REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Molts cops la gent no copsa que encara existeixen dos modalitats educatives l’escola d’educació especial i l’escola ordinària. No és cap secret que les escoles d’educació especial la majoria neixen d’un conjunt de pares, que volen educar els seus fills de diferents deficiències. Provocat per una mentalitat molt poc oberta de la societat i podem dir que també la d’ara.

Perquè no és cap secret que en els nostres dies, malgra’t en determinats moments de la nostra vida potser necessitem d’ajuda psicològica o psiquiàtrica, i amagar-ho perquè també no ens diguim que som boix.

La concepció d’Esquirol del segle XVIII que va definir el retard mental com idiota sembla que en la nostra societat encara no ha superat aquests tabús segregador.

L’escola d’educació especial existeix perquè la societat necessita que  existeixi. 

Si hi hagués un canvis de valors on realment la diferència es valorés com una riquesa en vés de un problema desapareixeria aquesta modalitat educativa. Però la veritat és que no s’està preparat encara perquè succeixi això.

Per això defenso l’escola d’educació especial, ja que per manca de recursos l’escola ordinària no els pot acollir correctament. Espero que un dia la societat de Benestar aconsegueixi superar tots els tabus, i l’escola inclusiva sigui una realitat.

En un món on ens cansem de l’excesiva pubicitat. En un món on estem acostumats a les males notícies. Én un món on tot canvia de forma molt ràpida. Podem afirmar que avui l’educació està de moda. Amb tot el que pertoca. Les modes són passatgeres, però l’educació necessita que sempre estigui de moda.

Es necessita que el sentit crític imperi a cada u, per tal que dia a dia l’educació sigui debat en la societat. Durant molts cops l’educació era quelcom que no es podia tocar però ara s’en parla massa. Cada dia he vist un article en el diari de diferents professionals. En tres semanes m’han publicat més de 6 cartes de lectors sobre educació.

Però el que em preocupa és que ens acostumanem i no es fagi debat sobre l’educació. Ja no vull citar articles perquè en hi ha de tants tipus, que alguns fins i tot em pregunto perquè parlen d’eduació sinó en tenen ni idea.

La universitat és l’únic sistema que sembla que s’en salvi d’aquesta moda. I crec que no s’està dient prou les coses clares. Ahir parlava amb un company que esta ensenyant telecos i em comentava com havia baixat el nivell en tres anys. També em pregunto si els professors d’universitat reben algun formació pedagògica com els de secundària. Val més seguir amb el silenci que hi ha. Però que quedi clar que si l’educació està en crisis. Tota l’educació ho està. Crisi no vol dir problema, sinó canvi per un bé comú. Perill!!! L’educació està de moda.