REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Ja fa uns dies que parlo sobre la política de l’educació. Una política basada en la improvització i utilizant idees de dretes. Cada proposta que fan sembla que ho fagin a posta per fer una vaga. I evidentment, ja la tenim aquí.

Fa uns dies, una mestra s’em va acostar i em va dir una cosa que em va fer reflexionar. Que es pensa en Maragall, que li donaré les peles de la següent vaga. Aquesta reflexió, indica un cansament, de la política d’educació, però alhora mostra la indiferència. Però la veritat és que mai s’ha conegut on van els diners de les vagues d’educació. Perquè no tornen aquest diners a les escoles per augmentar els recursos? Evidentment s’utilitzarà per altres coses.

Ja veurem aquests dies que passa. A la meva escola, al claustre vam aprovar de fer una cartell reindivicatiu, aquí teniu el resultat.

Aquest parell de setmanes he estat parlant amb diferents afiliats de la SEPC. Curiosament, el tema que parlaven era a partir d’una reflexió que intentava descobrir si podria ser una solució del problema. Aquesta era, que perquè hi ha una llei d’educació que pugui perdurar en el temps, i que no es jugui amb ella, tots els partits haurien d’arribar a un consens.

A partir d’ells es van generar una doble opinió a partir d’aquesta reflexió. La primera que una llei d’educació no l’hauria de fer els polítics. Proposaven que si el poder judicial és una part de l’estat, perquè organitzacions no podien aportar les seves pròpies llei. Tot i així particularment les normés són aquestes, i hem de saber jugar amb les normes de joc. Ser antisistema comportaria en aquests moments no arribar enlloc.

Una altra opinió amb companys de Sepc és una opinió que fer una mala llei en consensos de tots els partits majoritaris, pot provocar que tindrem una llei estable però mala llei. Francament, jo tinc fer de que es pot fer una bona llei. Però també és un risc.

Amb Lec, la cosa està divertida. D’entrada el PP i Ciutadans no tenen res a fer. Ho podeu veure amb les afirmacions del twitter de Rafa Lopez(pp): el tripartit diu que no acceptarà cap esmena ni del PP ni de Ciutadans: més de 1.000 esmenes vistes en un minut! això és democràcia i diàleg5:22 PM Mar 17th from web.

Si fos poc, en els últims dies, ens estant dient que PSC, CIU i ERC han pactat la llei d’educació deixant al marge a Iniciativa. EL tripartit, el nostre govern ni ells mateixos tenen les coses clares. El que està clar és que tornarà a passar com les EBES( Els espais de benvinguda educativa) que s’aprovarà al juliol, perquè no hi hagi cap pressió pel fet que els sindicats estant anunciant noves vagues.

Conclusió l’educació més que mai està dividida. Em pregunto si algun dia podrà haver un consens?

EN aquests moments els mestres, professors, educadors estem en una fase irreal. En quina llei d’educació estem. Quan aprenem una ens la treuen i ens col·loquen una altra. Com pot anar bé així l’educació? 

Ahir, vaig estar mirant a Rajoy tengo una pregunta para usted en el moment en que se li ha preguntat per l’educació. L’únic que ha dit és que faria una nova llei d’educació. En ves de dir millores, només ha fet aquesta proposta. 

Ja he dit més d’una vegada que un dels grans problemes de l’educació és la seva politització. Us dic jo que ens haurien de plantar, i fer quelcom per l’educació. No potser que dia rera dia, els nostres governants només juguin amb el futur dels nostres fills. 

I també hi ha un altre tema sobre la taula si sobre la taula s’aprova la llei d’educació no farà decaure instantaniament la Lec?

Vet aquí que afirmo que a partir d’ahir l’educació viu un gran desconcert per com juguen els nostres polítics.

El que està clar, és que el proper 19 de març hi haurà un concentració masiva de mestres, professors, educadors, teis, estudiants del sistema educatiu.

Amb les últimes formes de fer Maragall, el qual per alguns s’ha convertit en dictador malgrat la seva màxima semblava que estava acertada ara serà la seva perdició. La seva màxima era AMB L’EDUCACIÓ S’HA DE GOVERNAR NO GESTIONAR.

Sembla que fins i tot, L’equip de govern no està d’acord. No hi ha consens en quelcom que hi hauria d’haver consens. Tot provocat perquè es sap que la LLEI D’ENSENYAMENT DE CATALUNYA pot provocar la pèrdua o ganància de molts vots. Sigui com sigui esperem que no s’estigui jugant amb l’educació.

En la última taula rodona que vaig participar, el “chismorreo” de fons era, que sembla que el PP era l’únic partit que defensava els interessos reals dels mestres i professors.

En definitiva, aquesta llei donarà molt de parlar ja provocat des de la seva falàcia. NO ES UNA LLEI D’EDUCACIÓ, ÉS UNA LLEI D’ENSENYAMENT.

Com vaig dir fa uns dies vaig anar a una taula rodona sobre la Lec. El Punt Diari ho recull. Es veritat que es va parlar moltíssim del finançament. I del 6% del Pib en Educació, que no ens enganyem aquest 6% del Pib no és el mateix fa 10 anys quan no teniem el boom de la immigració, que ara. Quan any rera any, les places escolar creixen contínuament. La veritat que la xerrada, van estar moltes persones importants com, Imma Fuya de part de Fapac, Roser font de la UGt, Carles Puigdemont de Cdc, i a mi al fons de la dreta em podeu veure. També hi havia el director de serveis territorials, que es van afrontar dialecticament amb la Irene Rigau(Exdirectora de serveis de Cdc) quan ella va afirmar que el que va ser va ser cap de serveis d’educació i L’andreu Otero és el Director . CUriosa dicotomia del llenguatge, però marca una forma de fer i de servir.

Al diari recull el que li ha interessat, però el resum es fàcil, en els propers anys no existirà encara la gratuitat total perquè falta finançament. I si es vol cobrir tot s’hauria de doblar la financiació escolar. Curiosament sobre la taula es va dir que es desconeixia quin es el cost real d’una plaça escolar. I sobre la taula hi ha un estudi entre ampes i l’associació BOfill sobre el que aporten a les escoles aquestes insitucions. Segurament en breu el veurem.

