REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Segueix portant cua el problema de l’arribada d’infants legals a Catalunya. Fixem-nos en les dades que van arribant:

Per veure-la en gran clicka sobre la imatge. Font el periodico.

En el periodico es recull aquesta informació llargament us recomano la lectura. Declaracions de L’Ernest Maragall:

Maragall va apuntar que les raons d’aquest desajust podien obeir al fet “que hagi aflorat l’escolarització de nens que ja eren aquí” o fins i tot a l’entrada d’immigrants incontrolats. El cert és que la informació que facilita la Delegació del Govern, desagregada per municipis, no precisa quan arribarà el menor que es beneficia de la reagrupació familiar, sinó el mes en què s’ha aprovat l’expedient.

Es vol referir que malgrat es sabia aquest problema al febrer. Eduació no ha mogut cap dit, no ha gestionat res, perquè no es sabia que pasava.

El conseller va aventurar que “tot sembla indicar que el ritme de creixement de la població escolar estrangera no es mantindrà”, però a continuació va alertar que durant els pròxims anys “els problemes apareixeran amb més intensitat a l’ESO” al traslladar-se el creixement experimentat per les aules de primària a la secundària. L’ampliació i la construcció de nous instituts es convertirà a curt termini en una urgència.

Ja ens avisa que el problema es passarà als instituts i ens diu que crearan nous instituts. No feu la crítica fàcil si us plau, seran barracons es natural, si ja portem temps que ens diuen que no tenen financiació, és la única forma de fer nous instituts.

L’única solució de tot això és l’increment de ràtio, més saturació a les aules, major problema pels mestres i professors. Una solució provocada perquè des de el febrer ara no s’ha fet cap actuació com sembla en les seves paraules. Qui acaba perjudicant aquests efectes és la gent del nostre país. Indirectament el que crea és racisme.

Una falsa incorrecció d’aquestes dades es culpar la immigració la manca de qualitat de l’ensenyament. No és així, jo crec que és la manca de gestió del departament. El que rebrà evidentment tot aquest procés seran els nostres infants i joves del nostre país. En cap de les declaracions de L’ernest Maragall al Parlament parla de que s’inclouran mesures d’atenció a la diversitat per fer front aquest allau d’immigració.

És el temps en que si vols una bona educació pel teu fill/a el millor lloc és una privada per la mala gestió de la pública. Però la incertesa que crea tot això és la resposta a la següent pregunta.

Quants alumnes pot suportar el sistema educatiu?

Com cada dia menjo un xic al migdia i m’acompanyen els diaris. Com un observador nat de les notícies que més m’interessen, economia i educació. Últimament llegeixo sobretot d’economia, ja que sembla que les d’educació se’ls hagi menjat el vent.

Però en contagotes segueixen apareixen notícies, evidentment en tamany petit, no sigui que ens escandalitzem, sobre el procés d’escolarització. En vaig parlar llargament fa una setmana, sobre el problema que si realment són certes les dades de la subdelegació del govern han de venir al sistema educatiu 10.000 infants més.

Ja fa uns dies li va tocar Santa Coloma de gramenet, però no ha tardat en arribar a un altre poble Salt, en total 170 alumnes nous han arribat després de l’inici de l’escola. Si dividim 170 per 24 alumnes que és el que hauria de ser per classe dóna 7 classes. Estem parlant que Salt s’hauria d’incrementar amb una escola.

Possiblement hi hagut una manca de previsió com recull el diari de Girona. Però més enllà de la manca de previsió, jo crec que estem davant d’un doble problema. El primer és de finançament no hi ha diners per fer les escoles necessàries i segon com vaig citar l’altre dia d’incertesa de saber de quants arribaran ja que segurament en la crisis arribaran menys o no.

És per això que ja puc anunciar que el DRET DE L’ESCOLARITZACIÓ XOCA AMB EL DRET DE QUALITAT DE L’EDUCACIÓ. No es pot tenir tot. Però el que està clar és que una aula de més de 24 alumnes en que ens trobem ara, el que perjudica és la qualitat de l’ensenyament. I el que està clar que el que prioritzem és el dret en que els infants puguin anar escola. És a dir, el dret d’escolarització.

Solucions aquest problema. La veritat és que la realitat és molt complicada, el que està clar és que criticar els barracons o mòduls prefabricats en el context actual ha de passar de moda. Ja que és una realitat que durarà com mínim una dècada. No hi ha una solució ja que la realitat és molt complexa.

Crash, en tota la boca és el títol de gairebé totes les publicacions per avui. D’una crisis que possiblement la gent només la nota en la pressió fiscal que vivim. Però deixant la banda de l’economia que no és objecte el que volia dir, hi ha un altre Crash com l’economia global que no podem entendre, però veiem elements que ens fan espantar com la mateixa paraula crisis. Evidentment només puc parlar d’una paraula del CRASH DE L’ESCOLARITZACIÓ.

El febrer de l’any passat es va anunciar la crònica, la subdelegació del govern ens anunciava que pel restructurament familar havien d’arribar 14315 infants aquest nou curs. Evidentment això és aigua passada, i gairebé ningú ho recorda alhora els mitjans de comunicació no es fan gaire ressó de l’escolarització gràcies a l’economia.

Però ara imagineu-vos que en una ciutat de cop i volta aquestes alçades de curs es trobés amb 200 infants que encara no ha escolaritzat. Això representa 8 aules, i 8 tutors més totes les persones per atendre la diversitat, ja que ens trobem amb una immigració. Evidentment estem parlant gairebé d’una escola. Vet aquí que això no és ciència ficció sinó és tracta d’una població catalana Santa Coloma de Gramenet.

Malgrat els mitjans no ho han recollit ho trobo escandalòs. M’arriben notícies que les aules d’aquesta ciutat hi ha un acord que arribi a 27 alumnes. Com es pot donar qualitat d’educació amb una classe de 27 alumnes? Alhora la Loe diu que en rares excepcions es pot augmentar la ràtio d’alumne. I aquestes excepcions són quan hi ha alumnes amb necessitats educatives especials.

Ara bé, aquests ja els hem escolaritzats. En faltem més per arribar. On els col·locarem si els nostres infants del país ja els tenim en barracons? El sistema educatiu català pot suportar més infants? I el finançament de l’escola està assegurat? El dret a l’escolarització no xocarà amb el dret de qualitat del ensenyament? Hi ha mesures d’actuació si passa més en diversos poblacions de catalunya?

No vull alarmar però és com la crisis econòmica sabem que arriba però els ensenyants no tenim mesures per saber quan arribarà a nosaltres, i els governants no ens donen dades. És el moment que els agents socials denunciin la situació actual de l’esenyament perquè no s’enfonsi com l’economia.