REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Seguim amb les polítiques de banc de llibre de prestecs, per mi és una equivocació si hi ha molts mestres que no s’han renovat, tenir un llibre de baixa qualitat pot provocar l’enpitjorament del sistema educatiu. Crec que Educació hauria de negociar amb els editors de text.

Entenc la gent de Roses que facin un banc de llibres, però crec que no és la solució. És una mesura que pot donar molts vots electorals però que pot enfonsar els editors i provocar que es facin llibres de baixa qualitat.

 La socialització a un nivell intermig pot ser molt interessant, negar-ho estaria negant una part qualitativa de l’educació. amb tots els valors que es comparteixen.

Socialitzar els llibres de text comporta no només un importantíssim estalvi econòmic, sinó que suposa un treball en valors que l’escola considera imprescindible.

Compartir, valorar i respectar no són verbs que es conjuguin amb facilitat en una societat com la nostra. Per això, l’èxit del projecte no depenia només d’una resposta majoritària de les famílies, sinó també d’un exercici continu per part dels nens i nenes.

Socialitzar els llibres de text comporta no només un importantíssim estalvi econòmic, sinó que suposa un treball en valors que l’escola considera imprescindible.

Compartir, valorar i respectar no són verbs que es conjuguin amb facilitat en una societat com la nostra. Per això, l’èxit del projecte no depenia només d’una resposta majoritària de les famílies, sinó també d’un exercici continu per part dels nens i nenes.

Vaig parlar llargament un post de les repercusions que podien tenir excessives socialitzacions.

Torno a la meva normalitat després de parlar tants de dies de la catosfera. I com no potser trec un altre tema polèmic, que justament aquests curiosament ho estava pensant. Fins a tal punt que he d’escriu aquest enunciat. Els llibres d’escola no poden ser gratuïts! potser em portareu la contrària, segurament, però vull crear debat sobre el tema, perquè no el tinc clar.

D’entrada per donar-vos matèria us recordo el meu àntic post i ara us transmeto la notícia completa del diari avui. Us transcric un tros:

Sistema cooperatiu

La segona opció, defensada des de la conselleria, consisteix a garantir la gratuïtat a partir de l’extensió dels programes de reutilització de llibres de text, una opció no sols més econòmica sinó que entronca amb tota una filosofia de socialització del material recollida al Pacte Nacional per l’Educació, i que han implantat comunitats com Galícia i Andalusia. Educació tampoc no descarta que hi pugui haver una fórmula “mixta”.

Els editors són totalment contraris a la reutilització i alerten, amb diversos estudis estatals i europeus, dels “danys col·laterals” d’aquesta aposta. Entre aquests, Comas destaca els efectes negatius que podria provocar la falta d’inversió, no només pel que fa a la supervivència de les petites editorials que editen llibres de text en català, sinó també en el “mercat paral·lel” d’obres de literatura infantil i juvenil, a més de considerar, també, que es produiria un “afebliment de la cadena de valor del llibre”.

La meva opinió i com sempre les opinions són manejables com la veritat fins a trobar la veritat definitiva. Aquesta és una frase que m’he inventat avui.

1. Molts mestres encara no s’han renovat, per tant no podem treure els llibres de les aules, si els donem gratis o el socialitzem al final els editors elaborarant llibres de menys qualitat i el sistema educatiu deteriorà més del que està.
2. La propietat, és un be que fa protegir quelcom que tens. La socialització no! quins mecanismes donem per la gent que no els cuida.
3. Formació pels mestres per adaptar el material segons els infants o joves que tenen davant. Assumint les seves necessitats.
4. Més diners a l’escola per copisteria moltes tenen un límit, que fa que els mestre o professors no puguin fer material.

Conclusió deixem de subvencionar tant els llibres, subvencionem una part, i cerquem que alguns llibres els mestres els puguin fer dintre l’escola per tal d’adaptar-se al medi que tenen. D’aquesta forma farem que els editors busquin l’excel·lència dels llibres ja que una part sempre s’haurà de comprar. Però el xec és una ajuda que queda bé, però possiblement hi ha altres prioritats. És hora de reflexionar