Evidentment davant aquest públic tan encarmelitzat no vaig poder estar quiet. I la veritat que la meva intervenció, ben ve no saben com posar-se. En primer terme vaig suggeri canviar el nom de lec, pel nom d’ensenyament escolar. Ja que només parla d’escola. Curiosament tots estaven d’acord. Però de sobte quan vaig parlar d’educació de Lleure, dels problemes reals, de que tenien molts cops 50 infants al seu càrrec. Molt de silenci després. Les respostes són vagues. Encara que si que es veritat que fan veure que ho volen canviar. Però no ho faran perquè no hi ha diners. Perquè el model que anem és un model consumista cap a consumir més hores sentats a les taules, i passar un any més a la universitat. ESTEM DAVANT D’UN MODEL CONSUMISTA DE LA SOCIETAT. I l’única que ho va dir clarament va ser L’Irene Rigau de CDC si s’ha de prioritza el fet de pagar 5 hores en ves de 6 per millorar l’educació que es faci.

Conclusions no estem davant una llei d’educació, estem davant d’una llei d’ensenyament català. No hi ha finançament per seguir fent la sisena hora, però com els programes electorals dels socialistes del 2002 tenien la sisena hora. Que cada u reflexioni després de les meves paraules.

El proper dimecres a les 19hores a la casa cultura, es crearà una taula rodona on el tema de debat és la Llei Catalana d’educació. Sobre la taula hi haurà un representant polític de cada color. En primera fila estaré jo com invitat de la Fete-Ugt i Fapac. Em sento honorat quan van pensar amb mi fa un mes.

Això fa que porti un parell de dies una mica reflexiu pensant, que dóna la Lec al sistema educatiu. Desde preguntes simples a preguntes complexes. Alguns amics i companys m’han donat algunes aportacions. També que és es veritat que el que volen, és que representi el lleure. He pensat aquestes preguntes d’entrada:

1.-Davant el fet, que s’elabori aquesta llei amb una premisa que és per donar més suport suocial als docents. Aquesta llei, permetrà a un docent poder pagar una hipoteca mitjana de uns 200000 que representa un xic més de 1000 euros i viure dignament?

2.-Perquè la Lec no vol reglaritzar els menjadors escolars? Quina por hi ha al darrera per no fer-ho? Perquè a l’estiu es demana tan a les associacions i empreses, i durant l’any no? El monitor de lleure no és un educador? Si es un educador no hauria de ser membre de dret al consell escolar?

3.-Perquè encara es permet la praxis de docents en alguns menjadors escolars, sent coneixedor el departament d’educació? Perquè no es vol professionalitzar aquest sector?

4.-La reforma de la Selectiva és quorent amb el que diu la Lec i les competències del nou currículum?

5.-Perquè si les empreses privades la primera mesura que posen a sobre taula per combatre la crisis es treure les hores extres. I ara el departament vol que els docents facin hores estres. És qUorent?

En fi espero les vostres aportacions.

És la conclusió de la frase de L’ernest Maragall “AMB L’EDUCACIÓ NO ES POT GESTIONAR S’HA DE GOVERNAR”. si el teu talant, és que tothom s’enteri per la premsa les mesures que prens, el que passa és que et quedes sól. Mira que en si mateix aquesta frase hauria de ser una màxima bona ja que per fi algú intenta fer quelcom per l’educació, però portat al màxim extrem el que crea és la marginació.

Vet aquí el GOVERN DEL DESGOVERN, com el tripartit govern, dos forces pot donar suport a una vaga. No es lo mateix que el govern es declari en vaga perquè la gent del poble no li fa cas. Vet aquí un fet insòlit que em xoca del nostre país, com podem acceptar tal barretada.

O és que persones com jo només tenim un post per publicar el que pensem, per tal de denunicar que s’està jugant amb quelcom molt gran del nostre país com és l’educació. Quan Maragall va consolidar a Ugt-fete i CCoo que no anessin a la vaga, i així va ser, però Maragall els sorpren en desicions electoralistes, que no tenen ni cap ni peus.

Em prengunto on esta la columna vertebral del projecte maragaiàaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa. Vet aquí que només els mestres podem fer una vaga, la vaga del 19 de març. I si us plau tripartit desfeu-vos, que no sabeu ni governar l’educació. Eleccions ja!!!!!

El que ha passat al parlament aquests dies m’entristeix. El fet de que ICV hagué volgut que per llei, les bosses de plàstics s’hagin de pagar fins al final de l’acord actual que ara es crearà una comissió estudi que durarà sis mesos per estudiar la situació. Em fa plantejar si la LEC rebrà també d’aquesta forma.

Sí es vol fer una llei de país, hem de ser forts i fer una llei amb ambició i no diluïda. Em pregunto si el nostre parlament està preparat per fer-ho? Des de fora, sembla que hi regni molt de caos. A nivell social,  timidament, sorgeixen petites manifestacions per intentar millor la situació d’educació en el nostre país. Seran rendibles a llarg plaç. Perquè el que he descobert és que l’educació és quelcom que es vol parlar durant un determinat temps i després tothom ignora, ho vol rodejar el problema.

Espero, i desitjo, que la Lec si entra parlament acabi sent forta com cal. Progresista com cal. Oberta a la societat com cal. I intentar que no sigui partidista, ha de ser una llei de tots. Ara mateix no ho és. En cap cas ha de ser la llei de Maragall.

DESITJO QUE LA LEC NO SIGUI UNA BOSSA DE PLÀSTIC QUE PER LLEI S’HAGI DE PAGAR.

Porto dies sense escriure, l’escola m’ha portat feina, he dedicat temps a l’oci que també tenia descuidat, tots som persones i necessitem el nostre espai. El bloc també és el meu espai, però mai he de ser esclau d’ell.

Sempre és interessant, després d’una vaga quins resultats hi ha al darrera. Alhora també es desprèn de quina sector ets. Ahir al migdia vaig anar a la concentració de Girona, pensava que serien menys gents, però la veritat que em va sorprendre alegrement de la quantitat que hi havia. Aquell moment per Catalunya ràdio s’afirmava que només un 19% de persones havien fet vaga. Si ho girem com ho fa el Periodico en surt que un 82% va anar a classe. Quina forma de GIrar els números i es veu l’ideologia del Periodico, per alguns és el butlletí oficial dels socialistes. Sorprèn que altres mitjans com el Punt s’afirme que va ser un 26% de persones que van anar a la vaga. I encara hi ha més, perquè segons la MAÑANA els que vam fer vaga van ser un 40% de persones de lleida van fer vaga. Bàsicament el que demostra és que com sempre no es vol fer públiques les dades reals.

Però més enllà dels números, el que crec és que un 25% de persones està en contra de la LEC, i que els comentaris de l’Ernest Maragall jo els vaig trobar fora de lloc en afirmar, que convocar aquesta vaga va ser un error. Més que un error tothom té dret a fer vaga si creu que és necessari. Segurament no s’haurà conseguit res, però el que ha d’entendre l’honorable COnseller que té molta gent contra la seva llei.

