REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

T’has pregunta mai si als infants els hi diem mentides? Són mentides piadoses? i tu!, mestre i professors els hi has dit alguna vegada? O habràs negat o no dir del tot alguna veritat perquè creus que l’infant no sap processar-la? o al revès no has vulgut dir la veritat per no posar-te en una situació incomoda?

Vet aquí que porto temps pensant sobre les mentides que diem els infants. Perquè tots en diem! L’exemple més clar són els reis mags. Però a nivell psicològic i pedagògic dir mentides afecta als infants? Perquè no ens ho hem preguntat mai. Són qüestions que m’he anat preguntant al llarg de la setmana i que és mereix tot un curs. Perquè més enllà de les mentides piadoses hi ha les mentides pedagògiques. I l’exemple més clar és quan expliquem la SUMA.

Vet aquí l’explicació de la suma, si tenim a la butxaca quatre caramels de menta i 5 caramels de maduixa a la mà. Quants caramels tenim? Aquest enunciat simple i suculent i significatiu per l’ifant. Si s’explica malament elaborarem un concepte erroni al cervell del menut. M’explico amb número, ja que com diu el petit príncep els adults només ens interesen els números.

4 caramels de menta + 5 caramels de maduixa és = a 9 caramels

És correcte aquesta conclusió. Segueixo:

4 caramels de menta + 5 caramels de maduixa és = a 4 caramels de menta+5 caramels de maduixa.

Ara em seguiu. Estem ensenyant molts cops els infants a sumar cinc cadires amb quatre taules quan això no es pot sumar. No estarem cometent errors en l’ensenyament?

I una conclusió implicita és el fet de que l’infant ha de veure valors al mestre i professor. Si no sap una cosa doncs que ho faci saber. I així aprenent el valor de la humilitat i senzillesa. però es clar, l’orgull per molts va davant de tot!!!!!! a que aquest tema us ha fet pensar.

L’Educació està dividida. Ens l’han dividit perquè es sap qui controla l’educació controla la societat. És una conclusió que ha arribat al meu bloc després d’analitzar la situació educativa del país i de l’economia. En els post de les últimes setmanes indicava aquesta divisió. En no poder-la controlar el que han fet es dividir-la.

En els últims mesos he estat atent a tot el que movia en un llindar municipal com és el poble de Sils, conegut gràcies al meu nou bloc www.fornellsdelaselva.info. Que ha fet que gràcies a ell, tingui nous amics a la catosfera. Que recolzin el meu lideratge en el món de l’educació i ara en el món dels blocs municipalistes.

Gràcies a la catosfera silenca que no para de criticar de forma constructiva i ben justificada m’ha fet notar els problemes d’una llar d’infants. És llarga els blocs que en parlen:

1.-La meva nova amiga LNC .

2.-El bloc Sils de la selva.

3.-La d’iniciativa els verds

4.-Un article d’una associació que narra els fets de com es despatxa una educadora sense cap motiu.

5.-En Jordi parla de diferents problemes.

En resum els estic citant perquè conegueu que la crítica és seria i no és mediocre com molts poden pensar. Es cert que en el nostra sistema educatiu, les llars d’infants no es contemplen més aviat al contrari fan nosa. Fan nosa perquè s’ha de tornar a escolaritzar un grup d’infants de forma universal, però és la realitat de la conciliació labora. Fins ara LEs llars d’infants les consideren encara guarderies per no indicar que són educatives. D’aquesta forma es deriva els serveis als pobles. Que amb molts pocs recursos han de crear la seva pròpia llar, perquè en aquests moments encara no és vol universalitzar.

Jo crec que particularment és un error, si el problema és una causa de conciliació familiar i ara més amb la crisis. Ja de ben petits comencem a educar-los de forma clara amb un inici curricular d’hàbits i coneixença de l’entorn. I no deixem que caigui en terra de diners amb empreses que fan el que volen liderades per ajuntaments que no s’en surten i volen portar els petits com si fossin una empresa. Estarem ja jugant amb els infants des de ben petits? Universilitzem aquest servei ja!!

El cas de Sils, no és un cas únic i el que no es pot fer és per culpa d’una mala gestió de l’ajuntament jugar amb els infants.

Temps, era temps Jean Jackes Rousseau va afirma que l’home és bo per naturalesa, alhora va dir dels infants la següent cita:

La infantessa té les seves pròpies maneres de veure, pensar i sentir; cap cosa és més insensata que pretendre substituir-les per les nostres.

Moltes vegades sento dir dels educadors els infants són dolents. Hi ho afirmen amb un to pedagògic que fins i tot sembla coherent. Ara ja fa més d’una dècada que sóc monitor de lleure, els meus primers formadors em van advertir que els infants sense pensar-s’ho et dirien el que pensaven de tu sense pensar-s’ho. Ja que són dolents. Han passat el temps, i aquesta frase la he canviat per la següent:

ELS INFANTS NO SÓN DOLENTS SINÓ SINCERS.  No fan com la gent gran que callen quan veuen un problema. Sinó diuen clarament el que pensen, sense gratibuixar en cap moment. Jo sempre he tingut una panxeta maca, i més d’una vegada els infants m’han dit gordo. Vet aquí una altra característica dels educadors l’autoestima. Estar amb els infants demana tenir una autoestima molt gran.

En fi acabo afirmant que mai afirmeu i expliqueu que els infants són dolents. Sinó publiqueu que són sincers amb els altres i amb el món.