REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Aquest és l’article que ha sorgit després de fer una trobada. Crec que les paraules no mereixen més comentaris. Regularitzar el sector de lleure milloraria l’educació a Catalunya. 

Amb l’arribada de les vacances d’estiu molts dels que sou pares treballadors us trobareu amb la necessitat d’haver de deixar els vostres fills en un casal d’estiu de la població on residiu. Les persones que s’encarregaran de fer-los passar una estona agradable són (o haurien de ser) monitors de lleure. Diguem que haurien de ser perquè aquest és un camp molt precari al qual caldria posar ordre.

El lleure és un sector que engloba diferents activitats: menjadors escolars, activitats extraescolars, casals de Nadal, Setmana Santa i estiu, i cases de colònies, amb un conveni que regula aquestes dues darreres activitats i que rarament es compleixAlhora els monitors professionals de lleure es troben que han de competir amb una sèrie d’activitats de lleure que l’organitzen de forma voluntaria.

Actualment els cavalls de batalla de la gent que treballa en el lleure són que es persegueixi d’intrusisme professional i es compleixi el conveni actual. També lluiten perquè es regularitzi la seva tasca en les activitats extraescolars i els menjadors escolars, tal com passa a l’Aragó on cadascuna té un conveni específic. De moment han aconseguit introduir dues esmenes a la Llei d’Educació de Catalunya –que ni tan sols els havia tingut en compte en el seu esborrany- amb l’objectiu de regularitzar aquestes activitats.

EN RECERCA D’UN CONVENI DE MENJADORS ESCOLARS COM EL D’ARAGÓ.

Després de 4 anys, el lleure té conveni. Tenir un conveni hauria de ser una alegria per molta gent però la realitat és una altra. La situació laboral dels monitors segueix sent molt precària i la seva funció social és molt incompresa. Jo mateix que dintre meu em fa estimar el lleure, com un sistema educatiu alternatiu a l’ensenyament em fa denunciar la seva situació.

L’educació del lleure és un altre indicador qualitatiu del sistema educatiu, n’ha de formar part perquè contempla l’ensenyament. El problema és que per alguns van trobar aquest sistema per fer diners i no per educar. Per això està el sistema com està. En breu a través de la UGT es farà un petit article sobre la situació actual, jo he col·laborat activament de forma indirecta, he portat monitors que treballen a diferents àmbits, perquè expliquin la situació.

El conveni després de 4 anys no s’ha revisat que esperen? La clausula que diu que si no pots pagar no cal que paguis el que diu el conveni ja hauria de començar eliminar-se. Encara que el problema no és aquest, sinó la situació depreciable del menjador escolars que depèn de quin es pot trobar 1 monitor per 100 nens, o les cases de colònies que en molts casos no asseguren a la gent, o fan contractes de peó. 

Com es pot aconseguir qualitat en una situació com aquesta. Jo mateix estic intentant construir una societat per lluitar aquesta precarietat, ho podré fer? Seré una gota en un vas? ni idea. però lluitaré perquè com a mínim les bases del conveni es consolidin. Si que es veritat que el gran problema és el monopoli que hi ha d’unes grans empreses i aquest és el problema real. Alhora que encara veure el Lleure a través dels professionals de lleure costa d’assimilar-los a causa de tant intrussió del voluntariat. Però si volem seguretat i professionalitat, el sector s’ha d’acabar professionalitzant totalment.

He trobat una web que m’ha semblat interessant, sobre borsa de treballs és monitors.cat. Espero que us agradi la foto, jo soc l’aviador. Per una educació de lleure de qualitat educativa.

La setmana passada escoltant Catalunya Ràdio van estar dient cada moment que els casals d’estiu havien crescut amb preu un 8%, fent que el cost de mitjana per les famílies es centri a 100 euros per setmana.

Donava tres motius per aquest preu que vull analitzar:

1.-El increment de sou dels monitors pel conveni de monitors: És totalment mentida, aquest any no hi ha increment de sous, s’havia de negociar però tinc constància que encara no s’ha fet. Per tant els monitors seguirant cobrant el que cobravem el mateix que l’any passat. A més que en una clausula del conveni s’afirma que si no es pot pagar el preu fixat no cal  que ho faci.

2.-El preu dels menjadors: Any rera any la quantitat d’infants que van en un casal s’augmenta qualitativament. Axò en teoria hauria de provocar una reducció de costos del menjador, ja que major menjar menys preu. Però alhora de la realitat els caterings i menjadors van pujant els preus siguent els menus que siguin. Aprentant els que gestionem casals d’estiu.