El que estic content és que s’ha creat una mobilització que els pares també participaran. Quan parlo dels pares parlo de la fapac. UGT i COMISIONS OBRERES QUE NO VAN SECUNDAR LA VAGA TAMBÉ HI PARTICIPARAN. Per fi hi ha un reindivicació social de totes les parts. Espero que la CGT i USTEC i els diferents sindicats d’estudiants i participin. la mobilització serà el DIUMENGE 30 DE NOVEMBRE.

A Les 12 al Parc de la CIutadella de Barcelona

.

Avui al LEC estarà al centre per la trobada d’Unió democratica i el PSC, anem a veure quins resultats s’abstreuen d’aquesta reunió.

Al parlament ja està entrada la Lec(llei catalana d’educació). L’Ernest Maragall que té clar que amb l’educació s’ha de governar no gestionar sap que perquè sigui una llei de tots l’ha de pactar amb CIU. D’aquesta forma s’assegura el tret dient que democràticament l’educació està consensuada per tots. I els sindicats hauran de callar. És una fórmula brillant, per afirmar que La Lec és una llei de tots. Estic trist, perquè sembla que CIU només li preocupi l’escola privada. Li hauria de dir que l’ensenya ment és de tots, i el problema a Catalunya és la divisió que té actual.

Però L’Ernest Maragall ho té difícil en aquests moments no té el suport del tripartit. Iniciativa de Catalunya amb EUIA afirmen que no volen la Lec tal com està ara. La rebutgen totalment. Fins a tal punt que en el seu últim congrés prohibeixen a la seva cúpula acceptar qualsevol negociació amb CIU.

Però el que em sorprèn de tot això és el silenci d’Erc, no afirmar ni diu res, està totalment callada. Quan la LEC hi ha articulats alguns proposicions que van contra la normalització a les escoles i la llengua. L’exemple més clar que si algun pare demana que el seu fill tingui tot l’ensenyament en castellà tan a infantil com a primària s’hagi de fer. Això és una manera d’entrar el decret de castellà que està vigent ara com ara. Alhora és carrega els plans d’autonomia dels centres. No hauria de ser els centres que determinessin quan, com i que s’ha d’ensenyar a cada nivell. Erc aquí hauria de parlar alt i català per blindar ja, d’alguna manera el català. Estem davant una normativa que no respecta el català. Com en 30 anys de democràcia ara s’estigui produint que es posi en conflicte la normalització lingüistica.

Evidentment els partits minoritaris el PP i ciutadans l’únic que poden fer en el parlament per tal d’influir en la llei i sorgir als mitjans, és de fer esmenes a la totalitat. És la jugada demagògica més brillant.

Definitivament la LEC és un ós molt dur de roure per el tripartit. Quin gos podrà menjar la LEC perquè sigui per a tothom? O veurem en els pròxims dies.

El dia 22 d’octubre vaig afirmar que compartia la vaga dels estudiants pel tema de la selectivitat. Però estava segur que seria un fracàs d’una crònica anunciada. Que és el que passarà quan es faci la manifestació de la LEC.

Curiosament m’he trobat aquest article On s’afirma que el seguiment de la vaga de la selectivitat va ser d’un 96%, Però companys que llegeixen el meu bloc que estan a la Universitat no en sabien res. Els mitjans de comunicació en prou feina es van fer reso d’aquest fet. Particularment crec que les vagues socials estan en vaga dels mitjans de comunicació. Ja que el concepte vaga en aquests moments està en molts diaris, però va associat amb un ERO.

La vaga en si mateix és un dret per reclamar quelcom que veus que és injust. Però segurament en hi ha de tots tipus, les social(Que demanes més drets) o les conservadores(Que demanes que es compleixin els drets adquirits). En temps de crisis les vagues socials no tenen lloc, i si la tenen l’únic que provocarà és que la gent vegi la vaga com 4 “xitxarel·los” que no volen anar a treballar.

Que quedi clar que és una opinió. Si en la vaga de selectivitat no hi hagut difusió. La vaga de mestres del dia 13 de novembre, sinó hi ha un debat clar, del que es persegueix, sinó hi ha un debat social del que es planteja sobre la taula. Val més no fer vaga. En aquests moments no és cap secret la LEC està congelada esperant que diu el Tribunal Constitucional sobre l’estatut. Per veure si tindran competències per poder-la aplicar.

Jo voldria que la taula hi hagués debat seriós sobre la LEC. Però en aquests moments no existeix, per cap part. Els sindicats s’han tancat per la seva Banda, l’Ernest Maragall també per la seva i alhora no ha deixat entrar en el projecte de llei cap al·legació que feien. En definitiva és una llei que ha d’aprovar el Parlament per tan els sindicats no tenen cap lloc aquí.

Un dels grans problemes és que com l’educació està més dividida que mai, ens podem col·locar tots els gols que vulguin i ens resignarem. És trist però és així. L’exemple més clar, és que els bloc que parlem de política educativa es poden contar amb els dits. Sinó busqueu-los, i  em feu comentari. Jo crec que actius només en hi ha 3. Per crear un debat n’hauria d’haver-hi més. Ja tinc ganes que el Totum Revolutum em toqui la cresta ja que sinó ho fa no seria debat. I que en Jordi Perales no es talli la llengua. Busqueu-me tots els dits de la mà blocs que parlin sobre les polítiques del sistema educatiu.

Sembla que l’Ernest Maragall copiï les meves idees. Em sento interpel·lat per ell quan ens anuncia que vol fer un examen abans d’entrar a MAgisteri. Justament l’altre dia en vaig parlar en un post sobre això, però  a nivell general. Si volem que el nostre sistema Universitari millori, hem de fer que els nostres alumnes tinguin una millor formació pre-inicial.

Recolzo aquesta mesura, però la notícia diferència la selectivitat respecte l’examen, la veritat que tal com està actualment la reforma de la selectivitat, i té cabuda en la mateixa selectivitat.

Després de que els mestres no hi hagi reflexió educativa respecte a la LEC. Estic segur que al llarg de la setmana Comissions obreres i la Fete-Ugt ens anunciaran que no optaran per la vaga sinó per altre mobilitzacions. L’ambient social no està per vagues. Ho veurem dintre de poc.

El que ha quedat clarissim és que la vaga d’ahir dels estudiants va ser un fracàs. Estem davant un moment envejable pel nostre país, i sembla que ningú li interessi que es tiri endavant la LEC.

