alumnes, els faig presentar a la Mostra. Un concurs que la generalitat organitza per difondre les Tics a l’Aula.

Cada any que passa veig que participen més escoles. La veritat és que és una bona iniciativa per promocionar les tics a L’aula. Crec que val la pena que us passeu per la web per veure les coses que han preparat les diferents escoles. 

Evidentment us vull presentar el que he presentat aquest any, que realment ha estat un art realitzar-ho. Com sabeu sóc mestre d’educació especial, alhora aquest any estic a un centre d’educació especial i per tant els infants que aquest any que tinc al meu càrrec són autistes, retards i diferents tipologies diferents.

Vaig creure que ensenyar-los a dibuixar amb el Gimp o amb el Paint la sorpresa es que van conseguir el domini del pinzell ràpidament. Us presento un treball retocat per un infant amb retard mental.

Teniu tot el treball amb aquest enllaç.

Desitjo que us agradi, penseu que és tot un art fer això amb els infants. Una abraçada a tots.

Segurament en aquests moments L’Ernest Maragall s’estarà menjant les ungles, però les coses s’han de realitzar més a poc poc, les presses no porten enlloc.

Es volia portar la Lec al parlament a l’estiu, el mateixa notícia a vilaweb ho diu.  En part es normal, és el moment en que els sindicats no podran mobilitzar la gent perquè estarà de vacances.

El fet que el Consell escolar només hagi tractat una quarta part de l’articulat, vol dir que aquesta llei està molt i molt qüestionada. En part ho trobo normal, hi ha mases corporacions al darrera que hi volen influir. El nostre conseller d’educació haurà de ser valent per intentar crear un articulat que agradi a la majoria, que estigui content als mestres i finalment hi hagi realment una qualitat indiscutible de l’educació.

Per fer-ho crec que el text hauria de fer dos coses en primer terme més repòs que es pugués dialogar millor amb els millor pedagogs del país i no voler copiar el model concertat. En segon terme fer un diàleg amb el model concertat, si volen diners públics hauran d’assumir algunes regles del model públic. Però en cap cas el model públic ha de tendir al model concertat.

Ahir des de una presidenta de una ampa de Salt em deia és que l’escola Concertada només pensa si els nens que van podran pagar!!!!! Recordem que a Salt hi ha un 75% d’immigració. Es podrà cumplir allà la quota immigrant que recull la Lec? 

No podem oblidar que l’escola Concertada al llarg del temps ha fet el seu paper educatiu. I que també ha d’existir un altre model educatiu de qualitat. I jo crec que l’hem de deixar treballar amb una petita normativa. Perquè crec que la diversitat fa la riquesa i tenir-les fa enrriquir el sistema educatiu.  Però en cap cas el que s’ha de produïr és que el model concertat tingui més subvencions perquè la Generalitat o l’Estat li surti més barata invertir-hi.

La sisena hora segueix endavant de forma oficial, trobem la notícia al gencat.
El que no diu la lletra petita és que possiblement més de 300 municipis no la rebran el curs que ve. Representant en hores aquests alumnes tindran 525 hores menys que la resta. No és un discriminació això?

Si ho mirem a nivell electoral descobrim que allà on reben més vots  el Psc és allà on s’aplica primer la sisena hora. No serà un element electoral, i no una reforma qualitativa de l’educació?

Un dels elements importants a primària és la funció tutorial, i el que tampoc diuen el govern educació que una de les causes de la sisena hora és que un grup de primària pot rebre fins a 8 professors en una setmana. Que no necessiten un punt de referència els infants? Hem tendit a convertir la primària al funcionament de secundària, i crec que és un error educatiu molt greu. Els infants necessiten un tutor clar.  Una de les mesures clares seria elaborar un decret on es decreti les hores que el tutor ha d’estar en el grup classe. Com a mínim jo faria que el tutor fes 10 sessions minimes(no parlo d’hores).

Ja sé que fa temps que no escric, i ja no sé si tinc paraules per explicar moltes de les coses que penso. Però avui m’he animat. Ho sento però això de casar-se només es fa una vegada a la vida.Quan acabi espero que arribi la normalitat.

