REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Mira, avui us dic en serio, volia no escriure res, però el titular d’aquesta notícia m’ha posat la pell de gallina. Mentres a Catalunya hi ha més barracons que mai i manquen escoles i instituts a Madrid ens insulten que amb la seva propaganda poden fer 144 escoles.

La notícia es titula així:

El Partit socialista de madrid(PSM) haría 144 escuelas infantiles con el dinero de la publicidad institucional!

No us esgarrifa el titular, però aneu aquesta mateixa notícia i mireu el final que diu:

El portavoz del PP en la Asamblea, David Pérez, le ha replicado que en Madrid existe la “red de centros educativos mejor de todo el país”, que este curso ha empezado con el “mayor número de nuevos colegios de la historia de esta Comunidad”, y que hay 180 nuevas escuelas bilingües y 100 millones de euros destinados a becas

Um!!!! 100 millons d’euros a becas. Ehem Ehem!!! això existex a Catalunya? Ens estan discriminant? Em declaro mestre enfadat.

Prometo ser breu avui perquè ahir vaig escriure moltíssim. En la conferència d’ahir vam justificar el que penso. L’educació no està en crisis el que està en crisis és la institució. Com permet que les normatives siguien tan intangibles i tan poc previsores.

Qui té dret a dir que els licenciats poden fer classe a primària. Quan ells són experts en una matèria? no és una manera que els mestres perdin prestigi social. Un altre any hi ha licenciats a les escoles. Veïeu un professor d’història fent classes a primer de primària com ensenyarà llengua o mates!

Es veritat que en aquests moments estem en alça d’alumnes i les escoles s’estant tornant petites. Un altre fet important que està succeint que moltes escoles s’han tornat velles. No sé quina planificació escolar hi ha de Catalunya. Però conec de primera mà el cas de les escoles de Girona que casi totes estant a una ocupació de 100% o més. Per tan són necessaries noves escoles.

Curiosament, conec una empresa que les està construint, i afirma que les escoles noves s’hi estant introduint molts de luxes innecessaris o al revés recursos que són necessaries no les trobem. Jo sobre aquest punt, crec que hi ha d’haver una revisió del mapa de les escoles de Catalunya, mirar com es troben actualment. Ja que un indicador per la qualitat d’educació és l’espai físic de les escoles i els recursos que tenen. Alhora tenim un altra fet, evidentment cada escola nova que fem necessita de nous mestres.

Fixem-nos bé el cas de l’Annexa que porta 5 anys demanant les obres i tots just ara se li Concedeix.

Un altre cas és Fornells de la Selva que van realitzar una escola nova i ja és petita. Sembla que darrera hi hagi molta improvització.

 NO ES CURIOS QUE CADA VEGADA HI HAGI MÉS PICABARALLES PER LES ESCOLES.

Otero surt escridassat de Caldes

El futur incert de l’IES Ridaura

Segurament en aquests moments L’Ernest Maragall s’estarà menjant les ungles, però les coses s’han de realitzar més a poc poc, les presses no porten enlloc.

Es volia portar la Lec al parlament a l’estiu, el mateixa notícia a vilaweb ho diu.  En part es normal, és el moment en que els sindicats no podran mobilitzar la gent perquè estarà de vacances.

El fet que el Consell escolar només hagi tractat una quarta part de l’articulat, vol dir que aquesta llei està molt i molt qüestionada. En part ho trobo normal, hi ha mases corporacions al darrera que hi volen influir. El nostre conseller d’educació haurà de ser valent per intentar crear un articulat que agradi a la majoria, que estigui content als mestres i finalment hi hagi realment una qualitat indiscutible de l’educació.

Per fer-ho crec que el text hauria de fer dos coses en primer terme més repòs que es pugués dialogar millor amb els millor pedagogs del país i no voler copiar el model concertat. En segon terme fer un diàleg amb el model concertat, si volen diners públics hauran d’assumir algunes regles del model públic. Però en cap cas el model públic ha de tendir al model concertat.

Ahir des de una presidenta de una ampa de Salt em deia és que l’escola Concertada només pensa si els nens que van podran pagar!!!!! Recordem que a Salt hi ha un 75% d’immigració. Es podrà cumplir allà la quota immigrant que recull la Lec? 

No podem oblidar que l’escola Concertada al llarg del temps ha fet el seu paper educatiu. I que també ha d’existir un altre model educatiu de qualitat. I jo crec que l’hem de deixar treballar amb una petita normativa. Perquè crec que la diversitat fa la riquesa i tenir-les fa enrriquir el sistema educatiu.  Però en cap cas el que s’ha de produïr és que el model concertat tingui més subvencions perquè la Generalitat o l’Estat li surti més barata invertir-hi.

En moltes escoles, avui es celebra el dia de la Pau. La meva escola no ha estat una excepció. Fa uns dies que ho estem treballant d’una forma senzilla. A través d’un ninot de dos cares, la cara de davant posen la paraula pau en diversos idiomes. I la cara del darrera un desig. Que maco!!! la idea després era d’encadenar tots els desitjos de pau que havien fet els nens. El simbolisme ha estat molt gran, perquè ho hem posat a la verja. Verja signe de pressó i de guerres, ninots signe de pau. La imatge és:

De forma improvitzada per fer-ho em sortit el pati. Em fet una rotllana, i….. algú havia de parlar i m’ha tocat a mi. No sabia que dir en el primer moment. Però la imatge m’ha sorgit de cop. VOSALTRES TENIU A LES MANS LLIBRES I LLAPIS, PERÒ HI HA ALTRES NENS QUE NOMÉS TENEN PISTOLES PER LES GUERRES DEL PAÍS. EL DIA DE LA PAU ÉS L’INTENT PERQUÈ TOTS ELS NENS PUGUIN TENIR LLAPIS I PAPER.

Que creatiu que he estat. En breu publico un altre text que estic reflexionant. Sobre una petita demanda que m’ha fet L’Enric Canela. Estic traïent conclusions molt interessants. Ara vaig a dinar, fins després amics i navegants.

Molts cops la gent no copsa que encara existeixen dos modalitats educatives l’escola d’educació especial i l’escola ordinària. No és cap secret que les escoles d’educació especial la majoria neixen d’un conjunt de pares, que volen educar els seus fills de diferents deficiències. Provocat per una mentalitat molt poc oberta de la societat i podem dir que també la d’ara.

Perquè no és cap secret que en els nostres dies, malgra’t en determinats moments de la nostra vida potser necessitem d’ajuda psicològica o psiquiàtrica, i amagar-ho perquè també no ens diguim que som boix.

La concepció d’Esquirol del segle XVIII que va definir el retard mental com idiota sembla que en la nostra societat encara no ha superat aquests tabús segregador.

L’escola d’educació especial existeix perquè la societat necessita que  existeixi. 

Si hi hagués un canvis de valors on realment la diferència es valorés com una riquesa en vés de un problema desapareixeria aquesta modalitat educativa. Però la veritat és que no s’està preparat encara perquè succeixi això.

Per això defenso l’escola d’educació especial, ja que per manca de recursos l’escola ordinària no els pot acollir correctament. Espero que un dia la societat de Benestar aconsegueixi superar tots els tabus, i l’escola inclusiva sigui una realitat.