REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Crisi, ja és un concepte que estem cansats de sentir per tot arreu. Ja que és una cosa quotidiana el temps que vivim. Però què passa en aquells sectors que ja estaven en crisi abans d’entrar en la crisi? Aquells sectors per als quals calia un canvi en positiu per poder millorar els serveis qualitatius del nostres entorn.

Sens dubte que els sector més perjudicats són aquells que necessitaven un canvi quan estaven en una fase de creixement. L’educació de lleure estava en un moment en què s’estava professionalitzant molt. Si no s’ha completat del tot és per l’alt intrusisme que hi hagut en aquest sector. També per una llei rígida a l’estiu i permissiva a la resta de temporada. Rígida a l’estiu perquè ens trobem que en els casals d’estiu d’infants es demana una ràtio d’1monitor per 10 infants. Això sí aquest conjunt de monitors d’un casal d’estiu només necessita un 40% de titulats. Però curiosament, si el casal enlloc de dir que és de lleure, es diu d’esport ja no hi ha cap normativa restrictiva. Em pregunto què passa, que els campus d’esport no són lleure? Per què aquesta normativa per uns i cap pels altres? Potser per deixar fer negoci als escollits.

Si anem a l’hivern, a la gestió de menjadors escolar i extraescolars, encara ens preocupem per una normativa inexistent. No hi ha cap norma que indiqui quina ràtio han de tenir. Això ha provocat que les empreses han vist terra de negoci. Han fet negocis dels nostres nens sense cap temença i això sense que se n’adonin els pares, ens hem trobat amb menjadors escolars amb un monitor per seixanta nens.

Amb les ludoteques va passar el mateix ja que no hi havia cap normativa, fins que va arribar un espant, i ara a cuita-corrents, el parlament s’il·lumina amb una nova normativa incoherent amb el que es permet en el temps. Ara les ràtios de P5 a 6 anys passen a ser 12 i per més grans es permet 15 anys. Em pregunto per què aquestes contradiccions?

Només hi ha una reflexió de tot això: A ningú no interessa que es reguli aquest sector, els pares perquè no els pugin el preu del menú, els empresaris perquè és terra de fer diners a baix cost. I els polítics tenen por de arreglar aquest sector per por de perdre vots, ja que afecta a molta gent. Evidentment aquí el perdedor són els professionals del sector. Un col·lectiu que té les persones en major risc social, els joves i els majors de 40 anys.

Una gran mentida és la LEC, amb el nom ja ho paga tot. La llei catalana d’educació. Seguint les mateixes tesis del Consell Nacional de Joventut, no és tracta d’una llei d’educació sinó d’ensenyament, ja que no parla de l’escola i no regula el sector de lleure. Per tant estem davant d’un LLEI D’ENSENYAMENT DE CATALUNYA. Hem de fer quelcom i ha de sortir un grup de suport aquest col·lectiu o persones amb propostes per millorar, i guanyar en qualitat en aquest sector, ja que amb els infants i joves no podem jugar. Així que invito a tots, els empresaris, pares, monitors de temps lleure, els directors de temps lleures, els animadors sociaculturals a tots aq uells que els interessi l’educació de lleure a una xerrada el proper 26 de juny a les 19h al carrer Miquel Blay 1, als sindicats de Girona. Estarem allà per parlar d’aquesta situació i dels drets i deures del monitors.Aquesta iniciativa dóna suport, Fapac, UGT i Associació Petitlleure.

Per quart any consecutiu, L’Associació Petitlleure organitza Casals d’estiu. Aquest any exactament organit el Casal Bruguera i el Casal Eiximenis de Girona ciutat.

En total obrim a Girona unes 200 places de casals per infants de p3 a sisè de primària. L’Equip motor ja ens hem reunit un parell de vegades. I la veritat és que tenim molta por.

Por perquè no sabem com pot afectar la crisis als casals. Això fa que s’hagi de preveure una previsió a la mínima. Complicant més la situació de monitors de lleure.

Alguns indicadors indiquen que la crisis farà que hi hagi reducció d’horaris, com per exemple només fer matins. Això provocaria que joves que tenien previst treballar el juliol no ho puguin fer a Jornada Completa.

Potser l’administració hauria de començar a ajudar més a les famílies per atendre els infants a l’estiu. Perquè el que ajuden no és només a les famílies sinó a tots els treballadors del lleure. Que passarà no ho sé, segurament a finals d’abril m’arribarant els primers indicadors.

D’entrada des de l’Associació només treballarant la gent que està vinculada a ella, fins que no tinguem dades reals, no mourem fitxa. Tot i així l’eix d’animació d’aquest any dels casals està decidit és el Tema El Fons marí.  En breu la Pàgina web www.petitlleure.org canviarà de forma per acollir la temàtica.

El bruguera fent l

Més d’una vegada he cregut que els partits polítics haurien de cedir el govern al cap d’una dècada. Girona des de fa 30 anys està en mans dels socialistes. Pel que té bo i pel que té de dolent. Quan s’està tant de temps el govern per força has de gestionar sense dialogar. Però en els últims anys crec que s’estan passant. Recordo fa un parell d’anys al pàrquing d’ Emili Grahit- C/ Creu, que no es va poder dialogar, ara un altre cop li passa a un altre barri La devesa-Güell on hi ha els plataners centenaris. Enmig del parc volen construir un Pavelló Esportiu on tota l’Associació de veïns està en contra de la ubicació. Molts pensen que la millor ubicació és Fontajau. Tot ve provocat per la construcció del palau firal i el auditori al costat de la devesa

Deixant de banda la ideologia política és una qüestió de salut democràtica. A l’altre extrem de la devesa també van posar un altre parc, són fotos que vaig fer fa 6 anys enrrera.

La devesa de Girona és un parc històric i passo el torn de la catosfera per tal d’adherir-se en contra del pavelló esportiu de la devesa el correu és parcdevesa@gmail.com  . No entenc com un govern ecologistes i socialistes ho permetin. L’ ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEVESA-GÜELL  M’HA FET ARRIBAR UNA CARTA EXPLICANT-HO DE FORMA MOLT CORRECTE.