Magisnet un revista especialitzada en el món de l’educació. Que va ser la primera en avançar l’inform Pisa l’any passat. Alhora a l’inici de curs ens va explicar la quantitat de fracàs escolar que hi ha Espanya. Ara ens dóna un plaer, que a mi em fa pensar, que potser Sí, que ens estant enganyant. L’article  el trobareu en el següent Link.

Bàsicament critica que és un retrocés cap a l’antiga llei de la Logse, situa que està congelada per culpa de que s’està esperant que el Tribunal Constitucional retalli l’Estatut. I que és una llei sense cap fonamentació normativa. En definitiva cap crítica positiva.

Us cito una part del text. Abstret de magisnet.

Una Ley desconectada
Una de las características de esta Ley es que está desconectada de las leyes estatales, y solo cita la Constitución y el Estatut. Pero esto en lo que se concreta es en la pérdida de derechos del profesorado, como ya han denunciado los sindicatos. Quizás uno de los ejemplos más claros es la sustitución de la libertad de cátedra por un término nuevo, la libertad académica. Según Isidro Cabello, “la libertad académica no existe, pues además de que es un término engañoso –lo entienden como libertad dentro del proyecto educativo–, quitan uno ya consolidado, que aparece en múltiples leyes y en la jurisprudencia. Es la manera de que no se pueda alegar nada contra ello.”

Para Isidro Cabello aquí está la clave: “Hay una obsesión porque no se escape nadie. Lo que se pretende es desprofesionalizar al profesorado, quitarle la dignidad, desmoralizarlo para poder manejarlo a su antojo”.

La cosa que em relaxa més cada matí és llegir els diaris. Els repasso casi tots, la meva dama també ha agafat aquesta mania. Llegir els diaris des de una òptica d’observador m’ajuda a entendre millor cap a on anem. En aquests moments jo la declaro com el silenci cap a la Lec Amb prou feines hi ha notícies que parlin de l’educació.

En temps així mantenir un bloc com el meu té el seu mèrit. Ara em toca de ser profeta i dir el que està passant. Últimament comparo l’economia amb l’educació qui digui que no està lligat s’equivoca. Les notícies d’avui sobre el Zapatero i els liders dels bancs i caixes, m’ha fet pensar que mai de la vida hi hagut una reunió amb el president i els directors de col·legis més importants d’Espanya. Seria interessant descobrir que pasaria però això ara mateix i puc afirmar que mai ho tindrem.

La llei catalana d’educació amb aquest silenci l’únic que provoca es que no hi hagi debat sobre com volem que sigui l’educació del nostre país. L’educació és una cosa de tots. És una de les primeres conclusions que va arribar aquest bloc. El que faig és reflexionar és crear debat però com crear debat si hi ha aquest silenci?

Els sindicat proposem que per mitjà d’una enquesta decidiran si van a vaga. Us recomano que us hi passeu i la feu són 3 minuts del vostre temps. És la mateixa enquesta però us dono  enllaços sobre la situació que estem:

Funcionaris, interins i substituts
Escola concertada
Laborals
Treballadors/es no incloses en els altres apartats

No veieu el problema i els no treballadors no els afecta la LEC?

En fi com sempre dic l’educació més que mai està dividida.

Els nostres diaris, la nostra veu, el món tothom parla de crisis. Però clar, quan parlen de crisis no col·loquen una altra paraula al costat que és econòmica. Però el que no pensa ningú és que abans de la crisis econòmica va començar l’educativa. Alhora últimament no hi ha notícies educatives, ni es parla de la Llei Catala d’Educació quan hauria de ser un valor social.

Jo em pregunto que és més important: la crisis econòmica o la crisis educativa? Reflexioneu sobre la pregunta, perquè la que contesta ràpida es mourà pel que ens ha vengut la societat.

Es veritat que el meu bloc ja només parla d’educació sembla que sigui monotemàtic però el que estic és enfadat en el món. On veig que per a tot hi ha solució menys per l’educació. El problema de tot plegat és que possiblement una de les característiques principals de l’educació del món en aquests moment és la seva divisió. Mai com ara, l’educació està tant dividida. Es clar, que posaré l’exemple del model espanyol, en 30 anys 4 lleis d’educació.

Temps era temps, no existia l’adolescència, ja que l’adolescència era l’aprenentatge dels oficis és la època medieval i la renaixença. Va ser la revolució industrial que ens vam inventar l’Adolescència i és quan van començar la divisió de l’educació. De cop i volta la revolució industrial va néixer alhora els drets dels humans, amb la idea de que hi ha un horari i una edat determinat per treballar així crea l’Adolescència com a fase psicològica. Abans era el treball, ara han de determinar el que volen fer.

El segle anterior, encara existia una terminologia que avui en dia ha passat de moda que és l’aprenent. Ara ja ningú vol ser aprenent tothom vol saber de tot. L’important és la competitvitat i la producció més enllà dels valors humans.

Si hi hagués ara una educació social que es dediqués entendre que malgrat els aprenentatges necessaris de la vida hi ha uns valors socials necessaris segurament Wall Street mai hagués caigut. Clar com que: domina l’educació domina el món, en veure que l’educació pels corrents de transformació social no la podien dominar van fer al revés controlem-la a partir de la divisió.

Mireu la divisió entre vosaltres mateixos, tenim un cicle infantil fraccionada en dos parts que es fan en dos centres diferents, la llar d’infants i l’escola.

Un cicle inicial que no hi ha connexió amb el cicle infantil, directament els infants se’ls treu el got per beure i s’els canvia per un llibre gruixut de lectura. Ells mai han vist un llibre tan gran.

Arriben al cicle mitjà i ningú els explica que a partir d’ara ja no repassant les multiplicacions i haurant d’escriure redaccions de 20 linies, al cicle superior els volem avançar el sentiment abstracte de les matèries però encara són nens. Com poden entendre l’abstracció de les arrels quadrades?

Passen a l’institut i és un nou edifici, es pensen que són grans i no ho són. És llavors que els hem ajudat entrar les drogues més aviat. Crec en el moviment d’abans que 1 eso i 2 d’eso hauria d’estar a l’escola. No tenen temps d’adaptar-se al nou ritme, d’uns 4 professors passen a 9 professors que van passant dintre l’aula.

Arriben al batxillerat i els fan triar una opció que els marcarà la resta de la seva vida. I en prou feines es sap si es recomana prou, en una edat marcada per l’adolescència que busca per trobar el que vol en la societat.

