REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

 Ahir a la tarda vaig anar a tarragona a una convocatòria sobre una trobada d’educadors blocaires per reflexionar sobre l’educació en general. Concretament aquests 4 temes:

 1.-Llibres de text digitals? Per què?

2.-Treballar per competències, tot igual o una nova escola?

3.-Repensar la formació del professorat

4.-Model 1:1 (1 alumne – 1 ordinador)

Els temes ja indiquen la preocupació del professorat que hi ha sobre aquests aspectes. A la web trobareu tota la informació que vam concloure. Però jo al bloc us vull col·locar a la que vaig participar, i el que vaig afirmar perquè és el que penso:

Arguments a favor:

• Millora l’atenció (atractiu) i els resultats milloraran.
• L’eina pot motivar l’alumnat
• La interactivitat com aprenentatge i ens permet entrar en diferents formats d’informació (dues aportacions en aquest sentit)
• Permet fer el tractament a la diversitat d’una manera més còmoda.
• Aporta solucions de manera més ràpida.
• Solució més ecològica i sostenible.
• Menys pes per a l’esquena (2 aportacions)
• No s’oblidaran els llibres a casa.
• Té una línia argumental, una estructura, una repetició molt més equilibrada (pel que fa al format) i millor que la que pugui preparar una persona per seu compte.

• L’actualització contínua de continguts. Amb el paper, es trigaven 5 anys a renovar el contingut.

ARGUMENTS EN CONTRA:

• Dispersió en continguts (2 aportacions en aquesta línia). S’ha de concretar molt bé què és el què volem. Tanta informació el pot dispersar.
• Dificultat en organitzar les seqüències d’algunes activitats (es posava l’exemple dels passos que cal fer per resoldre exercicis matemàtics).
• Preocupació de com acabaran sent aquets materials.
• Perill de posar més atenció al mitja que al contingut.
• Cal una inversió en infraestructures: canó a totes les classes, etc. Són uns diners que potser es necessiten per altres coses per exemple abastir les aules d’aire condicionat ja que segons on i quan és impossible fer classe (la interpretació que s’havia fet, que tampoc és errònia, és que entre altres coses: els aparell generaran molta calor i es necessitarà aire condicionat. Una xarxa que funcioni, el servei tècnic que funcioni.)
• Problema del manteniment. Que tots els ordinadors funcionin.
• No s’ha demanat en cap moment l’opinió del professorat.
• Què entenem per llibre digital? Què ha de tenir?
• El llibre de text digital és un treball individual, no fomenta el treball col·laboratiu.
• La formació del professorat (2 intervencions). Preocupació.
• Costarà ‘tocar’ la feina feta (estem acostumats a ‘veure’ i ‘tocar’ es dossiers).
• Tema de la seguretat. Nens que aniran amunt i avall amb ordinadors a sobre.
• Genera diferències entre l’alumnat que podrà continuar treballant a casa i el que no.

La meva intervenció va ser simple que és una conclusió que vaig arribar fent una setmana sobre la web 3.0. Sabem que amb la web 2.0 el que hem aconseguit la interacció. Però amb la web 3.0 la idea és d’arribar a la web semàntica. No es tracta ja que el buscador et dongui diferents webs per trobar la solució sinó donar directament la resposta. Aquesta és la que permetria que no hi hagi tanta dispersió del coneixement.

Un altra element que vaig afirmar és que hem de connectar l’analògic amb el digital, no potser només digital tot seria una equivocació. L’espiritualitat que dóna el llibre analògic no pot donar el llibre digital. Una altra de les qüestions que vaig afirmar que el que no podia ser el llibre digital és que fos el mateix que l’analògic. És a dir, una lectura lineal. El llibre digital ha de cerca la interactivitat.

Finalment amb l’afirmació d’abans està clar que només es pot buscar afirmacions objectives com : Quants ossos té el cos humà? Però quan se li pregunta Perquè va haver-hi la segona guerra mundial? La interpretació potser més complexa. I la solució passa per les eines 2.0 twitter o el futur google wave. Que us sembla?

Una de les coses que es va afirmar en el debat que és en aquest cas, no s’ha demanat la opinió del professorat sobre els llibres digitals. Si voleu seguir el debat podeu anar aquesta wiki:

http://llibresdigitals.wikispaces.com/

En el moment, en que es decreti que Sant Jordi és patró dels llibres digitals és que possiblement la societat ha avançat i haurà vist que els mitjans tradicionals s’han d’amar convertint en quelcom que ha de ser el futur.

Segurament, el missatge d’ahir de l’Ernest Maragall no és cap secret que el que busca és publicitat. Evidentment avui s’ha de dedicar un post a la iniciativa. Ja que si és veritat es positiva. He llegit uns quants articles de crítica. Pel fet que a la llarga tot sigui digital. Sempre hi haurà detractors a favors i en contra. Però el que està clar és que estem en un moment en que el llibre no és llibre. I s’hauran d’adaptar.

