REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Notícies com la portada del diari de Girona avui, hauria un de sentir-se indignat. Perquè el que està passant segurament provocarà que la crisis sigui més llarga. Sinó invertim amb educació la crisis serà duradera.

La notícia del diari de Girona confirma una dada tremenda. En 5 anys de tripartit l’educació està en caiguda lliure. Ha augmentat el fracàs escolar a l’educació secundària en un 6,5%. I ja podem afirmar que 1 DE CADA 3 ALUMNES ESTÀ EN FRACÀ ESCOLAR.  Curiosament coincideix amb la implantació de la SISENA HORA. És la sisena hora el detonant d’aquest fracàs escolar? Segurament que Sí, però evidentment en hi ha d’altres com la incorporació de la Loe al sistema educatiu provocant que amb 8 assignatures puguis passar a 4 eso. Sobre aquestes mesures polèmiques de la Loe també ha provocat, que el jutjat constitucional jutji una llei d’educació i aquí no ha passat res. El mateix departament d’educació explicar aquest cas.

Conclusions sobre l’educació del nostre país:

1.-La sisena hora no ha millorat la qualitat educativa del nostre país. Cal ser valents i anul·lar-la. Ja que en 5 anys de tripartit ha augmentat el fracàs escolar. Cal canvi, i el canvi ha de venir dels mestres. S’ha de deixar de polítitzar l’educació.

2.-Cal un consens amb les lleis d’educació del nostre país. Cal i em sap greu dir-ho que el Pp i Psoe es posin d’acord. Perquè el que no potser és que ja des de el PP es parli de crear una nova llei d’educació a l’estat Espanyol. Hem de sumar tots, perquè l’educació és cosa de tots.

3.-En aquests cinc anys, no hi hagut interès per augmentar la competència digital dels nostres propis fils. Cal posar-hi fil i agulla això és el futur. Pissarres digital ja a les escoles.

4.-Cal prioritzar el pressupost que tenim de l’educació. No potser que estiguim pagant una sisena hora que no millori l’educació del nostre país. I L’adaptació de Bolonia ha provocat que els nostres estudiants universitari en ves de fer 3 anys de carrera com a Europa, en facin 4. Quin significativitat té tot això?

És hora que ens preocupem tots per l’educació. Una bona educació ens permetrà sortir més forts de la crisis. cal invertir ja en l’educació. Cal el 7% pib ja. Cal un finançament digne prioritzant els elements importants ja.

Temps, era temps hi havia uns exàmens que permetien donar una oportunitat més per aprovar. Jo vaig ser un d’aquests que un parell de vegades em va servir per aprobar.Encara Recordo que l’antiga Egb-Bup permetien uns exàmens de suficiència a finals de juny i uns altres al setembre.

Jo vaig ser un d’aquests que aprovaven any darrera any a través d’aquestes oportunitats. Jo no trobo malament tornar-ho aplicar. Com més oportunitats millor. A nivell pedagògic sabem que l’adolescència és un moment en que hi regna molt de caos i molts de canvis sobtats. Per tant és normal tenir anys de baixos rendiments i poder recuperar més endavant. Crec que com més oportunitats millor. Donem-li s els exàmens de setembre.

Per qüestions de l’atzar de la vida vaig anar a parar amb la pàgina del PP espero que no us espanteu, però ja us dic que va ser l’atzar. Veien aquesta conferència, un dels punts que em va sobtar és que diu que es pot arribar amb la LOE amb 12 assignatures suspeses a 4rt Eso. Em va sorprendre molt així que m’he anat a la LOE a corrobar-ho us transcric el text polèmic per molts:

3. A los efectos de lo dispuesto en el apartado anterior, los alumnos promocionarán de curso cuando hayan superado los objetivos de las materias cursadas o tengan
evaluación negativa en dos materias, como máximo y repetirán curso cuando tengan evaluación negativa en tres o más materias.
Excepcionalmente, podrá autorizarse la promoción de un alumno con evaluación negativa en tres materias cuando el equipo docente considere que la naturaleza de las mismas no le impide seguir con éxito el
curso siguiente, se considere que tiene expectativas favorables de recuperación y que dicha promoción beneficiará su evolución académica. Las Administraciones educativas regularán las actuaciones del equipo docente responsable de la evaluación.

Sí hi ha una contradicció una cosa és matèria i l’altre concepte assignatura. Per tant pots suspendre matemàtiques, català i castellà des de primer d’eso a quart d’eso per tant arribes a l’últim curs amb 12 o 8 assignatures suspeses. Si els docents són sensats arribaran amb 8. No m’estranya que hi hagi tant de fracàs escolar a Espanya.

Una de les paradoxes que no contempla el mercat laboral és que les dones tenen més èxit que els homes. En la gràfica següent ho podem contemplar:

Possiblement un dels grans problemes que ens trobem és que l’educació superior la Universitat encara hi hagi carreres tradicional d’homes(les Enginyeries) i carreres tradicionalment dones(magisteri i infermeria). Hem d’intentar ja trencar aquest mites.

Magisnet la revista d’educació possiblement la més important d’Espanya, ens treu les dades de fracàs escolar d’Espanya que podem comparar-la i fer un diagnòstic a Catalunya. Les gràfiques parlen per si sola. D’entrada podem comprovar que a Espanya ja hi ha més d’un 1/3 de persones que no superen la secundaria.  A Catalunya s’arriba a un 28% que no superen la secundària. Si l’any passat vam aconseguir que l’educació estigués de moda perquè ara no s’en parla la gràfica en parla per si sola.

L’any passat ja vam parlar que major financiació no provoca millors resultats. Hem de dir que a Catalunya realment s’ha invertit una educació, però possiblement no gaire correctament, provocant que la sisena hora a les escoles s’endugui tot el pressupost.

Si el comparem l’evolució del fracas escolar del 2000-2006 veure que a Catalunya augmenta el fracàs escolar.

He elaborat un gràfic amb les dades d’evolució del fracàs escolar a Catalunya comparant-lo amb la mitja espanyola. Es pot veure que en els últims 2005-2006 el fracàs ha anat augmentant considerablement.

El fet de poder comparar el fracàs escolar a Catalunya permet entendre i globalitzar els problemes. Un dels indicadors d’avaluació que s’ha dit sempre és que el fracàs escolar ha anat augmentant a partir de l’arribada de l’immigració. Amb aquestes dades a la mà és fals. perquè les províncies que tenen més immigració no totes ha augmentat el fracàs escolar. De tot plegat ens hauria de servir per revisar quina educació estem donant.