REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Crisi, ja és un concepte que estem cansats de sentir per tot arreu. Ja que és una cosa quotidiana el temps que vivim. Però què passa en aquells sectors que ja estaven en crisi abans d’entrar en la crisi? Aquells sectors per als quals calia un canvi en positiu per poder millorar els serveis qualitatius del nostres entorn.

Sens dubte que els sector més perjudicats són aquells que necessitaven un canvi quan estaven en una fase de creixement. L’educació de lleure estava en un moment en què s’estava professionalitzant molt. Si no s’ha completat del tot és per l’alt intrusisme que hi hagut en aquest sector. També per una llei rígida a l’estiu i permissiva a la resta de temporada. Rígida a l’estiu perquè ens trobem que en els casals d’estiu d’infants es demana una ràtio d’1monitor per 10 infants. Això sí aquest conjunt de monitors d’un casal d’estiu només necessita un 40% de titulats. Però curiosament, si el casal enlloc de dir que és de lleure, es diu d’esport ja no hi ha cap normativa restrictiva. Em pregunto què passa, que els campus d’esport no són lleure? Per què aquesta normativa per uns i cap pels altres? Potser per deixar fer negoci als escollits.

Si anem a l’hivern, a la gestió de menjadors escolar i extraescolars, encara ens preocupem per una normativa inexistent. No hi ha cap norma que indiqui quina ràtio han de tenir. Això ha provocat que les empreses han vist terra de negoci. Han fet negocis dels nostres nens sense cap temença i això sense que se n’adonin els pares, ens hem trobat amb menjadors escolars amb un monitor per seixanta nens.

Amb les ludoteques va passar el mateix ja que no hi havia cap normativa, fins que va arribar un espant, i ara a cuita-corrents, el parlament s’il·lumina amb una nova normativa incoherent amb el que es permet en el temps. Ara les ràtios de P5 a 6 anys passen a ser 12 i per més grans es permet 15 anys. Em pregunto per què aquestes contradiccions?

Només hi ha una reflexió de tot això: A ningú no interessa que es reguli aquest sector, els pares perquè no els pugin el preu del menú, els empresaris perquè és terra de fer diners a baix cost. I els polítics tenen por de arreglar aquest sector per por de perdre vots, ja que afecta a molta gent. Evidentment aquí el perdedor són els professionals del sector. Un col·lectiu que té les persones en major risc social, els joves i els majors de 40 anys.

Una gran mentida és la LEC, amb el nom ja ho paga tot. La llei catalana d’educació. Seguint les mateixes tesis del Consell Nacional de Joventut, no és tracta d’una llei d’educació sinó d’ensenyament, ja que no parla de l’escola i no regula el sector de lleure. Per tant estem davant d’un LLEI D’ENSENYAMENT DE CATALUNYA. Hem de fer quelcom i ha de sortir un grup de suport aquest col·lectiu o persones amb propostes per millorar, i guanyar en qualitat en aquest sector, ja que amb els infants i joves no podem jugar. Així que invito a tots, els empresaris, pares, monitors de temps lleure, els directors de temps lleures, els animadors sociaculturals a tots aq uells que els interessi l’educació de lleure a una xerrada el proper 26 de juny a les 19h al carrer Miquel Blay 1, als sindicats de Girona. Estarem allà per parlar d’aquesta situació i dels drets i deures del monitors.Aquesta iniciativa dóna suport, Fapac, UGT i Associació Petitlleure.

No pensin vostes que el tema del calendari escolar és un tema que hagi sortit ara. Ja fa temps, que volta i volta, jo mateix vaig escriure un article fa 6 mesos allà vaig plantejar la necesitat de revisar-ho. A partir d’uns criteris pedagògica més que vacacionals.

El calendari actual és un calendari pedagògic cristià. I llavors defensava que l’havíem de convertir en un calendari adaptats als valors socials dels nostres temps. I no el que es planteja ara. Per tal de representar diades que s’estan convertint en protagonistes com el dia mateix de la pau. Evidentment sense perdre la nostra cultura, que encara que no volguem les nostres arrels són cristianes.

Per mi, em sembla correcte, que es comenci abans l’escola però que es pensi actualment on es recol·loquen les vacances. Col·locar-les al febrer sembla que vulguin donar més importància al carnaval, potser… Però anem a veure que s’ha dit…..

-D’entrada les afirmaciones de l’ernest Maragall, només sembla que ho coneixia ell. Va ser una desició potser precipitada, possiblement per la seva màxima -AMB L’EDUCACIÓ NO S’HA DE GESTIONAR S’HA DE GOVERNAR”.

-Curiosament, la Fapac no ha dit Sí, de cop, ha dit un Sí crític si realment es subvenciona amb lleure aquestes vacances.

-La resposta de tot plegat és L’ernest Maragall, demanant a les empreses que flexibilitzin les vacances.