Avui us vull parlar de les oposicions. Sembla que la Premsa avui s’ha atrevit a parlar d’educació ja que portem uns mesos en que la moda de l’educació ha desaparegut. Fins i tot sembla que la Premsa ha recollit abans que els sindicats el tema de les oposicions. Jo m’he enterat pel punt Diari. El punt diari les mitges entre les persones que es presenten amb les places, no fa cap gràfica simplement ho explica. Ho trobava a faltar. També ho he trobat a faltar a Sindicat.net . No sé perquè no ho han fet però segurament és el que més interessa a la gent que ens presentem.

Però clar, possiblement a Educació, i el sindicats com Ustec, només els interessa els números, com més millor. Sense pensar amb les repercussions que tindran. Ummm crítica positiva o negativa!!!!! Torno a estar inspirat. M’he tornat la llibertat ja que ningú ho fa, ho faré jo:

Sembla que aquest any pels mestres en general tindran sort, 1 de cada 2 podrà aprovar les oposicions. Els de secundària un de cada 5.

Volia escriure avui en el blogbombing, el que és per mi l’educació. Però els fets d’avui m’han fet reflexionar, a d’hores avui, la veritat és que les xifres dels sindicats discrepen amb les d’educació. Però malgrat els nombres hem d’estar contents. Contents, perquè feia temps que no veia unitat en el món de l’educació. Avui n’he vist, he vist que hi ha gent que encara creu que l’educació pública de qualitat és possible. Gent que creuen que els problemes venen provocat, perquè s’està gestionant malt els recursos. El que ha passat avui, ha de fer veure els polítics, que amb el dret d’educació no es pot jugar. No potser moneda de canvi.

I en el fons de tot això és que com les bases són tant subjectives, que la gent pensa malament. Aquesta és la realitat d’aquesta manifestació. Un dels mites que m’agradaria trencar és que no és només un partit que ha fet aquestes bases que són 3 Psc, Erc, IC, i estant fent polítiques que són més peperas(pp) que d’esquerres.

Us he revisat el vídeo on sentireu casi tot el manifest, i un petit powerpoint.

PER UNA EDUCACIÓ DIGNE!

http://www.slideshare.net/dheras2/mani14defebrergirona

Fins a la nit catosfera.

Darrerament tots els informes que han anat sortint públicament es denuncia que un dels grans mals del sistema educatiu, és la formació inicial del professorat. Els mestres encara que la queixa també va adreçada amb ells es dediquen 3 anys a preparar-se. Però i un llicenciat de Física que vol anar a fer classe a secundària?

Només se li demani que pensi amb els joves només 120 hores. Amb aquestes 120 hores, potser un llicenciat, conegui la realitat de secundària? Em sembla que no, crec que han de fer un període més gran. La idea de Màster a mi tampoc m’ha agradat. Perquè estic segur que amb la excusa de que els llicenciats en tenir un màsters, ja seran superiors als mestres. Si això és així, farà que els mestres no es motivin a formar-se.

Però el tinc clar, és que els llicenciats em sembla que han de fer més hores. Per tant trobo una mala notícia que es negui al màster de professors de secundària.

L’altre dia vaig estar en una taula rodona sobre la LEC., allà hi havia el degà de la facultat d’educació de Girona ciutat, i va fer una declaració molt dura, com podia ser que universitat estava en l’apartat de comerç i indústria separat totalment d’educació. I es que és veritat, sembla moltes vegades que la universitat no sigui educació, sinó simplement saber instrumental.

DEMÀ ÉS SANT VALENTIN, BLOGBOMBING PER L’EDUCACIÓ ENAMORAT

Hola a tots

He de dir una cosa. Quan vaig començar el mareig d’opinions, era perquè la gent tingués visions diferents de la catosfera. Però em trobo amb la sorpresa que moltes coses que s’escriuen són còpies d’altres. O més que opinions són impressions. Aquí teniu les que m’hana agradat aquesta setmana.

Política:

Fa temps que ja vaig dir que tohom sembla que s’està oblidant del que va passar les darreres eleccions en Xavier Mir ens ho recorda.

Immigració:

Aquesta setmana la he tractada molt referent l’educació. En David de Vida Quotidiana, ho fa desde altres contextos.

Educació:

Les competències del Currículum. O parlem de competències, tenim nou currículum encara no he vist cap crítica. En Lluís s’ha dedicat a dir la seva. 