Si tenen sort arriben a la universitat d’altres ja s’han perdut pel camí cap al treball, però la pregunta és¿? Saben que és al treball als 16 anys? Estan preparats per anar a treballar als 16 anys? I els senyors doctorats aprenen que és un ofici quan acaben l’universitat. Estem al país del coneixement no del procediment. No hi ha educació hi ha sort per veure si has triat bé.

Clar la crisis educativa ha estat abans que l’econòmica a l’econòmica es portaran solucions a l’educativa s’haurà d’esperar que acabi l’econòmica.

Un dels temes més problemàtics de la LEC és l’avaluació dels mestres i professors. Tal com està ara val més no aplicar-la perquè sabem que existeix molt d’amiguisme, i els inspectors és una figura que no es té clara el que fa.

Qui ha d’avaluar? l’exemple el tenim a tres nivells en aquest moment, d’entrada pels que reinicien a la funció docent que els obliguen a superar un curs d’interins.

El segon punt el trobem amb l’informe d’oposicions que qui ho fa, l’inspector, el director i un mestre o cap de departament. Quins problemes s’han trobat en l’informe. Doncs d’entrada la subjectivitat dels inspectors, tothom ja coneix quins són els inspectors més bons i quins van a tocar la moral, és trist però és així. L’Avaluació de l’informe és tant subjectiva que els criteris i resultats finals són subjectius. Sense contar l’amiguisme dels directors que també eixisteixen. És per aixo que jo crec que els directors ha de ser un cos diferent a la resta i que cada 8 anys hagin d’anar rotant.

En últim cas el que s’avalua ara també són el que s’anomena funcionaris en pràctiques que és el mateix procès que l’informe d’oposicions. No és molt contradictori que hagis de passar per dos filtres gairebé igual.

Finalment, l’Avaluació com es correspon a la llibertat de catedra. O els mestres i professors no l’hem de tenir? Ja que al final has de treballar d’una forma per quedar bé amb l’inspecció, una inspecció molt tolerant i que té molta feina.

Definitavament el que generem és paperasa i més paperassa!!! no estarem convertint la professió de mestre i professor és uns administratius professionals educatius. que complex que és això.

Aquí i rau una de les majors contradiccions de la LEC i del Sistema català d’educació. L’Enric també m’ha demanat perquè depèn de madrid, la resposta és fàcil, la competència de l’educació és compartida amb Espanya. Això fa que es vulgui crear un sistema funcionarietat català que depengui de l’estatut docent de madrid. És aquí la contradicció. La única forma d’entendre el cos de català és que vulguin crear més pressió els mestre i professors. Potser cal! però la pressió en cap cas crec que és positiva.

Una altra mesura que podríem afirmar és que potser hauria d’existir algun òrgan extern de l’administració que pugui criticar l’administració. Trobo molt incorrecte que l’Ernest Maragall ahir hagués dit que l’informe Bofill és inútil, perquè no reflexa la realitat actual.  Potser no calia dir inútil

Sembla que ara la Lec tindrà tot un capítol dedicat a protegir el català. Que trist protegir el català!!!! no estàvem normalitzats.

Avui s’acaben les classes, és interssant descobrir les paraules de L’ernest Maragall dient unes xifres que mostra com està l’educació el nostre país.

Aprofitant el procés d’elaboració de la llei d’educació de Catalunya (LEC), el Departament d’Educació vol posar fi a aquesta inestabilitat –en un 46% de les escoles i instituts la meitat dels docents és provisional, i en un 11% no hi ha cap mestre fix– mitjançant tres fórmules de concursos que permetran disposar de professors més adequats al projecte educatiu.

En els últims tres cursos, un 40% del total de la plantilla –és a dir, 38.712 professors d’un total de 64.829– ha canviat de centre educatiu en algun moment per impartir les seves classes, i pels pròxims dos anys es preveu que uns milers més de professors també vagin a un altre centre. Les raons han estat o són diverses. Són docents interins o disposen d’una plaça en comissió de serveis o bé provisional.Ara ho descobreixen que passa això? En fi és una dada positiva pel sistema educatiu que ho intentin arreglar. L’excusa de la LEC amaga dos motius que ha provocat aquesta provisionalitat:

1.-La sisena hora.

2.-Per la quantitat d’escoles noves que s’han fet en els últims 5 anys per l’augment de nouvinguts.

La lec no ha de ser una excusa per arreglar això. Sinó que s’ha d’intentar arreglar per l’any que ve. No esperar que s’aprovi la llei que tracta tantes disputes.

La Irene Rigau i Oriol Pujol han demanat que  “posi el comptador a zero en la Llei d’Educació de Catalunya si realment vol que aquesta llei sigui un èxit”. Per fi una mostra de que aquesta llei no agrada a ningú.

Segueixo preguntant-me qui la vol. També Ciu ha afirmat que lluitarant perquè no es compleixi el decret de castellà. 

Esperem que L’ernest Maragall canviï de parer d’una vegada i no tiri la LEC endavant.

Hi ha molta cara amb aquest assumpte de la tercera hora de castella. No veig Al Psc enfrontant-se amb el Psoe. Per tant la única conclusió que en trec és que ho han fet perquè el tripartit no es desfaci.

Ja tenim el DOGC on diu que es retrasa un any. I la ministre d’educació d’Espanya salta i diu: “s’HA DE COMPLIR LA LLEI”. la pregunta és perquè n0 ha saltat en Montilla o ERC o CDC o UDC i ha dit: L’ESTATUT TAMBÉ S’HA DE COMPLIR PERQUÈ TAMBÉ ÉS UNA LLEI APROVADA PER LES CORTS GENERALS.

En podeu treure moltes conclusions d’això. Educació està polititzada i dividida. Tal com està al pati, no crec que puguem arribar a un consens per una llei d’educació.

Fa un parell de dies vaig escriure que la concertada estava també en contra de la LEC. És interessant veure com l’educació del nostre país la tenim ben dividida. És la cara i la creu, que segurament gràcies això permetrà que els parlamentaris puguin jugar a daus a veure qui els interessa guanyar vots. Llegiu l’article seguent de l’USTEC i entendreu perquè ho dic:

Davant les al·legacions a la LEC presentades per pares i mares d’escoles privades concertades, patrocinades per les patronals, USTEC·STEs vol manifestar:

1. Els centres privats concertats de Catalunya, venen gaudint, com tothom sap, de molts privilegis front als centres públics: gaudeixen d’un doble finançament, el públic i el privat, cobren quotes al pares i mares (algunes de dubtosa legalitat), fan una selecció encoberta de l’alumnat en funció del seu nivell econòmic o origen cultural i funcionen com una empresa privada, sense democràcia interna i amb un ideari de centre clarament religiós. Si bé hi ha algunes honroses excepcions, la majoria de centres privats concertats escolaritzen a un nombre d’alumnat immigrant molt per sota de la dels centres públics.

