REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Hom veu curios que una fundació com Vodafone, fagi aquest estudi. Però no deixa de ser interessant les conclusions que hi ha al darrera. Es tracta d’un estudi de la Federació APS amb vodafone.

Manllevo un tall que em sembla una conclusió d’aquest estudi sobre els discapacitats intel·lectuals(DI)que parla sobre l’envelliment prematur que pateixen aquestes persones. Segurament es pot extrapolar amb tots els discapacitats, l’estudi conclou que no afecta les persones amb sindrome de down :

Vet aquí, que malgrat estem al segle XXI la igualtat de drets sanitària no és igualitària per a tothom. Enfront això tenim una llei de dependència que fa aigües per tot arreu, una segregació cap a les persones en discapacitat una vegada deixen l’escola o instituts.

Fixeu-nos, que a les escoles i els instituts, malgrat intentin fer inclusió, si quan arriben a la vida adulta l’únic que fem és deixar-los en residència, quina mena d’inclusió impartim?. Em pregunto si el que estem fent és apartar-los de la vida social. És curios que el que encara estem fent és segregació mentre la teoria fa molt de temps que està La inclusió és una utopia com la fem realitat?

Parlar de la reforma de la selectivitat és parlar en llenguatge arcaic i segurament va contra la filosofia del procès de bolonia. Encara que possiblement a mi no em toca parlar d’això i L’Enric Canela ho ha explicat que molt bé proposant la seva reforma.

Per un altre costat he volgut parlar de la selectivitat, perquè aquests dies m’ha moltestat certes afirmacions del secretari d’universitats i això que porta el meu cognom. Serem parents??

Us transcric les afirmacions:

El que es busca amb aquestes mesures és aconseguir més equitat en les proves. El secretari del Consell Interuniversitari de Catalunya, Xavier de las Heras, ha assegurat que el que es pretén és aconseguir “la igualtat d’oportunitats”. En cap cas es farà un “tracte més especial del que requereix la malaltia”. Per tant, “s’avaluarà amb els mateixos paràmetres, perquè sinó ja s’entraria en subjectivitats”.

Em sembla que afirmar això amb negreta deixa ben clar, la ignorància sobre la història de l’educació especial. Certament no el culpo, però tractar un trastorn com recull el DSM-IV a malaltia crec que és anar un xic lluny.

Curiosament sobre aquest tema m’ha arribat un article, que deixa molt clar perquè no es pot relacionar una malaltia -DIABETIS- AMB UN trastorn-AUTISME.- Us la passo és del Doctor Marino Perez abstret de la pàgina del “Consejo oficial de Psicologos”

La gent que treballem dia a dia, amb els autisme, retard mental, psicotics on m’hi afegeixo jo. Dir que és una malaltia és un insult a la nostra tasca, no el culpo el secretari d’universitats segurament no en sap sobre el tema. I demostra que perquè hi hagi una educació inclusiva necessita d’un canvi de valors socials molt gran. L’educació inclusiva pot existir, però és el mateix que l’educació mentres segueixi dividida i es basi amb nombres quantes hores de materia posem, o quants mestres falten per cobrir la sisena hora, farà que mai exisiteixi una qualitat en l’educació.

Sobre el fet que s’accepti la diversitat de dislexia i hiperactivitat(TDH), em sembla molt vàlida la mesura. El que no m’agradat és un comentari que espero que no sigui real. No ho sé no tinc dades.

És una vergonya el què fa el Departament. Es diu que tenen més temps, però l’únic que fan és deixar-los amb menys temps de descans entre prova i prova. Diuen que els avaluaran amb els mateixos paràmetres. Ja són conscients dels problemes d’escriptura que tenen?

Sí es cert aquest comentari que he trobat a la xarxa, és una mesura d’equitat per quedar bé amb la societat i res més.