REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

No és cap secret, que vaig estudiar psicopedagogia de la UOC i actualment sóc tutor de la Universitat Oberta de Catalunya. Aquest dies he estat reflexionant sobre el paper de la UOC a la universitat 2.0. No he volgut escriure abans perquè ho volia meditar en calma després d’haver sentit en José Antoni DonAire. Perquè he trencat aquest silenci, per dos companys blocaires Des de les Golfes en Ricard i el segon el d’en Toni Roig que han posat en evidència les proves de validació de la UOC. També dintre de la catosfera em vaig trobar un company que en vaig estar parlant llargament.

Exactament fa 7 anys que estic a la Universitat de la Uoc, en aquests 7 anys m’ha enamorat, per això vaig presentar 7 vegades el currículum per ser consultor. Malgrat el final em van acollir com tutor de l’ @teneu Universitari, formació per a tothom sense cap requisit d’accés.

Després d’escoltar el Josep Antoni Donaire vaig donar-me compte que la UOC, no ha evolucionat en el seu campus virtual. Potser en el seu disseny ha evolucionat. Però en la seva interfície ha canviat molt poc. Recordo molt bé la propaganda de fa molts anys, vés als bars de la uoc que són xats. Actualment aquests xats funcionen poquíssins i a vegades no funcionen. Crec i afirmo que actualment el seu model innovador està encara en la web 1.0, i el clima de dinamització que donen les eines actuals no s’han adaptat gents al món actual. A mi no m’estranya Toni que encara la Uoc faci els exàmens presencial ments. Tot i així la veritat és que els seus materials són de molta qualitat i alhora permet que els que treballem podem fer estudis universitaris superiors. Per tant acabo Gracies la Uoc i gràcies a Gabriel Ferraté perquè va creure i crear la UOC. Li toca el 2 torn la Imma Tubella en crear la universitat 2.0 i aquesta evolució. Sinó hi haurà un estancament.

La controvèrsia està servida. Malgrat Termcat ho tingui claríssim el debat que hem fet no queda clar que sigui acceptat.

Com sempre la meva proposta va més enllà que dir, això s’ha d’escriure així. Si el català existeix és perquè el llatí es va adaptar a la nostra pròpia cultura. Perquè les paraules no poden fruïr al llarg del temps, fins que veïem un moment adequat de normativització. I no voler impulsar una paraula o una altre. Estic segur que la gent que està utilitzant blog s’enfadaria en saber que és una falta ortogràfica. Deixem que la llengua parli per si sola.

Avui és la meva última nit a Granollers, capital blocaire en aquests tres dies. Demà m’espera l’acció si s’ha de dir bloc o blog. Però el que acabo de veure visions és el vídeo de tv3 on parla de la catosfera. Potser volen estudiar la reacció de la catosfera en donar prioritats a uns i el·liminar els altres.

Abans de dir res val la pena veure les reaccions dels principals bloggers que han postejat ja:

Enric Canela amb el seu post la catosfera un èxit i tv3 una vergonya el nom ja ho suggereix. Un dels mateixos ponents del matí Carles Puigdemont ha estat rotund la visió sectària de tv3 de la catosfera .

És que justament per mi els que han estat millor Raül Romeva (ICV) i en Carles Puigdemont (CDC). Us passo el vídeo que han fet aposteriori. Ja que ells són els que han creat discurs polític blocaire i no electoralisme.

Hola Soc David de las Heras corresponsal pel diàri catosfèric de Granollers, je je je estic molt de la broma. Les jornades han estat molt i molt bé. Avui m’he enterat que aquesta 1 trobada blocaire de Catalunya, havia tingut molt poc suport. I està sent un éxit indiscutible.Us recomano el projecte www.estatpropi.cat un dels protagonistes d’aquest projecte és l’Alexis Viscaino el senyor de les muntanyes. Us el recomano sinó ho heu fet ja.

La importància d’aquesta iniciativa és que són un conjunt de joves associats, sé que volen fer molts de canvis orientat a la web 2.0.