2. Davant d’aquest panorama, l’avantprojecte de la nova Llei de l’Educació de Catalunya no toca cap d’aquests privilegis, ans el contrari, consolida i amplia el seu suport a aquests centres.

3. Malgrat tot, sembla ser que les queixes són nombroses i això només pot tenir una explicació: davant l’actitud tèbia que està tenint el govern, tant el central com l’autonòmic, vers la jerarquia eclesiàstica, les patronals dels centres privats s’han crescut i volen que se’ls hi incrementi la subvenció pública (reclamant que es pagui la sisena hora), però sense que augmentin les seves obligacions i responsabilitats socials. O sigui, continuar amb la seva empresa privada, seleccionant l’alumnat i impartint una educació amb clars continguts religiosos, però totalment subvencionada amb diners públics. Això seria un greu frau a la societat que, amb els seus diners acabaria finançant “guetos” privats.

D’altra banda, creiem que aquesta recollida de signatures en contra de l’avantprojecte de la LEC no és més que una estratègia per contrarestar les mobilitzacions en favor de l’educació pública, laica i gratuïta, que van tenir lloc el 14 de febrer, i de pas, recolzar el Conseller d’Educació per poder tirar endavant una llei que no fa una aposta clara per l’educació pública, ans el contrari, deixa moltes portes obertes, a través de la municipalització, a que es puguin generar procesos de privatització o externalització.

EL GRAN PROBLEMA DE L’EDUCACIÓ DEL NOSTRE PAÍS ÉS QUE TENIM EL SISTEMA EDUCATIU MOLT DIVIDIT.

Mireu!!! Això és un engany!!!!!! però com estem permetent els catalans això. Primer ens diuen que hem d’aplicar la tercera hora de castellà, i ara que no! que esperem un any perquè així podrem aprovar la LEC, i així parlar de les autonomies dels centres. Es normal, així passem al mort a les escoles. No entenc al govern com fa que cada setmana diguin una cosa, i després ho canviïn. Això per mi es fer el rídicul. La notícia al wilaweb.

    Sense precedents el que està passant amb la llei d’educació.  Més de 225.000 al·legacions cap a la Lec.  Això em fa preguntar una pregunta qui està a favor d’aquesta llei? Qui s’ha aixecat i afirmat que és una bona llei? cap on anem?

Per primera vegade Artur Mas ha aixecat la veu hi ha demanat diàleg, afirmant:  “Mai una llei catalana ha suscitat tanta contestació al país com la d’Educació del tripartit”. L’únic que espero és que no pensin que el diàleg és només per les formacions polítiques. Però m’alegro que el cap de l’oposició hagi parlat.

Si les concertades no estan d’acord, si les públiques encara menys. qui està d’acord.

En altres posts deia que el gran problema de la Lec és que volia igualar l’escola pública a l’escola concertada. I afirmava que eren dos models totalment diferents que haviem de coixistir.

es curios que si hi ha un acostament a la concertada aquesta tindria en teoria més drets igualitaris però alhora de la veritat no és cert. Ens trobem que per molts la igualtat d’oportunitats dret de justícia natural xoca amb el dret de llibertat d’elecció de centre. Per uns s’afirma que per no guetitzar l’educació ha de fer que el barem d’entrada a les escoles es fagi per punts on la proximivitat sigui el valor més central.  Però clar d’aquesta forma famílies que vulguin una escola determinada que està més lluny del seu domicili no tindran accès en un moment en que les escoles estan colapsades.

Evidentment un altre element clau de la Lec i de la societat actual és el laïcisme en alça que xoca amb el fet que recull la constitució en que estem amb una societat aconfesional, que no vol dir que sigui laica sinó que accepta qualsevol ideologia religiosa. No és cap secret que la majoria d’escoles són religioses, i crec que en el seu temps van afavorir un model educatiu de qualitat i alhora van treballar perquè la llengua catalana sigui viva. Per tant crec que seria error desprendre’ns d’elles en el moment actual. Evidentment han d’entendre que estan utilitzant diners públics i per tant han d’assumir certs objectiu amb la generalitat. Però evidentment en cap cas s’els ha de prohibir la seva ideologia i identitat. Han de ser diferents ja que són diferents perdoneu la fal·làcia però crec que així indico el que crec.

El fet que la concertada digui no, que el consell escolar vagi tant lent, que els sindicats majoritaris digui també que no, que l’escola pública digui no ha de fer reflexionar el consell d’educació. Encara que us vull deixar ben clar una cosa la Lec, la llei catalana d’educació, ha de ser debatida al parlament i sabem molt bé que aquesta normativa està al centre dreta, i per tant molta cosa l’oposició estarà a favor. és hora de no rendir-nos és hora de treballar, és hora de fer sentir la nostra veu. La Lec és una cosa de tota la societat.

Segurament en aquests moments L’Ernest Maragall s’estarà menjant les ungles, però les coses s’han de realitzar més a poc poc, les presses no porten enlloc.

Es volia portar la Lec al parlament a l’estiu, el mateixa notícia a vilaweb ho diu.  En part es normal, és el moment en que els sindicats no podran mobilitzar la gent perquè estarà de vacances.

El fet que el Consell escolar només hagi tractat una quarta part de l’articulat, vol dir que aquesta llei està molt i molt qüestionada. En part ho trobo normal, hi ha mases corporacions al darrera que hi volen influir. El nostre conseller d’educació haurà de ser valent per intentar crear un articulat que agradi a la majoria, que estigui content als mestres i finalment hi hagi realment una qualitat indiscutible de l’educació.

Per fer-ho crec que el text hauria de fer dos coses en primer terme més repòs que es pugués dialogar millor amb els millor pedagogs del país i no voler copiar el model concertat. En segon terme fer un diàleg amb el model concertat, si volen diners públics hauran d’assumir algunes regles del model públic. Però en cap cas el model públic ha de tendir al model concertat.

Ahir des de una presidenta de una ampa de Salt em deia és que l’escola Concertada només pensa si els nens que van podran pagar!!!!! Recordem que a Salt hi ha un 75% d’immigració. Es podrà cumplir allà la quota immigrant que recull la Lec? 