3.-La Manca de Subvencions: Per la concialiació familiar demana que els casals d’estius siguin un pas obligatori per la majoria d’infants. I s’ha de reconéixer que hi ha molt poques subvencions d’aquesta indole.

Aquest 8% per mi es totalment insignificatiu per la tasca educativa que es realitza, ja que aquest 8% integre s’en va els costos externs del casal, i no van cap a la realització de les activitats dels infants. Si els preus són ridiculs en un casal d’estiu pot ser produït per tres elements: a)Perquè l’ajuntament subvenciona(perfecte hauria de ser la generalitat). b) Els monitors no són monitors i es converteixen en vigilants. c) o s’inclupeix les ràtios 1 monitor 10 infants, o be el inclupliment del conveni.

Un monitor que nomes treballi jornada completa al juliol ha de cobrar 1023 euros aproximadament segons conveni.(sou+paga extra de nadal i estiu).

En definitiva els monitors és un colectiu amb un estat deprobable.

Us recordeu del article que em van publicar. He rebut diferents correus demanant ajuda d’informació que parla el conveni. Us transmeto un d’aquests.

 Hola david,
queria comentarte algunas cosas que he hablado hoy con el empresario de mi comedor escolar, en el que yo soy monitora. Me dice que la subida de sueldos es por cursos, o sea se calculó en set 07 y sirve hasta jun 08, que ni IPC ni nada, que el convenio dice unas cosas pero que el como empresa puede interpretarlo como quiera, no tenemos derecho a visita de medico pagada, ni a dia de libre eleccion, ni ha subida de sueldo, ni nada, eso si a los supuestos de faltas por parte del trabajador si, en fin que hace con el covenio lo que le da la gana, entonces…, para que sirve el convenio? ahhhh disculpa que te escriba en castellano, me he distret,que et sembla? no mes volia saber que en penses tu, per saber si vaig equivocada o no.
gràcies per endavant, salutacions.

Que li recomanaria jo. Que anés als sindicats i que fes eleccions sindicals. Però quin problema es trobarà? que els monitors de menjadors mai tenen contracte fixe. Això fa que el perill que facin fora, mai poden fer res. Que fem aquests casos? ensenyeu-me perquè no ho tinc clar ni jo.

Ara fa gairebé un mes i mig que vaig enviar la meva primera aportació ús la transcric:

De: dheras2@xtec.cat [mailto:dheras2@xtec.cat]
Enviat: lunes, 03 de diciembre de 2007 14:02
Per a: Llei d’Educació de Catalunya
Tema: 1 aportacdió

Benvolgut Ernest Maragall

M’’adreço a vostè perquè ens has demanat suggerències per la LLEI d’’educació. D’’entrada sembla unes basses correctes, amb les dos idees principals, la equitat I l’’excel·lència o dita cultura de l’esforç. Però trobo en la meva primera aportació les següents mancançes:

• Es diu que defensarà la professió docent. Em sembla molt correcte i necessària. Però una LLEI DE PAÍS ha d’anar més enllà i cercar la interdisciplinarietat entre tots els professionals. Sobretot ELS MONITORS de l’escola, que també són educadors, i que han de participar en el projecte educatiu d’escola, sempre que sigui possible.
• El projecte educatiu l’’han de fer tots els professionals.
• En tercer terme és important diferenciar el que és un mestre amb un monitor. D’entrada hi ha una diferència de formació, i es important que les ratios escolar i de activitats a les escoles no han de ser les mateixes. Per això sol·licitaria que en la organització escolar, les ràtios de menjador escolar i extraescolar es regulessin segons les ratios de joventut que és 1-10. Entenc que aquesta mesura ha de venir financiada.
• En el següent punt és en l’autonomia de centres, em sembla que cerca la competivitat i la diferència entre ambients escolars és diferent per tan s’ha de respondre en plans autonomia diferents. Però s’ha de cercar mesures administratives, per si hi ha ciutadans que no volen  seguir el reglament de regim intern, com va succeir a L’ Annexa de Girona.

Aquí teniu la resposta. A veure que opineu. Hi manquen els apòstrof.(en vermell com sempre el que penso)

Benvolgut,

Abans de res, vull agrair la vostra participació en el procés de debat sobre la futura Llei d’educació de Catalunya (LEC) i el temps que hi heu dedicat a fer-nos arribar els vostres suggeriments.