La persona que presenta www.poliblocs.cat recorda que hi ha una baralla trista entre el sobiranisme entre ERC i CDC, i els temes Espanyols hi ha pinyes entre PP i PSC. Ja fa temps que penso que ERC i CDC ha d’intentar trobar un consens d’unitat entre els seus programes i Catalunya.

Es pot comprar un blocaire????? perquè parli bé d’un partit

Com lligar la diversitat de la Catosfera? Com definir una catosfera catalana? Qui podria entrar? Qui no podria entrar? Ara anem creant xarxes regionalistes, com s’ha vist en la xerrada

16:00 Taula “Associacions i xarxes de blocs”
Joan Ramon Bernabé (Vallesfera)
Núria Masdeu (Blocs Terrassencs)
Daniel Gil (Blocs ebrencs)
Ismael Miñano (xarxabloc)
Josep Ma Comas (Xarxa Santboiana)
José Rodriguez (Xarxa de blogs sindicals)

Com lligar la catosfera sense que ens identifiqui amb un partit polític? Qui ha de ser el president? El més votat? el que té més qualitat? Quins estatuts ha de tenir? Com s’ha de definir? preguntes volant com les paraules dels blogs o blocs.

En un món on els mitjans de comunicació han perdut la confiança dels lectors, i on els partits polítics han perdut la seva veracitat, la única forma de sortir-se’n segurament serà la catosfera. Perquè? la resposta és fàcil, haurà de conseguir que la suma d’opinions aconsegueixin donar veracitat els seus programes electorals. Per aquí és on han d’anar les estratègies dels partits.

En Joan Ridau ho ha dit clar, el sms i les opinions dels blocaires van fer que el PP no guanyés les eleccions. Això pot fer que sigui al revés. Per això qui aconsegueixi guanyar la opinió de la Catosfera, tindrà un gran poder a la seva mà.

En Carles Puigdemont també ha dit una cosa molt clara, encara hi ha molta gent que està a 0.0 hem de tendir a formar persones perquè dominis les eines 2.0 és la única forma de que progressi la societat 2.0.

En quan el fet d’internet els pobles, hem de tendir que no es converteixin a T.0 telefonica.0

Partint de la premissa d’abans que s’està definint molt que els blogs són exaltacions de l’ego, ara vull transformar l’Ego en  comunitari, no es tracta d’un jo individual sinó d’un jo comunitari. Crec en el model socràtic, quant jo escric, es per donar la meva opinió, per dir la veritat que penso. Però vaig més enllà, vull que la xarxa m’ajudi a pensar, és un jo comunitari no un jo únic aillat. Cerco la interecció, si en el meu bloc o blog afirmo que vull crear debat. 

En el moment que afirmo crear debat, ja estic afirmant que soc jo que publico, però soc joc que busco els altres, per tan no cerco dir que en sé molt, sinó cerco que m’ajudin a superar-me en les meves opinions. Justament he estat mirant la gent que va llegint i escribint els blocs dels meus companys blocaires. I veig que hi ha molta gent que es repeteix, estem creant una xarxa informal? segurament que Sí, Molt bona la ponència de literatura and blocs.  Encara que per manca de temps no he pogut preguntar, si el que estem potenciant amb la cultura dels blocs, és que els nostres infants, joves, els acostument a lectures a la carta, a lectures de resum de llibres, a lectures que només durin 5 minuts? Un mal vs a l’afavoriment de la lectura. 

Encara que no sigui periodista, m’agrada poder anar informant del que passa a la catosfera, no soc periodista soc mestre, però segurament per ser mestre potser al món puc ensenyar alguna cosa. Que penso? s’ha parlat molt en aquests dies de la catosfera de que els blocs són l’exaltació d’Egos.

Home és possiblement una definició que en cap moment hauria de ser universal, en estat tots connectats entre si, fa que les teves opinions sumin i no restin. No es tracta de copiar sinó anar matissants pros i contras.

El tema de la veritat és complex, ja hi ha molts filòsof que l’han buscada i no l’han trobada. Però ´potser hem transformat la veritat en informació veraç. Que és veraç en els nostres dies? Potser la opinió dels blocs és més fiable que els mateixos diaris. Si que estic inspirat. S’omple la sala, he de parar que en Toni Ibañez sembla que tingui ganes de parlar ja. fins després. 

