REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

El que està clar, és que el món ha descobert que hi ha un nou element, divideix i guanyaràs. Tenim una divisió fragmentada, entre els polítics i els dirigents educatius l’exemple més clar és la La comissionada per a Universitats, Blanca Palmada que ha fet les següents declaracions al Punt.

DEFENSA DE LES PAU

«En aquests moments hi ha un ampli consens sobre les competències per entrar a la universitat, i les proves de selectivitat ens mereixen tota la nostra confiança perquè ordenen bé el sistema i garanteixen la igualtat d’oportunitats de tots els alumnes», va dir ahir Palmada, que va qualificar d’«obsessió» del departament la idea que els estudiants entrin a la carrera «amb les coses ja sabudes». En aquest sentit, Palmada va recordar els esforços que fa el seu departament perquè els alumnes treballin en anglès durant la carrera. «L’anglès no pot ser un filtre; això no encaixa amb una visió d’esquerres i fins i tot pot arribar a ser classista», segons Palmada, que també rebutja la idea del Departament d’Educació d’imitar les proves per accedir a l’Institut Nacional d’Educació Física (INEF). «Aquestes proves estan en crisi i hi ha un gran debat en aquests moments sobre la seva idoneïtat; els discapacitats, per exemple, no hi poden accedir», segons Palmada, que va afegir que la idea del Departament d’Educació «genera molts dubtes».

Declaracions com aquestes fan perillar el sistema educatiu, jo crec que aquesta persona no està ben informada, us informo pas a pas del que ha dit:

«En aquests moments hi ha un ampli consens sobre les competències per entrar a la universitat, i les proves de selectivitat ens mereixen tota la nostra confiança perquè ordenen bé el sistema i garanteixen la igualtat d’oportunitats de tots els alumnes»,

Aquesta afirmació Sí, que és classicista. No es pas veritat, que hi hagi un consens de Competències sinó matèries. Les proves PAU es basen en la memorització de conceptes de les matèries, no si aquestes matèries les saben aplicar a la vida real. L’Aplicació a la vida real seria realment treballar les competències. En segon terme quin consens?Perquè a hores d’ara tothom sap que cal una reforma de la selectivitat i el govern espanyol té un borrador on s’inclou aquest examen específic de magisteri. Alhora Consens, quan fa tres dies hi va haver una vaga d’estudiants per anar contra la selectivitat. De Consens cap, les proves PAU és una incoherència pel model de la LOE que es vol implantar. Tan si estem d’acord que no com Sí, parlem de Loe com la nostra llei.

Que va qualificar d’«obsessió» del departament la idea que els estudiants entrin a la carrera «amb les coses ja sabudes».

Pas a pas, el problema no és el magisteri sinó totes les carreres. Amics meus professor universitaris més d’una vegada m’han comentat que cada vegada han de comenÇar més avall. L’últim exemple que em van citar, que a Filologia catalana ha de partir de L’ortografia.

En Definitiva Aquestes declaracions les trobo nefastes, sembla que aquesta persona no conegui la globalitat del sistema educatiu. I Crec que per una vegada l’Ernest Maragall té raó en aquest camp. I el felicito per intentar implantar aquest sistema.

Una altra idea clara que té l’Ernest Maragall és que s’ha d’intentar l’any convertir el cap(Formació dels llicenciats per exercir a docent) per un master. Sí, que es veritat que hi ha un problema de financiació per tirar-ho endavant.

Un dels temes més problemàtics de la LEC és l’avaluació dels mestres i professors. Tal com està ara val més no aplicar-la perquè sabem que existeix molt d’amiguisme, i els inspectors és una figura que no es té clara el que fa.

Qui ha d’avaluar? l’exemple el tenim a tres nivells en aquest moment, d’entrada pels que reinicien a la funció docent que els obliguen a superar un curs d’interins.

El segon punt el trobem amb l’informe d’oposicions que qui ho fa, l’inspector, el director i un mestre o cap de departament. Quins problemes s’han trobat en l’informe. Doncs d’entrada la subjectivitat dels inspectors, tothom ja coneix quins són els inspectors més bons i quins van a tocar la moral, és trist però és així. L’Avaluació de l’informe és tant subjectiva que els criteris i resultats finals són subjectius. Sense contar l’amiguisme dels directors que també eixisteixen. És per aixo que jo crec que els directors ha de ser un cos diferent a la resta i que cada 8 anys hagin d’anar rotant.

En últim cas el que s’avalua ara també són el que s’anomena funcionaris en pràctiques que és el mateix procès que l’informe d’oposicions. No és molt contradictori que hagis de passar per dos filtres gairebé igual.

Finalment, l’Avaluació com es correspon a la llibertat de catedra. O els mestres i professors no l’hem de tenir? Ja que al final has de treballar d’una forma per quedar bé amb l’inspecció, una inspecció molt tolerant i que té molta feina.

Definitavament el que generem és paperasa i més paperassa!!! no estarem convertint la professió de mestre i professor és uns administratius professionals educatius. que complex que és això.

Aquí i rau una de les majors contradiccions de la LEC i del Sistema català d’educació. L’Enric també m’ha demanat perquè depèn de madrid, la resposta és fàcil, la competència de l’educació és compartida amb Espanya. Això fa que es vulgui crear un sistema funcionarietat català que depengui de l’estatut docent de madrid. És aquí la contradicció. La única forma d’entendre el cos de català és que vulguin crear més pressió els mestre i professors. Potser cal! però la pressió en cap cas crec que és positiva.

Una altra mesura que podríem afirmar és que potser hauria d’existir algun òrgan extern de l’administració que pugui criticar l’administració. Trobo molt incorrecte que l’Ernest Maragall ahir hagués dit que l’informe Bofill és inútil, perquè no reflexa la realitat actual.  Potser no calia dir inútil