Les festes, a vegades les festes de les escoles, es perd molt de temps, per una educació alternativa. És correcte que es faci? L’Anna ens descriu la tasca que s’esta duent pel Carnaval.

Desinformació:

M’Ha agradat el següent post de com la societat de consum ens sobreinforma per tenir impressions i no opinions. Us cito  el bloc invasió subtil.

Sindicalisme mostrant la realitat:

Educació, habitatge, tot un comunt de coses que ens parla en Camil Ros. 

Recordeu de participar el blogbombing per l’educació el dia 14.

Queden 5 dies. Recordeu-ho. Feu difusió. Però no ho polititzeu.

Blogbombing! Per L’educació! 14 de febrer. Enamora’t

   Benvolguts amics, blocaires, coneguts i tots els que rebreu aquest correu. Deixant de banda el que opinin els sindicats i els partits polítics. Potser és el moment que els ciutadans de Catalunya, tinguin el dret de dir el que pensen sobre l’educació del nostre país.   Per això proposo, que el proper 14 de febrer cada u des de el seu bloc, fem que la catosfera participi i digui la seva, fent un article sobre educació.
Recordo que els sindicats volen realitzar una vaga en el sistema educatiu, aquest. No es per donar-los suport, sinó simplement aprofitar aquesta jornada de vaga dels professors, perquè es vegi la preocupació que té Catalunya sobre el tema de l’educació. Bombardejant la Catosfera de idees sobre el sistema educatiu. D’aquesta forma el que recerco és que no sigui l’educació moneda de canvi dels polítics, i que els protagonistes no només siguin els sindicats, ni els mestres, ni els professors , sinó tots ciutadans de Catalunya, L’educació és cosa de tots i no d’uns quants. Digue’m el que pensem! prou de silencis. I per una vegada tots els sectors es mobilitzin a través de la llengua vehicular, el català.Per les persones que no tenen bloc, els proposo que bombardegin els mitjans de comunicació aquell dia de cartes de lectors, sobre el tema de l’educació. Enxarxem-nos. Els correus opinio.diaridegirona@epi.es , cartes@elpunt.com , cartalector@elperiodico.com ,  cartas@lavanguardia.es , bustia@avui.cat Ajudem-nos tots a tenir una millor educació del nostre país.

L a situació evidència cada vegada més una situació més precària. Hem arribat un punt, que la sisena hora ja es segregadora per uns quants. M’ho van comentar el dissabte, avui surt els diàris. Els pobles de de menys de 5000 habitants no tindran la sisena hora. Després de veure que l’increment aquestes altura de Licenciats que fan de mestre s’ha ampliat de 800 a 1000, per no tornar incrementar aquesta xifra suposadament es paralitza la sisena hora.

Per uns Sí, per altres no. Una de les coses que em preocupa es la venda que ha fet TV3 al telenotícies nit, on ha mostrat una escola amb pissarres digitals. JA van tard!. Pissarres per tothom no només per uns quants.

Tendim a la segregació, en recursos, en hores, i en privatització del model. Cada vegada que passa el temps, em costa més trobar solucions. O hi ha un canvi, o això farà que hi hagi escoles de primera línia i d’altres de 2ona. Cada vegada que escric en el bloc em dono compte, que tot agafa una coherència. Que cada vegada més sóc més quorent amb el que penso. I el que més m’agradaria és que m’equivoqués en tot el que penso i proposo. Però la realitat em dóna que tinc molta raó. La catosfera va afirmar l’exaltació de l’ego potser tenen raó.

Avui també m’ha sorprès que ara tv3 es descobreix l’ampliació de les places d’oposicions que des de el 21 de desembre USTEC ho té penjat. Quins interessos hi ha que ara aparegui aquesta informació a dos setmanes de la vaga. Dóna molt per pensar.

La vaga d’aquí dos setmanes, potser portarà un efecte contrapoducent sinó es fa correctament, que en vés de donar la culpa al govern, la gent les passarà els docent. Augmentant la desmotivació dels docents. Aquesta és una de les raons més important que crec que la vaga no s’hauria de fer.