No és cap secret, he sortit garratibat, potser un xic molest, la xerrada que esperava tant l’estava esperant en candaletes la taula d’educació. Però com que el parking tancaven a les 2200 i era tard no podiem fer preguntes. Però abans d’arribar aquí anem a l’inici, molt hàbil dels organitzadors de resituar la taula i indicar que era un trobada de blocs en català i en cas soberanista. Això hagués pogut provocar un xic de pobresa, ja hi pot haver-hi altres trobades.

La primera taula sobre el codi ètic, ha estat molt i molt interessant. això si està clar que a vegades l’Anonimat és necessari, ja que no tothom pot dir la realitat per la repressió que pugui sorgir.Però és més ric saber amb qui parles, i qui és. També el fet de que ha deixat una pregunta enlaire. Google és neutral? sembla que les seves característiques són de quantitat i no de qualitat.

La Taula d’educació la veritat ha estat molt i molt interessant. Encara que com sempre L’educació no fomal no estava present. Temps era temps quan vaig gestionar tot una sèrie de projectes 2.0 ho vaig dir en un anterior post. La presentació de Blocs.xtec.cat l’he trobat polititzada, i fora de lloc emplenar l’ego de la quantitat de blocs existents no es qualitat, sinó quantitat. A més em sorprén que el meu segon bloc que tinc sigui dels més actius. Podria treure diferents conclusions, però el departament ha de veure que no ha d’anar a fer molts blocs, sinó a la qualitat. Molts pot provocar basura virtual.

La resta de ponents m’han semblat molt bons les experiès. La que més m’ha agradat però en diferència ha estat la conferència de Josep Antoni Donaire, magistral. Sobretot el fet que utilitzar les eines 2.0 no vol di fer ensenyament 2.0 sinó Snob. Magistral! La pregunta que li faria és si la població està preparada per la participació 2.0? perquè la tradicional està fallant.

La cara alegre d’avui, donar cara L’Enric Canela, he estat al seu costat en la primera conferència, comentar les jugada amb ell m’ha enrriquit molt. Llàstima que no ha pogut quedar-se a la d’Educació. Li hagués agradat en Donaire. Ara ja relaciono veu i text, espero que no li hagi trencat la seva concepció cap a mi.

La segona cara que he saludat és Carles Campuzano el coneixia, m’ha fet il·lusió saber que havia llegit el meu bloc.

I he fet un amic blocaire, em sembla que des de el primer moment hem tingut molt de feeling, que com ha dit ell li agradaria que s’hagués parlat una taula de blocs i investigació. Parlo d’en Carles Oriach.

Encara que en poc temps, he pogut donar veu al bloc entrellum coneixent en Toni Ibañez, no he pogut parlar amb ell a veure si puc demà.

Avui he sortit volant del col·legi. Treballo a Vilafant poble de l’Alt empordà a 3km de Figueres. A les 17 de la tarda he sortit conectant al gps per anar de pressa. I arribar ràpid a la Catosfera de Granollers. Molt i molt il·lusionat, però no en vull parlar, perquè sortit un xic enfadat, garratibat, molest, empipat, i abans de escriure de la Catosfera em vull tranquilitzar escribint un post tipicament de sempre.

Fa exactament un mes, que tard anem sempre els catalans, que no s’han donat compte que a Catalunya en el codi civil encara està vigent la bufetada. Jo no soc jurista per això no ho sabia. Ho hauríem de canviar? el debat està servit.

En segon terme mentre venia a Granollers a  Catalunya ràdio anaven dient que sobre la Taula hi havia una proposta en que s’afirmava que es prohibiria que dintre els aliments hi haguessin juguets, per perill dels infants que s’els empassin. Una normativa molt sobreprotectora, però he pensat amb els Tortells de Reis, no s’estarà carregant alguna part de la nostra cultura aquesta legislació. L’únic Eurodiputat que conec és L’iIgnasi Guardans famós per tot el tema de l’aeroport, ens haurà de defensar, suposo que ja s’en donarà compte. A que donen debat aquests dos articles.