Jo també li agraeixo, ara ja començaré a pensar amb la segona aportació.

Parleu de la necessitat que els monitors participin del projecte educatiu de l’escola sempre que sigui possible. Efectivament, l’educació en el lleure és una peça ineludible de la formació que ha de rebre el noi o la noia com a persona i el tractament que reben aquestes activitats ha de quedar recollit al projecte educatiu del centre: així ho preveuen les bases per a la Llei d’educació de Catalunya.

 Jo no he llegit aquest detall, si algú ho troba, que m’avisi.

Respecte al segon punt que comenteu, el projecte educatiu ha de comptar amb la participació dels diferents professionals que treballen al centre educatiu, però hi ha d’haver una persona que el lideri, que tingui la capacitat per prendre les decisions sobre recursos, organització i plantilla, i que –a la vegada– es faci responsable que aquell centre assoleix els objectius a què es va comprometre en el projecte, uns objectius que han de ser tangibles i mesurables en el procés d’avaluació.

Està clar, que vol que els directors o una gestora tingui més poder desiciu. Aquí es pot llegir en dos termes, mes poder implica més llibertat dels directors i per tan millor gestió dels recursos, i en segon terme la famosa privatització. Encara que penso que realment els directors han de ser professionals, i no simples mestres o professors.

Les característiques de la relació entre l’alumne i el docent no són, òbviament, les mateixes que les de la relació entre el nen i el monitor; per tant, les ràtios tampoc han de ser les mateixes. No obstant això, l’activitat de menjador no requereix la preparació ni la dedicació d’una activitat extraescolar com pugui ser l’esportiva o la d’una altra disciplina. Per tant, el nombre de nens del grup per monitor tampoc ha de ser el mateix.

Bona resposta però sembla que no s’acabi mullar. Sap el conseller que moltes vegades els monitors tenen 30 o 40 joves o infants al seu càrrec? potser hauré d’insistir en aquest punt en la segona aportació.

Finalment, parleu de l’autonomia de centre. Catalunya és un país complex, amb una gran varietat d’entorns socials. Comprendreu que els nens, les famílies i les relacions socials són diversos i, per tant, necessiten solucions diferents. Estic convençut que els professionals que cada dia són amb els alumnes són els que millor saben quina és la millor solució per a cada centre.

Voldria posar-vos de relleu el fet que la idea fonamental d’aquesta Llei és precisament donar més autonomia als centres educatius. La Llei d’educació de Catalunya no és una llei més de la llarga sèrie que s’ha aprovat en les darreres dècades (LOGSE, LOCE i LOE).

La nova Llei és, sobretot, un instrument perquè els mateixos centres educatius tinguin més marge a l’hora de decidir què és el millor per als escolars segons les característiques del centre. En altres paraules: vol eliminar les rigideses amb què els centres es troben quan volen avançar en la innovació pedagògica.

Aquí entra de ple l’autonomia de centres i l’autoritat dels directors. Aquests dos conceptes, com ja m’haureu sentit a dir moltes vegades, són els eixos fonamentals de la Llei, juntament amb l’avaluació del sistema. Estic absolutament convençut que són tres dels grans pilars que necessita l’educació catalana per avançar.

Són els mateixos docents els que millor saben què és el que passa al centre, quins són els problemes i les potencialitats dels estudiants i quina és la millor manera de treure’n el màxim profit. I és per això que també estic convençut que els equips directius del centre han de saber que tindran els instruments i el marge per poder prendre aquestes decisions. L’administració ha d’acompanyar en tot moment els centres, donar-los suport quan el necessitin, planificar allò que afecta més d’un i facilitar els recursos necessaris. Això és el que pretén la Llei que ara impulsa el Departament d’Educació.

Ara, això sí. Si els centres tenen més autonomia per prendre decisions i els directors més autoritat per aplicar-les, també han de ser conscients que la demanda de la societat perquè es retin comptes dels resultats obtinguts també serà més gran. Aquesta és la veritable cultura de l’avaluació, que aplicarem amb el mateix rigor que els dos conceptes anteriors.

 S’ha de veure com s’aplica, ja vaig parlar en el post sobre el tema de l’autonomia. En el punt 12 del següent post vaig opinar dels perills.

Cordialment,

Ernet Maragall i Mira

Conseller d’Educació

El discurs sembla coherent, s’ha de veure com s’aplica, i en el tema dels professionals externs crec que encara no es mulla.