Avui estic pessimista, espero que em porteu la contrària. Espero que no sigui la realitat. I vull acabar afirmant que el sistema educatiu català no tindrà una estabilitat correcta fins aquí 10 anys. Ja que si es retrasa la sisena hora, el canvi de 3 a 4 anys de magisteri farà que el sistema no es recuperi en una dècada. Els licenciats tindran feina durant 10 anys després no!, jo no vull saber que passarà quant no tinguin feina.

Jo també sóc un mestre emprenyat i dolgut. 

Com educació pot afirmar El Director General d’Innovació, Joan Badia, confia que aquesta situació d’emergència es resolgui aviat. Badia assegura que assumeixen l’error, però que prefereixen “una classe amb un llicenciat que una classe sense cap professor“. El Departament d’Educació espera que la situació no duri més d’un o dos anys.
 

No em vull posar malalt i pensar que un professor de filosofia o quimica em sustitueixi. Això és el que em posa malalt, i no la despresió de la grip que a poc  a poc està tormentant la meva escola.

Quin dret tenen els licenciats a invadir les escoles dels mestres? és que ensenyar tothom ho pot fer?

Però si estem aquí ho han provocat les mateixes universitats, que no han estat atentes a les demandes creixendo de l’educació  a Catalunya. Tres fets comporten que ara faltin mestres:

1. Els anys 70 amb ley general de Educació van entrar una quantitat de mestres impressionants. Provocant que els anys 85-95 no entressin mestres. Fixem-nos que no hi havia ni opos. També provocat per la natalitat. Es normal que la logse a l’any 90 no s’adeques, si els mestres que sortiem de l’universitat no i podien accedir. Estem al 2008 30 anys després de la ley general, on els mestres que van entrant s’estant jubilant. En segon terme l’index de natalitat ha crescut per causa dels nouvinguts, i perquè els anys 90 hi havia joves del país que s’estaven aguantant esperant bonança econòmica. Ara els nens es tenen als 35 anys. Paral·lelament universitat com la Uvic. No van saber preveure, i van passar a tenir en curs uns 500 mestres a passar només uns 100 mestres.
2. La sisena hora ha estat un caos. Per les escoles, pels pares i pels mestres.
3. La jubilació dels mestres que van entrar de forma massiva els anys 70.

I ara que passarà quant la carrera de magisteri passi a ser de 4 anys? hi haurà un any de pont que no entrarant mestres? misteris, però encara potser més caòtic. Perquè ningú ho afirma i dóna solucions. L’Ernest Maragall va afirmar que donarien 250 places de mestre més l’any que ve. Són suficients?

 si ara magisteri passa a ser licenciatura vol dir que cobraré com un lincenciat!? I els licenciats que ara estant de mestre els hi regalaran la carrera de mestre!?

Preguntes enlaire, però el resultat pot comportar un caos major en el nostre sistema educatiu. Que estem fent!? i una mestre que està llegint el que escric només afirma tens raó david, tens raó david.

EL Banc Mundial Europeu pot regular la forma d’entendre l’Educació?

L’entrevista que ha fet el presència el sociòleg Stephen ball m’ha agradat moltíssim i encara ho estic digerint. Potser demà o demà passat canviaré el post o n’afegiré un altre. Una de les persones que en parla és el meu amic de la xarxa Jose Martin.

D’entrada el que hem de comprendre que pel que intuït aquest sociòleg es col·loca de forma empàtica amb el que pensen els pares. Aquí no té res a veure a la manera de fer ni de pensar dels mestres.

Segons aquest sociòleg, diu que hi ha dos tendències que influeixen en les polítiques educatives, la Mercantivista, egocèntrica, individualista, privada.liderada pel Banca Mundial Europeu i una altre emancipadora, cooperativa, plural, pública, diversa amb L’Unesco amb l’informe delors.