De tot plegat, us diré que em sembla que s’ha mirat criteris més electoralistes que pedagògics. ELectoralistes  perquè sembla que ha dit febrer per dir febrer sense cap criteri. Perquè no octubre? o abril? o juny? i es denota pel fet que també vulgui acabar amb la Jornada continua….. No sé on comporta tot plegat, però el que crec és que s’ha de revisar, des de un criteri pedagògic, i per un criteri que beneficiï l’estudi dels infants.

En seogn terme, més d’una vegada he afirmat que els professionals de lleure en hi ha de dos tipus de població activa que treballa. Una franja que va dels 18 anys als 25 i una altre els majors de 45 anys… Pels joves alguns universitaris, l’estiu és la forma que tenen per guanyar diners si els hi retallem, particularment a mi em sembla incorrecta. En segon terme el febrer és temps d’examens, com s’ho faran els nostres joves? Jo crec que aquestes variables a ningú l’importa… Però crec que són més importants. Per això afirmo que al setembre una semana no hauria d’haver festa. O que la Universitat també s’adapti aquest calendari escolar.

Aquest és l’article que ha sorgit després de fer una trobada. Crec que les paraules no mereixen més comentaris. Regularitzar el sector de lleure milloraria l’educació a Catalunya. 

Amb l’arribada de les vacances d’estiu molts dels que sou pares treballadors us trobareu amb la necessitat d’haver de deixar els vostres fills en un casal d’estiu de la població on residiu. Les persones que s’encarregaran de fer-los passar una estona agradable són (o haurien de ser) monitors de lleure. Diguem que haurien de ser perquè aquest és un camp molt precari al qual caldria posar ordre.

El lleure és un sector que engloba diferents activitats: menjadors escolars, activitats extraescolars, casals de Nadal, Setmana Santa i estiu, i cases de colònies, amb un conveni que regula aquestes dues darreres activitats i que rarament es compleixAlhora els monitors professionals de lleure es troben que han de competir amb una sèrie d’activitats de lleure que l’organitzen de forma voluntaria.

Actualment els cavalls de batalla de la gent que treballa en el lleure són que es persegueixi d’intrusisme professional i es compleixi el conveni actual. També lluiten perquè es regularitzi la seva tasca en les activitats extraescolars i els menjadors escolars, tal com passa a l’Aragó on cadascuna té un conveni específic. De moment han aconseguit introduir dues esmenes a la Llei d’Educació de Catalunya –que ni tan sols els havia tingut en compte en el seu esborrany- amb l’objectiu de regularitzar aquestes activitats.

EN RECERCA D’UN CONVENI DE MENJADORS ESCOLARS COM EL D’ARAGÓ.

Després de 4 anys, el lleure té conveni. Tenir un conveni hauria de ser una alegria per molta gent però la realitat és una altra. La situació laboral dels monitors segueix sent molt precària i la seva funció social és molt incompresa. Jo mateix que dintre meu em fa estimar el lleure, com un sistema educatiu alternatiu a l’ensenyament em fa denunciar la seva situació.

L’educació del lleure és un altre indicador qualitatiu del sistema educatiu, n’ha de formar part perquè contempla l’ensenyament. El problema és que per alguns van trobar aquest sistema per fer diners i no per educar. Per això està el sistema com està. En breu a través de la UGT es farà un petit article sobre la situació actual, jo he col·laborat activament de forma indirecta, he portat monitors que treballen a diferents àmbits, perquè expliquin la situació.

El conveni després de 4 anys no s’ha revisat que esperen? La clausula que diu que si no pots pagar no cal que paguis el que diu el conveni ja hauria de començar eliminar-se. Encara que el problema no és aquest, sinó la situació depreciable del menjador escolars que depèn de quin es pot trobar 1 monitor per 100 nens, o les cases de colònies que en molts casos no asseguren a la gent, o fan contractes de peó. 

Com es pot aconseguir qualitat en una situació com aquesta. Jo mateix estic intentant construir una societat per lluitar aquesta precarietat, ho podré fer? Seré una gota en un vas? ni idea. però lluitaré perquè com a mínim les bases del conveni es consolidin. Si que es veritat que el gran problema és el monopoli que hi ha d’unes grans empreses i aquest és el problema real. Alhora que encara veure el Lleure a través dels professionals de lleure costa d’assimilar-los a causa de tant intrussió del voluntariat. Però si volem seguretat i professionalitat, el sector s’ha d’acabar professionalitzant totalment.

He trobat una web que m’ha semblat interessant, sobre borsa de treballs és monitors.cat. Espero que us agradi la foto, jo soc l’aviador. Per una educació de lleure de qualitat educativa.

La setmana passada escoltant Catalunya Ràdio van estar dient cada moment que els casals d’estiu havien crescut amb preu un 8%, fent que el cost de mitjana per les famílies es centri a 100 euros per setmana.

