REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Segueix portant cua el problema de l’arribada d’infants legals a Catalunya. Fixem-nos en les dades que van arribant:

Per veure-la en gran clicka sobre la imatge. Font el periodico.

En el periodico es recull aquesta informació llargament us recomano la lectura. Declaracions de L’Ernest Maragall:

Maragall va apuntar que les raons d’aquest desajust podien obeir al fet “que hagi aflorat l’escolarització de nens que ja eren aquí” o fins i tot a l’entrada d’immigrants incontrolats. El cert és que la informació que facilita la Delegació del Govern, desagregada per municipis, no precisa quan arribarà el menor que es beneficia de la reagrupació familiar, sinó el mes en què s’ha aprovat l’expedient.

Es vol referir que malgrat es sabia aquest problema al febrer. Eduació no ha mogut cap dit, no ha gestionat res, perquè no es sabia que pasava.

El conseller va aventurar que “tot sembla indicar que el ritme de creixement de la població escolar estrangera no es mantindrà”, però a continuació va alertar que durant els pròxims anys “els problemes apareixeran amb més intensitat a l’ESO” al traslladar-se el creixement experimentat per les aules de primària a la secundària. L’ampliació i la construcció de nous instituts es convertirà a curt termini en una urgència.

Ja ens avisa que el problema es passarà als instituts i ens diu que crearan nous instituts. No feu la crítica fàcil si us plau, seran barracons es natural, si ja portem temps que ens diuen que no tenen financiació, és la única forma de fer nous instituts.

L’única solució de tot això és l’increment de ràtio, més saturació a les aules, major problema pels mestres i professors. Una solució provocada perquè des de el febrer ara no s’ha fet cap actuació com sembla en les seves paraules. Qui acaba perjudicant aquests efectes és la gent del nostre país. Indirectament el que crea és racisme.

Una falsa incorrecció d’aquestes dades es culpar la immigració la manca de qualitat de l’ensenyament. No és així, jo crec que és la manca de gestió del departament. El que rebrà evidentment tot aquest procés seran els nostres infants i joves del nostre país. En cap de les declaracions de L’ernest Maragall al Parlament parla de que s’inclouran mesures d’atenció a la diversitat per fer front aquest allau d’immigració.

És el temps en que si vols una bona educació pel teu fill/a el millor lloc és una privada per la mala gestió de la pública. Però la incertesa que crea tot això és la resposta a la següent pregunta.

Quants alumnes pot suportar el sistema educatiu?

Crash, en tota la boca és el títol de gairebé totes les publicacions per avui. D’una crisis que possiblement la gent només la nota en la pressió fiscal que vivim. Però deixant la banda de l’economia que no és objecte el que volia dir, hi ha un altre Crash com l’economia global que no podem entendre, però veiem elements que ens fan espantar com la mateixa paraula crisis. Evidentment només puc parlar d’una paraula del CRASH DE L’ESCOLARITZACIÓ.

El febrer de l’any passat es va anunciar la crònica, la subdelegació del govern ens anunciava que pel restructurament familar havien d’arribar 14315 infants aquest nou curs. Evidentment això és aigua passada, i gairebé ningú ho recorda alhora els mitjans de comunicació no es fan gaire ressó de l’escolarització gràcies a l’economia.

Però ara imagineu-vos que en una ciutat de cop i volta aquestes alçades de curs es trobés amb 200 infants que encara no ha escolaritzat. Això representa 8 aules, i 8 tutors més totes les persones per atendre la diversitat, ja que ens trobem amb una immigració. Evidentment estem parlant gairebé d’una escola. Vet aquí que això no és ciència ficció sinó és tracta d’una població catalana Santa Coloma de Gramenet.

Malgrat els mitjans no ho han recollit ho trobo escandalòs. M’arriben notícies que les aules d’aquesta ciutat hi ha un acord que arribi a 27 alumnes. Com es pot donar qualitat d’educació amb una classe de 27 alumnes? Alhora la Loe diu que en rares excepcions es pot augmentar la ràtio d’alumne. I aquestes excepcions són quan hi ha alumnes amb necessitats educatives especials.

Ara bé, aquests ja els hem escolaritzats. En faltem més per arribar. On els col·locarem si els nostres infants del país ja els tenim en barracons? El sistema educatiu català pot suportar més infants? I el finançament de l’escola està assegurat? El dret a l’escolarització no xocarà amb el dret de qualitat del ensenyament? Hi ha mesures d’actuació si passa més en diversos poblacions de catalunya?

No vull alarmar però és com la crisis econòmica sabem que arriba però els ensenyants no tenim mesures per saber quan arribarà a nosaltres, i els governants no ens donen dades. És el moment que els agents socials denunciin la situació actual de l’esenyament perquè no s’enfonsi com l’economia.

Publicat el gener 18th, 2008 per dheras2

Últimament el departament està traient moltes idees, això es bo ja sembla que estant intentant millorar. Però possiblement la forma de fer estant fallant. SOS RACISME, i USTEC, han aixecat el cap ràpidament dient que això era racisme. Però jo m’he quedat amb l’opinió del director de Lavanguardia on hi estic totalment d’acord.

L’Any que vaig està treballant a Salt població amb un 60% d’immigració i en algunes aules més. Em vaig enfrontar amb un repte d’ensenyar a llegir escriure a infants de 1er de primària. La majoria encara estaven en la etapa prealfabètica. Així que el repte era dur, però emocionant si tenia resultats. Així que vaig començar a treballar durament, dia  a dia, amb els problemes que m’anaven trobant. Cal dir que a vegades tenia més problemes amb els emigrants que amb els immigrants, amb la qüestió de la llengua. Els emigrants d’Espanya s’adapten molt pitjor que el immigrants de Àfrica. Encara que això mai serà notícia, perquè fer un tipus d’aquesta declaració segurament les files PP ens diríem xenòfobs.

Una vegada estava tot el procés engegat en comptagotes cada mes m’anaven arribant NOUVINGUTS, la desesperació era més gran, era com un retorn a començar a tots el hàbits escolars que havia estat treballant amb els altres. L’ Aula d’acollida es colapsa, segurament ja hi hauria d’haver 2 mestres d’aules d’acollida per cada linia d’escola. Els maldecaps són pels tutors que els han d’acollir, i el primer la sensibilització dels altres nens, que no l’insultin, ja que els nens qualsevol cosa diferent els crea rebuig. Per això malgrat pensi que la heterogeinetat és la clau de la  inclusió, ja en vaig parlar amb un post anterior.

Per tant crec que s’ha de pensar amb un pont, entre l’arribada de l’infant, el comité de la escolarització, les aules acollides i el mestre tutor. Si aquest pont són aquestes escoles endavant es necessari per la qualitat de l’educació.