Segons la font d’educació l’únic que hauran de fer per aconseguir aquest projecte pilot és  que un 60% del material escolar sigui digitilitzat. En la pàgina web d’educació diu que la finalitat és que tots els centres acabin utilitzant materials digitalitzat. En la mateixa web on hi ha un vídeo de l’Ernest Maragall fent declaracions em sorprén que aparegui que s’hagi de pagar una quota de 10 euros per manteniment i una assegurança. Em sembla perfecte i en la mateixa web s’afirma que totes les licències anirant a càrrec d’educació. Perfecte, evidentment és el que ha de ser.

En contra, curiosament tan sols un diari local com el diari de Girona, afirma que les famílies hauran de pagar els ordinadors portàtils. Però on està la gratuïtat de l’educació? Tothom es podrà pagar els ordinadors? Uns estarant subvencionats d’altres no? I per últim perquè en la pàgina web no s’afirma que els ordinadors no serant gratuits? No estarem creant diferències……..

Seguim amb les polítiques de banc de llibre de prestecs, per mi és una equivocació si hi ha molts mestres que no s’han renovat, tenir un llibre de baixa qualitat pot provocar l’enpitjorament del sistema educatiu. Crec que Educació hauria de negociar amb els editors de text.

Entenc la gent de Roses que facin un banc de llibres, però crec que no és la solució. És una mesura que pot donar molts vots electorals però que pot enfonsar els editors i provocar que es facin llibres de baixa qualitat.

 La socialització a un nivell intermig pot ser molt interessant, negar-ho estaria negant una part qualitativa de l’educació. amb tots els valors que es comparteixen.

Socialitzar els llibres de text comporta no només un importantíssim estalvi econòmic, sinó que suposa un treball en valors que l’escola considera imprescindible.

Compartir, valorar i respectar no són verbs que es conjuguin amb facilitat en una societat com la nostra. Per això, l’èxit del projecte no depenia només d’una resposta majoritària de les famílies, sinó també d’un exercici continu per part dels nens i nenes.

Socialitzar els llibres de text comporta no només un importantíssim estalvi econòmic, sinó que suposa un treball en valors que l’escola considera imprescindible.

Compartir, valorar i respectar no són verbs que es conjuguin amb facilitat en una societat com la nostra. Per això, l’èxit del projecte no depenia només d’una resposta majoritària de les famílies, sinó també d’un exercici continu per part dels nens i nenes.

Vaig parlar llargament un post de les repercusions que podien tenir excessives socialitzacions.

Torno a la meva normalitat després de parlar tants de dies de la catosfera. I com no potser trec un altre tema polèmic, que justament aquests curiosament ho estava pensant. Fins a tal punt que he d’escriu aquest enunciat. Els llibres d’escola no poden ser gratuïts! potser em portareu la contrària, segurament, però vull crear debat sobre el tema, perquè no el tinc clar.

D’entrada per donar-vos matèria us recordo el meu àntic post i ara us transmeto la notícia completa del diari avui. Us transcric un tros:

Sistema cooperatiu

La segona opció, defensada des de la conselleria, consisteix a garantir la gratuïtat a partir de l’extensió dels programes de reutilització de llibres de text, una opció no sols més econòmica sinó que entronca amb tota una filosofia de socialització del material recollida al Pacte Nacional per l’Educació, i que han implantat comunitats com Galícia i Andalusia. Educació tampoc no descarta que hi pugui haver una fórmula “mixta”.

Els editors són totalment contraris a la reutilització i alerten, amb diversos estudis estatals i europeus, dels “danys col·laterals” d’aquesta aposta. Entre aquests, Comas destaca els efectes negatius que podria provocar la falta d’inversió, no només pel que fa a la supervivència de les petites editorials que editen llibres de text en català, sinó també en el “mercat paral·lel” d’obres de literatura infantil i juvenil, a més de considerar, també, que es produiria un “afebliment de la cadena de valor del llibre”.

La meva opinió i com sempre les opinions són manejables com la veritat fins a trobar la veritat definitiva. Aquesta és una frase que m’he inventat avui.

1. Molts mestres encara no s’han renovat, per tant no podem treure els llibres de les aules, si els donem gratis o el socialitzem al final els editors elaborarant llibres de menys qualitat i el sistema educatiu deteriorà més del que està.
2. La propietat, és un be que fa protegir quelcom que tens. La socialització no! quins mecanismes donem per la gent que no els cuida.
3. Formació pels mestres per adaptar el material segons els infants o joves que tenen davant. Assumint les seves necessitats.
4. Més diners a l’escola per copisteria moltes tenen un límit, que fa que els mestre o professors no puguin fer material.

Conclusió deixem de subvencionar tant els llibres, subvencionem una part, i cerquem que alguns llibres els mestres els puguin fer dintre l’escola per tal d’adaptar-se al medi que tenen. D’aquesta forma farem que els editors busquin l’excel·lència dels llibres ja que una part sempre s’haurà de comprar. Però el xec és una ajuda que queda bé, però possiblement hi ha altres prioritats. És hora de reflexionar