REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

UNA IMATGE VAL MIL PARAULES

Aquest post és conseqüencia del post d’abaix, i us vull comentar la següent imatge abstreta de la pàgina oficial del gencat.

Com ens el podem creure?

Impressionant el departament d’educació opta per un sistema Linux. Ja era hora, sorpresa perquè no és diu la veritat. Crec que els assesors de Maragall no coneixen que en un entorn 2.0 tot és coneix. La veritat està a fora.

Quan va aparèixer la primera versió, em vaig felicitar, i el que vaig fer és instal·lar-lo al meu ordinador. Va petar casi tot, perquè funcionès tant sol el wireless. Arriba la versió 2.0 i encara ens ho creïem que realment està apostant per una versió lliure a les aules. Mireu aquest link de la pàgina web de Microsoft i ja podeu opinar de la realitat:

EL GOVERN DE LA GENERALITAT I MICROSOFT PROMOURAN CONTINGUTS DIGITALS PER L’ÚS HABITUAL A CLASSE I COL•LABORARAN EN L’ÀMBIT DE LA INNOVACIÓ EDUCATIVA

Com ens el podem creure!????????????????????????????????

Es denota cansament, es denota derrota. El que està clar que l’Honorable conseller, ens intenta convencer amb la seva gestió. En José Martin de la CGT us l’ha transcrit tota. Forma fina de dir que no anem a la vaga.

El que ha passat al parlament aquests dies m’entristeix. El fet de que ICV hagué volgut que per llei, les bosses de plàstics s’hagin de pagar fins al final de l’acord actual que ara es crearà una comissió estudi que durarà sis mesos per estudiar la situació. Em fa plantejar si la LEC rebrà també d’aquesta forma.

Sí es vol fer una llei de país, hem de ser forts i fer una llei amb ambició i no diluïda. Em pregunto si el nostre parlament està preparat per fer-ho? Des de fora, sembla que hi regni molt de caos. A nivell social,  timidament, sorgeixen petites manifestacions per intentar millor la situació d’educació en el nostre país. Seran rendibles a llarg plaç. Perquè el que he descobert és que l’educació és quelcom que es vol parlar durant un determinat temps i després tothom ignora, ho vol rodejar el problema.

Espero, i desitjo, que la Lec si entra parlament acabi sent forta com cal. Progresista com cal. Oberta a la societat com cal. I intentar que no sigui partidista, ha de ser una llei de tots. Ara mateix no ho és. En cap cas ha de ser la llei de Maragall.

DESITJO QUE LA LEC NO SIGUI UNA BOSSA DE PLÀSTIC QUE PER LLEI S’HAGI DE PAGAR.

Porto dies sense escriure, l’escola m’ha portat feina, he dedicat temps a l’oci que també tenia descuidat, tots som persones i necessitem el nostre espai. El bloc també és el meu espai, però mai he de ser esclau d’ell.