No podem oblidar que l’escola Concertada al llarg del temps ha fet el seu paper educatiu. I que també ha d’existir un altre model educatiu de qualitat. I jo crec que l’hem de deixar treballar amb una petita normativa. Perquè crec que la diversitat fa la riquesa i tenir-les fa enrriquir el sistema educatiu.  Però en cap cas el que s’ha de produïr és que el model concertat tingui més subvencions perquè la Generalitat o l’Estat li surti més barata invertir-hi.

Els dies passen, els mesos també, i les decisions dels nostres governants cada vegada no són pitjors, sinó escandaloses. Podríem dir que estem davant un govern un la seva màxima és la política impobrisitiva, amb el lema A VEURE SI ESTANT D’ACORD. Com es pot improvisar tant.

1.-Les Bases de la Lec, a veure si els agrada. I sinó després ja hi haurà l’avantprojecte de llei.

2.-L’eliminació del batxillerat nocturn, després de veure la negativa de la gent, s’ho repensen i anuncien que només una vintena tanquen portes. Segurament perquè els hi surt més barato que estudiïn al institut Obert de Catalunya.,

3.- Parlen tant de la nova cultura d’aigua, i després resulta que quant plou un xic ja afirmem que poden omplir aigua les piscines. I no cal recordar que el malgastament d’aigua del nadal per les Pistes de Gel va ser escandalós. Després que els hem d’ensenyar els infants sobre la protecció del medi ambient.

4.- La sisena hora ha estat el pitjor desgavell dels últims temps, no hi ha anàlisis, hi ha la política del quedar bé.

Segueixo amb el teclat angles perdoneu les faltes.

De entrada vull donar mes infomacio a un post de LEnric Canela. Ara fa gairebe dos any el govern va dir que les primeres carreres que farian el pla bolonya serien les de magisteri. Alhora ja fa temps que vaig denuniciar que hi hauria un any on no entrarien en el sistema educatiu mestres. Tambe vaig afirmar que de forma temporal shaurien dampliar les places de magisteri. El govern ho ha fet. sha passat a 330 places mes pero no saplicara el proces de bolonya. Segurament perque en veure que la sisena hora ha estat un desastre ara intentant fer un pedas. Aqui teniu la noticia. que paradoxalment mha costat molt de trobar.

EL PUNT, 27.03.08

EL GOVERN AMPLIA EN 80 PLACES MÉS LA CARRERA DE MESTRE
Se sumen a les 250 que va anunciar al novembre pel proper curs 2008/09

GERARD ARIÑO

No seran 250 sinó 330. El conseller d’Universitats, Josep Huguet, va anunciar ahir que s’ampliaran encara més el nombre de places per estudiar magisteri el proper curs 2008/09. Ho va acordar el consell interuniversitari que també va aprovar un increment de 220 places a medicina.

Les universitats catalanes assumiran més alumnes en aquelles especialitats on hi ha més demanada social. El novembre passat ja es va anunciar una ampliació de 220 places a medicina i 250 a magisteri, però ahir el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) va acordar un nou increment de 80 places a magisteri. «La universitat s’ha posat les piles i fa front a la gran demanda social», va dir ahir el conseller Huguet durant la presentació de la Setmana de la Formació i el Treball.

La Universitat Internacional de Catalunya (UIC) serà la que més ampliarà la seva oferta, amb 70 places, però, en conjunt, serà la universitat pública que assumirà el gros d’aquest increment amb 60 noves places a la Universitat de Barcelona (UB), 50 a la Universitat de Vic (UVic), 40 a la Universitat de Lleida (UdL) i 30 a la Universitat de Girona (UdG) i a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Per especialitats, educació infantil serà la que més creixerà amb 135 places noves, seguida d’educació primària, amb 60. És precisament en aquests àmbits de l’educació on fan falta actualment un major nombre de mestres.

Des de fa molt de temps una vella demanda de la Fete-Ugt de Girona que es fes el magisteri nocturn per la gent que treballa. Ja des de fa mes de 7 anys que es demana. No sha acosneguit ara amb laugment de places. I a sobre la majoria de places ha anat a la privada. LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL(Que sabem tots que pertany a lopus dei), no creieu que un govern que diu que es desquerres, laic hauria de potenciar la Universitat publica.

Darrera segurament es perque les escoles, i les universitats concertades son mes barates.

Tambe cal emmascarar que es molt trist que el batxillerat nocturn desapareixi. Que passa que la gent que treballa no pot accedir als estudis?

bufff que relaxat que estic. PERDONEU LES FALTES, ELS TECLATS ANGLESOS SON HORRIBLES.

Hola Amics

Estic a Estats Units amb un teclat angles fent que no hi hagi accents. Despres del meu casament, i ara estic de viatge en un creuer descansant mha permes tenir un temps de reflexio sobre la LEC, la nova llei catalana educacio. Que se que en aquests moments ha sortit un avantprojecte.

La conclusio que tinc es que possiblement hem de superar el proces de privatitzacio, i denunciar el motiu perque el govern esta tendint al model de la escola concertada.

Fixeu-vos que laplicacio de la sisena hora ha estat una regulacio amb la concertada que la feia. I sabem ara que la SISENA HORA ES UN CAS CLAR DERROR PEDAGOGIC. i ara les escoles publiques tambe han de tenir un ideari especific, cosa que les concertades ja des de els inicis existeix. No sera que la majoria de fills parlamentaris comensant pel president nomes conegui el model privat. I es desconeix quin es el model public catala.

Ho sento per les faltes i errrors tipografics per culpa del teclat angles.  

Ara fa gairebé un mes i mig que vaig enviar la meva primera aportació ús la transcric:

De: dheras2@xtec.cat [mailto:dheras2@xtec.cat]
Enviat: lunes, 03 de diciembre de 2007 14:02
Per a: Llei d’Educació de Catalunya
Tema: 1 aportacdió

Benvolgut Ernest Maragall

M’’adreço a vostè perquè ens has demanat suggerències per la LLEI d’’educació. D’’entrada sembla unes basses correctes, amb les dos idees principals, la equitat I l’’excel·lència o dita cultura de l’esforç. Però trobo en la meva primera aportació les següents mancançes:

• Es diu que defensarà la professió docent. Em sembla molt correcte i necessària. Però una LLEI DE PAÍS ha d’anar més enllà i cercar la interdisciplinarietat entre tots els professionals. Sobretot ELS MONITORS de l’escola, que també són educadors, i que han de participar en el projecte educatiu d’escola, sempre que sigui possible.
• El projecte educatiu l’’han de fer tots els professionals.
• En tercer terme és important diferenciar el que és un mestre amb un monitor. D’entrada hi ha una diferència de formació, i es important que les ratios escolar i de activitats a les escoles no han de ser les mateixes. Per això sol·licitaria que en la organització escolar, les ràtios de menjador escolar i extraescolar es regulessin segons les ratios de joventut que és 1-10. Entenc que aquesta mesura ha de venir financiada.
• En el següent punt és en l’autonomia de centres, em sembla que cerca la competivitat i la diferència entre ambients escolars és diferent per tan s’ha de respondre en plans autonomia diferents. Però s’ha de cercar mesures administratives, per si hi ha ciutadans que no volen  seguir el reglament de regim intern, com va succeir a L’ Annexa de Girona.