Són dos maneres de veure l’educació contraposades. Difícil trobar un equilibri en les dos, malgrat seria una solució. Però anem a les famílies. Que entrevista en parla llargament de l’educació que han de donar coma estructura socialitzadora primera. Jo ho reconec em caso el 27 d’abril d’aquest any, convençut amb la meva dona. I un dels projecte comuns més forts són els meus futurs fills. N’hem parlat i ens hem posat d’acord. Volem que els nostres fill sapiguen 5 idiomes, aprengui més informàtica que el seu pare, una art la que li agradi(música, plàstica, dibuix, dança…), i un esplai per jugar amb els altres. Com a pare que cerco? Cerco la millor educació del meu infant, per això el primer que miraria és si la pública que li pertoca és una bona escola. Sinó segur que els meus fills aniran a un privada. Pel fet que la sectorització actual d’escoles no permet l’elecció, fent com diu l’entrevista que provoqui més segregació.

Es normal, si veig que hi ha molta problemàtica(la immigració no vull parla no és problema si està ben acollida) de qualsevol aspecte doncs no portaré a l pública que em pertoca. Que estic fent aquí, doncs creant una escola d’èlit i una escola cada vegada més guetista. No hi crec amb això , però penso amb el futur del meu fill. Evidentment això ho puc fer, perquè sóc d’una classe mitjana amb estudis superiors. Els que no tenen recursos és una roda que es trepitja.

La solució de tot aquest problema, és difícil, és necessita més financiació a l’escola, claríssim. Però també tinc clar que quant sigui jove potser no voldrà prendre part d’aquest projecte, El secretari general de la Ugt va definir molt bé el context de temps del jove actual i de la seva rebeldia.

Però això ho definirà quant estigui a l’Adolescència abans no. Perquè es infant, i a l’infancia no pot definir el que vol en la seva vida, si que pot escollir els joguets que li agraden, però no la seva educació, això ho ha decidit el nucli familiar.

Un altre punt important, és que els infants i joves no es formen, sinó consumeixen títol és veritat. Hem de tendir cap a la cultura de l’esforç, com a pare segurament li hauré d’incetivar les ganes de recerca la veritat és a dir investigar.

Possiblement hi hauria algunes entitats familiars que optarien per què estiguessin amb la multidiversitat, perquè fossin més socials, però la veritat és que això no produeix en el mercat laboral. Evidentment tinc les meves propostes, per tal de que l’educació del meu fill no sigui tan programada, però evidentment demana d’unes polítiques educatives sòlides com:

1. No baixar les ràtios mantenir-les en 24 amb dos professors dintre l’aula. Lluís Llovet va més enllà.
2. Aprenentatge Multinivell i Cooperatiu han de ser les màximes dels mestres. Però demana, que la concepció jo sé tu no saps, passi al model Socràtic, jo sé que no ser res. Alhora ara tenim a l’escola una practicant que estava programant una unitat didàctica en una classe a partir de diferents objectius en diferents nens.No personalitzem tant, hem de tendir mateixos objectius per a tothom amb avaluacions desiguals segons les capacitats de cada u. Per tant és importànt construir coneixements a partir del que saps. És a dir la teoria del constructivisme.Ús de Tecnologia 2.0 i fer ensenyament real 2.0 com diu en Donaire, és el futur i és el que permet l’intercomunicació entre els altres.És interessant l’article de L’Enric Gil on parla de l’educació amb els blocs.

3. El model individualista egocèntric i privatizador que actualment és l model que influeix més als estat provocat pel banc mundial ha d’entendre que també ha de formar liders que no pensin tant amb ells mateixos. Per tant s’ha de cercar l’equilibri. I la Unesco no pot pretendre ser tant humà, l’educació s’ha d’adaptar al moment en que es viu i alhora adaptar al context cultural. La solució passa per un model mixt.

 

Esperem que L’Enric Canela tardi en donar-me més opinió, deu ni do lo que he pensat. El tema es complex, ja em direu que opineu.

Temps era temps, que últimament Educació està traient moltes coses a la premsa, sense un debat seriòs de la comunitat educativa. Ara resulta que volen reduir les llengües al batxillerat. Segurament en Toni Ibañez s’enfadarà quan conegui que sembla que es redueix la filosofia. El seu post és interesant, sobre les hores de filosofies és interessant.

Recordo la Loce quan la vaig llegir, que es posava molt  com havien de ser les assignatura, i no parlava de la manera d’ensenyar els aprenentatge. Dit fins aquí us vull dir la meva proposta i com veig tot això.

