REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

El dia 22 d’octubre vaig afirmar que compartia la vaga dels estudiants pel tema de la selectivitat. Però estava segur que seria un fracàs d’una crònica anunciada. Que és el que passarà quan es faci la manifestació de la LEC.

Curiosament m’he trobat aquest article On s’afirma que el seguiment de la vaga de la selectivitat va ser d’un 96%, Però companys que llegeixen el meu bloc que estan a la Universitat no en sabien res. Els mitjans de comunicació en prou feina es van fer reso d’aquest fet. Particularment crec que les vagues socials estan en vaga dels mitjans de comunicació. Ja que el concepte vaga en aquests moments està en molts diaris, però va associat amb un ERO.

La vaga en si mateix és un dret per reclamar quelcom que veus que és injust. Però segurament en hi ha de tots tipus, les social(Que demanes més drets) o les conservadores(Que demanes que es compleixin els drets adquirits). En temps de crisis les vagues socials no tenen lloc, i si la tenen l’únic que provocarà és que la gent vegi la vaga com 4 “xitxarel·los” que no volen anar a treballar.

Que quedi clar que és una opinió. Si en la vaga de selectivitat no hi hagut difusió. La vaga de mestres del dia 13 de novembre, sinó hi ha un debat clar, del que es persegueix, sinó hi ha un debat social del que es planteja sobre la taula. Val més no fer vaga. En aquests moments no és cap secret la LEC està congelada esperant que diu el Tribunal Constitucional sobre l’estatut. Per veure si tindran competències per poder-la aplicar.

Jo voldria que la taula hi hagués debat seriós sobre la LEC. Però en aquests moments no existeix, per cap part. Els sindicats s’han tancat per la seva Banda, l’Ernest Maragall també per la seva i alhora no ha deixat entrar en el projecte de llei cap al·legació que feien. En definitiva és una llei que ha d’aprovar el Parlament per tan els sindicats no tenen cap lloc aquí.

Un dels grans problemes és que com l’educació està més dividida que mai, ens podem col·locar tots els gols que vulguin i ens resignarem. És trist però és així. L’exemple més clar, és que els bloc que parlem de política educativa es poden contar amb els dits. Sinó busqueu-los, i  em feu comentari. Jo crec que actius només en hi ha 3. Per crear un debat n’hauria d’haver-hi més. Ja tinc ganes que el Totum Revolutum em toqui la cresta ja que sinó ho fa no seria debat. I que en Jordi Perales no es talli la llengua. Busqueu-me tots els dits de la mà blocs que parlin sobre les polítiques del sistema educatiu.

El que està clar, és que el món ha descobert que hi ha un nou element, divideix i guanyaràs. Tenim una divisió fragmentada, entre els polítics i els dirigents educatius l’exemple més clar és la La comissionada per a Universitats, Blanca Palmada que ha fet les següents declaracions al Punt.

DEFENSA DE LES PAU

«En aquests moments hi ha un ampli consens sobre les competències per entrar a la universitat, i les proves de selectivitat ens mereixen tota la nostra confiança perquè ordenen bé el sistema i garanteixen la igualtat d’oportunitats de tots els alumnes», va dir ahir Palmada, que va qualificar d’«obsessió» del departament la idea que els estudiants entrin a la carrera «amb les coses ja sabudes». En aquest sentit, Palmada va recordar els esforços que fa el seu departament perquè els alumnes treballin en anglès durant la carrera. «L’anglès no pot ser un filtre; això no encaixa amb una visió d’esquerres i fins i tot pot arribar a ser classista», segons Palmada, que també rebutja la idea del Departament d’Educació d’imitar les proves per accedir a l’Institut Nacional d’Educació Física (INEF). «Aquestes proves estan en crisi i hi ha un gran debat en aquests moments sobre la seva idoneïtat; els discapacitats, per exemple, no hi poden accedir», segons Palmada, que va afegir que la idea del Departament d’Educació «genera molts dubtes».

Declaracions com aquestes fan perillar el sistema educatiu, jo crec que aquesta persona no està ben informada, us informo pas a pas del que ha dit:

«En aquests moments hi ha un ampli consens sobre les competències per entrar a la universitat, i les proves de selectivitat ens mereixen tota la nostra confiança perquè ordenen bé el sistema i garanteixen la igualtat d’oportunitats de tots els alumnes»,

Aquesta afirmació Sí, que és classicista. No es pas veritat, que hi hagi un consens de Competències sinó matèries. Les proves PAU es basen en la memorització de conceptes de les matèries, no si aquestes matèries les saben aplicar a la vida real. L’Aplicació a la vida real seria realment treballar les competències. En segon terme quin consens?Perquè a hores d’ara tothom sap que cal una reforma de la selectivitat i el govern espanyol té un borrador on s’inclou aquest examen específic de magisteri. Alhora Consens, quan fa tres dies hi va haver una vaga d’estudiants per anar contra la selectivitat. De Consens cap, les proves PAU és una incoherència pel model de la LOE que es vol implantar. Tan si estem d’acord que no com Sí, parlem de Loe com la nostra llei.