Donava tres motius per aquest preu que vull analitzar:

1.-El increment de sou dels monitors pel conveni de monitors: És totalment mentida, aquest any no hi ha increment de sous, s’havia de negociar però tinc constància que encara no s’ha fet. Per tant els monitors seguirant cobrant el que cobravem el mateix que l’any passat. A més que en una clausula del conveni s’afirma que si no es pot pagar el preu fixat no cal  que ho faci.

2.-El preu dels menjadors: Any rera any la quantitat d’infants que van en un casal s’augmenta qualitativament. Axò en teoria hauria de provocar una reducció de costos del menjador, ja que major menjar menys preu. Però alhora de la realitat els caterings i menjadors van pujant els preus siguent els menus que siguin. Aprentant els que gestionem casals d’estiu.

3.-La Manca de Subvencions: Per la concialiació familiar demana que els casals d’estius siguin un pas obligatori per la majoria d’infants. I s’ha de reconéixer que hi ha molt poques subvencions d’aquesta indole.

Aquest 8% per mi es totalment insignificatiu per la tasca educativa que es realitza, ja que aquest 8% integre s’en va els costos externs del casal, i no van cap a la realització de les activitats dels infants. Si els preus són ridiculs en un casal d’estiu pot ser produït per tres elements: a)Perquè l’ajuntament subvenciona(perfecte hauria de ser la generalitat). b) Els monitors no són monitors i es converteixen en vigilants. c) o s’inclupeix les ràtios 1 monitor 10 infants, o be el inclupliment del conveni.

Un monitor que nomes treballi jornada completa al juliol ha de cobrar 1023 euros aproximadament segons conveni.(sou+paga extra de nadal i estiu).

En definitiva els monitors és un colectiu amb un estat deprobable.

Us recordeu del article que em van publicar. He rebut diferents correus demanant ajuda d’informació que parla el conveni. Us transmeto un d’aquests.

 Hola david,
queria comentarte algunas cosas que he hablado hoy con el empresario de mi comedor escolar, en el que yo soy monitora. Me dice que la subida de sueldos es por cursos, o sea se calculó en set 07 y sirve hasta jun 08, que ni IPC ni nada, que el convenio dice unas cosas pero que el como empresa puede interpretarlo como quiera, no tenemos derecho a visita de medico pagada, ni a dia de libre eleccion, ni ha subida de sueldo, ni nada, eso si a los supuestos de faltas por parte del trabajador si, en fin que hace con el covenio lo que le da la gana, entonces…, para que sirve el convenio? ahhhh disculpa que te escriba en castellano, me he distret,que et sembla? no mes volia saber que en penses tu, per saber si vaig equivocada o no.
gràcies per endavant, salutacions.

Que li recomanaria jo. Que anés als sindicats i que fes eleccions sindicals. Però quin problema es trobarà? que els monitors de menjadors mai tenen contracte fixe. Això fa que el perill que facin fora, mai poden fer res. Que fem aquests casos? ensenyeu-me perquè no ho tinc clar ni jo.

Ara fa gairebé un mes i mig que vaig enviar la meva primera aportació ús la transcric:

De: dheras2@xtec.cat [mailto:dheras2@xtec.cat]
Enviat: lunes, 03 de diciembre de 2007 14:02
Per a: Llei d’Educació de Catalunya
Tema: 1 aportacdió

Benvolgut Ernest Maragall

M’’adreço a vostè perquè ens has demanat suggerències per la LLEI d’’educació. D’’entrada sembla unes basses correctes, amb les dos idees principals, la equitat I l’’excel·lència o dita cultura de l’esforç. Però trobo en la meva primera aportació les següents mancançes:

• Es diu que defensarà la professió docent. Em sembla molt correcte i necessària. Però una LLEI DE PAÍS ha d’anar més enllà i cercar la interdisciplinarietat entre tots els professionals. Sobretot ELS MONITORS de l’escola, que també són educadors, i que han de participar en el projecte educatiu d’escola, sempre que sigui possible.
• El projecte educatiu l’’han de fer tots els professionals.
• En tercer terme és important diferenciar el que és un mestre amb un monitor. D’entrada hi ha una diferència de formació, i es important que les ratios escolar i de activitats a les escoles no han de ser les mateixes. Per això sol·licitaria que en la organització escolar, les ràtios de menjador escolar i extraescolar es regulessin segons les ratios de joventut que és 1-10. Entenc que aquesta mesura ha de venir financiada.
• En el següent punt és en l’autonomia de centres, em sembla que cerca la competivitat i la diferència entre ambients escolars és diferent per tan s’ha de respondre en plans autonomia diferents. Però s’ha de cercar mesures administratives, per si hi ha ciutadans que no volen  seguir el reglament de regim intern, com va succeir a L’ Annexa de Girona.