Estic d’acord que el departament digui que no importa les hores, sinó la forma de fer. Però s’equivoquen amb la justificació en que diuen que hem de tendir cap els comentaris i la creativitat. Perquè? és fàcil la resposta, el model de Batxillerat és un model fragmentat per molts assignatures independents, on els joves els i costa moltíssim veure la relació entre elles.

Vet aquí que proposo el meu model,  el meu model és un enfoncament globatlitzat com el món globalitzat, un model interdicisplinar com la xarxa d’informació mateixa. Un model interessant però que no interessa que els ciutadans pensin per si sols. Fa temps que un amic meu em va comentar que es necessitaria reduir les assignatures, però no em justifacar-ho correctament, ara jo tinc les eines per fer-ho.

I d’assignatures al Batxillerat només en posaria 4:

1.-Les Ciències: Matemàtiques, socials, geografia…

2.-Les Llengües:3 o 4 llengües es podrien fer.

3.-El pensament: La història, la filosofia, l’educació en valors(educació en la ciutadania)

4.-Les Arts: plàstica, la música, dibuix, la gimnàstica…

I al final de cada trimestre escolar, la Sintesís filosofal, que és una assignatura de relacions entre elles. Que busco en tot això?

Un dels elements sobre el fracàs escolar és provocat per la poca significativitat. D’aquesta forma els elements s’interrelacionen entre ells, i és més fàcil descobrir la seva relació. Els esquemes que realitzem permetran la interconnexió de la realitat, provocant una major significació dels joves. I així millorem els resultats. Que filòsofic, però com sempre l’educació es utòpica. Crec que podria funcionar, és com la globalització que es fa infantil, portar-lo a secundària. Que en penseu?

La principal funció de l’educació és l’integració de les persones a la societat. En un primer moment de la història de l’educació especial es tractava en centres clínics, el que anomenaven manicomis. Era una manera d’integrar, ells tenien un problema i els havíem d’apartar i així no molestaven.  En els infants cap la decada dels 1970 a partir de patronats de pares, per la necessitats d’educar els infants amb discapacitat. És el moment en que creen dos sistemes educatius parlal·lels el centres d’educació especial, i el centres ordinaris.

No cal dir que la història de l’educació especial és més llarga, però des de l’inici s’ha vist com un problema. Això ens indica que la integració comença amb els valors socials de la societat. També el moment en que s’educa de forma seria es relativament nou no arriba a la trentena d’anys.

L’inici de l’educació especial propiament dita, ve a partir de l’Informe warnock 1977 d’anglaterra, on és defineix el concepte de necessitats educatives especials com uns recursos que necessitaven l’infant per la seva escolarització a partir d’uns suports permanents, intermitents o temporals. 

Fixem-nos que els anys 70 apareix la ley general d’educación que deriva de L’EGB, fixem-nos que en aquella llei no parla explicitament de l’educació de la diversitat. Per tant aquí tenim el primer retrocès de l’educació. Que no és solucionarà fins a l’entrada de la LOGSE al 1990. El desplegament normatiu no arriba fins el Real Decret 696/1995 de 28 d’abril. Així puc afirmar que la nostra educació sempre va 15 anys en retard.

Els principis de l’educació són:

1.-La normalització:Un sol sistema educatiu, un sol currículum adaptat a les necessitats.

2.-Sectorització: Escoles més properes de casa.

3.-Individualització: Adaptar el currículum a les seves necessitats.

4.-Integració: Integrar-los en medis ordinaris.

Aquests principis van permetre un augment de recursos per acollir els infants en centres ordinaris.

A partir del 2001 la OMS(Organització Mundial de la Salut) va redifinir la classificació derrocant els conceptes de Discapacitat per  limitacions a les activitats. Minusvalidesa per la restricció de la participació en la societat.

En el pla directiu de l’educació especial del departament d’educació 2007-2010 ho defineix per Limitacions o barreres de les persones per a la desenvolupament o la participació en diferents activitats.

Fixem-nos aquest concepte és més ampli, passa a que la persona necessita recursos, a que l’objecte s’ha d’educar la persona. És un nou pas, que no servirà de res si la societat realment acull els valors de l’acollida i la diversitat com una riquesa.

Caram que estudiós que estic. Espero que com sempre us hagi situat amb el tema. No cal dir-ho que els superdotats és un tema on mai es sap on col·locar-los.