REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

stic

Avui he participat una altre acte de STIC on es parlava sobre  la política 2.0 dels partits. La veritat és que ha estat una xerrada interessant. Pel meu gust sobrava la part expositiva de la primera part. Però la segona part la veritat és que ha estat molt interessant. Les conclusions no crec que hagin de ser polítiques sinó globals per qualsevol persona que vulgui entrar en la xarxa.Conclusions que he arribat no cal dir que  són  personals:

1.-No crec que hagim de parlar d’alfabetitzar tecnològicament.Sinó Cal parlar d’educació tecnològica o de cultura tecnològica. Saber com comunicar-se i quin llenguatge utilitzar.

2.-Crec i sóc molt conscient, que les eines 2.0 permeten educar en el sentit crític. Per fer-ho has de ser obert a totes les ideologies i no tancar-te en cap. Encara que tinguis una opció clara.

3.-És el futur. I segurament el facebook i el twitter estan protagonitzant una major importància que la pròpia web wwww segurament és el pas de la web 1,0 unidireccional a la 2.0 la cooperació.

4.-no hi ha d’haver robots que t’actualitzin el perfil, al final t’acaben descobrint i bannejat sense que puguis entrar a una conversa 2.0

5.-Queda molt per fer, però tenim un bon inici hem de superar la web només d’enllaços a una web bidireccional. Estem en un moment que la informació pot arribar a tothom.

La catosfera ha seguit el seu avanç, i ara ha parlat la gent de la política.

17H. POLITICA ALS SOCIAL MEDIA

Alana Moceri (Presidenta del Partit Demòcrata a Espanya i experta en activisme politic)

Antonio Gutiérrez Rubi (Expert en comunicació política)

José A. Donaire (Diputat PSC)

Albert Batalla (Alcalde de la Seu d’Urgell i Diputat CDC)

Han parlat i tenen clar, que el futur passa per utilitzar els mitjanç 2.0 per fer política. Evidentment s’ha posat com exemple el parlament 2.0 i evidentment s’han defensat, que el fet de que es pugui crear debat 2.0 ajudi a fer les lleis mitjançant els grups social que l’afecten.

Però les preguntes dels oïents anaven dirigides, a que potser sí que havien aconseguit fer uns enllaços del parlament, però potser no és un parlament 2.0 d’altres han afirmat que es necesita un canvi de llei electoral per poder fer política 2.0 i d’altres fins i tot han preguntat per veure quan hi hagi vot electrònic… En definitiva la taula vs oïents no s’ha aconseguit un consens.

Segurament estem en un moment que la ciudadania desconfia en els polítics. És un parlament o un parlament 2.0?

No he dit res de l’educació no universitària aquests dies. Pel mareig de notícies que estaven apareixent, i per saber que comentar. Ja que moltes vegades criticar per criticar no té sentit. Ara ja tinc diverses idees que us vull comentar.

En primer lloc una afirmació:Un dels grans problemes de l’educació és la politització. Que un tribunal suprem anul·li una forma d’interpretar una llei dels nostres polítics és quelcom falla. He llegit molt però defenso les publicacions municipal us cito la del diari de Girona.

No cal dir que fa un temps vaig afirmar que la Loe es podia arribar a 4 eso amb 8 assignatures suspeses. A mi que els polítics governin l’educació em sembla bé, però posin polítics que entenguin d’educació. I no els que tenim ara. Que el que fan és que es tingui més gana d’anar a la VAGA DEL DIA 19 DE MARÇ.

Em fa pena, la política d’educació de la Generalitat. Davant un moment que el que fan les empreses privades per intentar sortir de la crisis és congelar sous I LES HORES EXTRES, i ara el nostre col·lectiu ho deixen fer. Tal contradicció arribem que al Gencat explica la congelació d’aquesta norma i el Xtec critica els professors i diu com serà aquesta normativa. Això implica que realment és vol tirar endavant. Sinó s’hagués tret del Xtec. O es una forma perquè en Maragall té por del que pugui passar dijous que ve. En José Martin de la Cgt explicava que provocava aquestes hores extres.

La cosa va més enllà, estem en un moment en que les propostes dels sindicats, la Fapac, moviments de renovació pedagògica sembla que no arribin als polítics. Ja que són ells els que realment han d’escriure la llei d’ensenyament ja que llei d’educació no ho és. Potser una mica de coherència per intentar respectar completament la comunitat educativa.

En un món on els mitjans de comunicació han perdut la confiança dels lectors, i on els partits polítics han perdut la seva veracitat, la única forma de sortir-se’n segurament serà la catosfera. Perquè? la resposta és fàcil, haurà de conseguir que la suma d’opinions aconsegueixin donar veracitat els seus programes electorals. Per aquí és on han d’anar les estratègies dels partits.

En Joan Ridau ho ha dit clar, el sms i les opinions dels blocaires van fer que el PP no guanyés les eleccions. Això pot fer que sigui al revés. Per això qui aconsegueixi guanyar la opinió de la Catosfera, tindrà un gran poder a la seva mà.

En Carles Puigdemont també ha dit una cosa molt clara, encara hi ha molta gent que està a 0.0 hem de tendir a formar persones perquè dominis les eines 2.0 és la única forma de que progressi la societat 2.0.

En quan el fet d’internet els pobles, hem de tendir que no es converteixin a T.0 telefonica.0