Aquí teniu la resposta. A veure que opineu. Hi manquen els apòstrof.(en vermell com sempre el que penso)

Benvolgut,

Abans de res, vull agrair la vostra participació en el procés de debat sobre la futura Llei d’educació de Catalunya (LEC) i el temps que hi heu dedicat a fer-nos arribar els vostres suggeriments.

Jo també li agraeixo, ara ja començaré a pensar amb la segona aportació.

Parleu de la necessitat que els monitors participin del projecte educatiu de l’escola sempre que sigui possible. Efectivament, l’educació en el lleure és una peça ineludible de la formació que ha de rebre el noi o la noia com a persona i el tractament que reben aquestes activitats ha de quedar recollit al projecte educatiu del centre: així ho preveuen les bases per a la Llei d’educació de Catalunya.

 Jo no he llegit aquest detall, si algú ho troba, que m’avisi.

Respecte al segon punt que comenteu, el projecte educatiu ha de comptar amb la participació dels diferents professionals que treballen al centre educatiu, però hi ha d’haver una persona que el lideri, que tingui la capacitat per prendre les decisions sobre recursos, organització i plantilla, i que –a la vegada– es faci responsable que aquell centre assoleix els objectius a què es va comprometre en el projecte, uns objectius que han de ser tangibles i mesurables en el procés d’avaluació.

Està clar, que vol que els directors o una gestora tingui més poder desiciu. Aquí es pot llegir en dos termes, mes poder implica més llibertat dels directors i per tan millor gestió dels recursos, i en segon terme la famosa privatització. Encara que penso que realment els directors han de ser professionals, i no simples mestres o professors.

Les característiques de la relació entre l’alumne i el docent no són, òbviament, les mateixes que les de la relació entre el nen i el monitor; per tant, les ràtios tampoc han de ser les mateixes. No obstant això, l’activitat de menjador no requereix la preparació ni la dedicació d’una activitat extraescolar com pugui ser l’esportiva o la d’una altra disciplina. Per tant, el nombre de nens del grup per monitor tampoc ha de ser el mateix.

Bona resposta però sembla que no s’acabi mullar. Sap el conseller que moltes vegades els monitors tenen 30 o 40 joves o infants al seu càrrec? potser hauré d’insistir en aquest punt en la segona aportació.

Finalment, parleu de l’autonomia de centre. Catalunya és un país complex, amb una gran varietat d’entorns socials. Comprendreu que els nens, les famílies i les relacions socials són diversos i, per tant, necessiten solucions diferents. Estic convençut que els professionals que cada dia són amb els alumnes són els que millor saben quina és la millor solució per a cada centre.

Voldria posar-vos de relleu el fet que la idea fonamental d’aquesta Llei és precisament donar més autonomia als centres educatius. La Llei d’educació de Catalunya no és una llei més de la llarga sèrie que s’ha aprovat en les darreres dècades (LOGSE, LOCE i LOE).

La nova Llei és, sobretot, un instrument perquè els mateixos centres educatius tinguin més marge a l’hora de decidir què és el millor per als escolars segons les característiques del centre. En altres paraules: vol eliminar les rigideses amb què els centres es troben quan volen avançar en la innovació pedagògica.

Aquí entra de ple l’autonomia de centres i l’autoritat dels directors. Aquests dos conceptes, com ja m’haureu sentit a dir moltes vegades, són els eixos fonamentals de la Llei, juntament amb l’avaluació del sistema. Estic absolutament convençut que són tres dels grans pilars que necessita l’educació catalana per avançar.

Són els mateixos docents els que millor saben què és el que passa al centre, quins són els problemes i les potencialitats dels estudiants i quina és la millor manera de treure’n el màxim profit. I és per això que també estic convençut que els equips directius del centre han de saber que tindran els instruments i el marge per poder prendre aquestes decisions. L’administració ha d’acompanyar en tot moment els centres, donar-los suport quan el necessitin, planificar allò que afecta més d’un i facilitar els recursos necessaris. Això és el que pretén la Llei que ara impulsa el Departament d’Educació.

Ara, això sí. Si els centres tenen més autonomia per prendre decisions i els directors més autoritat per aplicar-les, també han de ser conscients que la demanda de la societat perquè es retin comptes dels resultats obtinguts també serà més gran. Aquesta és la veritable cultura de l’avaluació, que aplicarem amb el mateix rigor que els dos conceptes anteriors.

 S’ha de veure com s’aplica, ja vaig parlar en el post sobre el tema de l’autonomia. En el punt 12 del següent post vaig opinar dels perills.

Cordialment,

Ernet Maragall i Mira

Conseller d’Educació

El discurs sembla coherent, s’ha de veure com s’aplica, i en el tema dels professionals externs crec que encara no es mulla.