REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Avui faig 32 anys, aquest any serà especial per mi, perquè segurament en menys de 6 mesos seré pare d’un infant. I això segurament en canviarà un altre cop la vida. La veritat és que segurament ja m’ha canviat la vida. I el primer que ens hem plantejat amb la meva dona és l’educació.

Curiosament, quan un és expert en educació hauria de saber que fer en l’educació del seu fill però la veritat és que ha costat moltíssim saber que fer. A més amb una persona que es considera d’esquerres i defensa l’escola pública. Però curiosament, el tema és més complicat que la ideologia quan es parla d’un fill. Per questions d’habitatge segurament el que haurem de fer és anar a Amer, on tenim un piset de tres habitacions de la mare de la meva dona que ens ho cedeix. Amb el que tenim hipotecat ara un pis de dos habitacions és impossible viure-hi. El pis de Fornells es convertirà en l’acadèmia.

Però més enllà d’aquest pas, no ens agrada els rumors de l’escola d’Amer, que fagi que em plantegi l’escola de Fornells. Però es curiós com els pares ens sobtem amb els rumors que la gent parla. No és cap secret que hem anat a la privada i hem visitat Sant George School per exemple. La meva sorpresa és que val 600 euros al mes. Això és tenir vocació per tenir un fill, però si és com nosaltres que en volem tenir més d’un és inpensable portar-ho a la privada. I la Concertada queda tancada per culpa de la zonificació escola. Conclusió els pares no podem escollir l’escola dels nostres fills. No em sembla just.

En definitiva el meu bloc guanya quelcom més, us podré donar a partir d’ara, la meva visió com a monitor, mestre, director de lleure, tutor d’una universitat, i ara com a pare. Amb la meva pròpia vida el bloc s’enrriqueix. I moltes persones m’animen a seguir.

Avui és el meu cumpleanys i…. No em deixen triar l’educació del meu fill. Quin dret té L’estat i el govern en privar-me d’allò que vull pel meu fill?