Aquí teniu la resposta. A veure que opineu. Hi manquen els apòstrof.(en vermell com sempre el que penso)

Benvolgut,

Abans de res, vull agrair la vostra participació en el procés de debat sobre la futura Llei d’educació de Catalunya (LEC) i el temps que hi heu dedicat a fer-nos arribar els vostres suggeriments.

Jo també li agraeixo, ara ja començaré a pensar amb la segona aportació.

Parleu de la necessitat que els monitors participin del projecte educatiu de l’escola sempre que sigui possible. Efectivament, l’educació en el lleure és una peça ineludible de la formació que ha de rebre el noi o la noia com a persona i el tractament que reben aquestes activitats ha de quedar recollit al projecte educatiu del centre: així ho preveuen les bases per a la Llei d’educació de Catalunya.

 Jo no he llegit aquest detall, si algú ho troba, que m’avisi.

Respecte al segon punt que comenteu, el projecte educatiu ha de comptar amb la participació dels diferents professionals que treballen al centre educatiu, però hi ha d’haver una persona que el lideri, que tingui la capacitat per prendre les decisions sobre recursos, organització i plantilla, i que –a la vegada– es faci responsable que aquell centre assoleix els objectius a què es va comprometre en el projecte, uns objectius que han de ser tangibles i mesurables en el procés d’avaluació.

Està clar, que vol que els directors o una gestora tingui més poder desiciu. Aquí es pot llegir en dos termes, mes poder implica més llibertat dels directors i per tan millor gestió dels recursos, i en segon terme la famosa privatització. Encara que penso que realment els directors han de ser professionals, i no simples mestres o professors.

Les característiques de la relació entre l’alumne i el docent no són, òbviament, les mateixes que les de la relació entre el nen i el monitor; per tant, les ràtios tampoc han de ser les mateixes. No obstant això, l’activitat de menjador no requereix la preparació ni la dedicació d’una activitat extraescolar com pugui ser l’esportiva o la d’una altra disciplina. Per tant, el nombre de nens del grup per monitor tampoc ha de ser el mateix.

Bona resposta però sembla que no s’acabi mullar. Sap el conseller que moltes vegades els monitors tenen 30 o 40 joves o infants al seu càrrec? potser hauré d’insistir en aquest punt en la segona aportació.

Finalment, parleu de l’autonomia de centre. Catalunya és un país complex, amb una gran varietat d’entorns socials. Comprendreu que els nens, les famílies i les relacions socials són diversos i, per tant, necessiten solucions diferents. Estic convençut que els professionals que cada dia són amb els alumnes són els que millor saben quina és la millor solució per a cada centre.

Voldria posar-vos de relleu el fet que la idea fonamental d’aquesta Llei és precisament donar més autonomia als centres educatius. La Llei d’educació de Catalunya no és una llei més de la llarga sèrie que s’ha aprovat en les darreres dècades (LOGSE, LOCE i LOE).

La nova Llei és, sobretot, un instrument perquè els mateixos centres educatius tinguin més marge a l’hora de decidir què és el millor per als escolars segons les característiques del centre. En altres paraules: vol eliminar les rigideses amb què els centres es troben quan volen avançar en la innovació pedagògica.

Aquí entra de ple l’autonomia de centres i l’autoritat dels directors. Aquests dos conceptes, com ja m’haureu sentit a dir moltes vegades, són els eixos fonamentals de la Llei, juntament amb l’avaluació del sistema. Estic absolutament convençut que són tres dels grans pilars que necessita l’educació catalana per avançar.

Són els mateixos docents els que millor saben què és el que passa al centre, quins són els problemes i les potencialitats dels estudiants i quina és la millor manera de treure’n el màxim profit. I és per això que també estic convençut que els equips directius del centre han de saber que tindran els instruments i el marge per poder prendre aquestes decisions. L’administració ha d’acompanyar en tot moment els centres, donar-los suport quan el necessitin, planificar allò que afecta més d’un i facilitar els recursos necessaris. Això és el que pretén la Llei que ara impulsa el Departament d’Educació.

Ara, això sí. Si els centres tenen més autonomia per prendre decisions i els directors més autoritat per aplicar-les, també han de ser conscients que la demanda de la societat perquè es retin comptes dels resultats obtinguts també serà més gran. Aquesta és la veritable cultura de l’avaluació, que aplicarem amb el mateix rigor que els dos conceptes anteriors.

 S’ha de veure com s’aplica, ja vaig parlar en el post sobre el tema de l’autonomia. En el punt 12 del següent post vaig opinar dels perills.

Cordialment,

Ernet Maragall i Mira

Conseller d’Educació

El discurs sembla coherent, s’ha de veure com s’aplica, i en el tema dels professionals externs crec que encara no es mulla.

Avui he tingut una joia molt gran. M’han publicat el meu primer article d’opinió. Fins ara m’havien publicat cartes del lector. En article reflexiono sobre el sector del lleure, denuncio la seva situació, i com la llei catalana l’oblida. Espero que em digueu la vostra opinió. A sota hi ha tots els articles que m’han publicat perquè conegueu que anat escrivint en els últims anys.

També us vull mostrar diferentes opinions de la catosfera sobre la llei d’educació:

Des de les Golfes en Ricard crea un debat sobre l’equip directiu.

En Lluis LLobet un director de Barcelona, ens explica un xic el que diu la llei i fa les seves propostes.

Un altre post que demana que la llei d’educació solucioni els problemes dels joves de 15 anys que no volen estudiar.

La Maribel en el seu post, ens posa de forma oficial el powerpoint oficial del departament d’educació. Així us podeu situar.

En Jose Martin de la CGT sempre tant clar amb les seves idees, us el recomano.

Una guia del que diuen els sindicats sobre la llei d’educació.

La Pia Bosch ens narra com hem arribat a la llei d’educació.

El secretari general de la UGT clar i rotund demana una financiació adequada de l’educació.

I els meus criticant a favor i contra de les opinions dels sindicats. 

Prou per avui que ha us he donat moltes lectures. Fins demà!