Que va qualificar d’«obsessió» del departament la idea que els estudiants entrin a la carrera «amb les coses ja sabudes».

Pas a pas, el problema no és el magisteri sinó totes les carreres. Amics meus professor universitaris més d’una vegada m’han comentat que cada vegada han de comenÇar més avall. L’últim exemple que em van citar, que a Filologia catalana ha de partir de L’ortografia.

En Definitiva Aquestes declaracions les trobo nefastes, sembla que aquesta persona no conegui la globalitat del sistema educatiu. I Crec que per una vegada l’Ernest Maragall té raó en aquest camp. I el felicito per intentar implantar aquest sistema.

Una altra idea clara que té l’Ernest Maragall és que s’ha d’intentar l’any convertir el cap(Formació dels llicenciats per exercir a docent) per un master. Sí, que es veritat que hi ha un problema de financiació per tirar-ho endavant.

Sembla que l’Ernest Maragall copiï les meves idees. Em sento interpel·lat per ell quan ens anuncia que vol fer un examen abans d’entrar a MAgisteri. Justament l’altre dia en vaig parlar en un post sobre això, però  a nivell general. Si volem que el nostre sistema Universitari millori, hem de fer que els nostres alumnes tinguin una millor formació pre-inicial.

Recolzo aquesta mesura, però la notícia diferència la selectivitat respecte l’examen, la veritat que tal com està actualment la reforma de la selectivitat, i té cabuda en la mateixa selectivitat.

Després de que els mestres no hi hagi reflexió educativa respecte a la LEC. Estic segur que al llarg de la setmana Comissions obreres i la Fete-Ugt ens anunciaran que no optaran per la vaga sinó per altre mobilitzacions. L’ambient social no està per vagues. Ho veurem dintre de poc.

El que ha quedat clarissim és que la vaga d’ahir dels estudiants va ser un fracàs. Estem davant un moment envejable pel nostre país, i sembla que ningú li interessi que es tiri endavant la LEC.

Per atzar a la vida la meva dona està estudiant a la Universitat Internacional de Barcelona. Exactament magisteri. Això fa que contínuament m’expliqui coses de la seva vida universitària. M’ha fet pensar en diversos elements però un dels quals és la formació dels estudiants universitaris en entrar a la universitat.

L’exemple més clar és que una alumna de magisteri va preguntar que era un cançoner. Com es pot donar més coneixement si has de començar cada vegada més des de 0. Això dóna sentit que quelcom falla. Antigament hi havia Cou anomenat curs d’orientació universitària, ara batxillerat. L’idea d’aquest últim curs no hauria de preparar els alumnes per la seva futura carrera universitària. Alhora de la veritat el que s’estudia moltes vegades no té relació amb el que passa a la universitat.

Tenim aquí un problema. Si volem l’excel·lència en el sistema educatiu haurem d’intentar que els coneixements inicials dels nostres alumnes en entrar la carrera desitjada tinguin ja uns mínims. Una de les queixes del nostre sistema educatiu és la formació inicial dels mestres, doncs una manera de millorar-les és que al entrar universitat tinguin un nivell bàsic.

La futura selectivitat pot ser una ocasió. En que hi haurà uns temes que varien segons la carrera que vulguis cursar. Em sembla una bona idea. El problema és com es farà? Segueixo pensant que els instituts, escoles, han de crear medis significatius per tal del que estant estudiant és real. Potser convenis amb empreses? No sé però per exemple baixant els més petits un dels jocs bàsics és el de crear un supermercat. Però quin sentit té sinó el poden comprovar en la vida real.

En definitiva hem de cercar que la formació pre-inicial dels estudiants universitaris sigui millor. I en aquests moments el sistema no ajuda perquè hi ha matèries no significatives a les carreres. I en segon terme hem de cercar que els coneixements que aprenguin ho puguin portar a la vida real. En vaig parlar quan vaig anar a la xerrades de les competències.

Ja tenim les primeres notícies sobre la reforma de la selectivitat. Llargament és una demanda que casi tots els que ens preocupen l’educació estem d’acord que la hem de revisar. I adaptar-la a les diferents necessitats educatives. Malgrat aquí Catalunya seguim adormits i intentem veure que hi ha un començament tranquil, quan no ho hauria de ser ja que hi ha la Lec a punt d’entrar al parlament. Quan potser hauríem de tornar a l’octubre de l’any passat quan magisnet va publicar les primeres dades de L’informe Pisa i per fi durant un temps la societat va posar al centre a l’educació. I es demostra en el meu bloc que les visites van pujar de forma repentiva i ara em trobo que pocs i entren.Em dono compte que l’institució escolar a Catalunya està en crisis.

En crisis perquè ja les autonomies s’estan posant d’acord amb la nova selectivitat i ja hi ha l’esborrany i aquí encara ningú ha dit res. Fins al punt que hi ha articles que anuncien  que casi totes les Autonomies donen suport al esborrany de la nova selectivitat. Això que vol dir que a Catalunya estem a favor? Perquè Euskadi ja s’ha autodefinit,no hi ha està gens d’acord. En fi tornem a estar callats aquí.

