REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Ahir vaig tenir una conversa amb una professora. On tots dos vam arribar a una sèrie d’acords. Curiosament sobre la taula vam analitzar que fan a les escoles i les tics davant de l’allau massiu que arriben en els centres. Ara un infant de 8 anys ja pot tenir el seu primer mòbil. I quan arriben a l’institut això ja és massiu.

Davant del fet que en els centres hi ha un allau de joguines electròniques(no cal. El que fan primer els centre és defensar-se davant d’elles per no saber que fer ens dediquem a prohibir. Jo em pregunto SI PROHIBIR ÉS EDUCAR? jo crec que el no, i davant de la por de les tics ens dediquem a prohibir.

Curiosament, crec que el que no s’ha de fer és simplement prohibir, el que es pot fer és explicar que ja s’utilitzarà els recursos de l’escola per tal de treballar en les Tics. No és cap secret que durant els anys 80 les tics s’ha dit noves tecnologies. Aquest concepte Nova tecnologia està desfasat, perquè és curios que és un concepte consumista on s’afirma QUE TOT EL QUE ÉS NOU ÉS MILLOR. Fixeu-nos que estem davant d’una etica tecnològica que encara ningú no té clar com s’ha de referenciar.

En segon terme. Jo tinc clar que si en les aules cada vegada tenim més dispositius mòvils perquè no ho utilitzem. I el tranformem en eines educatives. La prohibició comporta que cada vegada més en hi haurà en els centres. Perquè en el fons el que és prohibit ens agrada quan som petits. Aixñi que experimentem davant de les tics sense por.

No és cap secret que la pedagogia activa està desfasada per la pasiva. Pel fet de quedar bé. Aquell professor és brillant per elaborar una superfitxa de flors. I aquell professor no fa fitxes no és bo. Fixeu-nos que en el fons hi ha una crítica de fons. Que jo moltes vegades i caic. Si no hi ha fitxa, si no hi ha llibre no hi ha classe. Obrim la nostra ment i el que no hem de prohibir són els estris electrònics el que hem de prohibir són els llibres i les fitxes.

Fixeu-nos que després de 50 anys seguim recordant Montessori i en canvi de pedagogs nous no en recordem cap que estigui investigant actualment. És millor l’educació d’ara que fa 50 anys?