La precarietat de treballar en el lleure
Dimarts, Juny 17th, 2008Aquest és l’article que ha sorgit després de fer una trobada. Crec que les paraules no mereixen més comentaris. Regularitzar el sector de lleure milloraria l’educació a Catalunya.
Amb l’arribada de les vacances d’estiu molts dels que sou pares treballadors us trobareu amb la necessitat d’haver de deixar els vostres fills en un casal d’estiu de la població on residiu. Les persones que s’encarregaran de fer-los passar una estona agradable són (o haurien de ser) monitors de lleure. Diguem que haurien de ser perquè aquest és un camp molt precari al qual caldria posar ordre.
El lleure és un sector que engloba diferents activitats: menjadors escolars, activitats extraescolars, casals de Nadal, Setmana Santa i estiu, i cases de colònies, amb un conveni que regula aquestes dues darreres activitats i que rarament es compleixAlhora els monitors professionals de lleure es troben que han de competir amb una sèrie d’activitats de lleure que l’organitzen de forma voluntaria.
Aquesta intromissió no és pas l’únic greuge que pateixen les persones que treballen en aquest sector. Mentre que els casals lúdics disposen d’una normativa que els regula i que és d’obligat compliment i notificació per part de les empreses, no n’hi cap d’equivalent en els casals esportius o en els menjadors escolars. Així, un mateix monitor es pot trobar que en un casal d’estiu no pot tenir més de 10 nens al seu càrrec però que durant la resta de l’any estigui en el menjador d’una escola controlant-ne 100 ell tot sol. També es dóna el cas que mentre en un casal lúdic és obligatori que hi hagin dues persones amb el títol de monitor en lleure a partir de 24 alumnes, en un d’esportiu (on es poden realitzar activitats com l’escalada o el descens en tirolina) no en cal cap. A més ens podem trobar que en algunes cases de colònies els professionals del lleure, on poden treballar jornades de fins a 11 i 12 hores amb més alumnes dels que els pertoquen, ho hagin de fer amb contractes de peó de la construcció o d’auxiliar veterinari –estem parlant de situacions reals- o en el pitjor dels casos sense contracte.
Actualment els cavalls de batalla de la gent que treballa en el lleure són que es persegueixi d’intrusisme professional i es compleixi el conveni actual. També lluiten perquè es regularitzi la seva tasca en les activitats extraescolars i els menjadors escolars, tal com passa a l’Aragó on cadascuna té un conveni específic. De moment han aconseguit introduir dues esmenes a la Llei d’Educació de Catalunya –que ni tan sols els havia tingut en compte en el seu esborrany- amb l’objectiu de regularitzar aquestes activitats.
EN RECERCA D’UN CONVENI DE MENJADORS ESCOLARS COM EL D’ARAGÓ.