Us dic les característiques del que sembla que serà la nova selectivitat:

1.-PER APROVAR S’HA DE TREURE UN 5. Fins ara era un 4. Per tant la nova selectivitat en un principi sembla més exigent, molts professorats de la universitat estaran a favor d’aquest punt i ha una excepció si has tret el batxillera en més de 6 pots aprobar un 4. Mesura molt rara.

2.- Obligació de fer 6 exercicis amb el comentari de text de sempre i només ara 1 matèria de lliure elecció. Fins aquí et donaria una nota de 1 al 10. Però el borrador va més enllà encara que no es cursi al batxillerat et podras presentar a una fase voluntària per millorar nota que pot arribar a incrementar-ho fins a 4 punts més. És a dir pots arribar a tenir 14 punts. El ministeri farà una llista relacionada a partir dels 5 sabers de la universitat  (Arts y Humanitats, Ciències, Cièncias de la Salut, Ciències Socials i Jurídiquesas, Ingenyeria i Arquitectura). Per mi això és facilitar l’accès de l’universitat. però encara vaig més enllà si aquesta part voluntària no es fa el batxillerat ho hauràs de fer algun lloc quin les acadèmies. No tothom es pot pagar una acadèmia i per tant estem fent una segregació social. Alguns fins i tot comenten que serà com una oposició.

3.-El curs 2011-2012 hi haurà un examen oral d’anglès. 

4.-Les Universitats podran marcar les assignatures que donen més importància per accedir-hi.Hi ha un altre punt que em preocupa a partir de les dades que m’arriben, si has de cursar unes assignatures determinades per entrar a una universitat i si després descobreixes que t’estas equivocant. Umm!!! estarem fent una mesura que renaixerà més fracàs escolar.

La meva opinió personal és que no veig clara aquesta reforma. Un altre dels fets que em sembla que hi estic molt d’acord amb Euskadi, si estem parlant de competències perquè demanem els alumnes sabers memorístics. Ja vaig parlar d’això amb el post de fa dos dies.

 La idea és molt senzilla. Si només fem als joves que aprenguin a fer percentatge(saber) i després el fem aplicar la rebaixa(saber fer) però no sap entendre sí el preu està rebaixat, a que serveix el saber memorístic. Us anuncio sí això segueix endavant sentint-ho molt serà més fracàs.

Parlar de la reforma de la selectivitat és parlar en llenguatge arcaic i segurament va contra la filosofia del procès de bolonia. Encara que possiblement a mi no em toca parlar d’això i L’Enric Canela ho ha explicat que molt bé proposant la seva reforma.

Per un altre costat he volgut parlar de la selectivitat, perquè aquests dies m’ha moltestat certes afirmacions del secretari d’universitats i això que porta el meu cognom. Serem parents??

Us transcric les afirmacions:

El que es busca amb aquestes mesures és aconseguir més equitat en les proves. El secretari del Consell Interuniversitari de Catalunya, Xavier de las Heras, ha assegurat que el que es pretén és aconseguir “la igualtat d’oportunitats”. En cap cas es farà un “tracte més especial del que requereix la malaltia”. Per tant, “s’avaluarà amb els mateixos paràmetres, perquè sinó ja s’entraria en subjectivitats”.

Em sembla que afirmar això amb negreta deixa ben clar, la ignorància sobre la història de l’educació especial. Certament no el culpo, però tractar un trastorn com recull el DSM-IV a malaltia crec que és anar un xic lluny.

Curiosament sobre aquest tema m’ha arribat un article, que deixa molt clar perquè no es pot relacionar una malaltia -DIABETIS- AMB UN trastorn-AUTISME.- Us la passo és del Doctor Marino Perez abstret de la pàgina del “Consejo oficial de Psicologos”

La gent que treballem dia a dia, amb els autisme, retard mental, psicotics on m’hi afegeixo jo. Dir que és una malaltia és un insult a la nostra tasca, no el culpo el secretari d’universitats segurament no en sap sobre el tema. I demostra que perquè hi hagi una educació inclusiva necessita d’un canvi de valors socials molt gran. L’educació inclusiva pot existir, però és el mateix que l’educació mentres segueixi dividida i es basi amb nombres quantes hores de materia posem, o quants mestres falten per cobrir la sisena hora, farà que mai exisiteixi una qualitat en l’educació.

Sobre el fet que s’accepti la diversitat de dislexia i hiperactivitat(TDH), em sembla molt vàlida la mesura. El que no m’agradat és un comentari que espero que no sigui real. No ho sé no tinc dades.

És una vergonya el què fa el Departament. Es diu que tenen més temps, però l’únic que fan és deixar-los amb menys temps de descans entre prova i prova. Diuen que els avaluaran amb els mateixos paràmetres. Ja són conscients dels problemes d’escriptura que tenen?

Sí es cert aquest comentari que he trobat a la xarxa, és una mesura d’equitat per quedar bé amb la societat i res més.